Cambra obscura: diferència entre les revisions
→500 al 1100: Experiments i estudi de la llum: reestructuració |
|||
| Línia 42: | Línia 42: | ||
=== 1100 a 1400: eina òptica i astronòmica, entreteniment === |
=== 1100 a 1400: eina òptica i astronòmica, entreteniment === |
||
[[Robert Grosseteste]], un filòsof i estadista anglès, comentà sobre la càmera obscura.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lindberg|nom=David C.|article=A reconsideration of Roger Bacon's theory of pinhole images|publicació=Archive for History of Exact Sciences|llengua=en|url=https://link.springer.com/article/10.1007/BF00327235?LI=true|volum=6|exemplar=3|data=1970|pàgines=214–223|doi=10.1007/bf00327235|issn=0003-9519}}</ref> |
|||
[[Fitxer:1292(or earlier) roger bacon - image006.jpg|miniatura|Càmera obscura de tres cambres (atribuïda a Roger Bacon)]] |
|||
[[Roger Bacon]] (1219/20 - 1292), un altre filòsof anglès, declarà erròniament en el seu ''De Multiplicatione Specerium'' (1267) que una imatge projectada a través d'una obertura quadrada era rodona pel fet que la llum viatjava en ones esfèriques i, per tant, assumia la seva forma natural després de passar pel forat. A ell també se li atribueix un manuscrit que aconsellava estudiar els eclipsis solars observant-los quan els raigs es feien passar per algun forat rodó i estudiar la forma que creen a una superfície. |
|||
S'ha atribuït a Bacon una imatge d'una càmera obscura de tres capes (vegeu la il·lustració)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Doble|nom=Rick|títol=15 Years of Essay-Blogs About Contemporary Art & Digital Photography: In-Depth Articles from 1997-2012|url=https://books.google.com/books?id=Zt-mCwAAQBAJ&lpg=PT206&dq=roger%20bacon%20camera%20obscura&pg=PT206#v=onepage&q=roger%20bacon%20camera%20obscura&f=false|llengua=en|data=2012-10-10|editorial=Lulu Press, Inc|isbn=9781300198550}}</ref>, però no se sap qui li va atribuïr aquesta imatge, Una imatge molt semblant es troba en l'''Ars Magna Lucis et Umbrae'' (1646) d'[[Athanasius Kircher]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kircher|nom=Athanasius|cognom2=Scheus|nom2=Hermann|cognom3=Grignani|nom3=Lodovico|títol=Athanasii Kircheri Fuldensis Buchonii... Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta: quibus admirandae lucis et umbrae in mundo , atque adeo vniuersa natura, vires effectusque vti noua, ita varia nouorum reconditiorumque speciminum exhibitione, ad varios mortalium vsus, panduntur|url=https://books.google.nl/books?id=Xggfro5KeRoC&pg=PA130#v=onepage&q&f=false|llengua=la|data=1646|editorial=sumptibus Hermanni Scheus}}</ref> |
|||
El fraile polonès, teòleg, físic, matemàtic i filòsof [[Erazmus Ciolek Witelo]] també escriví sobre la cambra obscura en el seu influent escrit ''Perspectiva'' (1270-1278). Aquest estudi es basà en gran part en l'obra d'Ibn al-Hàytham. |
|||
L'arquebisbe i erudit anlès [[John Peckham]] escriví sobre la càmera obscura en el seu ''Tractatus de Perspectiva'' (1277-79), arugmentant erròniament que la llum es projectada gradualment de forma circular un cop ha passat per l'obertura.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Peckham|nom=John|cognom2=Lindberg|nom2=David C.|títol=Tractatus de perspectiva|url=https://books.google.com/books?id=UytDAAAAIAAJ&lpg=PP7&dq=inauthor:%22John%20Peckham%22&pg=PA15#v=onepage&q=camera&f=false|llengua=en|data=1972|editorial=Franciscan Institute}}</ref> Aquests escrits van ser influenciats per Roger Bacon. |
|||
Al segle XIII, l'astònom francès [[Arnau de Vilanova]] utilitzà la cambra obscura per projectar imatges en directe per tal d'entretenir.[http://www.precinemahistory.net/900.htm][http://www.camera-obscura.org.uk/Camera_Obscura/Timeline.html] |
|||
D'altra banda, l'astònom francès [[Guillaume de Saint-Cloud]] diguè en el seu estudi ''Almanach Planetarum'' (1292) que l'excentricitat del sol es podia determinar amb la càmera obscura a partir de la proporció inversa entre les distàncies i els diàmetres solars aparents a l'apogeu i el perigeu.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mancha|nom=J. L.|títol=Studies in Medieval Astronomy and Optics|url=https://books.google.com/books?id=02KQgQNL-P4C&lpg=PA39&ots=gKQwDqRa6M&dq=%22william%20of%20saint-cloud%22%20camera&pg=PA37#v=onepage&q=%22william%20of%20saint-cloud%22%20camera&f=false|llengua=en|data=2006|editorial=Ashgate Publishing, Ltd.|isbn=9780860789963}}</ref> |
