Simona Škrabec

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSimona Škrabec
Dades biogràfiques
Naixement 1968 (48/49 anys)
Ljubljana
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Lingüista, traductora, assagista i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és escriptora, filòloga, estudiosa de la teoria literària i traductora.[1] Ha traduït diversos llibres de l'eslovè al català i del català a l'eslovè. A més d'aquestes dues llengües, domina el castellà, l'alemany, l'anglès, el francès i el serbocroat.[2]

És llicenciada en filologia alemanya i en literatura comparada per la Universitat de Ljubljana i doctorada en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002 amb la tesi Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa.

En la seva obra veiem un especial interès en la reflexió sobre el sentiment nacional i Europa com a ens històric i cultural. Des de l'any 1992, viu entre Catalunya i Eslovènia, col·laborant en diversos mitjans de comunicació.

Ha publicat estudis literaris a revistes especialitzades, tant de Catalunya com d'Eslovènia, i ha realitzat programes radiofònics sobre la cultura catalana a la Ràdio Nacional d'Eslovènia. A part de les seves tasques com a escriptora i traductora, és vocal de la junta directiva del PEN Català i fou directora de la pàgina web de traducció literària de la mateixa organització (Visat), des de l'any 2006 fins al 2015.[3] És la presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee).

Obres[modifica]

Tesi doctoral[modifica]

Llibres[modifica]

  • Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana, València: Publicacions de la Universitat de València, 2017.
  • L'atzar de la lluita. El concepte d'Europa central al segle XX, València, Afers, 2005.
  • L'estirp de la solitud, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002. Obra guardonada amb el Premi Josep Carner de Teoria Literària 2001.

Articles[modifica]

(relació no exhaustiva)

  • El difícil llegat de Joan Fuster, L'Avenç, 2012
  • Dividir amb residu, Caràcters: és una revista de llibres, 2009.
  • L'obra i la seva ombra, Caràcters: és una revista de llibres, 2009.
  • Integrar-se en una pàtria més gran, Caràcters: és una revista de llibres, 2008.
  • El punt feble, L'Espill, 2008.
  • Traduccions del i al català: un camí d'anada i tornada, Quaderns: Revista de traducció, 2008.
  • Paredes de papel, Quaderns de la Mediterrània (revista que es publica en anglès i castellà), 2008.
  • La cortina que ens separa del món, Caràcters: és una revista de llibres, 2007.
  • Hannah Arendt: el llegat, Caràcters: és una revista de llibres, 2007.
  • L'idealisme sota la lupa, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2007.
  • Què és una literatura menor?, L'Avenç: Revista d'història i cultura, 2007.
  • El desgel, L'Espill, 2007.
  • Fundidos entre la multitud, Quimera: Revista de literatura, 2007.
  • Textos. La sageta de la veu, Serra d'Or, 2007.
  • La guerra als ulls dels escriptors, Caràcters: és una revista de llibres, 2006.
  • Els numeros no enganyen: traduccions de les literatures d'Europa Central i Oriental, Caràcters: és una revista de llibres, 2005.
  • Camí de sirga que no es pot recórrer a peu, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2005.
  • L'home amb bombes: Vladimir Bartol, Alamut, 1938, L'Espill, 2005.
  • El relleu càrstic, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2004. L'autora analitza la novel·la La repetició de Peter Handke
  • Jerarquía de identidades, Pasajes: Revista de pensamiento contemporáneo, 2004.
  • Intercanvi literari entre Catalunya i Eslovènia, Quaderns: Revista de traducció, 2004.
  • Les possibilitats perdudes: Pere Calders, entre la ratlla i el desig, Verba hispanica, anuari del Departament de la Llengua i Literatura Espanyolas, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Ljubljana, 2004.
  • Europa Central: l'excavació d'un jaciment, L'Espill, 2003.
  • Els cenotafis de Danilo Kiš, L'Espill, 2002.

etc., etc.

Volums col·lectius[modifica]

Ha contribuït a les següents obres col·lectives (llista no exhaustiva):

Comissariat/Coordinació de volums col·lectius[modifica]

  • Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Volum I, comissariat junt amb l'Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull, 2007.
  • Carrers de frontera, Volum II, dedicat a la cultura catalana a la cultura alemanya, comissariat junt amb l'Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull, 2008.

Traduccions[modifica]

Ha traduït obres dels següents autors, entre altres (relació no exhaustiva):

De l'eslovè al català[modifica]

  • La neu de l'any passat, d'Aleš Debeljak. Assaigs escollits sobre l'ex-Iugoslàvia. Palma: Lleonard Muntaner, 2006.
  • El forn d'en Musaranya [Pekarna Mišmaš.], de Svetlana Makarovič. Barcelona: Barcanova, 2006. Conte infantil.
  • Katarina, el paó i el jesuïta [Katarina, pav in jezuit], de Drago Jančar. Lleida: Pagès, 2005.
  • He somniat que havies mort. Volum que inclou obres dels poetes Svetlana Makarovič i Brane Mozetič. Co-traductora, traduccions del taller Farrera 2001. Barcelona: ILC: Emboscall, 2004.
  • Banalitats, de Brane Mozetič. Barcelona: Cafè Central, 2004. Plaquette, "Els ulls de Tirèsies".
  • La mirada de l'àngel [Pogled angela (Ljubljana, Mihelač, 1992) i Smrt pri Mariji Snežni (Ljubljana, MK, 1985)], de Drago Jančar. Manresa: Angle, 2003.
  • Necròpolis, de Boris Pahor
  • La tia Magda [Teta Magda], de Svetlana Makarovič. Barcelona: Alfaguara, setembre 2002, 2a ed., 2005.

Del serbi al català[modifica]

  • Una tomba per a Boris Davidovič, de Danilo Kiš. Manresa: Angle Editorial, 2003.

A l'eslovè[modifica]

Nota[modifica]

Com que la "š" de l'alfabet eslovè correspon a la lletra "x" en català, i la "c" eslovena correspon al dígraf català de "ts", el seu cognom s'hauria de pronunciar com a "Xkràbets". Vegeu la pàgina sobre l'eslovè.

Referències[modifica]

  1. «Simona Škrabec» (htlm). Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN Català [Barcelona], Visat nº 1, gener 2006 [Consulta: 15 juny 2017].
  2. «Simona Škrabec». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. «Redacció de la revista Visat» (htlm). Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN Català [Barcelona] [Consulta: 15 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]