Simona Škrabec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSimona Škrabec
Biografia
Naixement 15 setembre 1968 (50 anys)
Ljubljana
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Lingüista, traductora, assagista i escriptora
Modifica les dades a Wikidata

Simona Škrabec[1] (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, filòloga, estudiosa de la teoria literària i traductora eslovena, que actualment viu i treballa a Barcelona. Nascuda a Ljubljana, va passar la seva infància a la petita ciutat de Ribnica a la regió de la Baixa Carniola. Viu a Barcelona des de 1992.

Trajectòria[modifica]

És llicenciada en Filologia Alemanya i en Literatura Comparada per la Universitat de Ljubljana i doctorada en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona en el 2002 amb una tesi sobre els marcs identitaris en la literatura centreeuropea (Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa). Actualment és professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en Barcelona.

En la seva obra es pot apreciar un especial interès per la literatura europea del segle XX i la relació de la literatura amb la construcció de la memòria històrica i la identitat.

A més a més de les seves tasques com a escriptora i traductora, fou vocal de la junta directiva de PEN Català[2] i directora de Visat, revista digital de literatura i traducció,[3] creada per aquesta entitat, des de l'any 2006 fins al 2015.[4]

Des de 2014, és Presidenta del Comitè de Drets Lingüístics i de Traducció de PEN International. (Translation and Linguistic Rights Committee).

Škrabec és autora dels llibres L'estirp de la solitud(2002), amb el que va guanyar el Premi Josep Carner a la Teoria Literària, L'atzar de la lluita (2005) i Una Pàtria prestada (2017). Juntament amb Arnau Pons, va dirigir un extens projecte sobre l'intercanvi cultural entre Alemanya i Catalunya en el segle XX (Grenzen sind Straßen, 2007-2008, 2 vol).

Ha traduït més de trenta llibres. Entre els més destacats es troben les traduccions de diversos llibres d'autors serbis i eslovens al català i a l'espanyol (Boris Pahor, Drago Jančar, Aleš Debeljak i Danilo Kiš), així com la traducció dels autors catalans més importants (Jesús Montcada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Pere Calders, Maria Barbal, J.V. Foix, Lluís Maria Todó, etc.), què va presentar a l'escena cultural eslovena.

En el camp de la traducció, també participà en la recerca col·lectiva To be translated or not to be (Ser traduït o no ser, 2007), dirigida per Esther Allen, sobre la situació de la traducció literària en el món globalitzat, i en el volum "Constel·lacions variables" (2012), amb Teresa Irribaren, sobre l'impacte dels mitjans digitals en la internacionalització de la literatura.

Col·labora amb assajos i articles sobre literatura en revistes acadèmiques i culturals, i també és crítica literària habitual en diversos diaris Catalunya. És membre del Comitè Editorial de la revista humanista L'Espill de la Universitat de València des de 2007.

Ha coordinat simposis i projectes de recerca, els resultats dels quals ha editat i publicat a Diàlegs sense fronteres (2011), sobre autors estrangers establerts a Barcelona i que escriuen en català, i Les distàncies d'Europa (2013), una recerca interdisciplinària sobre el futur d'Europa. El 2016, va dirigir l'informe Culture's Oxygen sobre la indústria editorial de llengües minoritàries, de PEN International encarregada per la UNESCO.[5]

Obres[modifica]

Tesi doctoral[modifica]

  • Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa[6] (2002). Tesi premiada per la Fundació Jaume Bofill.