|||
[[Kamāl al-Dīn al-Fārisī]] (1267-1319) descriví en el seu treball ''Kitab Tanqih al-Manazir'' (''The Revision of the Optics'') com ell experimentà amb una esfera de vidre plena d'aigua en una cambra obscura amb una obertura controlada i trobà que els colors de l'arc de Sant Martí foren fenòmens de la descomposició de la llum. |
|||
El filòsof jueu francès, matemàtic, físic i astrònom [[Leví ben Gershon|Levi ben Gershon]] (1288-1344) (conegut també com a Guersònides) realitzà diverses observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura amb el [[bastó de Jacob]], descrivint mètodes per mesurar els diàmetres angulars del sol, la lluna i els planetes [[Venus (planeta)|Venus]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Ell determinà que l'excentricitat del sol, basant-se en les seves observacions dutes a terme durant els solstices d'estiu i d'hivern del 1334. A més, Levi explicà com la mida de l'obertura determinava la mida de la imatge projectada. Escriví els seus descobriments en hebreu en el seu cinquè llibre (al capítol 5 i 9)del tractat ''Sefer Milhamot Ha-Shem'' (Les guerres del Senyor).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Unguru|nom=Sabetai|títol=Physics, Cosmology and Astronomy, 1300–1700: Tension and Accommodation|url=https://books.google.com/books?id=ETOtBgAAQBAJ&lpg=PA79&ots=kijNtMR0LE&dq=%22Levi%20Ben%20Gerson%22%20camera&pg=PA79#v=onepage&q=%22Levi%20Ben%20Gerson%22%20camera&f=false|llengua=en|data=2012-12-06|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9789401133425}}</ref> |
|||
=== 1450 a 1600: primers retrats, lents, dibuixos, miralls === |
|||
Al segle [[segle XVI|XVI]] es construïren cambres portàtils amb un objectiu de diàmetre més gran incloent-hi lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat, una aportació del [[físic]] napolità [[Giovanni Battista della Porta]]. Aquest autor va descriure la cambra fosca de manera precisa en el seu llibre ''Magiae Naturalis'' ([[1558]]), aplegant tot el coneixement dels científics que el precediren, cosa que va promoure la difusió d’aquest invent. Quan en [[1588]] es va publicar una nova edició augmentada del llibre, el físic va afegir una descripció molt més tècnica de la cambra i els usos que se’n podien extreure, entre els quals estava el seu ús com a forma d’entreteniment, cosa que després derivaria en el [[cinema]].<ref name=":0" /> La continuació de la investigació davant la cambra fosca va acabar duent els científics per dos camins. Un, el que portà al descobriment de la càmera fotogràfica i l'altre, la seva incorporació a l'arquitectura per l'observació de bells paratges. Cal dir també que, durant aquest mateix segle, l’estudiós [[Girolamo Cardano|Girolamo Cardamo]] va ser la primera persona en aplicar una lent biconvexa a la cambra, cosa que també va dotar d’encara més definició a les imatges.<ref name=":0" /> |
Al segle [[segle XVI|XVI]] es construïren cambres portàtils amb un objectiu de diàmetre més gran incloent-hi lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat, una aportació del [[físic]] napolità [[Giovanni Battista della Porta]]. Aquest autor va descriure la cambra fosca de manera precisa en el seu llibre ''Magiae Naturalis'' ([[1558]]), aplegant tot el coneixement dels científics que el precediren, cosa que va promoure la difusió d’aquest invent. Quan en [[1588]] es va publicar una nova edició augmentada del llibre, el físic va afegir una descripció molt més tècnica de la cambra i els usos que se’n podien extreure, entre els quals estava el seu ús com a forma d’entreteniment, cosa que després derivaria en el [[cinema]].<ref name=":0" /> La continuació de la investigació davant la cambra fosca va acabar duent els científics per dos camins. Un, el que portà al descobriment de la càmera fotogràfica i l'altre, la seva incorporació a l'arquitectura per l'observació de bells paratges. Cal dir també que, durant aquest mateix segle, l’estudiós [[Girolamo Cardano|Girolamo Cardamo]] va ser la primera persona en aplicar una lent biconvexa a la cambra, cosa que també va dotar d’encara més definició a les imatges.<ref name=":0" /> |
||
Revisió del 13:54, 2 nov 2018
La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula cambra de les antigues cambres obscures.
Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment, més petita i amb els colors fidels a la realitat. Per tant, això significa que la cambra obscura permet observar en una superfície el reflex dels fenòmens exteriors a la cambra. Cal especificar, però, que les imatges projectades no es poden retenir, són efímeres, ja que són produïdes pels rajos de llum. Posteriorment, l'evolució de la cambra obscura derivarà cap a la fotografia, de manera que ja es podran captar les imatges sobre una emulsió.[1]
Usos
Va ser utilitzada antigament com a ajuda per a dibuixar. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la cambra obscura es va convertir en càmera fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com a objectiu). Aquestes càmeres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: prou reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; prou gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg. L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la cambra obscura en càmera fotogràfica.
Història
30.000 aC fins al 500 aC: possible inspiració per a l'art prehistòric i possible ús en cerimònies religioses, gnòmon
Hi ha teories que les ocurrències dels efectes de la cambra obscura van inspirar pintures rupestres paleolítiques. Les distorsions de les formes dels animals podrien haver estat degudes per les distorsions que es veuen quan les superfícies on estaven projectades les imatges no eren rectes o llises. També hi ha suggerències que les projeccions de la càmera obscura podríen tenir un paper important a les estructures neolítiques.[2][3]
Els gnòmons perforats projectaven una imatge del sol en un forat foren descrits en els escrits xinesos de Zhoubi Suanjing (1046 aC-256 aC, amb material afegit fins al 220 dC)[4]. La ubicació del cercle brillant servia per mesurar els mesos i anys. A les cultures àrabs i europees la seva invenció siguè atribuida posteriorment l'astrònom i matemàtic egipci Ibn Yunus cap al 1000 EC.[5]
Es creu que alguns antics albiraments de déus i esperits, especialment en el culte al temple, foren evocats per mitjà de projeccions de la càmera obscura.[6][7][8]
500 aC. al 500 EC: primeres referencies escrites
Una de les primeres mencions conegudes de la càmera obscura es troben a un escrit xinès datat al segle IV AEC. Mozi (墨子), un filòsof xinès i fundador de l'escola de lògica Moïsta explicà en aquests escrits com la llum projectava imatges invertides sobre una paret quan aquesta llum passava per un petit orifici. No s'han trobat referències de la cambra obscura fins al segle XI.[9]
Posteriorment, el filòsof grec Aristòtil parlà sobre el tema als seus estudis Problems - Book XV, preguntant:
"Per què quan el sol passa a través de formes quadrilàteres, com per exemple peces de vímet, no produeix una figura de forma rectangular sinó circular?"
i més endevant:
"Per què quan durant un eclipsi, si un ho mira a través d'un garbell o a través de fulles, com un plataner o qualsevol altre arbre de fulla ampla, o si un uneix els dits d'una mà sobre els dits de l'altre, els raigs són de forma creixent quan arriben a terra? És per la mateixa raó que quan la llum brilla a través d'un forat rectangular, sembla circular en forma de con?"
Molts filòsofs i científics de l'oest es preguntaren el mateix abans d'arribar a la conclusió que les formes circulars eren les projeccions del sol. Una imatge projectada tindrà la forma de l'obertura quan la font de llum, l'obertura i el pla de projecció estan molt a prop. En canvi, la imatge projectada tindrà la forma de la font de llum quan estàn molt separats (les formes que ells veien eren circulars degut a la forma del sol). Per tal de comprovar les seves sobre la llum Aristòtil va construir la primera cambra obscura de la qual es té notícia en la història. La va descriure de la següent manera:
"Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una habitació tancada per tots els seus costats. A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant".
