Viquipèdia:La taverna/Novetats/Arxius/2009/02

< Viquipèdia:La taverna‎ | Novetats‎ | Arxius
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Tauler de febrer[modifica]

Icona del Tauler de la Taverna de la Viquipèdia.png
A les novetats de la Taverna es publiquen novetats i anuncis de projectes, plantilles i d'altres temes d'interès, tant de funcionament intern com d'activitat externa. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de novetats i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Icona d'una tassa de cafè Taverna de la Viquipèdia

Arxius de febrer del 2009

Icona d'una nota enganxada en un tauler Novetats
Icona de globus de diàleg Polítiques
Icona d'eines manuals Tecnicismes
Icona d'un paraigua Propostes
Icona d'un globus de diàleg amb un interrogant Ajuda
Icona d'una flor General
Icona d'una càmera fotogràfica Multimèdia

Viquiprojecte:cinema[modifica]

Amics, amigues: Hem arribat ja als tres mesos del projecte i els resultats són esperançadors. S'han cobert àmpliament els objectius i alguns viquipedistes més hi col·laboren. Tant el nombre d'articles nous controlats (220) com els centenars de modificacions i eliminació d'esborranys ens indiquen que anem pel bon camí. Vull animar, doncs, tothom que cregui que el cinema és també cultura i que en aquesta enciclopèdia lliure que estem construint hi ha de tenir un lloc destacat. Col·laborant en la mesura que sigui possible. Gràcies a tots.--Pallares (discussió) 13:50, 1 feb 2009 (CET)

M'oblidava:La plantilla de la fitxa pel·lícula ho té programat de manera que tots els directors apareguin amb l'enllaç ([[{{{direcció}}}]]). En el cas de la productora, quan n'hi ha més d'una, ho empaqueta tot , considerant-ho una sola empresa a efectes de direccionament. Podeu veure l'efecte a París, Texas, per exemple. Si algú sap com resoldre-ho...--Pallares (discussió) 21:03, 1 feb 2009 (CET)

IP versus usuaris[modifica]

Un tema que sovint genera malestar és entrar en "polèmiques" amb usuaris que s'amaguen darrere d'IP. Fa pocs dies llegia que a can Wiquipedia s'estaven plantejant controlar les edicions dels que no són usuaris registrats perquè els beneficis que aporten les seves edicions positives no compensen els maldecaps que donen quan fan altres coses (vandalismes, etc.). Seria un tema a plantejar que realment (costa ben poc) que qui vulgui col·laborar que és doni d'alta. D'altra banda, si algun usuari puntualment edita des d'una IP, crec que també estaria bé que s'identifiqués. --Peer (discussió) 10:52, 2 feb 2009 (CET)

Penso que la solució no és limitar l'accés. Necessitem molts usuaris i segur que molts de nosaltres vam començar com anònims. Una solució és activar mw:Extension:FlaggedRevs. Es tracta de donar un pas més amb la patrulla de canvis, mostrant als lectors, i per tant als anònims, només la versió supervisada de cada article. En canvi els editors poden veure les dues versions, la estable i la dels canvis pendents de validar. Actualment hi ha 7 viquis que ja ho tenen. Més info a m:Flagged Revisions, en:Wikipedia:Flagged revisions i mailarchive:wikipedia-l/2008-June/030575.html. --V.Riullop (parlem-ne) 16:52, 2 feb 2009 (CET)
No em semblaria pas malament la proposta d'en Peer, revisant els CR, anònim històric a part, i així a l'engròs, un 70 % és vandalisme, un 10 % són enllaços spam i un 20 % petites correccions menors.--Lohen11 (discussió) 19:33, 2 feb 2009 (CET)
Compte amb posar pals a les rodes dels anònims. Mireu que ha passat a can (castellà) Desactivació de la previsualització obligatòria. El que s'està plantejant amb el tema de les validacions no és per tenir menys feina, (de fet en dona més i aquesta és una de les pegues que s'està considerant en la presa de decisions) l'objectiu és oferir més fiabilitat --Gomà (discussió) 20:06, 2 feb 2009 (CET)
Sí, a la viquipèdia en castellà vam parlar sobre això fa unes setmanes. De fet, molts de nosaltres ja hem parlat amb els mitjans de premsa espanyols sobre la qüestió. Encara que hi ha molta discussió, és veritat que altres versions ja han plantejat i acceptat aquesta possibilitat. De moment, a dewiki es treballa molt amb aquest sistema. --Josep Gustau - Discussió 20:18, 2 feb 2009 (CET)
Els que no n'estigueu convençuts, només cal que patrulleu els CR unes hores o mireu les meves contribucions. Si en tens ganes no faries pas res més que anar revertint. Per això opto pel bloqueig curt, almenys aquell dia només em donen feina una vegada.--Lohen11 (discussió) 20:36, 2 feb 2009 (CET)
Jo estic amb el Lohen, tanmateix serà molta feina i possiblement tindrem molta feina revisant les edicions dels anònims. Per cert, qui tindrà el poder de revisar les edicions d'un anònim? Aquí teniu un article del New York Times força interessant sobretot això que diu:
« The system has been used by German Wikipedia since May as a test case. Introduced slowly, since all that flagging is quite labor-intensive, German Wikipedians report that more than 95 percent of articles have been flagged, though there are delays as long as three weeks before an article’s revision appears on the site to all visitors. »
Però crec que en el nostre cas no serà tal, ja que gran part de les informacions falses. Potser hauríem de deixar informacions a aquelles persones que habitualment editen a la viquipèdia perquè es registrin. Sinó se'ns seguiran colant desenes de vandalismes cada setmana.--KRLS , 22:55, 2 feb 2009 (CET)

Jo m'he perdut ja que em sembla que estem parlant de tres coses diferents. És que en Peer i Lohen proposen inhabilitar les edicions anònimes? En Gomà està parlant de la possibilitat d'activar sempre la previsualització quan un anònim desi una pàgina, cosa que tenen algunes viquis i a l'espanyola s'estan replantejant ja que no fa baixar el vandalisme i sí el nombre d'edicions bones. El Flagged Revisions que deia jo, i crec que comenten en Josep i KRLS és una altra cosa. Suposa tenir dues versions de la Viquipèdia, la revisada i la no revisada. La idea és que si una edició vandàlica no es veu immediatament (o queda aparcada com a pendent), resulta menys atractiu i dóna més confiança als lectors. Hi diferents possibilitats de configuració i nivells, des d'un simple vist (semblant al sistema de patrulla actual) a una qualificació de qualitat. Crec que la proposta per defecte és que els usuaris revisors siguin tots els que tinguin un mínim d'antiguitat i d'edicions (al voltant d'un mes i 100 edicions), i els usuaris qualificadors siguin nomenats pels administradors. Per conèixer-ho millor s'hauria d'anar traduint en:Wikipedia:Flagged revisions i les subpàgines associades. --V.Riullop (parlem-ne) 09:44, 3 feb 2009 (CET)

Pel Peer i Lohen: ho havia vist en algun lloc i no recordava on. Un dels principis de la Fundació és "Ability of anyone to edit articles without registering." --V.Riullop (parlem-ne) 18:15, 3 feb 2009 (CET)
Doncs res...--Lohen11 (discussió) 18:46, 3 feb 2009 (CET)
Jo trobo bé molt bé que tothom pugui participar de manera constructiva. Tan de bo sempre es pogués treballar i obrir les portes a tothom, en tot allò que sigui possible. Si arriba el moment en que predomina la "deconstrucció" crec caldrà revisar aquest esperit participatiu i exigir un senzill pas com és el de donar-se d'alta, que tampoc és cap pas massa complicat, i és una mostra de participació una mica més manifesta. Repeteixo que em sembla molt bé que es respecti aquest principi. --Peer (discussió) 19:50, 3 feb 2009 (CET)
Crec que estem parlant de tres accions diferents, dos problemes diferents i un denominador comú. Les accions: 1)Impedir les edicions anònimes 2)Exigir als anònims la previsualització abans de gravar 3)No publicar les edicions fins que hagin estat validades. Els problemes: 1)La feina de revertir els vandalismes 2)La mala imatge de que quedi publicat tot sense revisió fins i tot els vandalismes. El denominador comú: Pals a les rodes dels anònims (i potser dels no anònims). Jo vaig apuntar el fracàs a can (castellà), el vàndals no es frenen per una necessitat de previsualització i dubto que es frenessin per una necessitat d’enregistrar-se , però els usuaris de bona fe, que corregirien petits errors o farien alguna contribució, passen. No sé si hi ha problema, els administradors haurien de dir fins a quin punt això passa a casa nostra a un nivell apreciable en comparació amb les edicions constructives dels anònims. Cas que hi hagi problema potser el millor seria obrir un concurs d’idees, potser hi ha solucions alternatives. Potser el problema és fins i tot un altre, he de confesar que la frase: "Un tema que sovint genera malestar és entrar en "polèmiques" amb usuaris que s'amaguen darrere d'IP" que és la que inicia aquest fil, no la he acabat d'entendre --Gomà (discussió) 21:09, 3 feb 2009 (CET)
Doncs jo estaria d'acord amb fer que fos obligatori donar-se d'alta. Si algú pensa contribuir a llarg termini, no li importarà perdre 5 minuts per registrar-se, en canvi algú que només vulgui un moment de "diversió" potser s'ho pensarà dos cops. No estic d'acord amb la previsualització obligatòria pels motius ja exposats. – Leptictidium (discussió) 23:24, 3 feb 2009 (CET)
L'únic cas en que veia raonable entrar com a anònim era per posar interwikis a altres viquipèdies, i com que ara hi ha el compte global, no queda ni aquest cas. Em sembla bé el que diu Leptictidium. --Meldor (discussió) 23:31, 3 feb 2009 (CET)
És inviable. 1) No ens acceptaran una petició als programadors que vagi contra els principis de la Fundació. 2) No està clar que disminueixi el vandalisme, però està clar que disminuiran les edicions i la captació d'usuaris nous. 3) Tenim algunes eines anti-vandalisme infrautilitzades (VP:PCR o un canal IRC dedicat). --V.Riullop (parlem-ne) 10:44, 4 feb 2009 (CET)

