Mònaco

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Principat de Mònaco)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMònaco
Principauté de Monaco i Principatu de Múnegu
Bandera de Mònaco Escut de Mònaco
Bandera de Mònaco Escut de Mònaco
Monaco aerial view.jpg

Himne Imne Monegasc

Lema «Deo juvante»
Localització
Europe location MCO.png
Location Monaco Europe.png
43° 43′ 52″ N, 7° 25′ 11″ E / 43.731245°N,7.419744°E / 43.731245; 7.419744
Capital Vila de Mònaco
Ciutat més gran Mònaco[nb 1]
Conté Mónegue (comuna)
Població
Total 37.831 (2013)
• Densitat 18.663,76 hab/km²
Gentilici monegasc, monegasca
Llengua francès
Geografia
Superfície 2,026976 km²
• Aigua 0%
Punt més alt Chemin des Révoires  (161 m)
Punt més baix mar Mediterrània  (0 m)
Limita amb
Història
Independència  
de la Casa dels Grimaldi 1419
Patró Devota de Còrsega
Organització i govern
Forma de govern Monarquia constitucional
Executiu Council of Government
Legislatiu National Council
• Príncep Albert II
• Minister of State Serge Telle (2016)
Membre de
Economia
PIB 6.258.463.832 $
Moneda Euro (€, EUR)
Indicatius
Codi postal 98000
Fus horari CET
Domini d'Internet mc
Prefix telefònic 377
Emergències 112, 17 i 18
ISO 3166-1 MC
Altres dades
Agermanament Al-Kuwait
Lucciana

Web Lloc web oficial
  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ciutat
Modifica dades a Wikidata

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec[1] en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina). Se situa a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants (2013).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Mònaco

Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C en estiu i en hivern 5,5 °C de mínima. El seu és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu sent la més freda l'hivern entre els mesos de novembre i gener, comparant-se al clima mediterrani de la costa gironina.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Mònaco
Vista de Mònaco

Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.

A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.

Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i atacada per Guillem de Cervelló i de Banyeres en 1331,[2] i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins al 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Esdevingut un paradís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.

De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics a Alexandre Coste i a Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.

Política[modifica | modifica el codi]

Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.

Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.

Mònaco no és un Estat membre de la Unió Europea però hi manté relacions comercials.

Organització politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]

La distinció entre l'estat i la ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol municipi i 10 districtes (el 2014 n'hi haurà 11).

Segons la constitució de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:

  • la Vila de Mònaco (la Vila de Mónegue) és la ciutat vella i està situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat la Roca. S'hi situen el Palau del Príncep, la catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogràfic Jacques Cousteau
  • Montcarles és l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino
  • la Condamina és una cala situada entre la Vila i Montcarles. Hi ha el port.
Mapa de Mònaco

El 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte.

Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:

El 2014, s'afegirà un onzè districte:

Llengües[modifica | modifica el codi]

A Mònaco hi ha dues llengües autòctones: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també l'occità (niçard), segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle XIX, citat per Arveiller). El francès hi és l'única llengua oficial, però no autòctona. També una part de la població hi parla anglès i italià.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Vista aèria de Mònaco

El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al Circuit de Montecarlo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (...) lo catalan classic disiá Mònec, tan pròche de l’occitan Mónegue/Mònegue e dau monegasc Mònego (Petita enciclopèdia catalana 2000). L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia, Domergue Sumien, books.openedition.org. El llibre d'estil de Vilaweb preconitza l'ús de Mònegue http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf
  2. Llobet i Vall-llosera, Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 101. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent