Tyrone Power: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
actualitzo continguts i referències
Línia 1: Línia 1:
{{Editant|vallue|5/02/2023}}
{{Editant|vallue|5/02/2023}}
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Tyrone Edmund Power III''' <ref>{{Ref-llibre|nom=Dennis|cognom=Belafonte|any=1979|url=https://books.google.com/books?id=reVaAAAAMAAJ&q=%22power+iii%22+-Wikipedia|títol=The Films of Tyrone Power|editorial=Citadel Press|pàgines=9|isbn=978-0806504773}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|nom=Paul|cognom=Zollo|any=2011|capítol=Part Three: A Tour of Hollywood|pàgines=332|títol=Hollywood Remembered: An Oral History of Its Golden Age|edició=Paperback|isbn=978-1589796034}}</ref> (5 de maig de 1914 - 15 de novembre de 1958) va ser un actor nord-americà. Des de la dècada de 1930 fins a la de 1950, Power va aparèixer en desenes de pel·lícules, sovint en papers de espadats o protagonistes romàntics. Les seves pel·lícules més conegudes inclouen ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'', ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]'', ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Maria Antoineta]]'', ''[[Blood and Sand (pel·lícula de 1941)|Blood and Sand]]'', ''[[El cigne negre (pel·lícula)|The Black Swan]]'', ''[[Prince of Foxes]]'', ''[[Testimoni de càrrec (pel·lícula)|Testimoni de càrrec]]'', ''[[La Rosa Negra|The Black Rose]]'' i ''[[Capità de Castella]]''. La pel·lícula preferida de Power entre les que va protagonitzar va ser ''[[Nightmare Alley]]'' . <ref>Frank Northen Magill, editor, ''[American Film Guide]; Magill's American Film Guide. ''</ref>
'''Tyrone Edmund Power III''' <ref>{{Ref-llibre|nom=Dennis|cognom=Belafonte|any=1979|url=https://books.google.com/books?id=reVaAAAAMAAJ&q=%22power+iii%22+-Wikipedia|títol=The Films of Tyrone Power|editorial=Citadel Press|pàgines=9|isbn=978-0806504773}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|nom=Paul|cognom=Zollo|any=2011|capítol=Part Three: A Tour of Hollywood|pàgines=332|títol=Hollywood Remembered: An Oral History of Its Golden Age|edició=Paperback|isbn=978-1589796034}}</ref> (5 de maig de 1914 - 15 de novembre de 1958) va ser un actor nord-americà. Des de la dècada de 1930 fins a la de 1950, Power va aparèixer en desenes de pel·lícules, sovint en papers de espadatxí o protagonitzant papers romàntics. Les seves pel·lícules més conegudes són ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'', ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]'', ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Maria Antoineta]]'', ''[[Blood and Sand (pel·lícula de 1941)|Blood and Sand]]'', ''[[El cigne negre (pel·lícula)|The Black Swan]]'', ''[[Prince of Foxes]]'', ''[[Testimoni de càrrec (pel·lícula)|Testimoni de càrrec]]'', ''[[La Rosa Negra|The Black Rose]]'' i ''[[Capità de Castella]]''. La pel·lícula preferida de Power entre les que va protagonitzar va ser ''[[Nightmare Alley]]''. <ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Film Themes, Settings and Series|url=https://books.google.es/books?id=LIIwCgAAQBAJ&pg=PA133&dq=best+movie+tyrone+power+Nightmare+Alley&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiGysORj__8AhXyUaQEHeLYDjUQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=best%20movie%20tyrone%20power%20Nightmare%20Alley&f=false|editorial=McFarland|data=2015-07-11|isbn=978-1-4766-1230-0|llengua=en|nom=Richard B.|cognom=Armstrong|nom2=Mary Willems|cognom2=Armstrong|pàgines=133}}</ref>


Tot i que en gran part va ser un ídol als anys 30 i principis dels 40 i conegut pel seu sorprenent aspecte físic, Power va protagonitzar pel·lícules de diversos gèneres, des del [[drama]] fins a la [[comèdia]] lleugera. A la dècada de 1950 va començar a posar límits al nombre de pel·lícules que faria per dedicar més temps a les produccions teatrals. Va rebre els seus majors reconeixements com a actor de teatre a ''[[El cos de John Brown (poema)|John Brown's Body]]'' i ''[[Mister Roberts (obra)|Mister Roberts]]'' . Power va morir d'un [[Infart de miocardi|atac de cor]] als {{Nowrap|of 44.<ref name=aptpd>{{cite news |url=https://news.google.com/newspapers?id=AvJVAAAAIBAJ&pg=6211%2C2480779 |work=Eugene Register-Guard |location=(Oregon) |agency=Associated Press |last=Nevin |first=Louis P. |title=Tyrone Power dies in Spain while making new movie |date=November 15, 1958 |page=1}}</ref><ref name=ppplbdy>{{cite news|url=https://news.google.com/newspapers?id=xwkeAAAAIBAJ&pg=1698%2C9289 |work=Pittsburgh Press |agency=combined wire services |title=Plane to return body of Tyrone Power |date=November 16, 1958 |page=1, section 1}}</ref>}}
Tot i que en gran part va ser un ídol als anys 30 i principis dels 40 reconegut pel seu sorprenent aspecte físic, Power va protagonitzar pel·lícules de diversos gèneres, des del [[drama]] fins a la [[comèdia]] lleugera. A la dècada de 1950 va començar a posar límits al nombre de pel·lícules que faria, per dedicar més temps a les produccions teatrals. Va rebre els seus majors reconeixements com a actor de teatre a ''[[El cos de John Brown (poema)|John Brown's Body]]'' i ''[[Mister Roberts (obra)|Mister Roberts]]'' . Power va morir d'un [[Infart de miocardi|atac de cor]] als 44 anys.<ref>{{Ref-web|títol=La desventurada muerte de Tyrone Power a los 44 años cuando rodaba 'Salomón' en Madrid|url=https://www.lavanguardia.com/cultura/20220815/8429307/desventurada-muerte-tyrone-power-44-anos-rodaba-salomon-madrid.html|data=2022-08-15|consulta=2023-02-05|llengua=es|editor=lavanguardia.com|nom=Leonor|cognom=Mayor Ortega}}</ref>


== Antecedents familiars i joventut ==
== Antecedents familiars i joventut ==
Power va néixer a [[Cincinnati|Cincinnati, Ohio]], l'any 1914, fill d'Helen Emma "Patia" (de soltera Reaume) i de l'actor de cinema nord-americà d'origen anglès [[Tyrone Power|Tyrone Power Sr.]], sovint conegut pel seu primer nom "Fred". Power descendia d'una llarga línia teatral [[irlandesa]] que es remuntava al seu besavi, l'actor i còmic irlandès [[Tyrone Power]] (1797–1841). La germana de Tyrone Power, Ann Power, <ref>{{Ref-web|url=http://www.tyrone-power.com/biography_sister.html|títol=Biography-Ann Power Hardenbergh|obra=Biography-Ann Power Hardenbergh}}</ref> va néixer el 1915, després que la família es traslladés a Califòrnia. La seva mare era [[Església Catòlica Romana|catòlica]], i els seus ascendents incloïen la família Reaume francocanadenca i francesos d' [[Alsàcia-Lorena]] . <ref>{{Ref-notícia|url=http://www.highbeam.com/doc/1G1-72897101.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130526211226/http://www.highbeam.com/doc/1G1-72897101.html|arxiuurl=May 26, 2013|data=August 5, 1996|access-date=October 14, 2019}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=pBEWAAAAYAAJ&q=Amanda+Brazee+Schuster|títol=Cincinnati, the Queen City, 1788–1912 – S.J. Clarke Publishing Company, Clarke, S. J., Publishing Company – Google Books|cognom=Goss|nom=Charles Frederic|any=1912}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=THd5AAAAMAAJ&pg=PA574|títol=History of Chicago – Alfred Theodore Andreas – Google Books|cognom=Andreas|nom=Alfred Theodore|any=1886}}</ref> Gràcies a la seva família comptava amb una ampla xarxa de relacions. La seva besàvia paterna, Anne Gilbert, Power coneixia l'actor [[Laurence Olivier]]; la seva àvia paterna, l'actriu [[Ethel Lavenu]], coneixia l'autor [[Evelyn Waugh]] ; i la seva cosina seu pare, Norah Emily Gorman Power, estava emparentada amb el director teatral Sir (William) [[Tyrone Guthrie]], el primer director del [[Festival Shakespeare de Stratford|Festival de Stratford]] al [[Canadà]] ; i del Tyrone [[Teatre Guthrie|Guthrie Theatre]] de [[Minneapolis|Minneapolis, Minnesota]] . <ref>Kidd, Charles (1987). </ref>
Power va néixer a [[Cincinnati|Cincinnati, Ohio]], l'any 1914, fill d'Helen Emma "Patia" (de soltera Reaume) i de l'actor de cinema nord-americà d'origen anglès [[Tyrone Power|Tyrone Power Sr.]], sovint conegut pel seu primer nom "Fred". Power descendia d'una llarga línia teatral [[irlandesa]] que es remuntava al seu besavi, l'actor i còmic irlandès [[Tyrone Power (actor irlandès)|Tyrone Power]] (1797–1841). La germana de Tyrone Power, Ann Power, <ref>{{Ref-web|url=http://www.tyrone-power.com/biography_sister.html|títol=Biography-Ann Power Hardenbergh|obra=|editor=tyrone-power.com}}</ref> va néixer el 1915, després que la família es traslladés a Califòrnia. La seva mare era [[Església Catòlica Romana|catòlica]], i els seus ascendents eren de a família francocanadenca i francesos d' [[Alsàcia-Lorena]]. <ref>{{Ref-web|títol=Power Name Meaning, Family History, Family Crest & Coats of Arms|url=https://www.houseofnames.com/power-family-crest|data=2000-01-01|consulta=2023-02-05|llengua=EN|editor=houseofnames.com}}</ref> Gràcies a la seva família comptava amb una ampla xarxa de relacions. La seva besàvia paterna, Anne Gilbert, Power coneixia l'actor [[Laurence Olivier]]; la seva àvia paterna, l'actriu [[Ethel Lavenu]], coneixia l'autor [[Evelyn Waugh]] ; i la seva cosina seu pare, Norah Emily Gorman Power, estava emparentada amb el director teatral Sir (William) [[Tyrone Guthrie]], el primer director del [[Festival Shakespeare de Stratford|Festival de Stratford]] al [[Canadà]] ; i del Tyrone [[Teatre Guthrie|Guthrie Theatre]] de [[Minneapolis|Minneapolis, Minnesota]] .