jo he demanat molts cops a una persona que té una IP dinàmica que es registri (sé que és el mateix perquè m'ho va dir, per l'estil i els temes que edita) i tots hem sentit la frustració que suposa parlar amb un nombre canviant. També es cert que la major part dels anònims fan vandalismes però estic absolutament en contra de bloquejar l'accés als anònims; jo sóc de les que no es registren a un lloc fins estar convençuda de la utilitat/necessitat, vaig estar gairebé tres mesos editant com a anònima i si no ho hagués pogut fer, mai no hauria entrat al projecte. Cal més gent patrullant els canvis recents per alleugerir de feina el Lohen i altres, però no posar límits a les edicions, les correccions menors sovint són encertades i són una porta d'entrada per al registre. La previsualització no crec que serveixi tampoc per a res--barcelona (discussió) 10:52, 4 feb 2009 (CET)

M'estic perdent, perquè tenim parlem de molts temes alhora. Per una banda, el tema d'activar l'extensió de en:Wikipedia:Flagged revisions hi estic d'acord i crec que es necessari. Per l'altre banda, hi ha el tema de prohibir les edicions anònimes que jo m'hi nego, perquè som una comunitat petita i és un generador de nous col·laboradors.--KRLS , 13:53, 4 feb 2009 (CET)
Es pot veure com funciona al test.wiki, per exemple http://test.wikipedia.org/wiki/Rollback_test. L'avantatge és que una edició vandàlica (de fet, qualsevol edició no supervisada) no es mostra al lector (que només veurà la pestanya de versió estable). Ara bé, si no som capaços de marcar les edicions com a patrullades, tampoc podrem marcar-les com a vistes per a la versió estable. --V.Riullop (parlem-ne) 17:39, 4 feb 2009 (CET)
Jo estic en contra d'activar les Flagged revisions, pel que diu Vriullop. Hauríem de ser molts més usuaris per fer-ho, o sinó es començaran a acumular les revisions per fer i hi acabarà havent la Viquipèdia de fa tres mesos i l'actual, no revisada. També estic en contra d'activar la previsualització obligatòria per anònims, perquè no és útil. --Meldor (discussió) 18:29, 4 feb 2009 (CET)
Que consti que no estic ni a favor ni en contra del Flaggedrev, simplement és una opció que ens donen i que caldria analitzar. Hi ha diferents configuracions, per exemple mireu pàgines a l'atzar a eo.wiki on no són més usuaris que nosaltres. --V.Riullop (parlem-ne) 18:36, 4 feb 2009 (CET)
és un tema que cal pensar, a priori sembla que som massa pocs en com per a posar-ho en marxa, com dieu --barcelona (discussió) 12:58, 5 feb 2009 (CET)
Crec que el problema pel flagged revision no és que siguem massa pocs, ja que el que importa és el percentatge de gent que va autoritzant les pàgines. Però a la viquipèdia en català pocs usuaris dediquen la major part del seu temps per revisar les pàgines, ja que sovint queden pàgines noves sense revisar.

Per fer-ho caldria divulgar-ho i gastaria molt de temps dels usuaris. Cal preguntar-se si realment val la pena. Personalment crec que no. Penso que són relativament poques les pàgines vandalitzades que no es detecten i encara en menys ocasions és un vandalisme "currat" que pugui enganyar a un potencial lector. Viquipèdia és editable, seria com fer un projecte paral·lel de l'estil Nupèdia i anar contra els principis.--Ssola (discussió) 23:36, 7 feb 2009 (CET)

Sobre els FlaggedRevs podeu veure Viquipèdia:Edicions marcades. Hi ha moltes possibilitats. Bàsicament, enfoca dos problemes: supervisió del vandalisme i supervisió d'articles de qualitat, estables o sensibles. Sobre el vandalisme penso que és una versió millorada del sistema de patrulla, i que tot treure l'estrès del seguiment de canvis recents. El segon aspecte és interessant per articles sensibles, una alternativa a la protecció de pàgines, i un seguiment per assegurar que els articles ja destacats mantenen la mateixa qualitat. --V.Riullop (parlem-ne) 11:32, 1 abr 2009 (CEST)

Hem sembla una bona eina (i una bona traducció, gracies Vicenç)... Vers si hi ha o no prou gent fent "patrulla" crec que si s'acceptes implantar l'eina seria un bon moment per incidir-hi i fomentar més la participació ... A banda: Seria possible que algun "patrullador" expert revises les pàgines d'ajuda sobre el procés i les amplies? ( arran del Crit d'emergencia enviat per Davidpar m'hi vaig interessar uns dies ... no estava segur de si ho feia correctament i ho vaig deixar córrer, de moment...). Gracies--Marc (Mani'm?) 12:15, 1 abr 2009 (CEST)

Fragments de films[modifica]

Aquesta wiqui ofererirà fragments de films als ususaris per il·lustrar altres informacions?--Serinya (discussió) 19:48, 14 març 2009 (CET)

Despotisme o absolutisme?[modifica]

Bones! Al portal de filosofia hi ha tota una colla d'ismes, http://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_philosophical_isms per traduïr de la wiki anglesa principalment, però m'he trobat amb un dilema... l'absolutisme il.lustrat equival al que anomenem nosaltres despotisme il.lustrat? Ho he buscat al DIEC i em diu que també és vàlid dir-ne absolutisme il.lustrat, però ara bé el més frustrant, després fan una altra entrada i posa absolutisme polític. El polític i l'il.lustrat no venen a ser el mateix? @_@

De moment només ho he deixat amb esborranys al costat de l'absolutisme moral. Tot i així, d'aquests tres l'únic que veig com a concepte filosòfic és l'absolutisme moral, els altres dos són més bé dos conceptes polítics o socials, no del món de la filosofia.

Canvio els noms? Esborro els esborranys? :( Si em podeu aclarir una mica com enfocar-ho. Merci! --neith (discussió) 19:14, 2 feb 2009 (CET)

Per mi absolutisme il·lustrat i despotisme il·lustrat són el mateix article, caldria fusionar-los i revisar els interwikis, ja que el que sí és diferent a aquests dos és despotisme, que es correspon amb en:Despotism. Compte amb absolutisme moral, recorda que cal posar el terme en negreta al principi. Fins una altra! --Meldor (discussió) 23:38, 3 feb 2009 (CET)
m'alegra que s'uneixi una quarta persona a la llista per completar els -ismes ;) --barcelona (discussió) 09:59, 5 feb 2009 (CET)

Absolutisme i despotisme, sí es poden considerar sinònims en el sentit de la concentració del poder absolut en una persona o despota, però l'anomenat despotisme il·lustrat tenia la pretensió de preocupar-se del benestar del conjunt de la població aprofitant el superior coneixement del despota i, superant, fins i tot, els entrebancs de la "ignorància del poble", recollit a la famosa expressió. "tot per al poble pero sense el poble". Aquesta pretensió d'altruisme, que alguns consideren real i altres una coartada per mantenir el poder absolut, seria el tret específic de l'epítec il·lustrat que el dieferenciaria d'altres formes de despotisme i absolutisme.

--Olivera (discussió) 16:15, 10 març 2009 (CET)

Actualització rànquing qualitat[modifica]

S'ha actualitzat el rànquing de qualitat de meta. Seguim a la 18ena posició, per sota del que ens pertocaria, però com a dada positiva cal comentar que som la segona viquipèdia amb més creixement en aquest període.

