Cogombre: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Ecologia i proves Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
}} |
}} |
||
El '''cogombre''' (''Cucumis sativus'') és una planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom. Cal que no es confongui amb el cogombre salvatge (''Ecballium elaterium''). |
El '''cogombre''' (''Cucumis sativus'') és una planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom. Cal que no es confongui amb el cogombre salvatge (''Ecballium elaterium''). |
||
{{TOClimit|4}} |
|||
== Morfologia == |
== Morfologia == |
||
| Línia 31: | Línia 33: | ||
* ''Cucumis sativus'' var. vulgatus Gabaev |
* ''Cucumis sativus'' var. vulgatus Gabaev |
||
== |
== Origen i història == |
||
El '''cogombre''' és originari del sud de l'[[Índia]] i |
El '''cogombre''' és originari d'[[Àsia]], més concretament del sud de l'[[Índia]], on s'ha cultivat i usat com a aliment des de fa almenys 3000 anys. D'allí va ser introduït a la [[Xina]] l'any [[100 aC|100 a.C]]. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a [[regne de França|França]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Cucumber (Cucumis sativus L.)|url=https://doi.org/10.1007/978-3-642-73520-2_13|editorial=Springer|data=1988|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-642-73520-2|pàgines=277–293|doi=10.1007/978-3-642-73520-2_13|llengua=en|nom=S.|cognom=Malepszy}}</ref>, a [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] al {{segle|XIV}} i a [[Amèrica del Nord]] al {{segle|XVI}}. |
||
== Gastronomia == |
== Gastronomia == |
||
Revisió del 19:07, 26 oct 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MacConkay hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el octubre de 2021. |
Cucumis sativus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | cogombre |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Tribu | Benincaseae |
| Gènere | Cucumis |
| Espècie | Cucumis sativus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El cogombre (Cucumis sativus) és una planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom. Cal que no es confongui amb el cogombre salvatge (Ecballium elaterium).
Morfologia
La cogombrera és una planta herbàcia anual, pot mesurar entre 1 i 4 metres, de port angulós i espinós amb talls híspids, és enfiladissa i les seves tiges s'entortolliguen amb els seus circells (un a cada nus). Té una rel principal que es ramifica ràpidament per donar rels secundàries superficials i molt fines, llargues i de color blanc. També pot emetre rels adventícies per damunt del coll.
Les fulles són cordiformes, lobades i regularment dentada. També cal destacar que tant les fulles com les tiges són piloses, és a dir, estan recobertes d'una capa de pèls fins. La inserció de la fulla amb la tija és de tipus peciolar. Per aquesta espècie, la reproducció és sexual per al·logàmia; en cap cas presenta reproducció vegetativa. Les flors són de color groc i diürnes. L'expressió sexual típica d'aquesta espècie és monoica, amb flors masculines i femenines per separat a la mateixa planta, encara que actualment molts cultius són ginoics, és a dir, només presenten flors pistil·lades. Els cinc pètals que formen la corol·la del periant estan soldats: constitueixen una gamopètala o simpètala.
Pel que fa a l'aparell sexual masculí o androceu, cal dir que els grans de pol·len són grans, apegalosos i pesats així que en general són transportats per insectes (vectors entomofílics). La pol·linització és creuada. Tal com hem dit anteriorment, és una planta monoica i, per tant, necessita pol·linitzadors tot i que hi ha flors hermafrodites, el percentatge d'autopol·linització és molt baix.
Respecte a l'aparell sexual femení o gineceu, l'ovari, que és fusiforme, es troba per sota de la resta de peces florals. En aquests casos parlem d'ovari ínfer.
El fruit és una baia pepònide de forma ovoide o cilíndrica que, depenent de la varietat és més o menys llisa. Solen ser de color verd fosc i vira fins a tonalitats més clares a mesura que madura. La polpa és aquosa, de color blanc i conté moltes llavors al seu interior. Aquestes són planes, ovals i d'un color groguenc.