Llibres d'autor[modifica]

Informes d'investigació[modifica]

Comissariat/Coordinació de volums col·lectius[modifica]

Articles (Selecció)[modifica]

Traduccions (Selecció)[modifica]

Al català[modifica]

  • Achille Mbembe. «Necropolítica». L’Espill, 53, p. 5-36. (2016)
  • Snježana Kodrić. «El serbocroat avui, entre aspiracions polítiques I fets lingüístics». L’Espill, 49, p. 35-45. (2015)
  • Brane Mozetič. El país de les bombes, el país dels prats [Dežela bomb, dežela trav, 2013]. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)
  • Aleš Debeljak. La neu de l’any passat [Somrak idolov, Lanski sneg, Evropa brez Evropejcev, selecció] Palma: Lleonard Muntaner (Traus, 4). (2007)
  • Svetlana Makarovič. El forn d’en Musaranya [Pekarna Mišmaš, 1974]. Il·lustracions de Mercè Arànega. Barcelona: Barcanova. (2006)

Al castellà[modifica]

  • Daša Drndić. Trieste [Sonnenschein, 2007]. Madrid: Automática. (2015)
  • Drago Jančar. Zumbidos en la cabeza [Zvenenje v glavi, 1998]. Madrid: Sexto Piso. (2015)
  • Brane Mozetič. El país de les bombas, el país de los prados. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)
  • Svetlana Makarovič. La tia Magda [Teta Magda, 1999]. Barcelona: Alfaguara. (2005)

A l'eslovè[modifica]

  • Maria Barbal. Intimna dežela [País íntim, 2005]. Ljubljana: Študentska Založba. (2016)
  • Manuel Molins. Abu Magrib [Abu Magrib, 2002]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 99-216. (2014)
  • Blai Bonet. Morje [El mar, 1958]. Ljubljana: Center za slovensko književnost. (2014)
  • Josep Maria Benet i Jornet . Želja [Desig, 1991]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 27-98. (2014)
  • Llorenç Villalonga. Bearn ali sobana porcelanastih lutk [Bearn o la sala de nines, 1956]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 329). (2012)
  • Maria-Mercè Marçal. Pasijon po Renée Vivien [La passió de Renée Vivien, 1994]. Ljubljana: Škuc (Lambda; 91). (2011)
  • Maria Mercè Marçal. Staljeni led [Desglaç, 1988]. Ljubljana: Škuc, (Lambda, 78). (2009)
  • Maria Barbal. Kamen v melišču [Pedra de tartera, 1985]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 210). (2008)
  • Gabriel Ferrater. Ženske in dnevi [Les dones i els dies, selecció, 1968] Ljubljana: Center za slovensko književnost, (Aleph, 116). (2007)
  • Jaume Cabré. Evnuhova senca [L’ombra de l’eunuc, 1996]. Ljubljana: Študenska Založba (Beletrina, 149). (2006)
  • Lluís Maria Todó. Igra izmišljevanja [El joc del mentider, 1994]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 41). (2005)
  • Jesús Moncada. Proti toku [Camí de sirga, 1988]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 110). (2004)
  • J.V. Foix. Dnevnik iz leta 1918 [Darrer comunicat, 1970; Tocant a mà, 1972]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 84). (2003)
  • Pere Calders. Kronike prikrite resnice [Cròniques de la veritat oculta, 1955]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 71). (2002)

Comunicacions i ponències (Selecció)[modifica]


Referències[modifica]

  1. Com que la "Š" de l'alfabet eslovè correspon a la lletra "x" en català, i la "c" eslovena correspon al dígraf català de "ts", el seu cognom s'hauria de pronunciar com a "Xkràbets" (Vegeu la pàgina sobre l'eslovè).
  2. «PEN Català».
  3. «Simona Škrabec» (htlm). Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN Català [Barcelona], Visat nº 1, gener 2006 [Consulta: 15 juny 2017].
  4. «Redacció de la revista Visat» (htlm). Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN Català [Barcelona] [Consulta: 15 juny 2017].
  5. «Simona Škrabec». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  6. Škrabec, Simona. Geografia imaginària. Identitat i literatura a Centreeuropa (Tesi) (en català), maig del 2002. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), maig del 2002. 
  7. Barbal, Maria (21.03.2019). Vaig al bosc amb el teu llibre. Núvol.
  8. Muñoz, Gustau (11/02/2019). Un nou llibre de Simona Skrabec. el diario.es.


Enllaços externs[modifica]