Narcisse-Virgile Díaz de la Peña

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNarcisse-Virgile Díaz de la Peña
Narcisse Virgilio Díaz.jpg
Fotogliptia de Narcisse-Virgile Díaz de la Peña
Nom original (fr) Narcisse Díaz de la Peña
Biografia
Naixement Narcisse Virgilio Díaz
20 d'agost del 1807
Bordeus (la Gironda, França)
Mort 18 de novembre del 1876
Menton (els Alps Marítims, França)[1]
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Nacionalitat França
Formació professional Théodore Rousseau[2]
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintura
Gènere artístic Paisatge
Moviment Realisme i Escola de Barbizon
Alumnes Camille Magnus
Influències
Influències en
Obra
Família
Fills Eugène-Émile Diaz de la Peña
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Proximitat de la tempesta (1870)
Quatre donzelles espanyoles (1844-1860)
Festa campestre (1844)
Paisatge de tardor
El vell molí de vent prop de Barbizon

Narcisse-Virgile Díaz de la Peña (1807-1876) fou un pintor francès, fill de refugiats polítics[6] espanyols.[7]

Contingut

Biografia[modifica]

Autoretrat de Narcisse-Virgile Díaz de la Peña

Els seus pares, d'origen espanyol, havien abandonat el seu país quan els exèrcits de Napoleó Bonaparte foren derrotats a la península Ibèrica.[8] Els seus progenitors van morir prompte i Narcisse-Virgile fou adoptat per un pastor. Durant la seua infantesa fou mossegat a la cama per un escurçó i la infecció provocada obligà a amputar-li l'extremitat danyada.[9] Tanmateix, això no li va impedir viatjar: va viatjar per Anglaterra i el Llenguadoc. Més tard, va entrar com a aprenent de pintor al taller de porcellana d'Arsène Gillet a París, on va conèixer nombrosos pintors: Jules Dupré (nét de Gillet), Constant Troyon, etc.[8]

Despertat el seu interès per la pintura, va començar a estudiar els quadres d'alguns artistes exposats al museu del Louvre: va copiar i es va inspirar en quadres d'Antonio da Correggio i de Pierre-Paul Prud'hon (Venus i Adonis, Nimfa dorment), i va realitzar algunes obres on va representar la rodalia de París, flors i natures mortes.[8] Cap al 1827 va rebre lliçons de pintura de François Souchon i el 1831 va ésser clau en la seu carrera atès que va enviar el seu primer quadre al Saló de París i va travar una estreta relació amb Jean-Baptiste Camille Corot, Honoré Daumier, Jean-François Millet i Théodore Rousseau.[8] Durant els anys següents va continuar enviant obres al susdit saló: Claude Frollo i Esmeralda (1834) i Venus desarmant Cupido (1837). Va realitzar també quadres de tema orientalitzant inspirats en Eugène Delacroix i Alexandre Gabriel Decamps (com ara, Nens de l'Est) i de gènere (A un jardí turc), els quals eran ja força lluminosos.[8]

Des del 1835 va freqüentar el bosc de Fontainebleau i va coincidir en el poble de Barbizon amb molts altres pintors: Théodore Rousseau (que s'hi va establir aquell mateix any), Charles-François Daubigny, Jean-François Millet, Charles Jacque, etc. Tots ells van conformar l'anomenada Escola de Barbizon i Díaz de la Peña en fou un dels seus màxims representants. Va pintar diverses composicions d'arbres a la manera de Théodore Rousseau i de clara referència neerlandesa: Barca travessant amb la posta de sol i Vista de les gorges d'Apremont (totes dues enviades al Saló de París del 1837).[8] Llavors, el seu estil destacava pel tractament de la llum travessant espessos alzinars i formant penombra al voltant. El color que aplicava (especialment a partir del 1844 i accentuat amb el temps) era pràcticament pur, tret de ràpides pinzellades matisades. Per a realitzar les seues pintures prenia primer esbossos molt detallats del natural, els quals eren després la base dels llenços.[8]

Fou guardonat amb una medalla de primera classe al Saló de París del 1848 i nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 1851.[10] El 1851 ja va poder disposar del seu propi estudi.[11] Les seues pintures es venien més cares que les de Corot, Rousseau o Millet, però els crítics, tot i que admiraven el seu colorisme, deploraven la, segons ells, inherent suposada superficialitat.[10]

La seua obra Gossada al bosc de Fontainebleau (1848) ja tenia la intensitat cromàtica característica, així com la posterior Bosc de Fontainebleau (1857). El quadre Els gitanos (1850-1851), amb un tractament semblant de gran lluminositat com els abans esmentats, és una mostra d'una altra de les seues línies temàtiques. Una tercera d'aquestes línies fou la representació de les escenes de gènere de moda a la seua època, però sempre amb el seu estil particular: El pallasso, Venus amb Cupido (1851).[8]

Des del 1860 i a causa de la comercialització de les seues obres, va ésser poc creatiu i va rebre algunes crítiques per això. No entreu pas (1859), obra de tanta qualitat com els seus millors quadres, va ésser la darrera de les seues obres que va enviar al Saló de París. Els seus següents quadres de paisatges (molt realistes) mostraven un dramatisme saturat obtingut amb jocs de llum: Bassal sota els roures, Tempesta amenaçadora (1870), etc.[8]

Durant la guerra francoprussiana (1870-1871) va cercar refugi a Brussel·les.[10] Vers el 1871 les seues pintures es van posar de moda i començaren a gaudir gradualment d'una major estima per part dels col·leccionistes, la qual cosa afavorí que pogués treballar amb regularitat i amb una certa seguretat financera.[2] Va morir el 1876, als seixanta-vuit anys, a Menton (els Alps Marítims).[10]

Díaz de la Peña es va casar i va tenir dos fills: Émile, qui va mostrar un cert talent artístic, i Eugène (músic).[11]

Estil[modifica]

El seu estil (enfocat a la recerca d'efectes de contrallum i amb economia de colors, bàsicament verds i ocres)[5] es diferencia del dels seus companys de Barbizon pel fet que el seu gust per la il·luminació melodramàtica contrasta amb la sensació de comunió tranquil·la amb la natura d'aquells[12] i la seua pinzellada era pesada i inquieta (els seus detractors la consideraven inflada). Mai no va perdre les inclinacions romàntiques de la seua jovenesa i continuà pintant teles mitològiques, que representaven sovint nimfes, al llarg de tota la seua carrera.[7][12]

Va aconseguir l'èxit abans que la majoria dels seus amics, ajudà molt els impressionistes més joves mitjançant la compra de llurs obres[12] i en fou un dels més directes precursors: Frédéric Bazille, Claude Monet i Alfred Sisley el van conèixer el 1863 i van admirar la seua lluminositat,[8] Pierre-Auguste Renoir digué que conèixer Díaz de la Peña li féu alleugerir la paleta,[12] mentre que el seu toc parpellejant exercí una gran influència sobre Adolphe Monticelli, que, per la seua banda, anticipà la tècnica impressionista del divisionisme.[7]

Curiositats[modifica]

El carrer Narcisse Díaz, al 16è districte de París, duu aquest nom en honor seu des de l'any 1894.[13]

Obres destacades[modifica]

Col·leccions privades[modifica]

