Riu São Francisco: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
apartat Història
Línia 9: Línia 9:


El riu va rebre també el sobrenom de Riu de la Integració Nacional (''Rio da Integração Nacional''), ja que en els segles XVII i XVIII les expedicions (''entradas'' i ''[[Bandeirantes|bandeiras]]'') el feien servir com ruta per penetrar cap a l'interior del continent. També va rebre el nom de Riu dels Corrals (''Rio dos Currais''), ja que els marges esdevingueren camins recorreguts freqüentment per comerciants de bestiar boví, en especial durant el segle XVIII, quan va donar-se l'explotació de les mines d'or a Minas Gerais.<ref>{{Ref-web|url=https://g1.globo.com/pernambuco/educacao/noticia/rio-sao-francisco-e-essencial-para-a-economia-e-para-a-vida-na-regiao.ghtml|títol=Rio São Francisco é essencial para a economia e para a vida na região|consulta=03/06/2021|editor=G1 - Globo.com|data=16/10/2017}}</ref>
El riu va rebre també el sobrenom de Riu de la Integració Nacional (''Rio da Integração Nacional''), ja que en els segles XVII i XVIII les expedicions (''entradas'' i ''[[Bandeirantes|bandeiras]]'') el feien servir com ruta per penetrar cap a l'interior del continent. També va rebre el nom de Riu dels Corrals (''Rio dos Currais''), ja que els marges esdevingueren camins recorreguts freqüentment per comerciants de bestiar boví, en especial durant el segle XVIII, quan va donar-se l'explotació de les mines d'or a Minas Gerais.<ref>{{Ref-web|url=https://g1.globo.com/pernambuco/educacao/noticia/rio-sao-francisco-e-essencial-para-a-economia-e-para-a-vida-na-regiao.ghtml|títol=Rio São Francisco é essencial para a economia e para a vida na região|consulta=03/06/2021|editor=G1 - Globo.com|data=16/10/2017}}</ref>

== Història ==
[[Fitxer:ÁREA DE PROTEÇÃO AMBIENTAL DE PIAÇABUÇU-AL (2).JPG|miniatura|Delta del riu São Francisco]]

=== Arribada dels europeus ===
Abans de l'[[Colonització europea d'Amèrica|arribada dels colons]], diverses [[Pobles indígenes d'Amèrica|ètnies]] ocupaven l'extens territori de la conca del São Francisco. Entre les més grans, es trobaven els [[xacriabà]], al curs alt del riu; els pancararú al curs mig i els [[Caeté|caetés]] i els carirís al curs baix.<ref>{{Ref-web|url=https://pib.socioambiental.org/pt/Quadro_Geral_dos_Povos|títol=Quadro geral dos povos|consulta=03/06/2021|editor=Povos indígenas no Brasil}}</ref>

L'any [[1501]], una expedició de [[Reconeixement militar|reconeixement]] de la [[Regne de Portugal|corona portuguesa]], comandada per [[André Gonçalves]] i [[Amerigo Vespucci|Américo Vespucio]], anava resseguint la costa brasilera cap al sud. Es va trobar amb un [[Delta fluvial|delta]], sent Vespucio el primer [[Europa|europeu]] en navegar per la desembocadura el riu. Com era [[4 d'octubre]], va rebre el seu nom en homenatge a [[Francesc d'Assís|Sant Francesc d'Assís]], que se celebra aquell dia.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ouro vermelho : a conquista dos índios brasileiros|url=https://www.worldcat.org/oclc/428092063|editorial=EDUSP|data=2007|lloc=São Paulo|isbn=978-85-314-0960-8|nom=John|cognom=Hemming}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://cbhsaofrancisco.org.br/noticias/cultura_blog/a-descoberta-do-rio-sao-francisco/|títol=A descoberta do rio São Francisco|consulta=03/06/2021|editor=Comité da Bacia Hidrográfica do Rio São Francisco|data=06/08/2014}}</ref>
[[Fitxer:Johannes Vingboons - Kaart van Fort Maurits bij Rio Santo Francisco (1665).jpg|miniatura|Mapa de Penedo al [[1665]], quan va ser [[Ocupació militar|ocupada]] pels [[Països Baixos|neerlandesos]].]]