Subespècies
- Cucumis sativus var. anatolicus Gabaev
- Cucumis sativus var. anglicus L. H. Bailey
- Cucumis sativus var. cilicicus Gabaev
- Cucumis sativus var. europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. falcatus Gabaev
- Cucumis sativus var. indo-europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. irano-turanicus Gabaev
- Cucumis sativus var. izmir Gabaev
- Cucumis sativus var. squamosus Gabaev
- Cucumis sativus var. testudaceus Gabaev
- Cucumis sativus var. tuberculatus Gabaev
- Cucumis sativus var. vulgatus Gabaev
Origen i història
El cogombre és originari d'Àsia, més concretament del sud de l'Índia, on s'ha cultivat i usat com a aliment des de fa almenys 3000 anys. D'allí va ser introduït a la Xina l'any 100 a.C. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a França[1], a Anglaterra al segle xiv i a Amèrica del Nord al segle xvi.
Gastronomia
Ha estat molt apreciat des de l'antiguitat a la cuina mediterrània per les seves qualitats refrescants, sobretot a l'estiu, a causa de la seva elevada proporció d'aigua. El cogombre cru té una proporció elevada de vitamina C. A les nostres contrades es menja principalment cru en amanides o com a companatge. També es fa servir per decorar plats.
A l'Àsia del Sud i del sud-est hi ha varietats de cogombres sovint molt grans amb les que es preparen plats calents, com el Dosakai, cogombre gran i rodó molt important a la cuina de l'Índia del Sud.
Cogombrets
Aquesta planta, la part comestible de la qual és el fruit, té molta demanda a tot el món. Normalment les varietats més grans es consumeixen directament, mentre que les varietats més menudes, els anomenats cogombrets es fan servir per confitar. Les preparacions de cogombrets eren casolanes en temps antics, però actualment es confiten en quantitats industrials.
El cogombret confitat és un element molt important en les cuines dels països de l'Europa Central, com Alemanya, Txèquia i Polònia entre molts altres. El cogombret també es fa servir a la cuina ibèrica per fer "banderilles", unes tapes amb escuradents clavats en el cogombret amb un tros de pebrot, una oliva i una ceba menuda.
Cultiu de cogombres
Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als Països Catalans. Pel seu cultiu, necessita hàbitats temperats (20-25 °C diürns). A causa de la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció, ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l'activitat fotosintètica.
Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera.
Fenologia del cultiu
El cicle de desenvolupament del cogombre és curt i a més, varia segons el maneig agronòmic i segons les condicions edafoclimàtiques de la zona on es trobi el cultivar. El cicle està dividit en tres etapes principals: la germinació, la formació de la planta i el desenvolupament del fruit[2].
Requeriments del cultiu
Maneig del cultiu
Principals plagues del cultiu
Les plagues que afecten als cultius de cogombre suposen factors limitants en la producció d'aquest.