Euclides també mencionà el fenòmen de la cambra obscura per demostrar que la llum viatjava en línia recta al seu estudi Optics (300 AEC)[10]. No obstant això, en algunes traduccions no es poden trobar les observacions de res semblant a la cambra obscura. Això podria deure's a que Ignazio Danti l'any 1573 va afegir una anotació de la càmara obscura a la seva traducció.[11]
Al segle IV, l'erudit grec Teó d'Alexandria observà que quan la llum de les espelmes passava per un forat il·luminava una paret quan aquesta estava directament en línia amb l'obertura i el centre de l'espelma.[12]
500 al 1100: Experiments i estudi de la llum
El mag Merlí (539) utilitzava la càmera obscura amb fins estratègics durant la guerra que el rei Artur mantingué contra els saxons. Als seus escrits, parlava que el forat s'havia de fer amb el corn d'un unicorn. Per això durant un temps es digué la cambra màgica. També consta que, durant els segles IX i XI, diversos científics àrabs van escriure unes de les primeres referències documentals sobre la cambra obscura. Aquests científics utilitzaven el sistema per poder veure eclipsis solars sense cremar-se els ulls, però aviat descobriren que podia tenir altres aplicacions.[1] Durant els segles XIII i XIV, també es troben referències sobre la cambra obscura en les obres d’autors com Guillaume de Saint-Cloud i John Peckham, entre d’altres.[13] També durant segle XIII, Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. Leonardo també va ser el primer a formular la comparació entre la cambra obscura i l'ull humà, com també va ser el primer a dir que la imatge que es reflectia a l'interior de la cambra era similar a aquella que captava l'ull humà i transmetia al cervell mitjançant el nervi òptic.[13] Descobrí també que la imatge es veia invertida per la intersecció dels raigs convergents, comentant també que la llum sempre viatja en línia recta.[1]
Al segle VI, el matemàtic i arquitecte greco-bizantí Antemi de Tral·les experimentà amb els efectes relacionats amb la cambra obscura. Antemi coneixia i entenia com funcionava l'òptica, demostrat al diagrama d'un raig de llum que creà l'any 555 EC.[14]
El segle IX, Al-Kindí demostrà que quan la llum del costat dret d'una flama passava per l'obertura, acabava al costat esquerra de la pantalla. En canvi, la llum del costat esquerra de la flama quan passava per l'orifici acabava al costat dret de la pantalla.
El segle X, Yu Chao-Lung projectava imatges d'una pagoda a una pantalla per tal d'estudiar la direcció i divergència dels raigs de llum.[15]
El físic àrab Ibn al-Hàytham (965-1039) explicà en el seu llibre sobre l'òptica (Book of Optics) que els rajos de llum viatjaven en línies rectes i es distingeixen pel cos que relecteix els raigs.
Ibn al-Hàytham descriguè la càmara obscura i realitzà un seguit d'experiments. Aquests experimets consistiren en deixar passa llum per diferents obertures. Per fer això va utilitzar 3 espelmes col·locades. Entre les espelmes i la paret col·locà una forma retallada amb l'objectiu de veure quins efectes es produiren.[16]
La imatge del sol en el moment de l'eclipsi, tret que sigui total, demostra que quan la llum passa per un forat rodó estret i s'emet en un pla enfront d'aquest forat, es pren la forma d'una lluna minvant. La imatge del sol mostra aquesta peculiaritat només quan el forat és molt petit, quan el forat s'engrandeix, la imatge canvia i el quan es produeix aquest canvi, l'amplada augmenta. Quan l'obertura és molt àmplia, la lluna minvant desapareixerà, i la llum apareixerà rodona quan el forat és rodó, quadrat si el forat és quadrat i si la forma de l'obertura és irregular, la llum de la paret adoptarà aquesta forma, sempre que el forat sigui ampli i el pla sobre el qual es llanci sigui paral·lel al forat.
Al-Hàytham també analitzà els raigs de llum solar i arribà a la mateixa conclusió que Aristòtil. Ibn al-Hàytham informà que ells no havien inveentat la cambra obscura. Els seus escrits influiren molt a Europa gràcies a les traduccions que es feren des de l'any 1200. Entre les persones que inspirà es poden trobar persones com Erazmus Ciolek Witelo, John Peckham, Roger Bacon, Leonardo Da Vinci, René Descartes i Johannes Kepler.[17] L'any 1088, el científic xinès Shen Kuo (1031-1095) comparà en el seu llibre Dream Pool Essays un mirall còncau amb el forat pel qual passava la llum a la càmera obscura per tal d'explicar perquè s'invertien les imatges.