Power va anar a les escoles catòliques de la zona de Cincinnati i es va graduar a la [[Purcell Marian High School|Purcell High School]] el 1931. Quan es va graduar, va optar per unir-se al seu pare per aprendre el que podia sobre la interpretació d'un dels actors més respectats de l'escenari.
Power va anar a les escoles catòliques de la zona de [[Cincinnati]] i es va graduar a la [[Purcell Marian High School|Purcell High School]] el 1931.<ref>{{Ref-web|títol=Cincinnati native Tyrone Power was Hollywood’s last matinee idol|url=https://www.cincinnati.com/restricted/?return=https%3A%2F%2Fwww.cincinnati.com%2Fstory%2Fnews%2F2021%2F10%2F17%2Fcincinnati-native-tyrone-power-hollywoods-last-matinee-idol%2F8449605002%2F|consulta=2023-02-05|editor=eu.cincinnati.com|nom=Jeff|cognom=Suess}}</ref> Quan es va graduar, va optar per unir-se al seu pare per aprendre el que podia sobre la interpretació d'un dels actors més respectats de l'escenari.


== Carrera inicial ==
== Carrera inicial ==


=== Dècada de 1930 ===
=== Dècada de 1930 ===
Power es va unir al seu pare l'estiu de 1931, després d'haver estat separat d'ell durant alguns anys a causa del [[divorci]] dels seus pares. El seu pare va patir un [[atac de cor]] el desembre de 1931, morint als braços del seu fill, mentre es preparava per actuar a ''The Miracle Man'' . Tyrone Power Jr., com es coneixia aleshores, va decidir continuar fent una carrera d'actor. Va intentar trobar feina com a actor i, tot i que molts contactes coneixien bé el seu pare, no van oferir cap feina per al seu fill. Power va poder aparèixer una mica el 1932 a ''Tom Brown de Culver'', una pel·lícula protagonitzada per l'actor [[Tom Brown]] . L'experiència de Power en aquella pel·lícula no li va obrir cap altra porta, pero va poder participar com a figurant a ''[[Passejada de coqueteig|Flirtation Walk]]'', i contribuint en algunes aparicions al teatre comunitari. Desanimat, va seguir el consell d'un amic, Arthur Caesar, per anar a Nova York per adquirir experiència com a actor teatral. Entre les obres de Broadway en què va poder actuar hi ha ''Flors del bosc'', ''Sant Joan'' i ''Romeu i Julieta'' .
Power es va unir al seu pare l'estiu de 1931, després d'haver estat separat d'ell durant alguns anys a causa del [[divorci]] dels seus pares. El seu pare va patir un [[atac de cor]] el desembre de 1931, morint als braços del seu fill, mentre es preparava per actuar a ''The Miracle Man'' . Tyrone Power Jr., com es coneixia aleshores, va decidir continuar fent una carrera d'actor. Va intentar trobar feina com a actor i, tot i que molts contactes coneixien bé el seu pare, no van oferir cap feina per al seu fill. Power va poder tenir un paper breu a ''Tom Brown of Culver (1932)'' una pel·lícula protagonitzada per l'actor [[Tom Brown]] . L'experiència de Power en aquella pel·lícula no li va obrir cap altra porta, però li va permetre participar com a figurant a ''[[Passejada de coqueteig|Flirtation Walk]]'',<ref>{{Ref-llibre|títol=Films Famous, Fanciful, Frolicsome & Fantastic|url=https://books.google.es/books?id=AjKiKtZkkpMC&pg=PA71&dq=tyrone+power+Flirtation+Walk+movie&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiHioz9lf_8AhVnWaQEHWDUAZIQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=tyrone%20power%20Flirtation%20Walk%20movie&f=false|editorial=Lulu.com|data=2006-04|isbn=978-1-4116-8915-2|llengua=en|nom=John|cognom=Reid|pàgines=71}}</ref> i contribuint en algunes aparicions al teatre comunitari. Desanimat, va seguir el consell d'un amic, Arthur Caesar, per anar a Nova York per adquirir experiència com a actor teatral. Entre les obres de Broadway en què va poder actuar hi ha ''Flowers of the Forest'', [[Saint Joan,|''Saint Joan'',]] i ''Romeo and Juliet''.


Power va passar a Hollywood el 1936. El director [[Henry King]] va quedar impressionat amb la seva aparença i equilibri, i va insistir que fos provat per al paper principal a ''[[Lloyd's de Londres (pel·lícula)|Lloyd's of London]]'', un paper que ja es pensava que pertanyia a [[Don Ameche]] . Malgrat les seves pròpies reserves, [[Darryl F. Zanuck]] va decidir donar-li el paper a Power, una vegada que l'editora de la King and Fox, Barbara McLean, el va convèncer que Power tenia una presència a la pantalla més gran que Ameche. Power va aconseguir el quart sou a la pel·lícula, però va tenir, amb diferència, el major temps de pantalla de qualsevol membre del repartiment. Entraria a l'estrena de la pel·lícula com a un desconegut i va sortir d'una estrella, que va mantenir la resta de la seva carrera.
Power va passar a Hollywood el 1936. El director [[Henry King]] va quedar impressionat amb la seva aparença i equilibri, i va insistir que fos provat per al paper principal a ''[[Lloyd's de Londres (pel·lícula)|Lloyd's of London]]'',<ref>{{Ref-llibre|títol=Películas clave del cine de aventuras|url=https://books.google.es/books?id=tr_Nl4aWK10C&pg=PA228&dq=tyrone+power+1936+Lloyd's+of+London+henry+king&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwif4YjOlv_8AhViTaQEHWeNAm0Q6AF6BAgGEAI|editorial=Ediciones Robinbook|data=2008-06-16|isbn=978-84-96924-37-6|llengua=es|nom=Ricardo|cognom=Aldarondo|pàgines=228}}</ref> un paper que ja es pensava que pertanyia a [[Don Ameche]] . Malgrat les seves pròpies reserves, [[Darryl F. Zanuck]] va decidir donar-li el paper a Power, una vegada que l'editora de la King and Fox, Barbara McLean, el va convèncer que Power tenia una presència a la pantalla més gran que Ameche. Power va aconseguir el quart sou a la pel·lícula, però va tenir, amb diferència, el major temps de pantalla de qualsevol membre del repartiment. Entraria a l'estrena de la pel·lícula com a un desconegut i va sortir d'una estrella, que va mantenir la resta de la seva carrera.
[[Fitxer:Tyrone_Power_in_Marie_Antoinette_trailer.jpg|dreta|miniatura| [[Tràiler (promoció)|Tràiler]] de ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Maria Antoinieta]]'' ( [[1938 en el cinema|1938]] )]]
[[Fitxer:Tyrone_Power_in_Marie_Antoinette_trailer.jpg|dreta|miniatura| [[Tràiler (promoció)|Tràiler]] de ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Maria Antoinieta]]'' ( [[1938 en el cinema|1938]] )]]
El poder va acumular èxit rere cop des de 1936 fins a 1943, quan la seva carrera va ser interrompuda pel servei militar. En aquests anys va protagonitzar comèdies romàntiques com ''[[Thin Ice (pel·lícula de 1937)|Thin Ice]]'' i ''[[Esposa de dia|Day-Time Wife]]'', en drames com ''[[Suez (pel·lícula)|Suez]]'', ''[[Blood and Sand (pel·lícula de 1941)|Blood and Sand]]'', ''[[Son of Fury: The Story of Benjamin Blake]]'', ''[[Van arribar les pluges|The Rains Came]]'' i ''[[In Old Chicago]]'' ; en els musicals ''[[Alexander's Ragtime Band]]'', ''[[Second Fiddle (pel·lícula de 1939)|Second Fiddle]]'' i ''[[Rose of Washington Square]]'' ; en els westerns ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'' (1939) i ''[[Brigham Young (pel·lícula)|Brigham Young]]'' ; a les pel·lícules de guerra ''[[A Yank in the RAF]]'' i ''[[Això per sobre de tot|This Above All]]'' ; i els espadats ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]'' i ''[[El cigne negre (pel·lícula)|The Black Swan]]'' . ''Jesse James'' va ser un gran èxit a la taquilla, però va rebre algunes crítiques per ficció i glamorització del famós proscrit. La pel·lícula es va rodar a [[Pineville (Missouri)|Pineville, Missouri]] i als seus voltants, i va ser el primer rodatge de Power i la seva primera pel·lícula en [[Technicolor]] . Abans d'acabar la seva carrera, havia filmat un total de 16 pel·lícules en color, inclosa la pel·lícula que estava filmant quan va morir. Va ser cedit una vegada, a la MGM per a ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Marie Antoinette]]'' (1938). [[Darryl F. Zanuck]] estava enfadat perquè MGM utilitzés l'estrella més gran de la Fox en el que, malgrat la facturació, era un paper secundari, es va comprometre a no tornar-lo a prestar mai més, tot i que es van demanar els serveis de Power per als papers d'Ashley Wilkes a ''[[Allò que el vent s'endugué|Allò que el vent s'endigué]]'' , Joe Bonaparte a ''[[Golden Boy]]'', <ref>Spergel, Mark J. (1993) ''Reinventing Reality--The Art and Life of Rouben Mamoulian.'' </ref> i Parris a ''[[Kings Row]]'' ; papers en diverses pel·lícules produïdes per [[Harry Cohn]] ; <ref>Christian, Linda (1963). </ref> i el paper de Monroe Stahr en una producció planificada per [[Norma Shearer]] de ''[[L'últim magnat|The Last Tycoon]]'' . <ref>Lambert, Gavin (1990) ''Norma Shearer: A Biography''. </ref>
Power va acumular èxit rere èxit, des de 1936 fins a 1943, quan la seva carrera va ser interrompuda pel [[servei militar]]. En aquests anys va protagonitzar [[Comèdia romàntica|comèdies romàntiques]] com ''[[Thin Ice (pel·lícula de 1937)|Thin Ice]]'' i ''[[Esposa de dia|Day-Time Wife]]'', drames com ''[[Suez (pel·lícula)|Suez]]'', ''[[Blood and Sand (pel·lícula de 1941)|Blood and Sand]]'', ''[[Son of Fury: The Story of Benjamin Blake]]'', ''[[Van arribar les pluges|The Rains Came]]'' i ''[[In Old Chicago]]'' ; en els musicals ''[[Alexander's Ragtime Band]]'', ''[[Second Fiddle (pel·lícula de 1939)|Second Fiddle]]'' i ''[[Rose of Washington Square]]'' ; en els westerns ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'' (1939) i ''[[Brigham Young (pel·lícula)|Brigham Young]]'' ; a les pel·lícules de guerra ''[[A Yank in the RAF]]'' i [[This Above All|''This Above All'' ]]; i els espadats ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]'' i ''[[El cigne negre (pel·lícula)|The Black Swan]]''. ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'' va ser un gran èxit en taquilla, però va rebre algunes crítiques per un tractament fictici i glamurós del famós proscrit. La pel·lícula es va rodar a [[Pineville (Missouri)|Pineville, Missouri]] i als seus voltants, i va ser el primer rodatge de Power i la seva primera pel·lícula en [[Technicolor]] . Abans d'acabar la seva carrera, havia filmat un total de 16 pel·lícules en color, inclosa la pel·lícula que estava filmant quan va morir. Va ser cedit una vegada, a la MGM per a ''[[Maria Antonieta (pel·lícula de 1938)|Marie Antoinette]]'' (1938). [[Darryl F. Zanuck]] estava enfadat perquè MGM utilitzés l'estrella més gran de la Fox en el que, malgrat la facturació, era un paper secundari, es va comprometre a no tornar-lo a prestar mai més.<ref>{{Ref-llibre|títol=Cinema e Storia 2016: Anni Cinquanta: Il decennio più lungo del secolo breve|url=https://books.google.es/books?id=-gSwDgAAQBAJ&pg=PT67&dq=tyrone+power+Marie+Antoinette+Darryl+F.+Zanuck&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiYg-2PmP_8AhVYXaQEHXeSBv4Q6AF6BAgMEAI#v=onepage&q=tyrone%20power%20Marie%20Antoinette%20Darryl%20F.%20Zanuck&f=false|editorial=Rubbettino Editore|data=2017-04-18|isbn=978-88-498-5133-5|llengua=it|cognom=|pàgines=67|editor=Elena Dagrada (ed)}}</ref> Les peticions perquè Power actués en els papers d'Ashley Wilkes a ''[[Allò que el vent s'endugué|Allò que el vent s'endigué]]'' , Joe Bonaparte a ''[[Golden Boy]]'',<ref>{{Ref-llibre|títol=Casting Might-Have-Beens: A Film by Film Directory of Actors Considered for Roles Given to Others|url=https://books.google.es/books?id=1SqXAAAAQBAJ&pg=PA104&dq=tyrone+power+golden+boy&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiOoMDAmf_8AhWsUKQEHc4TAucQ6AF6BAgHEAI|editorial=McFarland|data=2015-01-24|isbn=978-1-4766-0976-8|llengua=en|nom=Eila|cognom=Mell|pàgines=104}}</ref> i Parris a ''[[Kings Row]]'' ; papers en diverses pel·lícules produïdes per [[Harry Cohn]] ;<ref>{{Ref-llibre|títol=Mass Culture and Italian Society from Fascism to the Cold War|url=https://books.google.es/books?id=-rIZzodaZCYC&pg=PA163&dq=tyrone+power+Harry+Cohn%C2%A0&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiLu4_dmf_8AhVMXaQEHYnBDTIQ6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=tyrone%20power%20Harry%20Cohn%C2%A0&f=false|editorial=Indiana University Press|data=2007|isbn=978-0-253-21948-0|llengua=en|nom=David A.|cognom=Forgacs|nom2=Stephen|cognom2=Gundle|pàgines=163}}</ref> i de Monroe Stahr en una producció planificada per [[Norma Shearer]] de ''[[L'últim magnat|The Last Tycoon]]'' van ser denegats. <ref>{{Ref-llibre|títol=The Cambridge Companion to F. Scott Fitzgerald|url=https://books.google.es/books?id=S8ge74PaZdwC&pg=PA200&dq=tyrone+power+Norma+Shearer+The+Last+Tycoon&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwibr5SBmv_8AhXsVqQEHS6ZDugQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=tyrone%20power%20Norma%20Shearer%20The%20Last%20Tycoon&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2002|isbn=978-0-521-62474-9|llengua=en|nom=Ruth|cognom=Prigozy|nom2=Cambridge University|cognom2=Press|pàgines=200}}</ref>


Power va ser nomenat el segon sorteig de taquilla més gran el 1939, només superat per [[Mickey Rooney]] . <ref>''International Motion Picture Almanac, 1933-present'' (Annual). </ref> Els seus números de taquilla són dels millors de tots els temps. <ref>Cogerson, Bruce (2018). </ref>
Power va ser nomenat el segon sorteig de taquilla més gran el 1939, només superat per [[Mickey Rooney]]. Els seus números de taquilla són dels millors de tots els temps. <ref>{{Ref-llibre|títol=Tyrone Power: Gender, Genre and Image in Classical Hollywood Cinema|url=https://www.jstor.org/stable/10.3366/j.ctv1hm8hxh|editorial=Edinburgh University Press|data=2021|isbn=978-1-4744-5294-6|doi=10.3366/j.ctv1hm8hxh.9|nom=Gillian|cognom=Kelly}}</ref>


=== 1940–1943 ===
=== 1940–1943 ===
[[Fitxer:The_Mark_of_Zorro_(1940_title_lobby_card).jpg|miniatura|Lobby card, 1940]]
[[Fitxer:The_Mark_of_Zorro_(1940_title_lobby_card).jpg|miniatura|Lobby card, 1940]]
El 1940, la direcció de la carrera de Power va donar un gir dramàtic quan es va estrenar la seva pel·lícula ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]'' . Power va interpretar el paper de Don Diego Vega/Zorro, un petimetre de dia, un heroi bandit de nit. El paper havia estat interpretat per [[Douglas Fairbanks]] a la pel·lícula de 1920 del mateix títol. La pel·lícula va ser un èxit, i la 20th Century-Fox sovint va llançar Power a altres espadats en els anys següents. Power era un espadatxí amb talent a la vida real, i l'escena del duel a ''The Mark of Zorro'' és molt apreciada. El gran espadatxí de Hollywood, [[Basil Rathbone]], que va protagonitzar amb ell a ''The Mark of Zorro'', va comentar: "''Power era l'home més àgil amb una espasa al qual m'he enfrontat mai davant d'una càmera.'' ''Tyrone podria haver tancat [[Errol Flynn]] amb un barret de cara''".
El 1940, la direcció de la carrera de Power va donar un gir dramàtic quan es va estrenar la seva pel·lícula ''[[The Mark of Zorro (pel·lícula de 1940)|The Mark of Zorro]]''.<ref>{{Ref-llibre|títol=El Norte: La epopeya olvidada de la Norteamérica hispana|url=https://books.google.es/books?id=N3VdEAAAQBAJ&pg=PT300&dq=la+marca+del+zorro+tyrone+power&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiL-LGDm__8AhXLaqQEHUKcAGIQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=la%20marca%20del%20zorro%20tyrone%20power&f=false|editorial=EDAF|data=2022-02-11|isbn=978-84-414-4138-5|llengua=es|nom=Carrie|cognom=Gibson}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=México visto por el cine extranjero|url=https://books.google.es/books?id=bbJGr-yMuH0C&pg=PA244&dq=the+mark+of+zorro+tyrone+power&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjXq-39mv_8AhWUXqQEHZmcCKEQ6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=the%20mark%20of%20zorro%20tyrone%20power&f=false|editorial=Ediciones Era|data=1987|isbn=978-968-411-163-9|llengua=es|nom=Emilio García|cognom=Riera|pàgines=244}}</ref> Power va interpretar el paper de Don Diego Vega/Zorro, un petimetre de dia, un heroi bandit de nit. El paper havia estat interpretat per [[Douglas Fairbanks]] a la pel·lícula de 1920 del mateix títol. La pel·lícula va ser un èxit, i la 20th Century-Fox sovint va llançar Power a altres espadats en els anys següents. Power era un espadatxí amb talent a la vida real, i l'escena del duel a ''The Mark of Zorro'' és molt apreciada. El gran espadatxí de Hollywood, [[Basil Rathbone]], que va protagonitzar amb ell a ''The Mark of Zorro'', va comentar: "''Power era l'home més àgil amb una espasa al qual m'he enfrontat mai davant d'una càmera.'' ''Tyrone podria haver tancat [[Errol Flynn]] amb un barret de cara''".


La carrera de Power es va interrompre el 1943 pel servei militar. Va informar al Cos de [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Marines dels Estats Units]] per entrenar-se a finals de 1942, però va ser enviat de tornada, a petició de la 20th Century-Fox, per completar una pel·lícula més, ''[[Crash Dive]]'', una pel·lícula de guerra patriòtica estrenada el 1943. Tyrone Power va ser escollit per aquesta producció que va servir com a pel·lícula de reclutament.
La carrera de Power es va interrompre el 1943 pel servei militar. Arribà al Cos de [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Marines dels Estats Units]] per entrenar-se a finals de 1942, però va ser enviat de tornada, a petició de la [[20th Century Studios|20th Century-Fox]], per completar una pel·lícula més, ''[[Crash Dive]]'', una pel·lícula de guerra patriòtica estrenada el 1943.<ref>{{Ref-llibre|títol=World War II Veterans in Hollywood|url=https://books.google.es/books?id=u3ntDwAAQBAJ&pg=PA130&dq=tyrone+power+marines+crash+dive&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiWkJrMm__8AhWCTaQEHdZoA9cQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=tyrone%20power%20marines%20crash%20dive&f=false|editorial=McFarland|data=2020-06-25|isbn=978-1-4766-7777-4|llengua=en|nom=Art|cognom=Evans|pàgines=130}}</ref> Tyrone Power va ser escollit per aquesta producció que va servir com a pel·lícula de reclutament.