Insectes
La plaga més comuna és causada per Tetranychus urticae (o aranya roja), la qual actua sobre els estomes, els quals els trobem en el revers de les fulles, o entre les cèl·lules epidèrmiques, injectant enzims digestius per després xuclar els productes obtinguts. Conseqüentment, la clorofil·la es fa malbé, es redueix la taxa de fotosíntesi i provoquen l'aparició de lesions foliars[3]. El desenvolupament de la plaga es veu afavorit per temperatures càlides i una humitat relativa baixa.[4] La plaga s'expandeix amb gran facilitat ja que aquest organisme és capaç de sintetitzar seda que emmagatzema milers d'individus, la qual pot ser transportada per diverses vies com l'aèria o els animals. A més a més, aquesta tècnica els permet tenir protecció de les condicions externes desfavorables, entre altres.[3]
Una altra plaga comuna és la provocada per Acalymma vittatum ( o escarabat rallat del cogombre), que es troba principalment als EEUU. És capaç d'atacar a tota la planta i en qualsevol dels seus estadis. A més a més, els organismes adults poden dificultar la pol·linització de les flors i la producció del fruit. Les arrels de la planta es veuen afectades per les larves d'aquest escarabat, les quals es desenvolupen al sòl. La seva presència provoca una deficiència en el desenvolupament de les arrels, fent que siguin més sensibles a altres patògens, per exemple, a Fusarium oxyporum, provocant un marciment greu, bacteris com Erwinia, entre d'altres.[5]
A més a més, podem destacar a Trialeurodes vaporariorum (o mosca blanca dels hivernacles), la qual s'estableix al revers de les fulles i s'alimenten de la saba de manera directa (insectes xucladors). Aquest mecanisme d'alimentació provoca una coloració groguenca a les fulles, donant lloc a un creixement no adequat o, fins i tot, la mort de l'organisme. Cal destacar que la secreció de melassa sobre la planta facilita el desenvolupament de plagues fúngiques, la qual cosa ocasiona interferències en la fotosíntesi i la reducció de l'activitat de l'organisme.[6]
Bacteris
Virus
Fongs
Podosphaera fusca (també anomenat Podosphaera xanthii, Sphaerotheca fuliginea o Sphaerotheca fusca) és el principal agent causal de l'oïdi de les cucurbitàcies en zones de climatologia tropical i subtropical. La malaltia cursa amb l'aparició d'una massa de color blanc (semblant a la pols del talc, constituida per micelis i conidis) sobre la superfície de les fulles, dels pecíols, de les tiges i rarament en els fruits. De fet, P. fusca és un ectoparàsit biotròfic obligat que s'instal·la sobre la superfície de la planta per poder obtenir nutrients a partir de les cèl·lules vegetals mitjançant els seus haustoris. En la majoria dels casos, la infecció evoluciona amb clorosi en els teixits afectats, redueix la fotosíntesi i accelera el procés de senescència de la planta (provocant la mort de les fulles infectades). Tanmateix, els fruits poden reduir-se en nombre i en mida deguda la infecció d'altres indrets de la planta.[7] Altres espècies fúngiques que provoquen l'oïdi són Erysiphe cichoracearum [8], Golovinomyces cichoracearum (en zones de climatologia temperada).[9] A més, s'han reportat casos on més d'una espècie pot aparèixer simultàniament en la mateixa zona d'una mateixa planta.[7] Actualment es desconeixen part dels aspectes biològics d'aquests fongs, la seva natura parasitària dificulta el seu estudi en laboratori i, en conseqüència, el tractament de les plantes de cogombre afectades.
Pseudoperonospora cubensis és l'agent causal del míldiu (en anglès Downy mildew).[10]
_5581639.jpg)
La fusariosi és causada per Fusarium oxysporum f. sp. cucumerinum (FOC). Aquest fong s'estén pel sistema vascular de la planta (obstruint així els vasos que componen el xilema) i provoca el marciment de les fulles i les tiges, conduint a la mort de la planta. Aquesta malaltia també pot ser deguda a la resposta front la producció de micotoxines (com l'àcid fusàric) per part d'aquest fong, què lesionen la membrana cel·lular vegetal i forcen la fuita d'aigua, produint-se una toxicitat sistèmica.[11]
Phytophthora capsici és un paràsit específic de cucurbitàcies del gènere Phytophthora (conegut per causar el míldiu de la patata). Es tracta d'una espècie de pseudofong que provoca lesions en els fruits i capes de polsina blanca en les tiges i fruits (deguda a l'elevada concentració d'espores dipositades en la zona). En les plàntules del cogombre també provoca el "damping-off" o marciment fúngic (malaltia típica provocada per Pythium) i inclús la mort.[12]
Colletotrichum obiculare causa l'antracnosi [13]
Alternaria cucumerina provoca en les plantes cucurbitàcies la formació de taques fol·liars (en anglès Alternaria leaf spot).[14] Aquestes taques també són conseqüència de la infecció per part de Cercospora citrullina (en anglès Cercospora leaf spot).[15]
Didymella bryoniae [16] causa el "fumall gomós de la tija" (en anglès Gummy stem blight).