Quan un ocell està volant, a terra es veu com la seva ombra es mou en la mateixa direcció. Però si la seva imatge és recollida a través d'un petit forat d'una finestra, llavors l'ombra apareix en direcció contrària a l'ocell.[...] Això es basa en el mateix principi que la d'un mirall còncau. Aquest mirall té una superfície còncava. Si l'objecte és molt a prop, el mirall reflecteix l'objecte del dret. En canvi, si l'objecte es mou cada cop més lluny, hi ha un punt on la imatge desapareix i després la imatge apareix invertida. Per això el punt on la imatge desapareix és com el forat de la finestra.
Shen Kuo responguè a un dels escrits de Duan Chengshi, Miscellaneous Morsels from Youyang (840), dient que la imatge invertida de la pagoda apareixia invertida gràcies al mar.
1100 a 1400: eina òptica i astronòmica, entreteniment
Robert Grosseteste, un filòsof i estadista anglès, comentà sobre la càmera obscura.[18]
_roger_bacon_-_image006.jpg)
Roger Bacon (1219/20 - 1292), un altre filòsof anglès, declarà erròniament en el seu De Multiplicatione Specerium (1267) que una imatge projectada a través d'una obertura quadrada era rodona pel fet que la llum viatjava en ones esfèriques i, per tant, assumia la seva forma natural després de passar pel forat. A ell també se li atribueix un manuscrit que aconsellava estudiar els eclipsis solars observant-los quan els raigs es feien passar per algun forat rodó i estudiar la forma que creen a una superfície.
S'ha atribuït a Bacon una imatge d'una càmera obscura de tres capes (vegeu la il·lustració)[19], però no se sap qui li va atribuïr aquesta imatge, Una imatge molt semblant es troba en l'Ars Magna Lucis et Umbrae (1646) d'Athanasius Kircher.[20]
El fraile polonès, teòleg, físic, matemàtic i filòsof Erazmus Ciolek Witelo també escriví sobre la cambra obscura en el seu influent escrit Perspectiva (1270-1278). Aquest estudi es basà en gran part en l'obra d'Ibn al-Hàytham.
L'arquebisbe i erudit anlès John Peckham escriví sobre la càmera obscura en el seu Tractatus de Perspectiva (1277-79), arugmentant erròniament que la llum es projectada gradualment de forma circular un cop ha passat per l'obertura.[21] Aquests escrits van ser influenciats per Roger Bacon.
Al segle XIII, l'astònom francès Arnau de Vilanova utilitzà la cambra obscura per projectar imatges en directe per tal d'entretenir.[1][2]
D'altra banda, l'astònom francès Guillaume de Saint-Cloud diguè en el seu estudi Almanach Planetarum (1292) que l'excentricitat del sol es podia determinar amb la càmera obscura a partir de la proporció inversa entre les distàncies i els diàmetres solars aparents a l'apogeu i el perigeu.[22]
Kamāl al-Dīn al-Fārisī (1267-1319) descriví en el seu treball Kitab Tanqih al-Manazir (The Revision of the Optics) com ell experimentà amb una esfera de vidre plena d'aigua en una cambra obscura amb una obertura controlada i trobà que els colors de l'arc de Sant Martí foren fenòmens de la descomposició de la llum.
