Venetis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàVenetis
Armorica.png
Mapa d'Armòrica on es veu el territori dels venetis
Tipus grup humà
Modifica dades a Wikidata

Els venetis (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar que anomena al seu territori com Venetia. Els venetis vivien a la costa de Bretanya, a Armòrica, i tenien per veïns al sud els Namnets o Nannets (dels que els separava el riu Vilaine), a l'est als redons, i al nord als osismis, que ocupaven la part més occidental de Bretanya. Estrabó els situa erròniament a la Gàl·lia Belga i els fa ancestres dels vènets de lamar Adriàtica (amb els quals no tenien relació). La seva capital fou Dariorigum, més tard anomenada Veneti, i avui dia Gwened. Cal no confondre aquest poble amb els vènets.

La descripció de Cèsar[1] s'assembla molt al departament francès d'Ar Mor-Bihan amb la península de Quiberon. Aquesta costa féu que els venetis dominaren el mar i pogueren comerciar amb Britània (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convertí en l'estat més poderós de l'Atlàntic.

Els venetis van combatre contra els romans el 57 aC i van rebre el suport de pobles no massa llunyans com els mòrins i els menapis, i també van demanar ajut a Britània. Cèsar, que estava absent en aquell moment va ordenar construir vaixells al Loire, al territori dels andecaus, els turons i els carnuts on les legions estaven acampades i que eren pobles que sabien construir vaixells. Va protegir la seva rereguarda enviant a Labienus al país des treviris per tenir tranquils als belgues i aturar als germans si provaven de creuar el riu; a Publi Licini Cras el va enviar amb 12 cohorts a Aquitània per impedir que arribés ajut des allí; i va enviar a Q. Titurius Sabinus amb tres legions contra els unelis, els curiosolites i els lexovis. La direcció de la flota fou confiada a D. Brutus i en part estava formada per vaixells oferts pels pictons i els santons i altres pobles ja sotmesos.

Cèsar va començar la campanya assetjant les ciutats dels venetis, però aquestos es movien d'una ciutat a l'altra amb els seus vaixells i els setges mai s'acabaven. Cèsar no podia fer res perquè encara no disposava de tots els seus vaixells, de manera que va esperar a la resta de la seva flota. Quant va arribar els venetis amb 220 vaixells es van enfrontar als romans i en una batalla naval que va durar tot el dia els romans, tot i que inferiors en nombre de vaixells, van poder derrotar l'enemic, que va perdre gairebé tota la seva marina i a la major part dels joves i no tan joves que podien lluitar. Els venetis es van rendir sense condicions.

Cèsar va fer matar a tots els membres de l'assemblea dels venetis acusat d'haver violat la llei per empresonar a Quint Velani i Tit Sil·li (enviats romans que havien arribat al país el 57 aC demanant subministraments pels romans aquarterats al riu Loire) i la resta del poble fou venuda en subhasta com esclaus; el territori va quedar gairebé despoblat i el poble dels venetis va desaparèixer.

A la guerra contra Vercingetorix (52 aC) els set o vuit pobles d'Armòrica només van aportar sis mil homes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venetis Modifica l'enllaç a Wikidata