=== Primers assentaments i expedicions ===
Al [[segle XVI]], la divisió administrativa del ''[[Brasil colonial|Brasil-colônia]]'' era formada per [[Capitania|capitanies]] i el tram final del riu transcorria per la Capitania de Pernamuco. El primer dignatari d'aquesta fou Duarte Coelho, qui va ser el responsable de fundar el primer municipi als marges del riu: Penedo (actualment pertanyent a l'estat d'[[Alagoas]]), situada a 40 km de la costa.<ref>{{Ref-web|url=https://penedo.al.gov.br/a-cidade-de-penedo/|títol=A cidade de Penedo|consulta=03/06/2021|editor=Prefeitura de Penedo}}</ref>

Els colons no acostumaven a anar terra endins, car els poblats indígenes que els circumdaven eren molt agressius. L'any [[1556]], tingué lloc el [[naufragi]] del vaixell que duia el primer [[bisbe]] del Brasil, Fernandes Sardinha. La [[Tripulació (vaixells)|tripulació]], amb el clergue, va aconseguir arribar a terra, però van ser capturats per una tribu caeté, que els [[Sacrificis humans en l'Amèrica precolombina|sacrificaren]] seguint ritus [[Canibalisme|caníbals]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vasconelos|nom=P. Simão de|títol=Chronica da Companhia de Jesus do Estado do Brasil e do que obrarão seus filhos nesta parte do novo mundo|url=http://repositorio.ufba.br/ri/handle/ri/29575|data=1663|editorial=Officina de Henrique Valente de Oliveira Impressor del Rey N. S|lloc=Lisboa}}</ref> La primera expedició militar de reconeixement per l'interior de Bahia no va ocórrer fins [[1553]]. En les dècades posteriors se succeïren aquestes ''entradas'', que van aconseguir que els indígenes fossin retrocedint cap a l'interior del Brasil, de manera que a finals de segle van sorgir els primers assentaments que permeteren garantir la possessió del territori.<ref>{{Ref-web|url=http://www.gazetanortemineira.com.br/colunas-especiais/editorial/2016/07/francisco-bruza-de-espinosa.html|títol=Francisco Bruza de Espinosa|consulta=03/06/2021|editor=Gazeta Norte Mineira|data=30/07/2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160731195239/http://www.gazetanortemineira.com.br/colunas-especiais/editorial/2016/07/francisco-bruza-de-espinosa.html|arxiudata=31/07/2016|nom=Dário|cognom=Teixeira Cotrim}}</ref>

=== Colonització ===
[[Fitxer:Praia_do_Forte-003.jpg|miniatura|Runes del castell dels Garcia d'Ávila, majors terratinents del Brasil colonial.]]
L'ocupació formal de la conca del São Francisco va iniciar-se a finals del segle XVI, seguint el sistema portuguès de [[Sesmaria|sesmaries]].<ref>{{Ref-publicació|article=Rio dos currais: paisagem material e rede urbana do rio São Francisco nas capitanias da Bahia e Pernambuco|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0101-47142013000200003&lng=pt&tlng=pt|publicació=Anais do Museu Paulista: História e Cultura Material|data=2013-12|issn=0101-4714|pàgines=47–77|volum=21|exemplar=2|doi=10.1590/S0101-47142013000200003|nom=Esdras|cognom=Arraes}}</ref> D'aquesta manera, la [[Regne de Portugal|Corona]] cedia terres a condició que fossin treballades, el que va dur a la creació d'immensos [[Latifundi|latifundis]] de propietat familiar, basats en la producció [[agropecuària]], com el dels Garcia d'Ávila, els Guedes de Brito o els Nunes Viana.<ref>{{Ref-publicació|article=Antes das Minas Gerais: conquista e ocupação dos sertões mineiros|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-87752007000200019&lng=pt&tlng=pt|publicació=Varia Historia|data=2007-12|issn=0104-8775|pàgines=574–596|volum=23|exemplar=38|doi=10.1590/S0104-87752007000200019|nom=Angelo Alves|cognom=Carrara}}</ref> Es calcula que, només els Garcia d'Ávila, controlaven un territori comparable a la mida de [[Turquia]].<ref>{{Ref-tesi|títol=As ruínas da tradição: \'A Casa da Torre\' de Garcia D\' Ávila - família e propriedade no nordeste colonial|url=http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8138/tde-03102005-103312/|universitat=Universidade de São Paulo|tipus=text|data=2003-10-17|doi=10.11606/t.8.2006.tde-03102005-103312|llengua=pt-br|nom=Ângelo Emilio da Silva|cognom=Pessoa}}</ref>

D'altra banda, també tingueren gran importància en la població del territori les [[Missioner|missions religioses]] que s'hi establiren, principalment de [[Congregació clerical|congregacions]] de frares [[Família franciscana|franciscans]] [[Orde dels Frares Menors Caputxins|caputxins]]. Però, no van tenir una relació fàcil amb els [[Terratinent|terratinents]], ja que les missions ocupaven les terres de [[pastura]] del [[bestiar]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rocha|nom=Vanessa Anelise F. da|article=A conversão do gentio: franciscanos e indígenas nos espaços dos aldeamentos na capitania de Pernambuco entre os séculos XVII e XVIII|publicació=Anais do XVI encontro regional de história da Anpuh-Rio: Saberes e práticas científicas|url=https://www.encontro2014.rj.anpuh.org/resources/anais/28/1400292060_ARQUIVO_Artigo_Aconversaodogentio_ANPUHRIO.pdf|data=juliol de 2014|format=pdf}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://assets-global.website-files.com/5f80b5b80a464bea01433b20/5fb2cf6e1a3059d0c8d95ad5_BA-SE.pdf|títol=Reavivar nosso carisma franciscano capuchinho nas Américas|consulta=05/06/2021|editor=Província Nossa Senhora da Piedade - Capuchinos da Bahia e Sergipe|nom=Frei Ulisses|cognom=Bandeira|format=pdf}}</ref>

La colonització de les [[Vall|valls]] del São Francisco es va dur a terme en dues èpoques diferents, amb gairebé un segle de diferència. L'altra onada colonitzadora arribà a finals del [[segle XVII]] amb el sorgiment del cicle de l'[[or]] a les muntanyes i valls de [[Minas Gerais]]. La sortida natural que oferia pels [[Mineral|minerals]] (també [[Argent (element)|plata]], [[Diamant|diamants]] i altres [[pedres precioses]]) el riu en direcció a [[Lisboa]] - com la ruta del Rio das Velhas - i el comerç de [[bestiar de tir]] des de les valls cap a les mines, van fer despuntar l'activitat comercial del Velho Chico.<ref>{{Ref-publicació|article=Análise de fluxos econômicos em Minas Gerais no século XVIII|publicació=Revista do Instituto de Ciências Humanas|url=http://periodicos.pucminas.br/index.php/revistaich/article/view/12611/11817|data=2016|coautors=Gomes Corrêa, Danielle Cristina et al|format=pdf}}</ref> També van aparèixer [[Assentament|assentaments]] al llarg del riu, primer per part de quadrilles d'assaltants i [[Contraban|contrabandistes]]; després per part de les [[Milícia|milícies]] de [[Bandeirantes|''bandeirantes'']], contractats per vigilar la zona.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Scarato|nom=Cristina|títol=Caminhos e descaminhos do ouro nas Minas Gerais: administração, territorialidade e cotidiano (1733-1783)|url=http://repositorio.unicamp.br/jspui/bitstream/REPOSIP/278772/1/Scarato_LucianeCrisitina_M.pdf|data=febrer de 2009|universitat=Universidade Estadual de Campinas - Instituto de Filosofia e Ciências Humanas|lloc=Campinas|format=pdf}}</ref>

=== Declivi ===
L'arribada del [[segle XIX]] va coincidir amb l'esgotament de les mines, el que va suposar el fre en sec de l'activitat al riu. Moltes poblacions mineres creades al curs alt del riu van [[Despoblat|despoblar-se]] i les restants, reconvertiren la seva [[economia]] als sectors [[Agricultura|agrícola]] i [[Ramaderia|ramader]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Villes du Minas Gerais|url=https://www.worldcat.org/oclc/1198685550|editorial=Éditions de l'IHEAL|data=1970|lloc=[S.l.]|isbn=978-2-37154-085-9|nom=Yves|cognom=Leloup}}</ref>


== Polèmica sobre el seu naixement ==
== Polèmica sobre el seu naixement ==
Línia 24: Línia 49:


=== Telenovel·la ''Velho Chico'' ===
=== Telenovel·la ''Velho Chico'' ===
L'any [[2016]], la [[Rede Globo|TV Globo]] va emetre una [[telenovel·la]] titulada ''Velho Chico'', en [[horari de màxima audiència]] i amb una duració de 172 [[Episodi|episodis]]. En el seu repartiment es trobaven [[Rodrigo Santoro]], Camila Pitanga, Domingos Montagner, Marcelo Serrado, Lucy Alves, Tarcísio Meira o Carol Castro i estava ambientada en una localitat a la riba del São Francisco.<ref>{{Ref-web|url=https://memoriaglobo.globo.com/entretenimento/novelas/velho-chico/|títol=Velho Chico|consulta=04/06/2021|llengua=pt-br|editor=Memória Globo}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/title/tt5620074/fullcredits?ref_=tt_ql_1|títol=Velho Chico - Full cast & crew|consulta=04/06/2021|llengua=en|editor=IMDb}}</ref> La filmació va tenir un esdeveniment tràgic: tres setmanes abans de concloure l'enregistrament de la [[Sèrie de televisió|sèrie]], Domingos Montagner, qui interpretava el paper de Santo dos Anjos, va patir un [[accident]] mentre [[Natació|nedava]] al riu i hi va morir [[Ofegament|ofegat]].<ref>{{Ref-web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrada/2016/09/1813645-ator-domingos-montagner-esta-desaparecido-no-rio-sao-francisco.shtml|títol=Domingos Montagner é encontrado morto submerso no rio São Francisco|consulta=04/06/2021|editor=Folha de S. Paulo|data=15/09/2016|nom=Amanda|cognom=Nogueira|nom2=Gabriela Sá|cognom2=Pessoa|nom3=Danielle|cognom3=Menezes}}</ref>
L'any [[2016]], la [[Cadena de televisió|cadena]] [[Rede Globo|TV Globo]] va emetre la [[telenovel·la]] titulada ''Velho Chico'', en [[horari de màxima audiència]] i amb una duració de 172 [[Episodi|episodis]]. En el seu repartiment es trobaven [[Rodrigo Santoro]], Camila Pitanga, Domingos Montagner, Marcelo Serrado, Lucy Alves, Tarcísio Meira o Carol Castro i estava ambientada en una localitat a la riba del São Francisco.<ref>{{Ref-web|url=https://memoriaglobo.globo.com/entretenimento/novelas/velho-chico/|títol=Velho Chico|consulta=04/06/2021|llengua=pt-br|editor=Memória Globo}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/title/tt5620074/fullcredits?ref_=tt_ql_1|títol=Velho Chico - Full cast & crew|consulta=04/06/2021|llengua=en|editor=IMDb}}</ref> La filmació va tenir un esdeveniment tràgic: tres setmanes abans de concloure l'enregistrament de la [[Sèrie de televisió|sèrie]], Domingos Montagner, qui interpretava el paper de Santo dos Anjos, va patir un [[accident]] mentre descansava [[Natació|nedant]] al riu i hi va morir [[Ofegament|ofegat]].<ref>{{Ref-web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrada/2016/09/1813645-ator-domingos-montagner-esta-desaparecido-no-rio-sao-francisco.shtml|títol=Domingos Montagner é encontrado morto submerso no rio São Francisco|consulta=04/06/2021|editor=Folha de S. Paulo|data=15/09/2016|nom=Amanda|cognom=Nogueira|nom2=Gabriela Sá|cognom2=Pessoa|nom3=Danielle|cognom3=Menezes}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 11:53, 5 juny 2021

