Psychoda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPsychoda
Psychoda grisescens 01.JPG
Psychoda grisescens fotografiat a Letònia.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
FamíliaPsychodidae
SubfamíliaPsychodinae
GènerePsychoda
(Latreille, 1796)[1]
Modifica les dades a Wikidata
Femella adulta de Psychoda acutipennis de 2 mm de llargària

Psychoda és un gènere d'insectes dípters pertanyent a la família dels psicòdids.[2]

Descripció[modifica]

  • Els adults, d'aparença rabassuda, mesuren entre 2 i 4 mm de llargària, tenen una envergadura alar de 10 a 12, són de color marró grisenc i tenen les ales cobertes d'escates (igual que la resta de llurs cossos), la qual cosa els fan semblants a arnes petites.
  • No tenen venes creuades a les ales, tan sols unes 8 venes (de les quals dues bifurcades) que corren gairebé en paral·lel i en sentit longitudinal per la part anterior de llurs ales.
  • Les antenes, de 13 segments, són d'aparença pilosa i posseeixen pèls llargs que surten de les unions entre els segments.
  • Les larves no tenen potes i presenten tots dos extrems de llurs cossos més foscos que la resta.[3][4]

Reproducció[modifica]

Les femelles ponen llurs ous (molt petits i de color marró o crema) en postes de 10 a 200 sobre la matèria orgànica humida que es troba en indrets com desguassos o dipòsits, sobretot en aquells dipòsits d'aigües fecals que es troben per sota del nivell del clavegueram públic. Les larves surten dels ous normalment en 48 hores i es nodreixen de matèria orgànica en descomposició durant, si fa no fa, 14-15 dies. Romanen en l'estat de pupa durant uns pocs dies i després emergeixen com a adults, els quals només viuran entre 2 i 5 dies.[3][5]

Alimentació[modifica]

Les larves mengen matèria orgànica en descomposició, microorganismes, algues i sediments, mentre que els adults es nodreixen del nèctar de les flors i d'aigua.[4]

Hàbitat[modifica]

Són comuns en instal·lacions de tractament d'efluents, sobretot en sales o cambres de filtres i on ocupen, en grans quantitats, les parts eixutes de les parets. També es desenvolupen en drenatges, reixetes de banys, patis o safareigs, tubs de descàrrega de banys i safareigs, rases, fosses sèptiques, xarxes de clavegueram i tots aquells indrets on s'acumulin fangs i detritus.[3][5]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Iemen, Mongòlia, la península de Corea, Indonèsia (Papua Occidental), Borneo, Sri Lanka, Taiwan, el Japó,[6][7] l'Índia, Malàisia, les illes Filipines (Mindanao, Luzon i Negros), les illes Ryukyu, la Micronèsia, Nova Irlanda, Nova Guinea, les illes Carolines, Austràlia (Queensland, Victòria, Tasmània), Nova Zelanda,[8] Amèrica (Nord-amèrica, Mèxic, Cuba, Jamaica, Costa Rica, les Antilles, Trinitat i Tobago, Panamà, Colòmbia, Guaiana, Xile i el Brasil), Àfrica (Algèria, el Camerun, Uganda, Tanzània, Kenya i Sud-àfrica) i Europa (França,[9] la Gran Bretanya,[10][11][12] l'Estat espanyol i Suècia).[13]

Costums[modifica]

Durant el dia, els adults descansen posats sobre àrees ombrejades o superfícies amb una certa humitat (cambres de bany, etc.) i esdevenen actius durant la nit en què es veuen rondant desguassos i embornals. Davant de qualsevol perill volen, d'una manera vacil·lant i irregular, distàncies curtes i tornen a posar-se sobre una altra superfície.[5][4]

Observacions[modifica]

Atès que es troben en llocs malsans podrien ésser, en teoria, portadors de bacteris, però, tot i així, no són considerats veritables vectors de malalties[5] (encara que s'han documentat casos en què la inhalació de parts dels seus cossos ha produït asma bronquial).[14][15][16]

Espècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Plagas Online (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 Entomology and Plant Pathology (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Guía de plagas (castellà)
  6. Tokunaga, M., Komyo E., 1954. Japanese Psychodidae. I. Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 83, pàgs. 307-317. [1]
  7. Tokunaga, M., 1958. Japanese Psychodidae, IV. Descriptions and revision of Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 86, pàgs. 359-403. [2]
  8. S. L. Goldson, 1977. Larvae of four New Zealand species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). The New Zealand Entomologist, vol. 6, núm. 3. [3]
  9. Muséum National d'Histoire Naturelle, 2003-2012 (francès)
  10. Satchell, G. H., 1947. The Ecology of the British Species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Annals of Applied Biology, 34: 611–621. [4]
  11. G. H. Satchell, 1947. The larvae of the British species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Parasitology, 38, pàgs. 51-69. [5]
  12. Withers, P., 1988. Revisionary notes on British species of Psychoda Latreille (Diptera, Psychodidae) including new synonyms and a species new to science. British Journal of Entomology and Natural History, vol. 1, pàgs. 69-76. [6]
  13. Fauna Europaea (anglès)
  14. Plagas en Red - Control de Plagas Urbanas (castellà)
  15. Phaiboolya Phanichyakarn, Robert J. Dockhorn, Charles H. Kirkpatrick, 1969. Asthma due to Inhalation of Moth Flies (Psychoda). Journal of Allergy, vol. 44, núm. 1, pàgs. 51-58.
  16. Ordman, David, 1946. Bronchial Asthma Caused by the Trickling Sewage Filter Fly (Psychoda): Inhalant Insect Allergy. Nature, vol. 157, núm. 3988, pàgs. 441. [7]
  17. Global Species (anglès)
  18. Catalogue of Life (anglès)
  19. BioLib (anglès)
  20. Arctos (anglès)
  21. Encyclopedia of Life (anglès)
  22. ZipCodeZoo (anglès)
  23. Animal Diversity Web (anglès)
  24. PESI (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Cordeiro, D.; Bravo, F.; De Carvalho, C.J.B., 2011: Taxonomy of Brazilian Psychoda (Latreille, 1796) (Diptera, Psychodidae) with the description of thirteen new species. Zootaxa, 3101: 1–37. [8]
  • Storer, T.I., Usinger, R.L., Stebbins, R.C. & Nybakken, J.W., 1979. General Zoology. Sisena edició. McGraw-Hill Book Company, Nova York: i-ix, 1-902.


Enllaços externs[modifica]