  • Boscos de Barbizon
  • Els banyistes
  • Estany al bosc
  • Família amb gossos
  • Bosc de Fontainebleau
  • Quatre vaques i una dona al costat d'una bassa
  • Al bosc
  • El camí de Jean de París en una nit tempestuosa
  • Casa turca
  • Dona mitològica amb amorets
  • La pedrera
  • Venus i amorets
  • Dones en un bosc
  • Recol·lector de fusta al bosc de Fontainebleau
  • Nimfa jove i amorets
  • Noies al bosc
  • Bosc de Fontainebleau (1830-1839)
  • La cançó de Dèbora (1852)
  • Nens àrabs jugant (1857)
  • Illa de l'Amor (1858)
  • Un Ram (1860)
  • Figures al bosc (1860)
  • Paisatge amb bestiar (1862)
  • Arreplegant fusta sota els arbres (1864)
  • Nens turcs jugant amb un llangardaix (1864)
  • El bosc de Fontainebleau (1866)
  • Story Telling (1866)
  • Bosc de Fontainebleau (1866-1870)
  • Paisatge (1868)
  • Bosc de Fontainebleau (1870-1876)
  • Caçador (1871)
  • Posta de sol del mar turbulent (1871)
  • Cims de muntanya als Pirineus (1871-1874, sense acabar)
  • Interior del bosc (1874)
  • Escena d'encanteri, la bruixa (1852)
  • Le Bas-Bréau, paysanne dans un sous-bois (1856)
  • Noi amb quatre spaniels, bosc de Fontainebleau (1875)

Museu del Louvre (París)[modifica]

  • Folles filles
  • The Dog Handler
  • Banyistes
  • Enter Not (1839)
  • A Clearing in the Forest (1840)
  • Children with Dogs (1840-1845)
  • Madame Leclanche (1845)
  • Les bohémiens (1850)
  • L’éplorée (1851)
  • Woman and Dog in the Forest of Fontainbleau (1855)
  • El bosc de Fontainebleau (1868)

Museu d'Orsay (París)[modifica]

  • Le puits: Nymphs et amour (1850)
  • El mag (1855-1860)
  • L'amor (1857)
  • Les hauteurs du Jean de Paris (1867)
  • El bosc de Lisière (1871)

L'Ermitage (Sant Petersburg)[modifica]

  • Nens en un jardí (1845)
  • Família turca (1845)
  • Road in the Wood (1855)
  • Venus i Cupido (1857)
  • Paisatge amb un pi (1864)

Walters Art Museum (Baltimore)[modifica]

  • Edge of the Forest (1860-1880)
  • Effect of Autumn, Fontainebleau (1870)
  • Bosc de Fontainebleau, Tardor (1871)
  • La tempesta (1872)

Col·lecció Wallace (Londres)[modifica]

  • Venus desarmant Cupido
  • L'educació de Cupido
  • Una font turca (1846-1850)

Davis Museum and Cultural Center (Wellesley, Massachusetts)[modifica]

  • Paisatge amb vaques
  • Dos camperols en un bosc
  • Dona dormint (1835-1840)

Galeria Nacional d'Escòcia (Edimburg)[modifica]

  • Flors
  • Toll al bosc (1865)
  • Una clariana al bosc (1869)

Museu Fitzwilliam (Universitat de Cambridge, el Regne Unit)[modifica]

  • Paisatge (1860-1869)
  • Paisatge boscós (1870)
  • Tempesta al bosc de Fontainebleau (1871)

Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (Los Angeles)[modifica]

  • Homes vestits a l'oriental (1845)
  • Paisatge (1850)
  • Paisatge tempestuós (1872)

Castell de Compiègne (la Picardia, França)[modifica]

  • Sota els arbres
  • A Nymph Caressing Love (1855)
  • El malefici (1863)

Museu Norton Simon (Pasadena, Califòrnia)[modifica]

  • Proximitat de la tempesta (1870)

Tullie House Museum and Art Gallery (Carlisle, Anglaterra)[modifica]

Museu de Belles Arts de Nantes (Nantes)[modifica]

Museu de Belles Arts de Dijon (Dijon, França)[modifica]

The Courtauld Gallery (Londres)[modifica]

  • Clariana en un bosc (1874)

Leeds Art Gallery (Leeds, Anglaterra)[modifica]

  • Una clariana a Fontainebleau
  • Flors

National Gallery of Art (Washington DC)[modifica]