Infotaula de geografia físicaRiu São Francisco
Imatge
Canyó del riu São Francisco, al terme municipal de Canindé de São Francisco (Sergipe).
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
País de la concaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMinas Gerais (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc Nacional de la Serralada de la Canastra Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaSergipe (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBrejo Grande Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduraoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 20° 03′ 47″ S, 46° 26′ 52″ O / 20.0629833°S,46.4478528°O / -20.0629833; -46.4478528
B 10° 30′ 15″ S, 36° 23′ 40″ O / 10.5042°S,36.3944°O / -10.5042; -36.3944
Format per
Afluent
20
Conca hidrogràficaConca del São Francisco Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida2.814 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica641.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal2,943 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu São Francisco (Sant Francesc, en català), també conegut com Velho Chico, és un del més importants cursos d’aigua del Brasil i d’Amèrica del Sud.[1][2][3] Neix a la Serralada de la Canastra a l'estat de Minas Gerais, a uns 1.200 metres d'altura. Travessa l'estat de Bahia, formant el límit al nord amb Pernambuco i també és la divisió natural entre Sergipe i Alagoas, on desemboca a l'oceà Atlàntic.[4] La seva extensió és de 2.814 km, amb una superfície de la conca hidrogràfica de 641.000 km² i un cabal mitjà proper als 3.000 m³/s.[5]

El riu travessa cinc estats i 521 municipis.[5] Els seus principals afluents són el Paraopeba (546,5 km), Abaeté (306,5 km), das Velhas (802,3 km), Jequitaí, Paracatu (485 km), Urucuia (461,8 km), Verde Grande (569,5 km), Carinhanha (468,2 km), Corrente- Formoso i Grande (580 km).[6]

Topònim

El São Francisco rep els noms indígenes d'Opará o Parapitinga; pará significa gran, mentre que pitinga vol dir brillant, clar, d'argent.[7] Se'l coneix també com Velho Chico; on Chico, en portuguès, és l'abreujament més habitual del nom de pila Francisco (el vell Chico).[8]

El riu va rebre també el sobrenom de Riu de la Integració Nacional (Rio da Integração Nacional), ja que en els segles XVII i XVIII les expedicions (entradas i bandeiras) el feien servir com ruta per penetrar cap a l'interior del continent. També va rebre el nom de Riu dels Corrals (Rio dos Currais), ja que els marges esdevingueren camins recorreguts freqüentment per comerciants de bestiar boví, en especial durant el segle XVIII, quan va donar-se l'explotació de les mines d'or a Minas Gerais.[9]

Història

Delta del riu São Francisco

Arribada dels europeus

Abans de l'arribada dels colons, diverses ètnies ocupaven l'extens territori de la conca del São Francisco. Entre les més grans, es trobaven els xacriabà, al curs alt del riu; els pancararú al curs mig i els caetés i els carirís al curs baix.[10]

L'any 1501, una expedició de reconeixement de la corona portuguesa, comandada per André Gonçalves i Américo Vespucio, anava resseguint la costa brasilera cap al sud. Es va trobar amb un delta, sent Vespucio el primer europeu en navegar per la desembocadura el riu. Com era 4 d'octubre, va rebre el seu nom en homenatge a Sant Francesc d'Assís, que se celebra aquell dia.[11][12]

Mapa de Penedo al 1665, quan va ser ocupada pels neerlandesos.