Recordo que s'ha remodelat Viquipèdia:Articles per crear i millorar de VP:LA, que ara recull alguns dels articles amb què podríem millorar més fàcilment. --Meldor (discussió) 23:18, 3 feb 2009 (CET)

També volia dir que hem superat els 100 articles llargs! (més de 30.000 bytes). --Meldor (discussió) 02:13, 4 feb 2009 (CET)
Com es mira la llargada que té un article?--amador (discussió) 06:21, 4 feb 2009 (CET)
Una manera és que la pestanya de l'historial apareix al costat de les edició que s'han fet. Per ex., Art antic té 82.838 octets ([1]). I, Meldor, un altre indicador de la bona feina que s'està fent; "mica a mica s'omple la pica".--Peer (discussió) 07:02, 4 feb 2009 (CET)
I també existeix la plantilla {{Longitud d'article}}, que ha fet en Vriullop. --Meldor (discussió) 09:12, 4 feb 2009 (CET)
A data d'avui, ja hem pujat a la posició dissetena de la llista.--Panellet (discussió) 09:22, 14 març 2009 (CET)
I si mantenim el creixament, a la pròxima actualització arribarem a la quinzena posició :-] --Ssola (discussió) 12:57, 14 març 2009 (CET)

El rànquing diu que ens falta un article dels 1000 que totes les wikipèdies haurien de tenir i Meta diu que és el més petit de la llista: Addicció, però curiosament va ser el sisè article creat a la viquipèdia el 17 de març del 2001 i el seu escàs contingut és com una mòmia d'esborrany que ha restat tal qual el va deixar en Cdani fa 8 anys. L'he inclòs a la LlistaCurtaEsborranys dels canvis recents i crec que pot ser un bon candidat per una contribució de la quinzena. --Jordicollcosta (discussió) 12:23, 5 feb 2009 (CET)

Perfecte. Faltava perquè els interwikis estaven malament (eren per a drogoaddicció, que no tenim), ja els vaig corregir. A Viquipèdia:Articles per crear i millorar de VP:LA sempre el primer és el més curt dels 1000 de VP:LA, estaria bé afegir-lo en cada actualització a aquesta llista. --Meldor (discussió) 14:56, 5 feb 2009 (CET)

Calendari electoral[modifica]

D'acord a Viquipèdia Discussió:Candidatura a administrador#Any 2009: 14 administradors actius i a Viquipèdia Discussió:Presa de decisions/2008/Elecció dels administradors, he mirat de reactivar el tema de l'elecció de nous administradors. Sembla que falten administradors (encara que és una cosa que s'hauria de decidir) i que estaria bé modificar la normativa en el sentit de fer-la més propera a la de l'elecció dels verificadors. Propòs el següent calendari electoral:

  1. del 8 al 14 de febrer: acabam de perfilar la proposta d'en Vicenç.
  2. del 15 de febrer al 14 de març: Votació del nou sistema d'elecció d'administradors.
  3. (si s'aprova la normativa) del 15 de març al 24 març: Decisió de si fan falta més administradors.
  4. (si s'aprova la normativa) del 25 de març al 3 d'abril: Presentació de candidatures.
  5. (si s'aprova la normativa) del 4 d'abril al 19 d'abril: Votació dels candidats.

(si hi ha alguna data errònia, corregiu-me)

Ja sé que ens n'anam a més de dos mesos, però crec que si finalment s'escullen nous administradors serà una decisió ben sòlida. El tema de la revocació dels administradors, ho deixaria per una altra PD. Pau Cabot · Discussió 12:02, 7 feb 2009 (CET)

Jo hi estic completament d'acord. --Jordicollcosta (discussió) 12:08, 7 feb 2009 (CET)
Molt bona iniciativa. El segon punt (votació nou sistema) potser amb 15 dies passaríem.--Lohen11 (discussió) 12:31, 7 feb 2009 (CET)
No sé si el 3r punt (si fan falta més administradors) pot incloure's en la fase 2; no crec que interfereixi l'un amb l'altre. D'acord amb en Lohen; potser no cal un mes; 15 o 20 dies. Finalment, el tema de la revocació es pot deixar per més endavant o, posats a fer, com a mínim, s'afegeixi la consulta per consensuar si es podran revocar o no; el procés de com es faria, es podria aprovar en una altra presa.--Peer (discussió) 15:44, 7 feb 2009 (CET)
d'acord amb la proposta --barcelona (discussió) 16:19, 7 feb 2009 (CET)
Estic d'acord amb la resta però crec que tothom ha fet constància que en fan falta més, i estic d'acord en juntar el punt 2 i 3 en aquest cas.--KRLS , 21:49, 7 feb 2009 (CET)
D'acord amb la proposta. Amb tot Reduiria els temps plantejats.--Marc (Mani'm?) 08:24, 9 feb 2009 (CET)
Anoto el calendari a la presa de decisió, reduint el segon punt a 15 dies tal com s'ha comentat. El calendari en cas que s'aprovés la proposta ja està incorporat en la mateixa. --V.Riullop (parlem-ne) 12:42, 9 feb 2009 (CET)

Anuncio que està oberta la votació a Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Elecció dels administradors. --V.Riullop (parlem-ne) 20:23, 15 feb 2009 (CET)

Pokémon "amagats"[modifica]

Avui he acabat de redirigir tots els microesborranys de Pokémon a l'article Llista de Pokémon. He conservat els articles més "desenvolupats", i si un dia tinc temps, desfaré les redireccions ampliant els articles. A veure si aquest és un pas endavant perquè la Viquipèdia continuï creixent molt en nombre d'articles, però també en qualitat, llargada i correcció dels articles, fent que els articles, sobretot els més importants, facin goig. – Leptictidium (discussió) 12:12, 7 feb 2009 (CET)

Bona feina! --Jordicollcosta (discussió) 12:22, 7 feb 2009 (CET)
Però el mateix dia s'han creat més de 500 Llistes d'asteroides. --Jordicollcosta (discussió) 10:00, 8 feb 2009 (CET)
I ja estan totes acabades! (que bé que va, el bot...) --Joancreus · 18:10, 10 feb 2009 (CET)

La Viquipèdia a la tertúlia de l'Oracle[modifica]

El dijous 5 de febrer a la tertúlia del programa de Catalunya Ràdio L'Oracle de Xavier Grasset en el minut 20´:31´´ parlant d'Internet, com a exemple Mònica Sabata va explicar que és planteja no deixar editar a anònims a la viquipèdia (enllaç àudio). --Jordicollcosta (discussió) 12:51, 7 feb 2009 (CET)

He deixat aquest comentari al facebook de Mònica Sabata, l'únic lloc on l'he sabut localitzar: Com usuari i admnistrador de la viquipèdia, m'ha sabut molt greu els teus comentaris en contra de la mateixa al programa de l'Oracle. Segurament els has fet perquè desconeixes que centenars de persones estem treballant desinteressadament per fer-la una de les millors i així contribuir a defensar el que tu també has defensat en diverses plataformes: la nostra llengua i cultura. Fem tot el possible per millorar-ne la qualitat i de fet la majoria d'alumnes estudien amb la viquipèdia al seu costat, ho conec bé. Una de les formes és no considerar mai la viquipèdia com una font primària sinó secundària, per això tot el que s'hi escrigui ha d'estar referenciat.
T'animo a participar en aquest projecte que tantes satisfaccions m'ha donat. Ben cordialment.--Lohen11 (discussió) 12:47, 9 feb 2009 (CET)

Chapter de Wikimedia[modifica]

Durant un temps em vaig perdre les novetats. Com va el tema de crear un Chapter català?

Fa unes setmanes vaig enviar propaganda entre ex-companys de carrera on explicava que "La Viquipèdia us necessita!", però estaria bé alguna cosa més seriosa... ^^ --Meldor (discussió) 09:05, 9 feb 2009 (CET)

