Portal:Unió Europea/Estat
Estat de la quinzena[modifica]
Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limítrof amb Romania al nord, Sèrbia i Montenegro i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plòvdiv, Varna, Burgàs i Ruse.
La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila.
Estat de la quinzena[modifica]
Romania és un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al sud-est, amb Moldàvia a l'est, amb Hongria i Sèrbia i Montenegro a l'oest i amb Bulgària al sud. A llevant, és banyat pel mar Negre.
Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix Imperi en general.
Estat de la quinzena[modifica]
Alemanya (en alemany Deutschland [ˈdɔɤtʃland]) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya.
Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA, o Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA, o Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Múnic.
Estat de la quinzena[modifica]
Àustria (en alemany Österreich [ˈøːstɐraiç]) és una república federal del centre d'Europa. Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.
La major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental dels Alps que arriben a altures de més de 3.000 metres. La població es concentra en les valls dels rius entre els quals destaca el Danubi.
Estat de la quinzena[modifica]
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany) és un país d'Europa occidental, membre de la Unió Europea des de la seva fundació. Els seus habitants s'anomenen belgues i culturalment es poden distingir els flamencs, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes; els francòfons, valons i brussel·lencs francòfons; i els de parla alemanya, a la frontera amb Alemanya).
Bèlgica és un Estat Federal i una monarquia constitucional, amb un federalisme aplicat sota una forma molt específica. Els governs de cada Comunitat - francesa, flamenca o gemanòfona - són responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Els governs regionals - Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital - s'ocupen en exclusiva d'afers territorials i econòmics.
Estat de la quinzena[modifica]
Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus.
Està format per la península de Jutlàndia i diverses illes (les principals: Sjælland, Fiònia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polònia). Té una única frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i està envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bàltic (al sud-est). A més a més, són possessions daneses les illes Fèroe a l'Atlàntic Nord i Groenlàndia al nord-est d'Amèrica, les quals gaudeixen d'una àmplia autonomia.
Estat de la quinzena[modifica]
Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.
Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004.
Estat de la quinzena[modifica]
La República d'Eslovènia (Slovenija, en eslovè) és un país costaner subalpí situat al sud de l'Europa central.
Eslovènia va ser part de Iugoslàvia des de 1945, i va obtenir-ne la independència el 1991. Va esdevenir membre de la Unió Europea el primer de maig del 2004. És membre, també, del Consell Europeu i de l'OTAN, i té condició d'observador a la Francofonia.
Estat de la quinzena[modifica]
El Regne d'Espanya és un estat situat al sud-oest d'Europa que comparteix la Península Ibèrica amb Portugal, Gibraltar, i Andorra. També s'hi inclou territoris extra-peninsulars com les Illes Balears a la mar Mediterrània, les Illes Canàries a l'oceà Atlàntic, les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d'Àfrica, i unes quantes illes deshabitades al costat mediterrani de l'Estret de Gibraltar, com ara la illa d'Alboran, les Illes Chafarinas, els penyals de Vélez i d'Alhucemas, i el xicotet Illot de Perejil.
Espanya és una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària des de l'aprovació de la Constitució Espanyola en 1978. Des que s'adherí a la Unió Europea (1986) ha passat a ser un país altament industrialitzat i una de les 10 economies més fortes del món.
Estat de la quinzena[modifica]
La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est.
Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri. Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 ha entrat a l'OTAN i a la Unió Europea.
Estat de la quinzena[modifica]
La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est.
Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres.
Estat de la quinzena[modifica]
França, en francés République française [repyˌblikfrɑ̃ˈsɛz], és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània.
La França metropolitana està formada, a més, per l'illa de Còrsega, a la Mediterrània, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A més a més, inclou les dependències d'ultramar repartides arreu del món, entre les quals les regions d'ultramar són regions ultraperifèriques de la Unió Europea.
Estat de la quinzena[modifica]
Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.
Les costes de l'Egeu van veure el naixement de les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.
Estat de la quinzena[modifica]
Hongria és una república de l'Europa central. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Sèrbia i Montenegro i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.
Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.
Estat de la quinzena[modifica]
La República d'Irlanda (gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann) és un estat que abasta aproximadament cinc sisenes parts de l'illa d'Irlanda, enfront de la costa nord-est d'Europa. La seva capital és Dublín. És l'Estat més a l'oest de la Unió Europea. L'altre tros de l'illa d'Irlanda és conegut com Irlanda del Nord i és un territori del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
La constitució irlandesa proclama que el nom de l'estat és Éire en gaèlic irlandès o Ireland en anglès. Col·loquialment, a vegades s'anomena Irlanda amb l'epítet poètic d'Illa Maragda, que fa referència a l'intens color verd dels camps irlandesos.