Primers assentaments i expedicions

Al segle XVI, la divisió administrativa del Brasil-colônia era formada per capitanies i el tram final del riu transcorria per la Capitania de Pernamuco. El primer dignatari d'aquesta fou Duarte Coelho, qui va ser el responsable de fundar el primer municipi als marges del riu: Penedo (actualment pertanyent a l'estat d'Alagoas), situada a 40 km de la costa.[13]

Els colons no acostumaven a anar terra endins, car els poblats indígenes que els circumdaven eren molt agressius. L'any 1556, tingué lloc el naufragi del vaixell que duia el primer bisbe del Brasil, Fernandes Sardinha. La tripulació, amb el clergue, va aconseguir arribar a terra, però van ser capturats per una tribu caeté, que els sacrificaren seguint ritus caníbals.[14] La primera expedició militar de reconeixement per l'interior de Bahia no va ocórrer fins 1553. En les dècades posteriors se succeïren aquestes entradas, que van aconseguir que els indígenes fossin retrocedint cap a l'interior del Brasil, de manera que a finals de segle van sorgir els primers assentaments que permeteren garantir la possessió del territori.[15]

Colonització

Runes del castell dels Garcia d'Ávila, majors terratinents del Brasil colonial.

L'ocupació formal de la conca del São Francisco va iniciar-se a finals del segle XVI, seguint el sistema portuguès de sesmaries.[16] D'aquesta manera, la Corona cedia terres a condició que fossin treballades, el que va dur a la creació d'immensos latifundis de propietat familiar, basats en la producció agropecuària, com el dels Garcia d'Ávila, els Guedes de Brito o els Nunes Viana.[17] Es calcula que, només els Garcia d'Ávila, controlaven un territori comparable a la mida de Turquia.[18]

D'altra banda, també tingueren gran importància en la població del territori les missions religioses que s'hi establiren, principalment de congregacions de frares franciscans caputxins. Però, no van tenir una relació fàcil amb els terratinents, ja que les missions ocupaven les terres de pastura del bestiar.[19][20]

La colonització de les valls del São Francisco es va dur a terme en dues èpoques diferents, amb gairebé un segle de diferència. L'altra onada colonitzadora arribà a finals del segle XVII amb el sorgiment del cicle de l'or a les muntanyes i valls de Minas Gerais. La sortida natural que oferia pels minerals (també plata, diamants i altres pedres precioses) el riu en direcció a Lisboa - com la ruta del Rio das Velhas - i el comerç de bestiar de tir des de les valls cap a les mines, van fer despuntar l'activitat comercial del Velho Chico.[21] També van aparèixer assentaments al llarg del riu, primer per part de quadrilles d'assaltants i contrabandistes; després per part de les milícies de bandeirantes, contractats per vigilar la zona.[22]

Declivi

L'arribada del segle XIX va coincidir amb l'esgotament de les mines, el que va suposar el fre en sec de l'activitat al riu. Moltes poblacions mineres creades al curs alt del riu van despoblar-se i les restants, reconvertiren la seva economia als sectors agrícola i ramader.[23]

Polèmica sobre el seu naixement

Històricament s’havia considerat que el naixement del riu es trobava a la serralada de la Canastra, a prop del límit amb São Paulo, dins del terme municipal de São Roque de Minas. Es tracta d’un punt muntanyós, amb cascades i diverses rutes de senderisme, que al llarg dels anys han atret gran quantitat de turistes.[24]

A finals de la dècada de 2000, un estudi de la Companyia de Desenvolupament de les Valls del São Francisco, establí que el riu Samburá, tingut fins llavors com un afluent del São Francisco, havia de passar a ser considerat com la seva corrent principal, atenent a diversos factors hidrogràfics.[25]

L’ajuntament de Medeiros, on se situa el naixement del Samburá, va iniciar una campanya per que es reconegués aquest fet, iniciant-se una picabaralla amb el seu homòleg de São Roque. Per ara, ni l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística, ni la Secretaria Nacional de Recursos Hídrics han reconegut aquest fet i mantenen oficialment el naixement a São Roque de Minas. Per la seva part, l’Agència Nacional d’Aigües va establir un doble punt de naixement: l’històric, a São Roque i el geogràfic, a Medeiros.[25]