El tema chapter català: Varem parlar amb el Chapters Committee de Wikimedia i no ens van dir ni que si ni que no. Varem tenir un parell de reunions amb ells molt interessants on varem explicar el nostre punt de vista i ells ens van explicar el seu. Al final varem quedar que creàvem una associació que de moment no és Chapter i que continuàvem les converses. No hem tornat a parlar amb ells, be ho hem intentat però la Delphine Menard (presidenta del comitè) va deixar el càrrec, tampoc hem insistit gaire a reprendre el fil. Ens hem concentrat a tirar endavant activitats:
  • Estem ultimant un acord amb l'ajuntament de Barcelona perquè llicenciïn sota GNU un llibre amb unes 300 biografies de catalans del modernisme en català, angles i altres idiomes i ens el facilitin en format electrònic. Amb relativament poc esforç per viquificar-les i destriant els que són enciclopèdicament rellevants pot enriquir la viquipèdia en català i les altres wikipedies amb biografies de catalans. Per més informació KRLS
  • Hem organitzat una presentació dels projectes (viquipèdia i els projectes germans) al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat pel proper dia 17. Més informació: Gomà
  • Aquesta podria ser una primera experiència a repetir en els diferents Centres d'Etudis agrupats a l'Institut Ramon Muntaner i a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Són més d'un centenar de centres distribuïts per gairebé totes les comarques dels Països Catalans. Més informació: Gomà
  • Estem donant suport a la viquiprojecte:viquitrobada 2009 i primer congrés viquipedista , facilitant (i buscant) finançament pels ponents i per ajuts a la assistència d'estudiants. Mes informació: Jordicollcosta
  • També estem en contacte amb la Acadèmia del Cinema català per col·laborar en l'enriquiment dels continguts relatius a cinema a la viquipèdia i del cinema català a les wikipedies en altres idiomes. Més informació: Pallares
  • Estem distribuint propaganda com la que tu comentes a la Universitat de Perpinyà. Mes informació: Leptictidium.
En resum:
Una cosa important és crear continguts lliures a la xarxa i un altre cosa complementària i igualment important és difondre i promoure que la societat i els que encara no estan dins la xarxa facin servir a quests continguts, que assumeixin els valors i la filosofia del coneixement lliure i que donin suport col·laborin i s'incorporin a la comunitat.
Per això hem sortit de la xarxa.
Estem aquí: Associació per promocionar i donar suport als projectes wikimedia en català i als continguts que tractin sobre la cultura catalana en tots els idiomes.
Vine. Podem facilitar finançament per que la propaganda que reparteixes sigui de més qualitat. Podem coordinar aquesta propaganda amb invitació a assistir a les presentacions presencials...
El tema chapter és secundari (encara que ens faria molta·illusió). Ja arribarà.--147.83.48.87 (discussió) 11:55, 9 feb 2009 (CET)
Sembla que t'has oblidat de registrar-te. El que estaria bé, a més de fer presentacions externes, és fer una presentació de l'associació a la Viquipèdia i els altres projectes germans en català. --V.Riullop (parlem-ne) 12:35, 9 feb 2009 (CET)
Perdó, no estic a casa i anava amb presses. També he comés un error asignan-te a la viquitrobada, és en jordicollcosta qui en forma part del comitè organitzador. Ja ho he corregit. Comento més tard lo de les presentacions. --Gomà (discussió) 15:08, 9 feb 2009 (CET)
Ostres, va bé la cosa. Jo estic amb feina fins al coll i ara no m'hi puc implicar, però m'agradaria anar coneixent les novetats, perquè no ho descarto més endavant. Encara que estigueu aquí, no estaria de més si de tant en tant ens informeu de les novetats a la Taverna, crec que deu interessar a molta gent. --Meldor (discussió) 13:57, 9 feb 2009 (CET)
Ha coincidit que estava preparat un text per fer una presentació com la que en V.Riullop demana, quan en Meldor ha fet la pregunta i no he pogut evitar de copipastejar-li (neologisme que em va ensenyar en Pasqual, no se si inventat per ell) la major part. Ho aniré penjant a les tavernes dels projectes germans. Només un comentari. En la meva opinió l'associació ha de ser un eina per donar suport als projectes i promocionar-los, no una distracció de la feina. Si, per tirar endavant una iniciativa en favor de la viquipèdia, necessitem cobertura legal, finançament, espais o coordinar-nos fora de la xarxa, l'associació ha de ser una eina al nostre abast. Si coneixem gent que vol col·laborar en el projecte però que no sap, no pot o no vol editar i sí que pot fer feines al mon real a favor dels projectes, l'associació ha de ser un medi per oferir a aquesta gent la possiblitat de col·laborar. El que seria un mal negoci seria que l'associació distragues als viquipedistes que estan fent bona feina editant. Per això no voldria passar-me fent massa presentacions que puguin semblar propaganda de l'associació per que la gent vingui i es distregui d'editar. Si voleu, periòdicament podem anar publicant a la taverna els progressos. --Gomà (discussió) 21:33, 9 feb 2009 (CET)
Gomà, un tema menor: He entrat un moment a la pàgina de l'a Associació i he vist el logo "provisional". Em recorda tant al de Cercanias RENFE !!. Vull pensar que, com és provisional, més endevant és proposara algun de millor, oi?. Merci per la feina que esteu fent per a tots. --amador (discussió) 06:12, 10 feb 2009 (CET)
Com que és un tema estretament relacionat amb la Viquipèdia, hauríem de fer una pàgina Viquipèdia:WikiWikiCat, o VP:Associació_el_que_sigui, amb una explicació sobre què és, quins objectius té i com es pot contactar. Crec que la propaganda de promoció inicial sí que és necessària i tot possible interessat ho hauria de conèixer. A més, tal com faria un chapter, proposo substituir a Viquipèdia:Contacte l'apartat de "Relacions públiques" per un contacte amb l'associació. Sobre el detall d'activitats, d'acord amb en Gomà. Ja es poden trobar a la web i es pot fer un resum periòdic recordatori, o informar de casos puntuals rellevants. --V.Riullop (parlem-ne) 08:50, 10 feb 2009 (CET)
Amador, Espero no haver-ne de dissenyar cap de millor i poder posar el que ens agrada. Però mentre no tinguem acabat de resoldre lo del "chapter" és millor tenir-ne un de ben lleig que ens recordi contínuament el que hem de fer. (En part és broma). --Gomà (discussió) 19:21, 10 feb 2009 (CET)
El fons d'Akramedia mola molt. Es podria posar aquí, també? 88.27.93.113 (discussió) 19:26, 10 feb 2009 (CET)
El fons de totes les Viquipèdies està uniformitzat. Aquest en concret crec que és el que surt per defecte en un wiki, i és el mateix que s'utilitza al Viccionari. Qui vulgui s'ho pot posar al seu monobook.css copiant-t'hi wikt:MediaWiki:Monobook.css. --V.Riullop (parlem-ne) 19:47, 10 feb 2009 (CET)

Seguint el suggeriment de'n V.Riullop aquí teniu la pàgina Viquipèdia:Associació amb l'explicació que es demanava. --Gomà (discussió) 19:10, 14 feb 2009 (CET)

Categorització d'esportistes[modifica]

Bon dia. Fa uns dies vaig començar una tasca de categorització d'esportistes. En concret vaig començar perque el tema dels atletes estava prou verd, però després vaig anar veient que l'esquema era prou desigual entre els diferents esports. Llavors, he intentat homogeneitzar-lo bàsicament seguint l'esquema de categoritzar per origen i per esport, tot i que, com em va assenyalar Pau Cabot, no estava seguint les normes de VP:C. Ficava com a encertats exemples els de Categoria:Pilots d'automobilisme de l'àmbit catalanoparlant i Categoria:Esportistes peruans. El primer el vaig crear per tal de relacionar Categoria:Pilots d'automobilisme per origen i Categoria:Esportistes de l'àmbit catalanoparlant, mentre que el segon amb l'esperança de que s'omplira en un futur pròxim. Precisament, ara ja treballe en fer més biografies d'esportistes. Qué penseu, s'han de llevar o conservar aquestes categories? Van realment aquestes categories contra l'esperit de la norma? Si les llevem, no es corre el risc de tornar al desordre anterior?

D'altra banda, m'han eixit alguns dubtes que són vàlids, com els anteriors, a tota mena de biografies, no tan sols d'esportis:

  • A l'hora de classificar geogràficament, quin criteri seguim. Per exemple, Israel és en part en Àsia i en part en Europa, però esportivament sempre competís en Europa. S'ha de considerar els esportistes israelís també asiàtics com ara? Austràlia és a Oceania, però dins de la Confederació Asiàtica de Futbol. S'han de considerar els seus esportistes oceànics però els futbolistes asiàtics?
  • Els esportistes de l'antiga Grècia són ben categoritzats al mateix nivell que els continents? Cal crear categories d'esportistes per temps?
  • Els esportistes d'estats extints, d'on es consideren? Si un esportista naix, per exemple, a la URSS i mor a Rússia, ha de considerar-se de les dues categories o tan sols (si es donara el cas) de l'estat que existia quan desenvolupà la seva carrera esportiva?
  • Hi ha algunes categories per origen que no són d'estats. El tema de l'àmbit catalanoparlant ja va quedar clar. Però no el dels bascos: s'ha de seguir el mateix esquema? Llavors s'hauria de diferenciar entre bascos com a territori històric i bascos com a habitats de la Comunitat Autònoma. I els afroamericans i els amerindis? No són categories massa ambigues? Per exemple, Usain Bolt es afroamericà o tan sols són els estadounidencs? Si no és una defició racial, sino d'identitat personal amb un grup, quin criteri seguim per a classificar-los? I Jefferson Pérez? És amerindi o mestís? En definitiva, on queda la frontera en totes aquestes categories?
  • Per acabar, l'usuari Itxia va crear categories de futbolistes internacionals per selecció nacional. Per exemple, Categoria:Futbolistes internacionals amb Mèxic. Es correcte el missatge que deixava:Els jugadors en aquesta categoria també han d'estar a Categoria:Futbolistes mexicans? No es redundant? Per contra, en llevar tots els jugadors de Mèxic que han estat internacionals la categoria quedaria buida. anirià això en contra de VP:C?

Si algú s'anima a llegir pot contestar.--Basavisaldo (discussió) 16:32, 12 feb 2009 (CET)