== Servei militar ==
== Servei militar ==
L'agost de 1942, Power es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Cos de Marines dels Estats Units]] . Assistí al camp d'entrenament al Marine Corps Recruit Depot de San Diego, aleshores a l'[[Escola de candidats a oficials (Cos de Marines dels EUA)|Escola de candidats a oficials]] a la base de la [[Quantico Station|Marine Corps Quantico]], on va ser encarregat de segon tinent el 2 de juny de 1943. Com que ja havia registrat 180 hores en solitari com a pilot abans d'allistar-se, va poder fer un programa d'entrenament en vol curt i intens a l'Estació Aèria Naval de Corpus Christi, [[Texas]] . Aquest pas li va valer les seves ales i l'ascens a primer tinent . El Cos de Marines considerava el poder per sobre del límit d'edat per al vol de combat actiu, així que es va oferir voluntari per pilotar avions de càrrega que creia que el portarien a zones de combat actives. <ref>p. 34 Myers, Robert H. ''Tyrone Power, Marine'' ''Leatherneck Magazine'' December 1943</ref>
L'agost de 1942, Power es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Cos de Marines dels Estats Units]] . Assistí al camp d'entrenament al Marine Corps Recruit Depot de [[San Diego]], aleshores a l'[[Escola de candidats a oficials (Cos de Marines dels EUA)|Escola de candidats a oficials]] a la base de la [[Quantico Station|Marine Corps Quantico]], on va ser nomenat segon tinent el 2 de juny de 1943. Com que ja havia registrat 180 hores de vol en solitari com a pilot abans d'allistar-se, va poder fer un programa d'entrenament en vol curt i intens a l'Estació Aèria Naval de Corpus Christi, [[Texas]] . Aquest pas li va valer les seves ales i l'ascens a [[Tinent|primer tinent]] . El Cos de Marines permetia volar per sobre del límit d'edat per al vol de combat actiu, així que es va oferir voluntari per pilotar [[Avió de càrrega|avions de càrrega]] que creia que el portarien a zones de combat actives. <ref>{{Ref-llibre|títol=Marine Air: The History of the Flying Leathernecks in Words and Photos|url=https://books.google.es/books?id=u-sqsX4zGo0C&pg=PT94&dq=Tyrone+Power,+Marine+Leatherneck&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiOipHwnP_8AhVrWaQEHQvIAfAQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=Tyrone%20Power,%20Marine%20Leatherneck&f=false|editorial=Penguin|data=2007-01-02|isbn=978-1-4406-2447-6|llengua=en|nom=Robert F.|cognom=Dorr|pàgines=94}}</ref>


El juliol de 1944, Power va ser assignat al [[VMR-352|Marine Transport Squadron (VMR)-352]] com a copilot de transport R5C (versió de la Marina de l'Army Curtiss Commando C-46) a l'estació aèria del Marine Corps Cherry Point, [[Carolina del Nord]] . L'esquadró es va traslladar a l'estació aèria de Marine Corps El Centro a Califòrnia el desembre de 1944. Més tard, el poder va ser reassignat a VMR-353, unint-se a ells a l'[[atoló]] de [[Kwajalein]] a les [[Illes Marshall]] el febrer de 1945. Des d'allà, va volar missions amb càrrega i marines ferits durant les [[Batalla d'Iwo Jima|batalles d'Iwo Jima (febrer-març de 1945)]] i [[Batalla d'Okinawa|Okinawa (abril-juny de 1945)]] .
El juliol de 1944, Power va ser assignat al [[VMR-352|Marine Transport Squadron (VMR)-352]] com a copilot de transport R5C (versió de la Marina de l'Army Curtiss Commando C-46) a l'estació aèria del Marine Corps Cherry Point, [[Carolina del Nord]] . L'esquadró es va traslladar a l'estació aèria de Marine Corps El Centro a Califòrnia el desembre de 1944. Més tard, va poder ser reassignat a VMR-353, unint-se al grup a l'[[atoló]] de [[Kwajalein]] a les [[Illes Marshall]] el febrer de 1945. Des d'allà, va volar missions amb càrrega i marines ferits durant les [[Batalla d'Iwo Jima|batalles d'Iwo Jima (febrer-març de 1945)]] i [[Batalla d'Okinawa|Okinawa (abril-juny de 1945)]] .<ref>{{Ref-llibre|títol=The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa|url=https://books.google.es/books?id=BxTXDwAAQBAJ&pg=PT135&dq=Tyrone+Power+okinawa+iwo+jima&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-nf26nf_8AhVTTqQEHYAvA0UQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=Tyrone%20Power%20okinawa%20iwo%20jima&f=false|editorial=Archway Publishing|data=2020-03-12|isbn=978-1-4808-8792-3|llengua=en|nom=Joe B.|cognom=Keys|nom2=Ted R.|cognom2=Keys|pàgines=135}}</ref>


Pels seus serveis a la [[guerra del Pacífic]], Power va rebre la[[Medalla de la Campanya Americana|medalla de la campanya americana]] i la de la [[Medalla de la Campanya Asiàticopacífica|medalla de la campanya asiaticopacífica]] amb dues estrelles de bronze, i la [[Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial (Estats Units)|medalla de la victòria de la Segona Guerra Mundial]] . <ref>United States Marine Corps Combat Correspondents Fdn, http://www.usmccca.org/archives/category/news, News Section, "Help Put Tyrone Power on a Stamp," March 19, 2012</ref>
Pels seus serveis a la [[guerra del Pacífic]], Power va rebre la [[Medalla de la Campanya Americana|medalla de la campanya americana]] i la de la [[Medalla de la Campanya Asiàticopacífica|medalla de la campanya asiaticopacífica]] amb dues estrelles de bronze, i la [[Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial (Estats Units)|medalla de la victòria de la Segona Guerra Mundial]].<ref>{{Ref-llibre|títol=World War II Veterans in Hollywood|url=https://books.google.es/books?id=u3ntDwAAQBAJ&pg=PA131&dq=Tyrone+Power+awarded+American+Campaign+Medal,+the+Asiatic-Pacific+Campaign+Medal+and+the+World+War+II+Victory+Medal&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj8l6yanv_8AhVKTKQEHe17DZ0Q6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=Tyrone%20Power%20awarded%20American%20Campaign%20Medal,%20the%20Asiatic-Pacific%20Campaign%20Medal%20and%20the%20World%20War%20II%20Victory%20Medal&f=false|editorial=McFarland|data=2020-06-25|isbn=978-1-4766-7777-4|llengua=en|nom=Art|cognom=Evans|pàgines=131}}</ref> Power va tornar als Estats Units el novembre de 1945 i va ser llicenciat del servei actiu el gener de 1946. Ascendit al rang de capità a les reserves el 8 de maig de 1951. <ref name="Shettle">{{Ref-web|consulta=2007-06-20|url=http://www.militarymuseum.org/Tower.html|títol=Tyrone Power: Actor, Marine Corps Aviator|cognom=M. L. Shettle Jr.|obra=Californians and the Military|editor=California State Military Museum}}</ref> va romandre a les reserves la resta de la seva vida, i va assolir el grau de major el 1957.


Al butlletí ''del Marine Air Transporter de'' juny de 2001, Jerry Taylor, un instructor de vol retirat del Cos de Marines, va recordar l'entrenament de Power com a pilot de la Marina, dient: "''Era un estudiant excel·lent, no va oblidar mai un procediment que li vaig mostrar o qualsevol cosa que li vaig dir''". Altres que van servir amb ell també han comentat que el poder era respectat per aquells amb qui va servir. <ref>{{Ref-llibre|títol=The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa|url=https://books.google.es/books?id=BxTXDwAAQBAJ&pg=PT135&dq=Tyrone+Power+awarded+American+Campaign+Medal,+the+Asiatic-Pacific+Campaign+Medal+and+the+World+War+II+Victory+Medal&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj8l6yanv_8AhVKTKQEHe17DZ0Q6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=Tyrone%20Power%20awarded%20American%20Campaign%20Medal,%20the%20Asiatic-Pacific%20Campaign%20Medal%20and%20the%20World%20War%20II%20Victory%20Medal&f=false|editorial=Archway Publishing|data=2020-03-12|isbn=978-1-4808-8792-3|llengua=en|nom=Joe B.|cognom=Keys|nom2=Ted R.|cognom2=Keys|pàgines=135}}</ref>
Power va tornar als Estats Units el novembre de 1945 i va ser llicenciat del servei actiu el gener de 1946. Ascendit al rang de capità a les reserves el 8 de maig de 1951. <ref name="Shettle">{{Ref-web|consulta=2007-06-20|url=http://www.militarymuseum.org/Tower.html|títol=Tyrone Power: Actor, Marine Corps Aviator|cognom=M. L. Shettle Jr.|obra=Californians and the Military|editor=California State Military Museum}}</ref> va romandre a les reserves la resta de la seva vida, i va assolir el grau de major el 1957. <ref name="LAT">''Los Angeles Times'', March 30, 2003 p. 193</ref>