  • El marge del bosc a Les Monts-Girard (1868)

Museu de Belles Arts de Rouen (Rouen, França)[modifica]

Museu Nacional de Gal·les (Cardiff)[modifica]

  • Festa campestre (1844)

Metropolitan Museum of Art (Nova York)[modifica]

  • Figures and a Dog in a Landscape (1852)

Bristol City Museum and Art Gallery (Bristol, Anglaterra)[modifica]

Glasgow Museums Resource Centre (Glasgow)[modifica]

  • Flower Piece

Museo de Grenoble (Grenoble, França)[modifica]

  • Flors

Perth and Kinross Council (Escòcia)[modifica]

  • Estudi floral

Towneley Hall Art Gallery and Museum (Burnley, Anglaterra)[modifica]

  • Quatre nimfes a un bosc

Museu de Brooklyn (Nova York)[modifica]

Victoria and Albert Museum (Londres)[modifica]

Stirling Smith Art Gallery and Museum (Stirling, Escòcia)[modifica]

  • Nena amb flors

Museu Fabre (Montpeller, França)[modifica]

  • Noia del temps de Lluís XV (1850)

Saint Louis Art Museum (Saint Louis, els Estats Units)[modifica]

  • Paisatge

Museu de Belles Arts de Rennes (Rennes, França)[modifica]

Museu de Belles Arts de Bordeus (Bordeus, França)[modifica]

  • Les femmes souliotes (1830)

Musée Faure (Aix-les-Bains, França)[modifica]

Birmingham Museum of Art (Birmingham, Alabama, els Estats Units)[modifica]

  • El pastor i el seu ramat (1865)

National Gallery de Londres (Londres)[modifica]

Chrysler Museum of Art[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 The Art Renewal Center (anglès)
  3. 3,0 3,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  4. Biografías y Vidas (castellà)
  5. 5,0 5,1 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  6. Oxford Index (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 229.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 MCNBiografias (castellà)
  9. Enciclonet (castellà)
  10. 11,0 11,1 Rehs Galleries (anglès)
  11. 12,0 12,1 12,2 12,3 Art UK (anglès)
  12. Parisrues (francès)
  13. The Athenaeum (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Adams, Steven, 1994. The Barbizon School and the Origins of Impressionism. Phaidon Press. ISBN 9780714829197. [1]
  • Bußmann, Frédéric, 2014. Es drängt sich alles zur Landschaft. Kerber Christof Verlag. ISBN 9783866789258. [2]
  • Caille, Marie-Thérèse, 1994. L'Auberge Ganne: Musée Municipal De L'École De Barbizon. Ed. Gaud. ISBN 9782840800255. [3]
  • Eitner, Lorenz, 2000. French Paintings of the Nineteenth Century, Part I: Before Impressionism. The Collections of the National Gallery of Art Systematic Catalogue. Washington DC. ISBN 9780894682278. Pàg. 239.
  • Heilmann, Christoph, Michael Clarke i John Sillevis, 1996. Corot, Courbet und die Maler von Barbizon: "Les amis de la nature". Klinkhardt & Biermann. ISBN 9783781403956. [4]
  • Herring, Sarah, 2009. Corot to Monet: French Landscape Painting. Londres: National Gallery. ISBN 9781857094503. [5]
  • Miquel, Pierre, 1975. Le Paysage Français Au XIXème Siècle 1824-1874. Vol. II: L'École De La Nature. Maurs: Éditions De La Martinelle. [6]
  • Narcisse Díaz de la Peña, 1807-1876. Catàleg d'exposició, París: Le Pavillon des Arts, 1968. [7]
  • Sheon, Aaron, 1978. Monticelli - His Contemporaries, His Influence. Pittsburgh: Museum of Art / Carnegie Institute. [8]
  • Silvestre, Théophile, 1856. Histoire des artistes vivants, français et étrangers. París.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Narcisse-Virgile Díaz de la Peña Modifica l'enllaç a Wikidata