Té teca, la pregunta:
  • Sobre els continents: en cas de dubte em sembla bé posar la categoria d'esportistes al continent en que competeixen i al continent en que es troben. Es podria afinar l'esquema amb categories d'atletes que competeixen en determinades competicions o federacions, però en general no cal.
  • Sobre els bascos: caldria fer un esquema similar al de l'àmbit catalanoparlant pels bascos i pels altres pobles de la terra. Si algú té interès a proposar-lo i implementar-lo pels bascos (o sigui, omplir les categories) endavant, però de moment encara no hem acabat amb els catalanoparlants.
  • Els soviètics són també russos o de la república de la URSS que toqui. De moment no separem les repúbliques soviètiques dels estats actuals que les succeeixen, de manera que, per exemple, alguns esportistes russos són, a més esportistes soviètics.
  • Quan en crear una categoria, que és subcategoria de vàries, es buida la categoria superior, crec que el més adient és eliminar la superior. Per exemple, si tots els tiradors d'arc balears que tenim són mallorquins, crearia la categoria:tiradors d'arc mallorquins, que seria subcategoria de categoria:esportistes mallorquins i, a la vegada, estaria a totes les categories on hauria d'estar la categoria:tiradors d'arc balears si existís.--Pere prlpz (discussió) 18:00, 12 feb 2009 (CET)
No et contesto al tema concret dels esportistes perquè no hi entenc un borrall. Però et comento la problemàtica que m'he trobat en el camp de les matemàtiques i que em sembla que és similar.
  1. L'estructura de categories crec que hauria de ser un reticle, no necessàriament un arbre. Una categoria hauria de poder ser subcategoria d'altres dues (o més), igual que un article pot estar en diverses categories, sempre que: 1) Ni directa ni indirectament sigui subcategoria de si mateixa i 2)Si ha de ser a totes les subcategories d'una categoria, es posa directament a la categoria en qüestió. Per exemple jo crec que els esportistes d'un país que pertanyi a dos continents, si no hi ha un criteri millor per definir a quin continent pertany es podria posar com a subcategoria dels dos. Com la categoria “geometria algebraica”, el dia que tinguem prou articles per crear-la es podria crear com a subcategoria de geometria i d'àlgebra.
  2. La classificació per categories no és única ni immutable en el temps però només en podem establir una. En matemàtiques em vaig entretenir en mirar la classificació de l'enciclopèdia de D'Alembert i les categories de les altres wikipedies i va ser molt divertit. Jo proposaria que es trií una classificació basada en criteris ben pensats i raonables. Si no és del tot autoexplicativa, a la pròpia pàgina de la categoria es faci una breu explicació de quins articles s'espera a la categoria i els criteris de les subcategories que conté. Fins i tot a la pàgina de discussió de la categoria explicar els raonaments per fer-la. La idea seria: A la pàgina de categories, que el lector i l'editor tinguin clar on buscar i on desar. A la pàgina de discussió, que si algú vol millorar l'estructura de categoria que tingui en conte els raonaments per arribar a la que hi ha i no perdi el temps repetint els passos ja donats.
  3. Les categories que hauríem de tenir però que no podem tenir per que manquen els 5 articles. De fet “manquen” vol dir que algú té en projecte fer en el futur. Si es vol tenir en conte proposo que hi hagi una pàgina de projecte sobre el tema en qüestió i que un dels elements sigui preveure el desenvolupament futur de les categories, això pot ajudar a coordinar els editors que treballen en la matèria, tant en els articles a crear com en les categories a anar omplint i creant. De forma que no es generi el desordre natural de la improvisació en un tema tan complicat com les categories. Per exemple: Categories d'articles de matemàtiques (exemple per explicar la idea però que no està del tot actualitzat). Si es fes ben feta i es definís un criteri uniforme, potser es podria proposar de ficar un enllaç a la pròpia pàgina de la categoria arrel, Així tothom podria veure fàcilment la planificació futura de categories, proposar-ne i discutir-ho.
  4. Indexació. El cas de noms de persona està clar. El cas de textos que es repeteixen molt (exemple teoria de, teoria de,... o teorema de, teorema de o nombres x, nombres y, ...) ningú ha discutit que s'indexi pel nom de la teoria o el nom del teorema. No ho tinc clar però en altres cassos, no per articles sinó per categories, la indexació alfabètica no em sembla la més natural. Mireu àlgebra abstracta, jo esperaria trobar primer grups, desprès anells, i desprès cossos, no primer anells desprès cossos i al final grups. És una qüestió de complexitat creixent i l'ordre natural en qualsevol llibre de text. O en nombres si estiguessin tots com a subcategories de la mateixa categoria ( no com ara), primer esperaríem els naturals, desprès els enters, llavors els racionals,... no començar pels complexos, desprès els enters i llavors els naturals.

--Gomà (discussió) 20:44, 12 feb 2009 (CET)

Ortodòxia de l'Est[modifica]

Hola, tinc un dubte i prefereixo exposar-lo aquí per a algú m'orienti. Penso que l'article Església Ortodoxa de l'Est hauria d'anomenar-se realment Església Ortodoxa, ja que el primer títol és un concepte traduït de l'anglès, i aquí ni les fonts bibliogràfiques ni l'ús comú han emprat mai el terme. No caldria, tanmateix, modificar l'article Cristianisme ortodox. Entenc que els articles de la wiki francesa i castella ho tenen millor resolt, i que a la catalana hauriem d'anar per aquí. Com cal procedir, per fer un canvi així: n'hi ha prou amb que l'article incorpori fonts que ho avalin? O cal fer alguna votació, o quelcom semblant? Disculpeu la meva ignorància i molt agraït per l'atenció. --1997 (discussió) 21:34, 13 feb 2009 (CET)

Si ha fonts que avalin l'ús d'un nom o d'un altre es poden presentar a la pàgina de discussió de l'article en qüestió. Si ningú no en diu res, o si ningú no s'hi oposa, podries reanomenar l'article tu mateix.
Tanmateix, al meu parer, si s'hagués de reanomenar, jo el reanomenaria com a Església Ortodoxa Grega (nom que sembla tenir tradició en català) ja que d'Esglésies Ortodoxes a seques n'hi ha moltes, segons els concilis i doctrines que accepten o no. Si causa confusió, suposo que cristianisme ortodox es podria reanomenar a Església Ortodoxa.
El format actual segueix la mateixa "nomenclatura" que el catolicisme. N'hi ha, d'Esglésies catòliques a seques, més d'una, però la més gran i la més coneguda és l'Església Catòlica Romana.
--the Dúnadan 17:33, 14 feb 2009 (CET)
De fet, la denominació que es dóna aquesta església ortodoxa a si mateixa és el d' Església Apostòlica Ortodoxa, però a l'igual que Església Ortodoxa de l'Est, o inclús Església Ortodoxa Grega, no crec que sigui la bona per la viquipèdia. El cert és que quan parlem d'Església Ortodoxa ho fem en la majoria dels casos per referir-nos al conjunt d'esglésies en comunió amb Constantinoble, i que en nombre estimat de creients seria la tercera branca del cristianisme a nivell mundial. Penso que l'entrada Església Ortodoxa hauria de referir-se a aquesta, com figura a l'Enciclopèdia Catalana. Pel que fa a la resta de donminacions ortodoxes, penso que l'entrada Església Ortodoxa pot dirigir al començament a una de desambigüació (per altres denominacions ortodoxes, veure cristianisme ortodox).--1997 (discussió) 08:19, 15 feb 2009 (CET)
"Santa Església Catòlica Apostòlica Ortodoxa", de fet. No entenc perquè "Església Ortodoxa grega" (o Grega, amb majúscules) no és "bona" per a la Viquipèdia (em remeto a VP:AP). Tot i així, la teva proposta, amb la pàgina de desmabiguació, podria funcionar si s'argumenta que "Església Ortodoxa" es refereix, en català, exclusivament a l'Església grega, però en conseqüència, Església Catòlica Romana hauria de reanomenar-se Església Catòlica (aquesta última ara mateix redirigeix cap a catolicisme). [Indirectament, ara que m'ho penso, Estats Units d'Amèrica també hauria de traslladar-se a Estats Units, a seques, en fer ús del mateix argument].--the Dúnadan 18:32, 15 feb 2009 (CET)
Jo crec que la denominació Església Ortodoxa grega, tot i que si que pot haver estat utilitzada més que de l'est, avui en dia es presta més a confusió; crec que quan s'utilitza es per referir-se a l'església del Patriarcat d'Atenes, i no a la resta de l'Església Ortodoxa. Potser el millor serà deixar-ho com està ara, em pensava que la meva proposta era més clarificador però veig que no. No se si es poden traslladar aquestes ratlles a la pàgina de discussió de l'article (és on haurien de ser-hi, suposo). Gràcies pels comentaris, Dúnadan.--1997 (discussió) 21:25, 15 feb 2009 (CET)
Ara entenc perquè dius que "grega" causaria confusió. De fet, 1997, no crec que l'estatus actual sigui més clarificador que la teva proposta. He estat investigant com és que les enciclopèdies electròniques han resolt el tema:
  • A Encarta en anglès i castellà sembla que "Orthodox Church" i "Iglesia Ortodoxa" fan referència a l'Església Apostòlica Ortodoxa.
  • A la Enciclopèdia Britannica hi ha un article sobre "Eastern Ortodoxy" i es refereix a l'Església Apostòlica Ortodoxa.
Cap d'aquestes enciclopèdies tenen un article sobre el "cristianisme ortodox" ampli com el nostre que inclogui altres esglésies.
De fonts catalans electròniques, només conec l'Enciclopèdia i com ho has dit "Església Ortodoxa" es refereix a l'Església Apostòlica Ortodoxa.
Suposo que la teva proposta té sentit, sobretot perquè "Església Ortodoxa de l'Est" no té tradició en català, i perquè "Església Ortodoxa grega" causaria confusió. Ara, cristianisme ortodox, possiblement també hauria de redirigir cap a Església Ortodoxa, ja que, les enciclopèdies electròniques sembla que no classifiquen les Esglésies copta i armenia com a part d'un "cristianisme ortodox" tot i que la paraula "ortodoxa" és part del seu nom (així com "catòlica" també és part del nom de l'Església Ortodoxa).
De les implicacions que el reanomenament pugui tenir en els articles del catolicisme, això ho discutirem en les respectives pàgines de discussió. Però després de la investigació i de considerar-lo més, estic d'acord amb tu.
--the Dúnadan 00:07, 18 feb 2009 (CET)
Així doncs, Església Ortodoxa de l'Est pot passar a Església Ortodoxa (tot i que caldrà millorar l'article), i la informació que hi ha a Cristianisme Ortodox utilitzar-la per a la desambiguació. Per a esglésies com la copta o l'armènia, penso que s'haurien d'anomenar i categoritzar com "Antigues Esglésies Orientals", però també cal que quedi clar en l'article o la desambiguació que hi ha tradició de denominar-les ortodoxes ("dels tres concilis", o "precalcedòniques",etc..). Jo categoritzaria "Antigues Esglésies Orientals" a "Corrents del Cristianisme" i a l'inici de l'article Església Ortodoxa inclouria un enllaç a desambiguació cap a "Denominacins ortodoxes". Déu n'hi do quin Cristo. --1997 (discussió) 11:05, 19 feb 2009 (CET)
Ja he reanomenat l'article d'Església Ortodoxa de l'Est cap a Església Ortodoxa. Suposo que també caldria reanomenar cristianisme ortodox cap a Església Ortodoxa. Què hi penses? Després es podria crear un article com ara Església Ortodoxa (desambiguació) amb una llista de totes les esglésies que es diuen a si mateixes "ortodoxes". --the Dúnadan 00:51, 21 feb 2009 (CET)
Em sembla bé reanomenar Cristianisme Ortodox cap a Església Ortodoxa, i la informació que conté es pot utilitzar per a la pàgina de [[Església Ortodoxa (desambiguació).--1997 (discussió) 07:05, 25 feb 2009 (CET)