Després de la guerra, 20th Century-Fox va proporcionar a Power un DC-3 excedent que va anomenar ''The Geek'' que va pilotar amb freqüència. <ref>{{Ref-llibre|títol=North Star Over My Shoulder: A Flying Life|url=https://books.google.es/books?id=jZakVGBCcxcC&printsec=frontcover&dq=North+Star+over+My+Shoulder:+A+Flying+Life&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=North%20Star%20over%20My%20Shoulder:%20A%20Flying%20Life&f=false|editorial=Simon and Schuster|data=2005-01-03|isbn=978-0-7432-6230-9|llengua=en|nom=Bob|cognom=Buck|pàgines=292}}</ref>
Al butlletí ''del Marine Air Transporter de'' juny de 2001, Jerry Taylor, un instructor de vol retirat del Cos de Marines, va recordar l'entrenament de Power com a pilot de la Marina, dient: "''Era un estudiant excel·lent, no va oblidar mai un procediment que li vaig mostrar o qualsevol cosa que li vaig dir''". Altres que van servir amb ell també han comentat que el poder era respectat per aquells amb qui va servir. <ref name="MCATA">{{Ref-web|consulta=2007-06-20|url=http://www.mcata.com/June%202001%20Newsletter.pdf|títol=Memories of World War II|obra=Marine Air Transporter|data=June 2001|editor=Marine Corps Air Transport Association|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070630095958/http://www.mcata.com/June%202001%20Newsletter.pdf|arxiudata=2007-06-30}}</ref>


Quan Power va morir sobtadament als 44 anys, va ser enterrat amb tots els honors militars. <ref>{{Ref-llibre|títol=World War II Veterans in Hollywood|url=https://books.google.es/books?id=vXntDwAAQBAJ&pg=PA133&dq=Tyrone+Power+military+honors&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwisueqAn__8AhXNVaQEHX4sC9oQ6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Tyrone%20Power%20military%20honors&f=false|editorial=McFarland|data=2020-06-23|isbn=978-1-4766-3967-3|llengua=en|nom=Art|cognom=Evans|pàgines=133}}</ref>
Després de la guerra, 20th Century-Fox va proporcionar a Power un DC-3 excedent que va anomenar ''The Geek'' <ref>p. 292 Buck, Bob ''North Star over My Shoulder: A Flying Life'' Simon & Schuster January 3, 2005</ref> que va pilotar amb freqüència. <ref>{{Ref-web|url=https://www.tyrone-power.com/article_tysterrifictrip.html|títol=Article - Ty's Terrific Trip}}</ref>

Quan Power va morir sobtadament als 44 anys, va ser enterrat amb tots els honors militars. <ref name="LAT">''Los Angeles Times'', March 30, 2003 p. 193</ref>


== Carrera a la postguerra ==
== Carrera a la postguerra ==
Línia 83: Línia 81:
El setembre de 1958, Power i la seva dona Deborah van viatjar a [[Madrid]] i [[Valdespartera]], [[Espanya]], per filmar l'èpica ''[[Salomó i la reina de Saba]] ,'' dirigida per [[King Vidor]] i protagonitzada per [[Gina Lollobrigida]] . L'actor, estava probablement per una malaltia cardíaca hereditària, i era un fumador acèrrim, consumint de tres a quatre paquets al dia, <ref>{{Ref-llibre|cognom=Evans|nom=Arthur G.|títol=World War II veterans in Hollywood|data=2020|editorial=[[McFarland & Company]]|lloc=Jefferson, North Carolina|isbn=9781476677774|pàgines=133}}</ref> Power havia filmat al voltant del 75% de les seves escenes quan va patir un atac de cor massiu mentre filmava una escena de duel amb el seu freqüent coprotagonista. i l'amic [[George Sanders]] . Un metge va diagnosticar la causa de la mort de Power com " [[angina de pit]] de fulminant". <ref>Canales, Luiz (2006). </ref> Power va morir mentre era traslladat a l'hospital de Madrid el 15 de novembre,
El setembre de 1958, Power i la seva dona Deborah van viatjar a [[Madrid]] i [[Valdespartera]], [[Espanya]], per filmar l'èpica ''[[Salomó i la reina de Saba]] ,'' dirigida per [[King Vidor]] i protagonitzada per [[Gina Lollobrigida]] . L'actor, estava probablement per una malaltia cardíaca hereditària, i era un fumador acèrrim, consumint de tres a quatre paquets al dia, <ref>{{Ref-llibre|cognom=Evans|nom=Arthur G.|títol=World War II veterans in Hollywood|data=2020|editorial=[[McFarland & Company]]|lloc=Jefferson, North Carolina|isbn=9781476677774|pàgines=133}}</ref> Power havia filmat al voltant del 75% de les seves escenes quan va patir un atac de cor massiu mentre filmava una escena de duel amb el seu freqüent coprotagonista. i l'amic [[George Sanders]] . Un metge va diagnosticar la causa de la mort de Power com " [[angina de pit]] de fulminant". <ref>Canales, Luiz (2006). </ref> Power va morir mentre era traslladat a l'hospital de Madrid el 15 de novembre,
[[Fitxer:Tyrone_Power_Grave.JPG|miniatura| La tomba de Tyrone Power a Hollywood Forever]]
[[Fitxer:Tyrone_Power_Grave.JPG|miniatura| La tomba de Tyrone Power a Hollywood Forever]]
Tyrone Power va ser enterrat al cementiri de [[Hollywood Forever Cemetery|Hollywood Forever]], lavors conegut com a cementiri de Hollywood, en un servei militar el 21 de Novembre.. [[Henry King]] va sobrevolar el servei; gairebé 20 anys abans, Power havia volat en l'avió de King al plató de ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'' a [[Missouri]], la primera experiència de Power amb el vol. L'aviació es va convertir en una part important de la vida de Power, tant als marines dels EUA com en la seva vida civil. En el pròleg de ''The Films of Tyrone Power de Dennis Belafonte,''
Tyrone Power va ser enterrat al cementiri de [[Hollywood Forever Cemetery|Hollywood Forever]], lavors conegut com a cementiri de Hollywood, en un servei militar el 21 de Novembre. [[Henry King]] va sobrevolar el servei; gairebé 20 anys abans, Power havia volat en l'avió de King al plató de ''[[Jesse James (pel·lícula)|Jesse James]]'' a [[Missouri]], la primera experiència de Power amb el vol. L'aviació es va convertir en una part important de la vida de Power, tant als marines dels EUA com en la seva vida civil. En el pròleg de ''The Films of Tyrone Power de Dennis Belafonte,''


Power ser enterrat al costat d'un petit llac. La seva tomba està marcada amb una [[làpida]] en forma de banc de marbre que conté les màscares de la comèdia i la tragèdia amb la inscripció "''Bona nit, dolç príncep''". A la tomba de Power, [[Laurence Olivier]] va llegir el poema " [[Vol alt|High Flight]] ". <ref>{{Ref-web|url=http://www.qunl.com/rees0008.html|títol=Quotations|editor=Qunl.com|consulta=2012-04-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110715140622/http://www.qunl.com/rees0008.html|arxiudata=2011-07-15}}</ref>
Power ser enterrat al costat d'un petit llac. La seva tomba està marcada amb una [[làpida]] en forma de banc de marbre que conté les màscares de la comèdia i la tragèdia amb la inscripció "''Bona nit, dolç príncep''". A la tomba de Power, [[Laurence Olivier]] va llegir el poema " [[Vol alt|High Flight]] ". <ref>{{Ref-web|url=http://www.qunl.com/rees0008.html|títol=Quotations|editor=Qunl.com|consulta=2012-04-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110715140622/http://www.qunl.com/rees0008.html|arxiudata=2011-07-15}}</ref>

Revisió del 22:43, 5 feb 2023

Infotaula de personaTyrone Power

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Tyrone Edmund Power Modifica el valor a Wikidata
5 maig 1914 Modifica el valor a Wikidata
Cincinnati (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPurcell Marian High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, jugador de polo, oficial, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –  1958 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnnabella (1939–1948)
Linda Christian (1949–1956)
Deborah Ann Minardos (1958–1958) Modifica el valor a Wikidata
FillsTaryn Power
 ( Linda Christian)
Tyrone Power, Jr.
 ( Deborah Ann Minardos)
Romina Power
 ( Linda Christian)
Anne Power, filla adoptiva
 ( Annabella) Modifica el valor a Wikidata
ParesTyrone Power Modifica el valor a Wikidata  i Patia Power Modifica el valor a Wikidata
GermansAnne Power Hardenbergh Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webtyrone-power.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000061 Allocine: 5566 Rottentomatoes: celebrity/tyrone_power Allmovie: p57548 TCM: 154785 TV.com: people/tyrone-power IBDB: 75958 AFI: 149199 TMDB.org: 10922
Musicbrainz: e00c39b9-e9a8-49d2-be9e-12c124d1c38d Discogs: 360962 Find a Grave: 836 Modifica el valor a Wikidata

Tyrone Edmund Power III [1] [2] (5 de maig de 1914 - 15 de novembre de 1958) va ser un actor nord-americà. Des de la dècada de 1930 fins a la de 1950, Power va aparèixer en desenes de pel·lícules, sovint en papers de espadatxí o protagonitzant papers romàntics. Les seves pel·lícules més conegudes són Jesse James, The Mark of Zorro, Maria Antoineta, Blood and Sand, The Black Swan, Prince of Foxes, Testimoni de càrrec, The Black Rose i Capità de Castella. La pel·lícula preferida de Power entre les que va protagonitzar va ser Nightmare Alley. [3]

Tot i que en gran part va ser un ídol als anys 30 i principis dels 40 reconegut pel seu sorprenent aspecte físic, Power va protagonitzar pel·lícules de diversos gèneres, des del drama fins a la comèdia lleugera. A la dècada de 1950 va començar a posar límits al nombre de pel·lícules que faria, per dedicar més temps a les produccions teatrals. Va rebre els seus majors reconeixements com a actor de teatre a John Brown's Body i Mister Roberts . Power va morir d'un atac de cor als 44 anys.[4]

Antecedents familiars i joventut

Power va néixer a Cincinnati, Ohio, l'any 1914, fill d'Helen Emma "Patia" (de soltera Reaume) i de l'actor de cinema nord-americà d'origen anglès Tyrone Power Sr., sovint conegut pel seu primer nom "Fred". Power descendia d'una llarga línia teatral irlandesa que es remuntava al seu besavi, l'actor i còmic irlandès Tyrone Power (1797–1841). La germana de Tyrone Power, Ann Power, [5] va néixer el 1915, després que la família es traslladés a Califòrnia. La seva mare era catòlica, i els seus ascendents eren de a família francocanadenca i francesos d' Alsàcia-Lorena. [6] Gràcies a la seva família comptava amb una ampla xarxa de relacions. La seva besàvia paterna, Anne Gilbert, Power coneixia l'actor Laurence Olivier; la seva àvia paterna, l'actriu Ethel Lavenu, coneixia l'autor Evelyn Waugh ; i la seva cosina seu pare, Norah Emily Gorman Power, estava emparentada amb el director teatral Sir (William) Tyrone Guthrie, el primer director del Festival de Stratford al Canadà ; i del Tyrone Guthrie Theatre de Minneapolis, Minnesota .