Estat de la quinzena[modifica]
La República Italiana o simplement Itàlia és un estat de l'Europa mediterrània, que consisteix principalment d'una península allargada i de dues grans illes en el mar Mediterrani: Sicília i Sardenya. Pel nord està vorejat pels Alps, per on limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marino i la Ciutat del Vaticà són enclavaments dintre del territori italià.
La història d'Itàlia fou important per al desenvolupament de la cultura i societat de l'àrea mediterrània. El país ha estat amfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistòrics, per la qual cosa s'hi ha trobat numerosos llocs arqueològics en diferents regions: Lazio i Toscana, Umbria i Basilicata.
Estat de la quinzena[modifica]
La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa. Llindant amb el Mar Bàltic, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que confronten amb l'estat al nord i al sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Belarús.
Conegut principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir el control de Letònia i de les regions veïnes.
Estat de la quinzena[modifica]
Lituània és un estat d'Europa, membre de la Unió Europea. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb el mar Bàltic, al sud-est amb Belarús, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània. La capital és Vílnius.
L'orografia del país consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glaciar, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'època glaciar.
Estat de la quinzena[modifica]
El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud). El Gran Duc Enric n'és el cap d'estat des del mes d'octubre del 2000.
Forma part de la Unió Europea des del 25 de març del 1957. N'és, per tant, un dels seus membres fundadors. Juntament amb Bèlgica i els Països Baixos constitueix el Benelux.
Estat de la quinzena[modifica]
Malta és un estat insular del Mediterrani. L'arxipèlag maltès, format per les illes principals de Malta i Għawdex (o Gozo) i altres de menors, està situat al sud de Sicília, de la qual el separa l'estret de Malta.
La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei català, Pere el Gran entrà a l'illa de Sicília i les de Malta i Gozo.
Estat de la quinzena[modifica]
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès [ˈneːdərlɑnt] i Nederlân en frisó) és un estat d'Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.
Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle xvii. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.
Estat de la quinzena[modifica]
Polònia és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea des del maig del 2004. Durant la major part de la seva història, Polònia va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats.
En el segle X, el príncep Mieszko I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat al 966, adoptant la religió cristiana com a nova religió oficial, fent que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.
Estat de la quinzena[modifica]
La República de Portugal (República Portuguesa en portuguès), o Portugal, és una república democràtica localitzada a l'oest i sud-oest de la Península Ibèrica al sud-oest d'Europa, i és alhora l'Estat més occidental del continent.
El territori portuguès ha sigut testimoni durant els passats 3100 anys d'un constant fluix de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar i colònies es van estendre per tot el globus.
Estat de la quinzena[modifica]
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat dividit en tres països: Anglaterra, capital Londres; Escòcia, capital Edimburg; País de Gal·les, capital Cardiff; i una provincia: Irlanda del Nord, capital Belfast.
La major part d'Anglaterra està formada per terrenys de molt poca alçada i lleugerament ondulats. Gal·les és més muntanyós. La geografia d'Escòcia és variada, amb terres baixes al sud i l'est, i terres altes al nord i l'oest.
Estat de la quinzena[modifica]
La República Txeca, també coneguda com a Txèquia, és un país de l'Europa central sense accés al mar. La Praga històrica té un gran atractiu turístic i n'és la capital i la ciutat més gran. Està formada per dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia.
Aquest país, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist néixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Václav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinský.
Estat de la quinzena[modifica]
Suècia, Sverige en suec (
? i escolteu-ne la pronunciació en suec) és un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinàvia. La capital és Estocolm. Altres ciutats importants són: Göteborg (principal port del pais i ciutat industrial), Malmö i Uppsala (ciutat universitària per excel·lència).
El nord del pais és atravessat pel cercle polar àrtic, i és de destacar el fenòmen del sol de mitjanit. La costa oest del mar del Nord té un clima més atemperat a causa de la corrent del Golf, en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continentalitzat.
Estat de la quinzena[modifica]
Xipre és un estat insular del Mediterrani. El país està dividit entre els turcs i els grecs. La part grega pertany a la Unió Europea des del 2004. La part turca està formada per la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda internacionalment per Turquia.
L'illa és constituïda bàsicament per dues serralades, que la travessen en direcció est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria. Les costes són rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, però són també nombroses les platges i les profundes badies.