Traducció a l'anglès[modifica]

Hola, m'estreno com a wikipedista i voldria traduir un article del català a l'anglès, he de demanar permís a l'autor (o autors) de l'original català ? Si la resposta és si, com puc fer-ho ? No trobo les adreces de correu! Perdoneu si dic bestieses :-) el comentari anterior sense signar és fet per Lluismf (disc.contr.) 00:06, 18 feb 2009

  • Com a britànic natiu m'oferisc per a llegir i corregir qualsevol traducció que vulgues fer. En teoria, només cal deixar constància a la plana de discussió del nou article de quan i d'on prové el text. --espencat (discussió) 11:44, 18 feb 2009 (CET)
Benvingut. Pots traduir lliurement, els articles de la Viquipèdia son publicats sota llicencia GFDL , que permet la còpia i la traducció dels textos, publicant-los amb la mateixa llicència i citant els autors. Ací emprem la plantilla {{Traduït de}} per indicar que l'article es traduït d'un altre wiki, a l'anglesa l'anomenen "Translated page" . Per més informació vers aquest tema llegeix-te l' ajuda vers les traduccions a Viquipèdia:Traduccions.
Per posar-nos en contacte amb altres usuaris concrets normalment empren la seua pagina de Discussió (Ajuda:Pàgines de discussió), per a temes sense destinatari concret s'empra la taverna (com has fet) i també et pots posar en contacte via Xat (Viquipèdia:Canals IRC). Situat a la pagina d' un usuari a l'apartat eines (banda esquerre) hi apareix l'opció d'enviar un correu a l'usuari ... Per més dades consulta l'Ajuda o les Preguntes més freqüents, son força útils. --Marc (Mani'm?) 12:01, 18 feb 2009 (CET)
Segurament et pot ser d'utilitat tant VP:TA com Viquipèdia Discussió:Els 100 articles fonamentals/Top 150 del 2008. --Meldor (discussió) 13:44, 18 feb 2009 (CET)
Hola, estic fent un curs de viquipèdia i aquest chat m'ha resultat interessant - jo també ofereixo els meus coneixements si algú vol traduir de català a anglès perquè, com l'usuari Espencat d'adall, sóc anglès nadiu. També m'agradaria convidar-nos a una pàgina feta amb tres companyes a viquillibres que es diu *Frases fetes en diferents llengües i si algú té temps i ganes he començat una pàgina sobre Duffy en català a viquipèdia i estic una mica bloquejat. Vinga, apa doncs. Salutacions i vagibé a tothom!--Barmyalien (discussió) 19:28, 9 març 2009 (CET)
Hola, Barmayalien, yo també estic fent un curs de viqui. Si estàs molt bloquejat, et puc ajudar amb la pàgina sobre Duffy. Salutacions. --Cursviqui (discussió) 18:31, 10 març 2009 (CET)

Articles llargs (continuació)[modifica]

Fa unes setmanes (Articles llargs) vaig treure el tema dels articles llargs (vegeu Especial:Pàgines_llargues) i crec que hi ha una certa desinformació que pot comportar que algunes feines s'hagin de refer. Hi ha una tendència a fer articles molt grans, potser perquè es creu que si hi ha més informació l'article és més bo. En Vriullop va recordar: A en:Wikipedia:Article size està explicat prou bé, i acaben recomanant un límit màxim de 100 KB, per sobre de 30 KB pot necessitar una divisió i per sobre de 60 KB probablement s'hauria de dividir. Estaria bé fer-ne una traducció per tenir una base sobre la que discutir i anar completant el nostre llibre d'estil ja que hi ha masses temes recurrents que no acaben de definir-se. NO hi hauria d'haver articles de més de 100 KB! Els de més 60 KB haurien de ser excepcions prou justificables. Cal pensar en que poden ser articles que calgui consultar des de dispositius mòbils menys potents que els ordinadors i no es pugui per les dimensions dels articles. Caldria fer un pensament.--Peer (discussió) 18:29, 18 feb 2009 (CET)

No sé quanta gent consulta la Viquipèdia des de dispositius mòbils, però diria que la capacitat dels dispositius augmenta més ràpid del que triguem nosaltres a dividir o a escriure articles.--Pere prlpz (discussió) 18:40, 18 feb 2009 (CET)
Però això no ha d'impedir definir alguna norma d'estil. Hi ha més consideracions, com la llegibilitat o les connexions d'accés commutat, els vells mòdems que fan pipipip per connectar-se i que encara existeixen (100 KB triguen 15 seg en baixar). Hem de pensar en el principi d'accés universal i no posar pegues a algú que ens vulgui consultar des del desert de Kalahari, per molt marginal que sigui. --V.Riullop (parlem-ne) 18:59, 18 feb 2009 (CET)
Són dues qüestions. Una d'estil: cal que un article sigui una enciclopèdia en si mateix o ha de tenir unes dimensions raonables i desenvolupar els apartats corresponents en altres articles. L'altra tècnica: no hem de pensar que cal tendir a adsl de moltes megues i pensar que hi haurà tota una gamma tecnològica que cal considerar. La incorporació de dispositius mòbils més lleugers limitarà capacitats i ho hem de tenir en compte. N'hi ha que en sabem més, però crec que els nous mòbils-pda seran petits ordinadors que també hi accediran i no sé quines capacitats tindran. Tan sols reflexionem-hi i acordem uns criteris raonables. Per preveure una lectura assequible dels articles i per un accés de nous dispositius més petits.--Peer (discussió) 19:09, 18 feb 2009 (CET)
Repeteixo el mateix que vaig dir l'última vegada, no crec que es pugui fer una norma d'estil general per tots els articles, sinó que cada article s'ha de mirar per separat. A més, trencar els articles no servirà de gaire, ja que per aconseguir la mateixa informació que abans estava en un article de 60 kb, ara els usuaris n'haurien de carregar 2 de 30 kb. – Leptictidium (discussió) 19:34, 18 feb 2009 (CET)
A l'anglesa fa 6 anys que la tenen. --V.Riullop (parlem-ne) 20:26, 18 feb 2009 (CET)
La tenen, però diria que no en fan massa cas.--Pere prlpz (discussió) 20:30, 18 feb 2009 (CET)
És cert que tenen 1.000 pàgines de més de 112 KB, però també tenen 7 arxius de discussions sobre el tema amb proves amb diferents connexions i navegadors, i proves de lectura. Ho han anat ajustant, però ho mantenen en vigor. De fet, si no és infinit algun límit hi ha d'haver i alguna cosa s'ha de recomanar (una norma d'estil no és imperativa). És curiós com expliquen que l'article sobre Obama (140 KB i marcat com a destacat) és impossible de llegir amb atenció després d'intentar-ho durant 10 minuts i arribar només a la meitat. Però com diu en Peer, s'ha de diferenciar el tema d'estil de les limitacions tècniques. --V.Riullop (parlem-ne) 21:51, 18 feb 2009 (CET)
Només un comentari. Pel tema de la velocitat a què es baixa un article, influeix molt més el pes de les imatges i vídeos (que pràcticament no es compta en la mida de l'article), que no el text. --Meldor (discussió) 19:49, 18 feb 2009 (CET)
És més aviat per la seva edició. Costa molt més modificar articles llargs. --SMP​ (+ disc. xat) 20:33, 18 feb 2009 (CET)

Per a això ja hi ha les seccions, que permeten editar parts d'un article sense haver de carregar-lo sencer. – Leptictidium (discussió) 20:43, 18 feb 2009 (CET)

Potser les seccions que superessin els 30 o 40kb, però no crec que molts les superin. Poden haver articles molt llargs que el seus apartats no superin els 15kb i no seria gaire ideal fer un article propi.--KRLS , 22:04, 18 feb 2009 (CET)

He traduït la pàgina anglesa a Viquipèdia:Mida dels articles. Hi ha diferents aspectes a considerar: una lectura raonablement amena (10 pàgines?), un límit en l'edició (navegadors vells), un límit per processar i presentar una pàgina (mòbils) i la velocitat de baixada (connexions lentes). --V.Riullop (parlem-ne) 20:43, 19 feb 2009 (CET)

Plantilla de Pilota valenciana[modifica]

Per tal de facilitar la navegació entre els quasi 200 articles sobre pilota valenciana he creat la Plantilla de Pilota valenciana.