Power va anar a les escoles catòliques de la zona de Cincinnati i es va graduar a la Purcell High School el 1931.[7] Quan es va graduar, va optar per unir-se al seu pare per aprendre el que podia sobre la interpretació d'un dels actors més respectats de l'escenari.

Carrera inicial

Dècada de 1930

Power es va unir al seu pare l'estiu de 1931, després d'haver estat separat d'ell durant alguns anys a causa del divorci dels seus pares. El seu pare va patir un atac de cor el desembre de 1931, morint als braços del seu fill, mentre es preparava per actuar a The Miracle Man . Tyrone Power Jr., com es coneixia aleshores, va decidir continuar fent una carrera d'actor. Va intentar trobar feina com a actor i, tot i que molts contactes coneixien bé el seu pare, no van oferir cap feina per al seu fill. Power va poder tenir un paper breu a Tom Brown of Culver (1932) una pel·lícula protagonitzada per l'actor Tom Brown . L'experiència de Power en aquella pel·lícula no li va obrir cap altra porta, però li va permetre participar com a figurant a Flirtation Walk,[8] i contribuint en algunes aparicions al teatre comunitari. Desanimat, va seguir el consell d'un amic, Arthur Caesar, per anar a Nova York per adquirir experiència com a actor teatral. Entre les obres de Broadway en què va poder actuar hi ha Flowers of the Forest, Saint Joan, i Romeo and Juliet.

Power va passar a Hollywood el 1936. El director Henry King va quedar impressionat amb la seva aparença i equilibri, i va insistir que fos provat per al paper principal a Lloyd's of London,[9] un paper que ja es pensava que pertanyia a Don Ameche . Malgrat les seves pròpies reserves, Darryl F. Zanuck va decidir donar-li el paper a Power, una vegada que l'editora de la King and Fox, Barbara McLean, el va convèncer que Power tenia una presència a la pantalla més gran que Ameche. Power va aconseguir el quart sou a la pel·lícula, però va tenir, amb diferència, el major temps de pantalla de qualsevol membre del repartiment. Entraria a l'estrena de la pel·lícula com a un desconegut i va sortir d'una estrella, que va mantenir la resta de la seva carrera.

Tràiler de Maria Antoinieta ( 1938 )

Power va acumular èxit rere èxit, des de 1936 fins a 1943, quan la seva carrera va ser interrompuda pel servei militar. En aquests anys va protagonitzar comèdies romàntiques com Thin Ice i Day-Time Wife, drames com Suez, Blood and Sand, Son of Fury: The Story of Benjamin Blake, The Rains Came i In Old Chicago ; en els musicals Alexander's Ragtime Band, Second Fiddle i Rose of Washington Square ; en els westerns Jesse James (1939) i Brigham Young ; a les pel·lícules de guerra A Yank in the RAF i This Above All ; i els espadats The Mark of Zorro i The Black Swan. Jesse James va ser un gran èxit en taquilla, però va rebre algunes crítiques per un tractament fictici i glamurós del famós proscrit. La pel·lícula es va rodar a Pineville, Missouri i als seus voltants, i va ser el primer rodatge de Power i la seva primera pel·lícula en Technicolor . Abans d'acabar la seva carrera, havia filmat un total de 16 pel·lícules en color, inclosa la pel·lícula que estava filmant quan va morir. Va ser cedit una vegada, a la MGM per a Marie Antoinette (1938). Darryl F. Zanuck estava enfadat perquè MGM utilitzés l'estrella més gran de la Fox en el que, malgrat la facturació, era un paper secundari, es va comprometre a no tornar-lo a prestar mai més.[10] Les peticions perquè Power actués en els papers d'Ashley Wilkes a Allò que el vent s'endigué , Joe Bonaparte a Golden Boy,[11] i Parris a Kings Row ; papers en diverses pel·lícules produïdes per Harry Cohn ;[12] i de Monroe Stahr en una producció planificada per Norma Shearer de The Last Tycoon van ser denegats. [13]

Power va ser nomenat el segon sorteig de taquilla més gran el 1939, només superat per Mickey Rooney. Els seus números de taquilla són dels millors de tots els temps. [14]

1940–1943

Lobby card, 1940

El 1940, la direcció de la carrera de Power va donar un gir dramàtic quan es va estrenar la seva pel·lícula The Mark of Zorro.[15][16] Power va interpretar el paper de Don Diego Vega/Zorro, un petimetre de dia, un heroi bandit de nit. El paper havia estat interpretat per Douglas Fairbanks a la pel·lícula de 1920 del mateix títol. La pel·lícula va ser un èxit, i la 20th Century-Fox sovint va llançar Power a altres espadats en els anys següents. Power era un espadatxí amb talent a la vida real, i l'escena del duel a The Mark of Zorro és molt apreciada. El gran espadatxí de Hollywood, Basil Rathbone, que va protagonitzar amb ell a The Mark of Zorro, va comentar: "Power era l'home més àgil amb una espasa al qual m'he enfrontat mai davant d'una càmera. Tyrone podria haver tancat Errol Flynn amb un barret de cara".

La carrera de Power es va interrompre el 1943 pel servei militar. Arribà al Cos de Marines dels Estats Units per entrenar-se a finals de 1942, però va ser enviat de tornada, a petició de la 20th Century-Fox, per completar una pel·lícula més, Crash Dive, una pel·lícula de guerra patriòtica estrenada el 1943.[17] Tyrone Power va ser escollit per aquesta producció que va servir com a pel·lícula de reclutament.

Servei militar

L'agost de 1942, Power es va allistar al Cos de Marines dels Estats Units . Assistí al camp d'entrenament al Marine Corps Recruit Depot de San Diego, aleshores a l'Escola de candidats a oficials a la base de la Marine Corps Quantico, on va ser nomenat segon tinent el 2 de juny de 1943. Com que ja havia registrat 180 hores de vol en solitari com a pilot abans d'allistar-se, va poder fer un programa d'entrenament en vol curt i intens a l'Estació Aèria Naval de Corpus Christi, Texas . Aquest pas li va valer les seves ales i l'ascens a primer tinent . El Cos de Marines permetia volar per sobre del límit d'edat per al vol de combat actiu, així que es va oferir voluntari per pilotar avions de càrrega que creia que el portarien a zones de combat actives. [18]

El juliol de 1944, Power va ser assignat al Marine Transport Squadron (VMR)-352 com a copilot de transport R5C (versió de la Marina de l'Army Curtiss Commando C-46) a l'estació aèria del Marine Corps Cherry Point, Carolina del Nord . L'esquadró es va traslladar a l'estació aèria de Marine Corps El Centro a Califòrnia el desembre de 1944. Més tard, va poder ser reassignat a VMR-353, unint-se al grup a l'atoló de Kwajalein a les Illes Marshall el febrer de 1945. Des d'allà, va volar missions amb càrrega i marines ferits durant les batalles d'Iwo Jima (febrer-març de 1945) i Okinawa (abril-juny de 1945) .[19]

Pels seus serveis a la guerra del Pacífic, Power va rebre la medalla de la campanya americana i la de la medalla de la campanya asiaticopacífica amb dues estrelles de bronze, i la medalla de la victòria de la Segona Guerra Mundial.[20] Power va tornar als Estats Units el novembre de 1945 i va ser llicenciat del servei actiu el gener de 1946. Ascendit al rang de capità a les reserves el 8 de maig de 1951. [21] va romandre a les reserves la resta de la seva vida, i va assolir el grau de major el 1957.

Al butlletí del Marine Air Transporter de juny de 2001, Jerry Taylor, un instructor de vol retirat del Cos de Marines, va recordar l'entrenament de Power com a pilot de la Marina, dient: "Era un estudiant excel·lent, no va oblidar mai un procediment que li vaig mostrar o qualsevol cosa que li vaig dir". Altres que van servir amb ell també han comentat que el poder era respectat per aquells amb qui va servir. [22]

Després de la guerra, 20th Century-Fox va proporcionar a Power un DC-3 excedent que va anomenar The Geek que va pilotar amb freqüència. [23]

Quan Power va morir sobtadament als 44 anys, va ser enterrat amb tots els honors militars. [24]

Carrera a la postguerra

Finals dels 1940

Fotograma del tràiler de The Black Swan (1942)
Gene Tierney i Power a The Razor's Edge (1946)

A part de les reestrenes de les seves pel·lícules, Power no es va tornar a veure a la pantalla després de la seva entrada als Marines fins al 1946, quan va protagonitzar amb Gene Tierney, John Payne i Anne Baxter a The Razor's Edge, una adaptació de W. Somerset. La novel·la del mateix títol de Maugham .

El següent pel·lícula que Power, va representar va ser una de cinema negre: Nightmare Alley (1947). Darryl F. Zanuck es va mostrar reticent a que Power fes la pel·lícula perquè la seva òptima aparença i el seu encant havien estat valors actius per a l'estudi durant molts anys. Zanuck temia que el paper fosc pogués danyar la imatge de Power. Zanuck finalment va acceptar, donant valors de producció de la llista A de Power per al que normalment seria una pel·lícula B. La pel·lícula va ser dirigida per Edmund Goulding, i tot i que va ser un fracàs a la taquilla, va ser un dels papers preferits de Power pel qual va rebre algunes de les millors crítiques de la seva carrera. Tanmateix, Zanuck va continuar desaprovant que el seu "nen estimat" fos vist en una pel·lícula d'aquest tipus amb una espiral descendent. Per tant, no ho va donar a conèixer i el va retirar del llançament després de només unes setmanes insistint que va ser un fracàs. La pel·lícula es va estrenar en DVD l'any 2005 després d'anys de problemes legals.