Control de les plagues del cultiu
Actualment es requereixen tècniques de prevenció i tractament no basats en químics. L'ús de cultius de cogombres resistents representa un dels principals mitjans de control de les malalties provocades per diferents agents infecciosos.Malauradament, el desenvolupament de línies de cultiu resistents no és suficient enfront del sorgiment de noves variants de patògens que, en casos com l'oïdi, resulten més agressius per les cucurbitàcies.[7]
Relacions simbiòtiques
Conseqüències de les plagues en la Salut Pública
Farmacologia
Composició nutricional
per cada 100 g: Aigua: 95% - Proteïnes: 0,8-1,6 g – Greix: 0,03-0,2 g – Hidrats de carboni: 1-2,4 g – Valor energètic: 17cal – Sodi: 8mg – Potassi: 140mg – Fòsfor: 22mg – Calci: 17mg - Ferro: 0,3mg – Retinol (Vit. A): 2mg - Àcid ascòrbic (Vit. C): 11mg – Tiamina (Vit. B1): 0,03mg. - Riboflavina (Vit. B2): 0,03mg – Àcid fòlic (Vit. B3): 13µg
Propietats farmacològiques
La part utilitzada és el fruit, ja que conté abundants mucílags i cel·lulosa. A més, està formada per un 95% d'aigua i el valor calòric és baix: no arriba ni a les 20 calories per cada 100 g. Per tant, és aconsellable per tractar l'obesitat. També ajuda a desintoxicar l'organisme, ja que ajuda a eliminar l'àcid úric de la sang.
La polpa del cogombre és molt utilitzada en cosmètica com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives,[17] diürètiques, laxants[18] i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la cistitis, urolitiasi i l'oligúria, a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d'erupcions i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.
Cal tenir en compte que la pell del cogombre conté cucurbitacina, la qual té caràcter irritant i pot produir afeccions intestinals si se'n consumeix la quantitat suficient. Les llavors, a més, tenen petites quantitats de cucurbitina, un principi actiu que exerceix una certa activitat al tractament de la Taenia i en altres parasitosis intestinals.
Galeria
-
Cogombres sencers i tallats -
Cuina txeca; amanida de cogombre -
Mizeria. Plat de la cuina polonesa fet amb cogombre, nata agra i espècies -
Oimuchim. Plat de la cuina coreana a base de cogombre, bitxo i ceba tendra -
-
Entrepans de cogombre; especialitat de la cuina anglesa -
-
Kosambri, plat de Karnataka fet a base de cogombre i nou de coco rallada -
Cogombre decorant el Smørrebrød, uns entremesos de la cuina noruega
Vegeu també
Referències
- ↑ Malepszy, S. Cucumber (Cucumis sativus L.) (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 1988, p. 277–293. DOI 10.1007/978-3-642-73520-2_13. ISBN 978-3-642-73520-2.
- ↑ «Guía: Cultivo de Pepino : .: Hydro Environment .: Hidroponia en Mexico». [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Santamaria, M. Estrella; Arnaiz, Ana; Rosa-Diaz, Irene; González-Melendi, Pablo; Romero-Hernandez, Gara «Plant Defenses Against Tetranychus urticae: Mind the Gaps» (en anglès). Plants, 9, 4, 07-04-2020, pàg. 464. DOI: 10.3390/plants9040464. ISSN: 2223-7747. PMC: PMC7238223. PMID: 32272602.
- ↑ Gugole Ottaviano, María Fernanda. Manejo integrado de la plaga Tetranychus urticae (Acari: Tetranychidae) en cultivos de frutilla del Cinturón Hortícola Platense (tesi) (en espanyola). Buenos Aires: Universidad Nacional de la Plata, 2012, p. 29.