Per ara és només un esborrany. Per això, abans d'incloure-la en cada article, m'agradaria que li pegareu una ullada, i l'esmenareu com us semble adient.

En cas d'aprovar la plantilla i d'arribar a una versió consensuada, podria encarregar-se un bot d'incloure-la en cada article? Per a mi tot sol seria una feinada!

--Casaforra (parlem-ne) 09:27, 20 feb 2009 (CET)

Crec que està molt bé, però es podria canviar el blau, vermell, i groc (utilitzats a la plantilla del Barça) per algun color menys cridaner. Si vols que algú ho posi en massa amb el bot, si em dius quins articles són, ho puc fer jo. --Joancreus · 19:20, 20 feb 2009 (CET)
Quant als colors, crec que la combinació de blau i roig és la més adient, car aqueixos són els colors que han de vestir els pilotaires sempre.
La plantilla encara s'hauria de millorar pel que fa als apartats, cara ara mateix m'he adonat que no he inclós la Federació de Pilota, ni l'empresa ValNet, ni la Selecció, ni els campionats internacionals, ni l'article sobre els colps, ni el de la pilota de vaqueta, ... tot això podria aparéixer en un apartat d'"Altres". Fins i tot podria haver un apartat dels esports relacionats (Jeu de paume, Kaatsen, Pallone, Pilota basca, ...). Ja havia dit adés que era només un esborrany...
I el bot... Bé, jo posaria la plantilla en tots els articles a la Categoria:Pilota valenciana.
Idees? Opinions? Crítiques? Propostes? --Casaforra (parlem-ne) 01:22, 21 feb 2009 (CET)
Si la plantilla creix gaire més hauria de sortir amb tots els apartats amagats menys el que faci referència a l'article.--Pere prlpz (discussió) 18:11, 21 feb 2009 (CET)
N'he fet una 2ª versió amb menús desplegables i netejant algunes seccions per a mostrar només els articles més rellevants. --Casaforra (parlem-ne) 09:33, 23 feb 2009 (CET)

Plantilla:chembox[modifica]

He creat l'article clorocromat de piridini i hi he afegit la plantilla chembox tal com apareix aquí, però no aconsegueixo que la imatge em surti a dalt de la taula. A més tampoc aconsegueixo enllaçar correctament a la msds externa del compost, ni puc afegir subplantilles que apareixen a Template:Chembox.

Agrairia que algú que s'hagués trobat amb algun problema similar o que tingui més experiència amb les plantilles em pugués dir com ho he de fer o senzillament dirigir-me a alguna pàgina on trobar més informació.

Merci!

Cathan (discussió) 14:35, 21 feb 2009 (CET)

Fet Fet! havien canviat la imatge de format--Pdg (discussió) 16:24, 21 feb 2009 (CET)

minireportatge per a TV3 (continuació)[modifica]

Viquipèdia:La taverna/Arxius/2008/Setembre#minireportatge per a TV3

El 27 de gener TV3 va emetre el reportatge sobre la viquipèdia protagonitzat per Qllach en el programa de tarda El Club dins l'espai "Psicopatologia digital amb el Doctor Soler" podeu veure el vídeo. --Jordicollcosta (discussió) 14:03, 22 feb 2009 (CET)

Secció local de wikimedia /Local chapter[modifica]

Hem penjat a meta una explicació de les activitats que estem fent perquè ens reconeguin com a "local chapter". Aquí tenu l'enllaç:Wikimedia Català.

moltes gràcies! --barcelona (discussió) 10:57, 24 feb 2009 (CET)

Ús inadequat de {{FR}}[modifica]

En alguns petits articles m'he trobat la plantilla {{FR}} i crec que és un ús extralimitat que fa més mal que bé. Un exemple és a trill. És un esborrany, que cal desenvolupar i el que menys necessita és una plantilla com aquesta. Crec que caldria posar-la en articles ben desenvolupats. Una altra qüestió és que fa mal d'ulls; si algú vol mirar la informació de l'article el que rep és una impressió dolenta; estaria bé que la informació d'algun defecte no s'anunciés ocupant una gran part de la pàgina en primera plana.--Peer (discussió) 09:42, 23 feb 2009 (CET)

D'acord que es fa un ús indiscriminat d'aquesta plantilla, tot i que el problema no són els articles curts, sinó que es fa servir la plantilla en articles en que, en principi, no hi ha cap motiu per dubtar especialment del que s'hi diu. Trill, per exemple, apareix al DCVB.--Pere prlpz (discussió) 11:53, 23 feb 2009 (CET)

Jo penso, també, que els esborranys no haurien de tenir cap plantilla de {{FR}}. Potser el programari podria detectar l'afegit d'aquesta plantilla als articles massa curts, i podria avisar-li a l'editor la conveniència de fer ús d'una altra plantilla (concretament, les d'plantilla:esborrany) esplicant-li resumidament perquè. Ferbr1 (discussió) 12:14, 23 feb 2009 (CET)

Encara que sigui un esborrany li poden faltar referències, però en principi s'hauria d'explicar a la discussió el motiu de la plantilla, o bé especificar-ho amb la {{cal citació}}. Si no està clar el motiu, es treu i punt. --V.Riullop (parlem-ne) 12:20, 23 feb 2009 (CET)

Estic totalment d'acord. A l'article Misteris hi ha dos webs, en canvi hi ha la plantilla.--Pdg (discussió) 18:32, 23 feb 2009 (CET)

Sí, hi ha una sobreutilització de plantilles que ja hem comentat --barcelona (discussió) 10:57, 24 feb 2009 (CET)

També estic d'acord amb això de l'ús inadequat de les plantilles. Crec que hauriem de tenir en compte aquest factor quan es tracti d'esborranys. --Josep Gustau - Discussió 12:05, 24 feb 2009 (CET)

L'article misteri és que la plantilla que hi ha no és la FR (falten referències), sinó la FRR (falten referències rellevància), i és cert que el que es diu a l'article està prou referenciat amb la web de l'emissora, però el que no és evident és que el programa Misteri sigui rellevant. El problema amb les plantilles d'aquest article és que recentment s'ha canviat el text de la plantilla, de manera que en comptes de posar en dubte la rellevància, es limita a demanar referències externes sense explicar sobre què. Jo tornaria al text anterior o un de semblant, perquè si no tindrem una pila d'articles en el mateix cas.--Pere prlpz (discussió) 02:02, 25 feb 2009 (CET)
He fet un nou intent. El redactat inicial deia:
"Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre la seva notabilitat. Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És imprescindible poder verificar l'origen de la informació per a valorar-ne la seva notabilitat."
Ho vaig canviar per destacar que les fonts han de ser de tercers:
"Aquest article o secció no cita fonts o referències de terceres parts independents. Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions imprescindibles per poder verificar la informació i valorar-ne la seva notabilitat."
Però té raó en Pere que el punt essencial de l'avís és la notabilitat. Ara diu:
"Aquest article no segueix els criteris generals de notabilitat. Ajudeu a millorar aquest article afegint les referències de terceres parts independents que facilitin la verificació de la seva notabilitat."
--V.Riullop (parlem-ne) 09:21, 25 feb 2009 (CET)

Les referències han de ser la base dels articles. Sense elles els articles incompleixen el pilar de la verificabilitat (Viquipèdia:Verificabilitat i VP:NOTI. No ens pertoca autentificar la veracitat, sinó verificar l'autenticitat. El que és fals o veritable no depèn de nosaltres, car la Viquipèdia hauria de transmetre el coneixement generat en altres llocs (preferentment fonts creïbles). La plantilla adverteix al lector que la informació continguda a l'article no es basa en cap treball publicat sinó en la interpretació d'un treball inconegut i permet prioritzar les necessitats a l'hora de millorar els articles per part dels editors. Procedir d'aquesta manera és desvirtuar el projecte en el seu fonament, fent aquests articles "invisibles". Si claudiqueu en aquest aspecte la resta de coses que fem els altres usuaris sortiran viciades in secula seculorum, contribuint a la deformació de l'enciclopèdia. Si voleu feu una altra plantilla per a marcar els articles que incompleixen el pilar de la verificabilitat i una altra per els articles en que la veracitat és discutida. Canvieu el text i deixeu-lo com a l'anglesa o feu-lo més tou. L'altre dia vaig llegir d'un altre usuari que la manca de referències no era un motiu per esborrar articles. Suposo que davant d'aquestes afirmacions poc valdran els meus arguments Dixit. --Bestiasonica (discussió) 01:08, 5 març 2009 (CET)