Zanuck va estrenar ràpidament una altra pel·lícula d'època, Capità de Castella (també 1947), dirigida per Henry King, que va dirigir Power en onze pel·lícules. Després de fer un parell de comèdies romàntiques lleugeres reunint-lo amb dues actrius sota contracte amb 20th Century-Fox, That Wonderful Urge amb Gene Tierney i The Luck of the Irish (ambdues de 1948) amb Anne Baxter. Després d'aquestes pel·lícules, Power va tornar a trobar-se en dos espadats, Prince of Foxes (1949) i The Black Rose (1950).

Dècada de 1950

Power estava cada cop més insatisfet amb els seus papers habituals, i va lluitar entre ser una estrella i convertir-se en un gran actor. Es va veure obligat a assumir tasques que no li semblaven atractives, en pel·lícules com Guerrillers a les Filipines (1950) i Pony Soldier (1952). L'any 1950, va viatjar a Anglaterra per interpretar el paper principal a Mister Roberts a l'escenari del London Coliseum, i va mantenir el ple de localitats durant vint-i-tres setmanes.

Després de protestar per només tenir propostes de cinema d'època,una rere una altra, Power es va negar a protagonitzar Lydia Bailey amb el seu paper a Dale Robertson; Power es va estar a punt de ser arraconat. [25] Tornà a aparèixer a Diplomatic Courier (1952), un drama d'espies de la guerra freda, dirigit per Henry Hathaway que va rebre crítiques molt modestes. Tornaria a ocupar el seu lloc entre altres pel·lícules d'espies nord-americanes.

Les pel·lícules de Power havien estat molt rendibles per a Fox en el passat, i com a incitació a renovar el seu contracte per tercera vegada, Fox li va oferir el paper principal a La túnica sagrada (1953). El va rebutjar, mentre que Richard Burton la va acceptar, i l'1 de novembre de 1952 va marxar a una gira nacional de deu setmanes amb John Brown's Body, una lectura dramàtica de tres persones del poema narratiu de Stephen Vincent Benét, adaptada i dirigida per Charles Laughton, amb Power, Judith Anderson i Raymond Massey . La gira va culminar amb una sèrie de 65 espectacles entre febrer i abril de 1953 al New Century Theatre de Broadway. Una segona gira nacional amb l'espectacle va començar l'octubre de 1953, aquesta vegada durant quatre mesos, i amb Raymond Massey i Anne Baxter. El mateix any, Power va filmar King of The Khyber Rifles, una representació de l'Índia el 1857, amb Terry Moore i Michael Rennie .

La companyia Fox va donar permís a Power per buscar els seus propis papers fora de l'estudi, en el ben entès que compliria el seu compromís de catorze pel·lícules amb ells entre els seus propis projectes. Així doncs, va partcipar a The Mississippi Gambler (1953) per a Universal-International, negociant un acord que li donava dret a un percentatge dels beneficis. Guanyaria un milió de dòlars amb la pel·lícula. També el 1953, l'actriu i productora Katharine Cornell va incorporar Power en el paper de la seva parella a l'obra The Dark is Light Enough, un drama en vers del dramaturg britànic Christopher Fry ambientat a Àustria el 1848. Entre novembre de 1954 i abril de 1955, Power va fer una gira pels Estats Units i el Canadà en el paper, i va acabar amb 12 setmanes a l'ANTA Theatre, Nova York, i dues setmanes al Colonial Theatre, Boston. La seva actuació a A Quiet Place de Julian Claman, escenificada al National Theatre de Washington, a finals de 1955, va ser ben rebuda per la crítica.

Power com a assassí acusat a l'adaptació de 1957 de Testimoni de càrrec d' Agatha Christie

Untamed (1955) va ser l'última pel·lícula de Tyrone Power realitzada sota el seu contracte amb 20th Century-Fox. El mateix any es va estrenar Bressol d'heroise, dirigida per John Ford per la Columbia Pictures . L'any 1956, l'any que Columbia va estrenar La història d'Eddy Duchin, un altre gran èxit de l'estrella, va tornar a Anglaterra per interpretar el rasclet Dick Dudgeon en un revival de The Devil's Disciple de George Bernard Shaw durant una setmana a l' Opera House de Manchester, i dinou setmanes al Winter Garden de Londres.

Darryl F. Zanuck, el va convèncer perquè interpretés el paper principal a The Sun Also Rises (1957), adaptada de la novel·la de Hemingway, amb Ava Gardner i Errol Flynn. Aquesta va ser la seva darrera pel·lícula amb Fox. Aquell mateix any es van estrenar Seven Waves Away (coneguda als USA com: Abandon Ship! ), va ser rodada a Gran Bretanya, i Quan surti la lluna de John Ford (només com a narrador), que es va rodar a Irlanda, ambdues per a Copa Productions.

El darrer paper cinematogràfic complet de Power, va ser la interpretació de l'assassí acusat Leonard Vole a la primera versió cinematogràfica d' Agatha Christie, Testimoni de càrrec (1957), dirigida per Billy Wilder. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i molt ben rebut per la crítica. Power va tornar als escenaris el març de 1958, per interpretar el protagonisme de l'adaptació d' Arnold Moss de l'obra de 1921 de Shaw, Back to Matusalén .

Vida personal

Retrat del poder pel fotògraf Yousuf Karsh, 1946

Power va ser un dels solters més desitjats de Hollywood fins que es va casar amb l'actriu francesa Annabella (nascuda Suzanne Georgette Charpentier) el 14 de juliol de 1939. S'havien conegut al lot de la 20th Century-Fox quan van protagonitzar junts la pel·lícula Suez . Power va adoptar la filla d'Annabella, Anne, abans de marxar al servei. J. Watson Webb, amic íntim i editor de 20th Century-Fox, va sostenir al programa Biography que una de les raons per les quals es va trencar el matrimoni va ser la incapacitat d'Annabella de donar un fill a Power, sense que hi hagués amargor entre la parella. En un número de març de 1947 de Photoplay, Power va ser entrevistat i va dir que volia una llar i fills, especialment un fill per continuar amb el seu llegat d'actor. Annabella va donar una mica de llum sobre la situació en una entrevista publicada a la revista Movieland el 1948 deia: "Els nostres problemes van començar perquè la guerra va començar abans per a mi, una dona nascuda a França, que no pas per als nord-americans". Va explicar que els núvols de guerra sobre Europa la feien infeliç i irritable i, per allunyar-se dels seus problemes, va començar a acceptar el treball escènic, que sovint l'allunyava de casa. "Sempre és difícil posar el dit exactament en el lloc i el moment on un matrimoni comença a trencar-se", va dir, "però crec que va començar llavors. Estàvem molt tristos, tots dos, però sabíem que ens estàvem separant. Aleshores no em pensava —i no crec ara— que fos culpa seva o meva”. La parella va intentar que el seu matrimoni funcionés quan Power va tornar del servei militar, però no van poder fer-ho.

Poder amb Annabella, 1946. Es van casar el 1939 i es van divorciar el 1948.

Després de la seva separació d'Annabella, Power va entrar en una història d'amor amb Lana Turner que va durar un parell d'anys. A la seva autobiografia de 1982, Turner va afirmar que es va quedar embarassada del fill de Power el 1948, però va optar per avortar.

L'any 1946, Power i l'amic de tota la vida Cesar Romero, acompanyat de l'antic instructor de vol i veterà de guerra John Jefferies com a pilot, es van embarcar en una gira de bona voluntat per Sud-amèrica on van conèixer, entre d'altres, Juan Domingo Perón i Eva Peron a l'Argentina. [26] L'1 de setembre de 1947, Power va emprendre un altre viatge de bona voluntat per tot el món, pilotant el seu propi avió, "The Geek". [27] Va volar amb Bob Buck, un altre pilot experimentat i veterà de guerra. Buck va afirmar a la seva autobiografia [28] que Power tenia una ment fotogràfica, era un excel·lent pilot i li agradava genuïnament la gent. Volarien amb una tripulació a diversos llocs d'Europa i Sud-àfrica, sovint assaltats pels fans quan tocaven a terra. No obstant això, el 1948 quan "The Geek" va arribar a Roma, Power va conèixer i es va enamorar de l'actriu mexicana Linda Christian. Turner va afirmar que la història del seu sopar amb l'amic de Power, Frank Sinatra, es va filtrar i que Power es va molestar molt perquè estigués "sortint" amb un altre home en la seva absència. Turner també va afirmar que no podria haver estat una coincidència que Linda Christian estigués al mateix hotel que Tyrone Power i va donar a entendre que Christian havia obtingut l'itinerari de Power de la 20th Century-Fox.