El filòsof jueu francès, matemàtic, físic i astrònom Levi ben Gershon (1288-1344) (conegut també com a Guersònides) realitzà diverses observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura amb el bastó de Jacob, descrivint mètodes per mesurar els diàmetres angulars del sol, la lluna i els planetes Venus i Júpiter. Ell determinà que l'excentricitat del sol, basant-se en les seves observacions dutes a terme durant els solstices d'estiu i d'hivern del 1334. A més, Levi explicà com la mida de l'obertura determinava la mida de la imatge projectada. Escriví els seus descobriments en hebreu en el seu cinquè llibre (al capítol 5 i 9)del tractat Sefer Milhamot Ha-Shem (Les guerres del Senyor).[23]
1450 a 1600: primers retrats, lents, dibuixos, miralls
Al segle XVI es construïren cambres portàtils amb un objectiu de diàmetre més gran incloent-hi lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat, una aportació del físic napolità Giovanni Battista della Porta. Aquest autor va descriure la cambra fosca de manera precisa en el seu llibre Magiae Naturalis (1558), aplegant tot el coneixement dels científics que el precediren, cosa que va promoure la difusió d’aquest invent. Quan en 1588 es va publicar una nova edició augmentada del llibre, el físic va afegir una descripció molt més tècnica de la cambra i els usos que se’n podien extreure, entre els quals estava el seu ús com a forma d’entreteniment, cosa que després derivaria en el cinema.[13] La continuació de la investigació davant la cambra fosca va acabar duent els científics per dos camins. Un, el que portà al descobriment de la càmera fotogràfica i l'altre, la seva incorporació a l'arquitectura per l'observació de bells paratges. Cal dir també que, durant aquest mateix segle, l’estudiós Girolamo Cardamo va ser la primera persona en aplicar una lent biconvexa a la cambra, cosa que també va dotar d’encara més definició a les imatges.[13]
Artistes dels segles XVII i XVIII com Johannes Vermeer, Canaletto, Bellotto i Reynolds, entre d'altres, van fer servir cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures, ja que calcar algunes imatges mitjançant el mencionat sistema feia que la perspectiva dels dibuixos fos precisa i fidel a la realitat, pràctica que ja s'havia dut a terme durant el Renaixement.[1] Caldran més de 300 anys perquè aquest mecanisme acabi derivant en la fotografia i el cinema, com hem comentat abans.[1]
Cambra obscura i alquímia
La cambra obscura, si bé va ser creada en resposta a les necessitats de pintors i científics, en l'antiguitat també va ser coneguda com a “caixa màgica” i va estar estretament relacionada amb un animal fantàstic: l'unicorn. S'han trobat diferents escrits i esbossos que descriuen la cambra obscura però l'orifici i l'efecte de producció d'imatges que la caracteritza només podia donar-se si es perforava la “caixa” amb la banya d'un unicorn.
Des del segle IV, mags i alquimistes van investigar fenòmens relacionats amb la llum i les imatges. Fata Morgana, fetillera de la cort i germana d'Arturo, gelosa del prestigi de Merlí va aconseguir robar secrets del mag per tractar d'utilitzar-los, entre ells, es va trobar el següent escrit: «(...) L'ull de la caixa màgica haurà de ser perforat amb una banya d'Unicorn, de no ser així, resultarà per complet inefectiva.«(...). Aquesta creença va perdurar fins al segle XI i es creia que els unicorns es van extingir per l'ús que se li donava a les seves banyes per utilitzar-los en funció de la ja esmentada “caixa màgica”. Amb Merlí apareix la primera referència a l'Unicorn i la seva participació en el “art de aprehendre imatges”.
Tzung Ching Pung, alquimista del segle VI va fer aquesta altra referència: «(...)Per aconseguir belles i delicades reproduccions, tant de boscos i llacs, així com de qualsevol cosa en general, és necessari disposar de la banya d'Unicorn de Tchung-*Kuo.«(...)2
Abdel-el-Kamir no descriu la cambra obscura com el seu contemporani Merlí, no obstant això, dóna una recepta de com preparar una emulsió sensible a la llum, aquesta és, la pel·lícula fotogràfica. És fins al segle XI, amb l'alquimista Adojuhr, que s'utilitza per primera vegada la cambra obscura (càmera màgica segons ell) amb una emulsió extraordinàriament sensible, que li va permetre imprimir imatges en moviment àdhuc mancant de lent.
Les al·lusions a l'Unicorn de Merlí i Tzung Ching Pung són vagues, en el de Adojuhr succeeix el contrari, doncs fa una detallada i minuciosa descripció d'aquest animal, també assenyala a més, la utilitat de la banya de cadascuna de les diferents espècies per a la perforació de el “objectiu” de les caixes màgiques. Algunes transcripcions de Adojuhr:
«(...)Es pren una banya d'Unicorn, s'agusa finalment per la punta, i amb ell es practica un petit orifici sobre qualsevol superfície refulgent. Per aquest orifici podran fer-se passar, comprimint la seva essència, tota classe de persones, objectes i llocs, mateixos que hauran de ser guardats acuradament en una caixa de cartró on romandran per l'eternitat, per ser trets quan algú els necessiti.«(...)3
Una altra de les funcions que també se li van arribar a donar a aquesta caixa màgica és la de “aprehendre esperits malignes” i buscar la forma d'exterminar-los, en les representacions de l'alquimista es veu més clarament l'anterior. Es creia que existien diferents espècies d'Unicorns i cadascun s'usava d'una forma diferent en les caixes màgiques.