En la cultura popular

Caboclo-d'água

El Caboclo-d'água és un ser mitològic, tingut com el defensor del Riu São Francisco. Espanta als pescadors i navegants que hi transiten, arribant a tombar i enfonsar les seves embarcacions. Per evitar que actuï, els mariners del São Francisco esculpeixen a la proa de les naus uns mascarons terrorífics anomenats carrancas. També fan servir altres sortilegis, com llençar tabac de mastegar al riu, per calmar-lo o clavar punyals o ganivets al fons de les barques, creient que l'acer espanta els mals esperits. Quan un pescador no li cau bé, fa que els peixos fugin d'ell i no pugui pescar; però si aquest li fa una ofrena, podrà guanyar-se el seu favor.[26]

Els nadius descriuen al Caboclo-d'água com un ser robust i musculós, amb la pell bronzejada. Malgrat el seu aspecte, és ràpid i es mou amb lleugeresa. Tot i que pot viure fora de l'aigua, mai s'allunya del riu. Hi ha relats en els que el monstre pren la forma d'altres animals, per enganyar els pescadors i atacar-los.[27]

Telenovel·la Velho Chico

L'any 2016, la cadena TV Globo va emetre la telenovel·la titulada Velho Chico, en horari de màxima audiència i amb una duració de 172 episodis. En el seu repartiment es trobaven Rodrigo Santoro, Camila Pitanga, Domingos Montagner, Marcelo Serrado, Lucy Alves, Tarcísio Meira o Carol Castro i estava ambientada en una localitat a la riba del São Francisco.[28][29] La filmació va tenir un esdeveniment tràgic: tres setmanes abans de concloure l'enregistrament de la sèrie, Domingos Montagner, qui interpretava el paper de Santo dos Anjos, va patir un accident mentre descansava nedant al riu i hi va morir ofegat.[30]