Perdoneu, però no havia seguit el debat (ja del mes passat) i crec que ha anat derivant cap a una millora de la plantilla i un recordatori de la verificabilitat com a columna principal. Res a dir. Però l'origen de la discussió, entenc que, llençava una reflexió sobre l'ús indiscriminat en articles amb un contingut ampliament conegut i verificable perquè tracten de temes de coneixement bàsic, ampliament difossos i/o a definicions de les que podem trobar multitud de fonts arreu. No vull dir que "no cal posar referències", NO. Sempre son bones i benvingudes, però tenim milers d'articles sense referències i que mai ningú ha qüestionat el seu contingut, perquè si ho demanes a google surten miles de referencies tant o més fiables que qualsevol llibre. Que cal concluir ? que els que no tinguin referències, tindran plantilla (FR, FRR, cal citació, etc.)? Em sembla, com deia en Peer al començament, que aconseguirem un efecte pervers i disuassori sobre una qualitat que -sempre millorable, és clar- ja tenim. Salut !--amador (discussió) 04:59, 5 març 2009 (CET)
Estic d'acord amb els principis generals exposats per Bestiasonica, i celebro que hi hagi algú actiu en aquest punt. Però penso que s'ha de distingir allò que és millorable amb unes referències apropiades, i que podria fer un mateix, i allò que és dubtós, que no és fàcilment verificable i per tant s'han d'exigir a l'autor. En l'exemple posat de trill, el contingut és fàcilment verificable en un diccionari, tant fàcil que es pot veure clarament el copyvio. Si es demanen referències hauria de ser perquè un lector no especialitzat en el tema no les ha sabut trobar. El que no entenc és el comentari de Bestiasonica sobre el text de les plantilles. --V.Riullop (parlem-ne) 09:47, 5 març 2009 (CET)
Ja ho hem parlat diverses vegades i ho he dit molts cops. Si voleu podem fer una plantilla per a la veracitat discutida i una altra per la verificabilitat. Per mi no hi ha cap problema. Però consensueu-ho aquí. Precisament quan algú cerca a la Viquipèdia és perquè no coneix el terme. Google ofereix entre els seus primers resultats de cerca pàgines de la Viquipèdia. Deixar articles sense referenciar, fins i tot en aquells que considereu subjectivament com a àmpliament verificables haurien de ser referenciats. Penseu el que passa quan el lector ignorant que no és l'usuari que ha creat l'article vol ampliar coneixements, no sap per on començar. Per mi la Viquipèdia és l'inici de la investigació, no el final. --Bestiasonica (discussió) 11:10, 6 març 2009 (CET)
Comparteixo al 100% l'opinió d'en Bestiasonica, per mirar d'argumentar la meva posició he pensat de cercar l'article vers el color blau, qui més qui menys sap que es amb tot m'he emportat una sorpresa: no hi ha ni una referencia : introducció: és un dels tres colors primaris additius. Es considera un color fred i oposat al taronja. El blau clar té la longitud d'ona més xicoteta dels tres colors primaris (uns 470 nm) sense ser gaire estricte almenys hi trobo a mancar una referencia a un diccionari. La introducció continua indicant per que el cel es blau i l'aigua i per que no ho es l'aigua pesada introduint conceptes com l'absorció i longituds d'ona, ... Explica simbolisme i accepcions ... sense cap referencia. El mateix passa en altres colors. Tenint en compte que no som font primària crec que qualsevol article ha de tenir almenys una referencia, si es fàcil de trobar també es fàcil de posar...--Marc (Mani'm?) 12:30, 6 març 2009 (CET)

La política és clara i això no és el tema de discussió, sinó l'ús de les plantilles. En tenim unes quantes sobre el tema:

En les tres últimes hi pot haver referències, però s'han de millorar o estan discutides. Per la "veracitat discutida" que diu en Bestiasonica ja existeix la "Discutit". El cas que es planteja entenc que és entre les dues primeres, ja que el fons de la qüestió és saber què cal referenciar i què no cal. Jo interpreto que "Falten referències" és per tot l'article en general, però no necessàriament perquè no en tingui cap. Per facilitar la millora s'hauria d'indicar quins punts són els que s'han de referenciar, i per això existeix "Citació necessària", per exemple si no és evident quina és la longitud d'ona del blau. Si es posa FR en global per a tot l'article, s'hauria d'explicar el motiu a la discussió per poder solucionar-ho millor. --V.Riullop (parlem-ne) 13:39, 6 març 2009 (CET)

III Lliga de Debat de la UB qüestiona si la Viquipèdia és una font d'informació fiable[modifica]

Des d'avui fins divendres tindrà lloc la "III Lliga de Debat de la UB qüestiona si la Viquipèdia és una font d'informació fiable". Jo no hi podré assistir estaria bé que algú pot informar de com a anat. --Jordicollcosta (discussió) 12:06, 25 feb 2009 (CET)

Segons em va explicar en Simonjoan, ja es pot avançar que ha anat malament perquè s'ha anul·lat per manca d'inscrits.--Pere prlpz (discussió) 13:15, 25 feb 2009 (CET)
Llavors es podria interpretar que el Rectorat d'estudiants de l'UB assumeix el reconeixement de la Viquipèdia com una font d'informació fiable. --Jordicollcosta (discussió) 13:40, 25 feb 2009 (CET)
Si més no, una possibilitat és que els potencials participants hagin vist tant evident que la Viquipèdia és fiable que en un debat sobre el tema no hi hauria color, i per això no s'hi hagin apuntat.--Pere prlpz (discussió) 13:44, 25 feb 2009 (CET)
Sí, tens raó, però si el Vicerectorat d'Estudiants, es considera representatiu ho hauria d'assumir com a conclusió de la convocatòria del debat. --Jordicollcosta (discussió) 13:53, 25 feb 2009 (CET)
Esteu especulant? Si no s'ha inscrit ningú pot ser perquè no troben rellevant anar-hi, perquè tenen coses millor que fer, perquè no tenen ni idea del que és la Viquipèdia, perquè no els interessa, perquè troben inútil discutir una cosa que és evident, perquè no se n'han assabentat, perquè la Viquipèdia no és la font d'adquisició d'informació dels estudiants universitaris o molts altres dels arguments a banda de la vostra línia argumental. Admetre la vostra tesi seria admissible si disposeu d'algun comunicat oficial del vicerectorat d'estudiants de la UB en aquest sentit... --Bestiasonica (discussió) 12:27, 2 març 2009 (CET)
D'acord amb en Bestiasonica. Si hi ha un moment per opinar amb fonts d'informació fiable és aquest.--Peer (discussió) 12:35, 2 març 2009 (CET)
Diria que estem en la ironia i no en les referències. Evidentment, per convocar o anul·lar el debat no es pot entendre que el rectorat hagi fet cap manifestació a favor o en contra de la fiabilitat de la Viquipèdia, ni del fet que hi hagi estudiants apuntats al debat es pot deduir cap opinió de ningú sobre el tema a debatre.--Pere prlpz (discussió) 13:00, 2 març 2009 (CET)
Ah! Ironies de la vida. Anava massa ràpid.--Peer (discussió) 14:12, 2 març 2009 (CET)
Sí que s'ha fet: [2] --SMP​ (+ disc. xat) 18:57, 2 març 2009 (CET)
Si em permeteu... uns quants aclariments des de la llunyania de Boston que no em permet estar al dia del que es cou dins la Viquipèdia: 1) Una Lliga de debat és una activitat de caràcter acadèmic on el que es valora és UNICAMENT la capacitat dels equips per argumentar una determinada posició. De fet, la mecànica de la competició fa que cada equip s’hagi de preparar arguments a favor i en contra i en cap cas es pot posicionar. 2) La pregunta està ben formulada (“és la Viquipèdia una font d’informació fiable”?) ja que permet un debat obert amb múltiples possibilitats de discussió, però, al meu entendre, el títol de la notícia que va aparèixer porta a equívocs (com es demostra) ja que una Lliga de debat MAI “qüestiona” (accepció de "posar en dubte") cap postura i el de menys és el resultat final. 3) El Vicerectorat d’Estudiants de la UB fa un gran esforç econòmic i organitzatiu preparant aquest tipus d’activitat, però en CAP CAS pren partit per una determinada posició sigui quin sigui el resultat final. De fet la qüestió d’enguany va sortir de l’”Associació de Debat de la Universitat de Barcelona” de la qual formen part només estudiants UB. 4) Des del meu punt de vista no es pot parlar de que la III Lliga UB hagi “anat malament”, tan sols de baixíssima participació degut a diversos factors coincidents, però no pel tema en sí. És cert que li vaig comentar al company Pere prlpz que s’anul·lava la Lliga (per fer una “lliga” es necessiten més de dos equips!) però també és cert el que es comenta ja que finalment es va fer el propassat divendres una competició única on hi van participar dos equips.
Espero no haver contribuït més a l’entropia que ha causat, al meu entendre, només el mot “qüestionar” que té com a primera accepció “discutir sobre un punt controvertible” (en positiu) i com a segona accepció “posar en dubte” (en negatiu) quan això últim mai va estar en l’ànim de la Universitat de Barcelona ni de cap dels seus responsables. --pastilletes (discussió) 02:49, 4 març 2009 (CET)
Ha estat molt il·lustratiu "termodinàmicament". I, cal afegir, cal felicitar a la UB per aquest tipus d'actes que són exemplars, pel que promouen: exposició d'arguments, construcció i desenvolupament d'idees sobre un tema determinat. Molt interessant. Sòcrates crec que estaria content de veure que "uns quants anys després" els humans encara actuen així.--Peer (discussió) 08:32, 4 març 2009 (CET)