La cambra obscura com a espectacle
Algunes cambres obscures van ser construïdes com a atraccions turístiques, però ja queden cada vegada menys. Alguns exemples poden trobar-se encara a Grahamstown (Sud-àfrica), a la Torre de Tavira a Cadis (Espanya) i a Dumfries i Edimburg (Escòcia).
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambra obscura |
- Una mica d'història
- camera obscura
- An Appreciation of the Camera Obscura (anglès)
- Vermeer and the Camera Obscura (anglès)
- Gabriel Lacomba: fotografia estenopeica (càmara oscura) (anglès), (castellà)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El cinema abans del cinema». Museu del Cinema (Servei Educatiu). [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ «Neolithic - paleo-camera» (en anglès). paleo-camera.
- ↑ Ouellette, Jennifer «Did Prehistoric People Watch the Stars Through This 6,000 Year Old 'Telescope'?» (en anglès). Gizmodo.
- ↑ Boulger, Demetrius Charles. Asian Review (en anglès). East & West, 1969.
- ↑ Rohr, René R.J.. Sundials: History, Theory, and Practice, 2012. ISBN 9780486151700.
- ↑ «Ancient Greece - paleo-camera» (en anglès). paleo-camera.
- ↑ Ruffles, Tom. Ghost Images: Cinema of the Afterlife, 2004, p. 15-17. ISBN 9780786420056.
- ↑ Needham, Joseph. Science and Civilization in China, vol. IV, part 1: Physics and Physical Technology.
- ↑ Needham, Joseph. Science and Civilization in China, vol. IV, part 1: Physics and Physical Technology.
- ↑ Menahem, Ben. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences, Volume 1, 2009-03-06, p. 465. ISBN 9783540688310.
- ↑ Kleine Geschichte der Lochkamera oder Camera Obscura (en alemany).
- ↑ Inside the Box: A Proven System of Creativity for Breakthrough Results (en anglès), p. 106. ISBN 978-1-451-65930-6.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «La Cambra Fosca. La imatge que s'escola per un forat».
- ↑ Renner, Eric. Pinhole Photography: From Historic Technique to Digital Application (en anglès), 2012.
- ↑ Hammond, John H. The camera obscura: a chronicle, 1981, p. 2. ISBN 9780852744512.
- ↑ User, Super. «History of Camera Obscuras - Kirriemuir Camera Obscura» (en anglès britànic). [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ Plott, John C.; Dolin, James Michael; Hatton, Russell E. Global History of Philosophy: The period of scholasticism (en anglès). Motilal Banarsidass Publishe, 1977. ISBN 9780895816788.
- ↑ Lindberg, David C. «A reconsideration of Roger Bacon's theory of pinhole images» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, 6, 3, 1970, pàg. 214–223. DOI: 10.1007/bf00327235. ISSN: 0003-9519.
- ↑ Doble, Rick. 15 Years of Essay-Blogs About Contemporary Art & Digital Photography: In-Depth Articles from 1997-2012 (en anglès). Lulu Press, Inc, 2012-10-10. ISBN 9781300198550.
- ↑ Kircher, Athanasius; Scheus, Hermann; Grignani, Lodovico. Athanasii Kircheri Fuldensis Buchonii... Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta: quibus admirandae lucis et umbrae in mundo , atque adeo vniuersa natura, vires effectusque vti noua, ita varia nouorum reconditiorumque speciminum exhibitione, ad varios mortalium vsus, panduntur (en llatí). sumptibus Hermanni Scheus, 1646.
- ↑ Peckham, John; Lindberg, David C. Tractatus de perspectiva (en anglès). Franciscan Institute, 1972.
- ↑ Mancha, J. L.. Studies in Medieval Astronomy and Optics (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006. ISBN 9780860789963.
- ↑ Unguru, Sabetai. Physics, Cosmology and Astronomy, 1300–1700: Tension and Accommodation (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06. ISBN 9789401133425.