- ↑ Ariela I. Haber, Anna K. Wallingford, Ian M. Grettenberger, Jasmin P. Ramirez Bonilla, Amber C. Vinchesi-Vahl and Donald C. Weber «Striped cucumber Beetle and Western Striped Cucumber Beetle (Coleoptera: Chrysomelidae)». Journal of Integrated Pest Management, 05-11-2020, pàg. 1-2. DOI: 10.1093/jipm/pmaa026.
- ↑ Svetlana Nikolaevna Myartseva, Enrique Ruíz-Cancino, Juana María Coronado-Blanco i Angélica María Corona-López «Especies de Encarsia (Hymenoptera: Aphelinidae) que parasitan Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Hemiptera: Aleyrodidae) en Tamaulipas y Morelos, México, y descripción de una especie nueva». Dugesiana, 30-12-2010, p. 1.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pérez-García, Alejandro; Romero, Diego; Fernández-Ortuño, Dolores; López-Ruiz, Francisco; De Vicente, Antonio «The powdery mildew fungus Podosphaera fusca (synonym Podosphaera xanthii ), a constant threat to cucurbits» (en anglès). Molecular Plant Pathology, 10, 2, 2009-03, pàg. 153–160. DOI: 10.1111/j.1364-3703.2008.00527.x. PMC: PMC6640438. PMID: 19236565.
- ↑ May 12, Factsheet | HGIC 2206 | Updated:; Download, 2021 | Print |. «Cucumber, Squash, Melon & Other Cucurbit Diseases» (en anglès americà). [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ Aguiar, Bárbara De Melo; Vida, João Batista; Tessmann, Dauri José; Oliveira, Ricardo Ribeiro de; Aguiar, Ronilda Lana «Fungal species that cause powdery mildew in greenhouse-grown cucumber and melon in Paraná State, Brazil». Acta Scientiarum. Agronomy, 34, 3, 03-05-2012. DOI: 10.4025/actasciagron.v34i3.13999. ISSN: 1807-8621.
- ↑ Palti, J.; Cohen, Y. «Downy mildew of Cucurbits (Pseudoperonospora Cubensis): the Fungus and its hosts, distribution, epidemiology and control» (en anglès). Phytoparasitica, 8, 2, 01-06-1980, pàg. 109–147. DOI: 10.1007/BF02994506. ISSN: 1876-7184.
- ↑ Sun, Yuming; Wang, Min; Li, Yingrui; Gu, Zechen; Ling, Ning «Wilted cucumber plants infected by Fusarium oxysporum f. sp. cucumerinum do not suffer from water shortage». Annals of Botany, 120, 3, 04-07-2017, pàg. 427–436. DOI: 10.1093/aob/mcx065. ISSN: 0305-7364. PMC: PMC5591412. PMID: 28911018.
- ↑ «Manejo de Phytophthora en Pepino – CucCAP» (en anglès americà). [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Damm, Ulrike; Cannon, Paul F.; Liu, Fang; Barreto, Robert W.; Guatimosim, Eduardo «The Colletotrichum orbiculare species complex: Important pathogens of field crops and weeds» (en anglès). Fungal Diversity, 61, 1, 2013-07, pàg. 29–59. DOI: 10.1007/s13225-013-0255-4. ISSN: 1560-2745.
- ↑ York, A. Pests of Cucurbit Crops: Marrow, Pumpkin, Squash, Melon and Cucumber. London: Palgrave Macmillan UK, 1992, p. 139–161.
- ↑ Handbook of cucurbits : growth, cultural practices, and physiology, 2021, p. 308-309. ISBN 978-1-032-09806-7.
- ↑ GmbH, PEAT. «Tizón gomoso del tallo de las cucurbitáceas | Plagas y enfermedades» (en castellà). [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ «depuratiu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «laxant». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- BERDONCES, J. LL. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- BOLÒS, O; VIGO, J. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
Enllaços externs
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007)[Enllaç no actiu]
- «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..