Referències

  1. ↑ «San Francisco, el río de la unidad nacional de Brasil» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2021].
  2. ↑ «DSD - Recursos Hídricos - San Francisco». [Consulta: 6 abril 2021].
  3. ↑ «Course of the São Francisco River and the Navigation Along It from São Paulo to the Pitangui Mines», 1700. [Consulta: 15 abril 2021].
  4. ↑ «São Francisco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Determinação da extensão do Rio São Francisco» (pdf). Anais XI SBSR, abril 2003.
  6. ↑ Les longituds dels rius que discorren per Minas Gerais procedeixen de la publicació de la «Fundaçao João Pinheiro», «Perfil de Minas Gerais, A Guide to the Economy of Minas Gerais», pàg. 19 y 20
  7. ↑ Pereira, Levy. «Parapĩtinga ou Rio de S.Francifco (rio)». Biblioteca de Referências do Atlas Digital da América. Arxivat de l'original el 08/07/2014. [Consulta: 3 juny 2021].
  8. ↑ «Velho Chico: As belezas de São Francisco do Conde vão ser descortinadas em rede nacional na nova novela da Rede Globo». Prefeitura de São Francisco do Conde, 14-03-2016. [Consulta: 3 juny 2021].
  9. ↑ «Rio São Francisco é essencial para a economia e para a vida na região». G1 - Globo.com, 16-10-2017. [Consulta: 3 juny 2021].
  10. ↑ «Quadro geral dos povos». Povos indígenas no Brasil. [Consulta: 3 juny 2021].
  11. ↑ Hemming, John. Ouro vermelho : a conquista dos índios brasileiros. São Paulo: EDUSP, 2007. ISBN 978-85-314-0960-8. 
  12. ↑ «A descoberta do rio São Francisco». Comité da Bacia Hidrográfica do Rio São Francisco, 06-08-2014. [Consulta: 3 juny 2021].
  13. ↑ «A cidade de Penedo». Prefeitura de Penedo. [Consulta: 3 juny 2021].
  14. ↑ Vasconelos, P. Simão de. Chronica da Companhia de Jesus do Estado do Brasil e do que obrarão seus filhos nesta parte do novo mundo. Lisboa: Officina de Henrique Valente de Oliveira Impressor del Rey N. S, 1663. 
  15. ↑ Teixeira Cotrim, Dário. «Francisco Bruza de Espinosa». Gazeta Norte Mineira, 30-07-2016. Arxivat de l'original el 31/07/2016. [Consulta: 3 juny 2021].
  16. ↑ Arraes, Esdras «Rio dos currais: paisagem material e rede urbana do rio São Francisco nas capitanias da Bahia e Pernambuco». Anais do Museu Paulista: História e Cultura Material, 21, 2, 2013-12, pàg. 47–77. DOI: 10.1590/S0101-47142013000200003. ISSN: 0101-4714.
  17. ↑ Carrara, Angelo Alves «Antes das Minas Gerais: conquista e ocupação dos sertões mineiros». Varia Historia, 23, 38, 2007-12, pàg. 574–596. DOI: 10.1590/S0104-87752007000200019. ISSN: 0104-8775.
  18. ↑ Pessoa, Ângelo Emilio da Silva. As ruínas da tradição: \'A Casa da Torre\' de Garcia D\' Ávila - família e propriedade no nordeste colonial (Tesi) (en portuguès brasiler). Universidade de São Paulo, 2003-10-17. DOI 10.11606/t.8.2006.tde-03102005-103312. 
  19. ↑ Rocha, Vanessa Anelise F. da «A conversão do gentio: franciscanos e indígenas nos espaços dos aldeamentos na capitania de Pernambuco entre os séculos XVII e XVIII» (pdf). Anais do XVI encontro regional de história da Anpuh-Rio: Saberes e práticas científicas, juliol 2014.
  20. ↑ Bandeira, Frei Ulisses. «Reavivar nosso carisma franciscano capuchinho nas Américas» (pdf). Província Nossa Senhora da Piedade - Capuchinos da Bahia e Sergipe. [Consulta: 5 juny 2021].
  21. ↑ «Análise de fluxos econômicos em Minas Gerais no século XVIII» (pdf). Revista do Instituto de Ciências Humanas, 2016.
  22. ↑ Scarato, Cristina. Caminhos e descaminhos do ouro nas Minas Gerais: administração, territorialidade e cotidiano (1733-1783) (pdf) (tesi). Campinas: Universidade Estadual de Campinas - Instituto de Filosofia e Ciências Humanas, febrer de 2009. 
  23. ↑ Leloup, Yves. Villes du Minas Gerais. [S.l.]: Éditions de l'IHEAL, 1970. ISBN 978-2-37154-085-9. 
  24. ↑ «Turismo» (en portuguès brasiler). Prefeitura São Roque de Minas, 24-08-2020. [Consulta: 2 juny 2021].
  25. ↑ 25,0 25,1 Canêdo, Felipe. «Cidades disputam reconhecimento por abrigar nascente do Rio São Francisco». Jornal Estado de Minas, 26-05-2013. [Consulta: 2 juny 2021].
  26. ↑ «caboclo-d'água» (en portuguès). Aulete. [Consulta: 2 juny 2021].
  27. ↑ Zezo. «Caboclo-d'água». Nostalgia do terror. [Consulta: 2 juny 2021].
  28. ↑ «Velho Chico» (en portuguès brasiler). Memória Globo. [Consulta: 4 juny 2021].
  29. ↑ «Velho Chico - Full cast & crew» (en anglès). IMDb. [Consulta: 4 juny 2021].
  30. ↑ Nogueira, Amanda; Pessoa, Gabriela Sá; Menezes, Danielle. «Domingos Montagner é encontrado morto submerso no rio São Francisco». Folha de S. Paulo, 15-09-2016. [Consulta: 4 juny 2021].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu São Francisco
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riu_São_Francisco&oldid=27392708»