Power i Christian es van casar el 27 de gener de 1949, a l'església de Santa Francesca Romana, amb uns estimats de 8.000 a 10.000 fans cridant a l'exterior. Christian va patir tres avortaments abans de donar a llum una nena, Romina Francesca Power, el 2 d'octubre de 1951. Una segona filla, Taryn Stephanie Power, va néixer el 13 de setembre de 1953. Al voltant del moment del naixement de Taryn, el matrimoni s'estava tornant difícil. En la seva autobiografia, Christian va culpar la ruptura del seu matrimoni a les relacions extramatrimonials del seu marit, però va reconèixer que havia tingut una aventura amb Edmund Purdom, que va crear una gran tensió entre Christian i el seu marit. Es van divorciar el 1955. [29]

Després del seu divorci de Christian, Power va tenir una llarga història d'amor amb Mai Zetterling, a qui havia conegut al plató d' Abandon Ship! . [30] En aquell moment, va prometre que no es tornaria a casar mai més, perquè havia estat cremat econòmicament dues vegades pels seus matrimonis anteriors. També va tenir una aventura amb una actriu britànica, Thelma Ruby. [31] No obstant això, el 1957, va conèixer l'antiga Deborah Jean Smith (de vegades anomenada incorrectament Deborah Ann Montgomery), coneguda amb el seu antic nom de casada, Debbie Minardos. [32] Van contraure matrimoni el maig 7, 1958, i es va quedar embarassada poc després de Tyrone Power Jr., el fill que sempre havia desitjat. [33]

Mort

El setembre de 1958, Power i la seva dona Deborah van viatjar a Madrid i Valdespartera, Espanya, per filmar l'èpica Salomó i la reina de Saba , dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gina Lollobrigida . L'actor, estava probablement per una malaltia cardíaca hereditària, i era un fumador acèrrim, consumint de tres a quatre paquets al dia, [34] Power havia filmat al voltant del 75% de les seves escenes quan va patir un atac de cor massiu mentre filmava una escena de duel amb el seu freqüent coprotagonista. i l'amic George Sanders . Un metge va diagnosticar la causa de la mort de Power com " angina de pit de fulminant". [35] Power va morir mentre era traslladat a l'hospital de Madrid el 15 de novembre,

La tomba de Tyrone Power a Hollywood Forever

Tyrone Power va ser enterrat al cementiri de Hollywood Forever, lavors conegut com a cementiri de Hollywood, en un servei militar el 21 de Novembre. Henry King va sobrevolar el servei; gairebé 20 anys abans, Power havia volat en l'avió de King al plató de Jesse James a Missouri, la primera experiència de Power amb el vol. L'aviació es va convertir en una part important de la vida de Power, tant als marines dels EUA com en la seva vida civil. En el pròleg de The Films of Tyrone Power de Dennis Belafonte,

Power ser enterrat al costat d'un petit llac. La seva tomba està marcada amb una làpida en forma de banc de marbre que conté les màscares de la comèdia i la tragèdia amb la inscripció "Bona nit, dolç príncep". A la tomba de Power, Laurence Olivier va llegir el poema " High Flight ". [36]

El testament de Power, presentat el 8 de desembre de 1958, contenia una disposició aleshores inusual que els seus ulls es donaven a la Fundació Estelle Doheny Eye per al trasplantament de còrnia o l'estudi de la retina .

Deborah Power va donar a llum un fill el 22 de gener de 1959, dos mesos després de la mort del seu marit.  Es va tornar a casar durant l'any amb el productor Arthur Loew Jr.

Reconeixement

Per la contribució de Power al cinema, va ser homenatjat el 1960 amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood que es pot trobar al 6747 Hollywood Blvd. En el 50è aniversari de la seva mort, Power va ser homenatjat per American Cinematheque amb un cap de setmana de pel·lícules i records de companys i familiars, així com una exhibició de records a l' Egyptian Theatre de Los Angeles del 14 al 16 de novembre de 2008 [37] També es van exposar els dos panells supervivents coneguts d'un gran mural de vidre pintat que Power i la seva dona havien encarregat per a casa seva, celebrant els moments més destacats de les seves vides i els moments especials de la carrera de Tyrone, [38] El número del 2 de desembre de 1952 de Look Magazine també havia presentat aquest mural en una publicació de quatre pàgines titulada "The Tyrone Powers Pose For Their Portraits". [39]

Power es mostra a la portada de l'àlbum dels Beatles Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band a la tercera fila . El 2018, Tyrone Power es va classificar com la 21a estrella de cinema masculina més popular de la història. [40]

Filmografia

Any Títol Paper Director Notes
1932 Tom Brown of Culver John William Wyler Presentat com a Tyrone Power Jr.
1934 Flirtation Walk Cadet Frank Borzage Sense crèdits
1936 Girls' Dormitory Count Vallais Irving Cummings Presentat com a Tyrone Power Jr.
1936 Ladies in Love Count Karl Lanyi Edwin H. Griffith Presentat com a Tyrone Power Jr.
1936 Lloyd's of London Jonathan Blake Henry King
1937 Love Is News Steve Layton Tay Garnett Nova versió de That Wonderful Urge (1948)
1937 Café Metropole Alexis Edwin H. Griffith
1937 Thin Ice Prince Rudolph Sidney Lansfield Aka Lovely to Look At (UK)
1937 Second Honeymoon Raoul McLish Walter Lang
1938 In Old Chicago Dion O'Leary Henry King
1938 Alexander's Ragtime Band Roger "Alexander" Grant Henry King
1938 Marie Antoinette Count Axel de Fersen W.S. Van Dyke Orignalment editada en sepiatone
1938 Suez Ferdinand de Lesseps Allan Dwan Orignalment editada en sepiatone
1939 Jesse James Jesse James Henry King Filmada en Technicolor
1939 Rose of Washington Square[41] Barton DeWitt Clinton Gregory Ratoff
1939 Second Fiddle Jimmy Sutton Sidney Lansfield aka Irving Berlin's Second Fiddle
1939 The Rains Came Dr. Major Rama Safti Clarence Brown Re-editada en sepiatone
1939 Day-Time Wife Ken Norton Gregory Ratoff
1940 Johnny Apollo Bob Cain (Johnny Apollo) Henry Hathaway
1940 Brigham Young Jonathan Kent Henry Hathaway aka Brigham Young – Frontiersman. Orignalment editada en sepiatone
1940 The Mark of Zorro Don Diego Vega / Zorro Rouben Mamoulian
1941 Blood and Sand Juan Gallardo Rouben Mamoulian Editada en Technicolor
1941 A Yank in the R.A.F. Tim Baker Henry King
1942 Son of Fury: The Story of Benjamin Blake Benjamin Blake John Cromwell Orignalment editada en sepiatone
1942 This Above All Clive Briggs Anatole Litvak
1942 The Black Swan Jamie Waring Henry King Filmada en Technicolor
1943 Crash Dive Lt. Ward Stewart Archie Mayo Filmada en Technicolor. Darrera el·lícula de Power abans de servir Marines durant la II Guerra Mundial
1946 The Razor's Edge Larry Darrell Edmund Goulding
1947 Nightmare Alley Stanton Carlisle Edmund Goulding Filmada després però estrenat abans Captain From Castile
1947 Capità de Castella Pedro De Vargas Henry King Filmada en Technicolor
1948 The Luck of the Irish Stephen Fitzgerald Henry Koster Originalment editada amb seqüències de color verd
1948 That Wonderful Urge Thomas Jefferson Tyler Robert B. Sinclair Remake of Love is News (1937)
1949 Prince of Foxes Andrea Orsini Henry King
1950 What's My Line Himself/Mystery Guest N/A Primera aparició a la televisió
1950 The Black Rose Walter of Gurnie Henry Hathaway
1950 Guerrillers a les Filipines Ensign Chuck Palmer Fritz Lang aka I Shall Return (UK); filmed in Technicolor
1951 Rawhide Tom Owens Henry Hathaway aka Desperate Siege.
1951 The House in the Square Peter Standish Roy Ward Baker Aka I'll Never Forget You (United States); filmada en Technicolor
1952 Diplomatic Courier Mike Kells Henry Hathaway
1952 Pony Soldier Constable Duncan MacDonald Joseph M. Newman aka MacDonald of the Canadian Mounties (UK); filmada en Technicolor
1953 The Mississippi Gambler Mark Fallon Rudolph Maté Filmada en Technicolor
1953 King of the Khyber Rifles Capt. Alan King Henry King Filmada en CinemaScope i color Deluxe.
1955 Bressol d'herois Martin "Marty" Maher John Ford Filmada en CinemaScope i Technicolor
1955 Untamed Paul Van Riebeck Henry Hathaway Filmada en CinemaScope i color by Deluxe
1956 La història d'Eddy Duchin Eddy Duchin George Sidney Filmada en CinemaScope i Technicolor
1957 Seven Waves Away Alec Holmes Richard Sale Aka Abandon Ship!
1957 The Sun Also Rises Jacob "Jake" Barnes Henry King Filmada en CinemaScope i color by Deluxe
1957 Quan surti la lluna Ell mateix John Ford Tres històries curtes introduides per Power
1957 Testimoni de càrrec Leonard Vole Billy Wilder L'última pel·lícula completada de Power
1959 Salomó i la reina de Saba Salomó King Vidor Power va morir durant la producció i va ser substituït per Yul Brynner

Aparicions teatrals

L'obra de teatre de Tyrone Power John Brown's Body 1953
  • Low and Behold, Pasadena Playhouse i Hollywood Music Box Theatre, CA (1933)
  • Flowers of the Forest, Martin Beck Theatre, NY (1935-1936)
  • Romeu i Julieta, Martin Beck Theatre, NY (1935)
  • Saint Joan, Martin Beck Theatre, NY (1936)
  • Liliom, The Country Playhouse, Westport CT (1941) [42] [1]
  • Mister Roberts, London Coliseum, Anglaterra (1950) [2] [3]
  • John Brown's Body, Broadway Century Theatre, NY (1952–1953) [43] [44]
  • The Dark is Light Enough (1955) [45] [46]
  • A Quiet Place, The Playwrights Co. (1955–1956) [46]
  • The Devil's Disciple, Winter Garden Theatre, Londres, Anglaterra (1956) [46]
  • Tornar a Matusalén, Ambassador Theatre, Nova York (1958) [46]

Aparicions radiofòniques

Any Programa Episodi Coprotagonista
1940 Lux Radio Theatre "La ràbia de Manhattan" amb Annabella
1941 Lux Radio Theatre " Blood and Sand " amb Annabella
1942 Lux Radio Theatre "This Above All" amb Barbara Stanwyck
1949 Lux Radio Theatre " The Boshop's Wife " amb David Niven
1952 Lux Radio Theatre " I'll Never Forget You " amb Debra Paget
1954 Lux Radio Theatre " The Mississippi Gambler " amb Linda Christian
1954 Suspens "The Guilty Always Run" amb Cathy Lewis

Referències

  1. Belafonte, Dennis. The Films of Tyrone Power. Citadel Press, 1979, p. 9. ISBN 978-0806504773. 
  2. Zollo, Paul. «Part Three: A Tour of Hollywood». A: Hollywood Remembered: An Oral History of Its Golden Age. Paperback, 2011, p. 332. ISBN 978-1589796034. 
  3. Armstrong, Richard B.; Armstrong, Mary Willems. Encyclopedia of Film Themes, Settings and Series (en anglès). McFarland, 2015-07-11, p. 133. ISBN 978-1-4766-1230-0. 
  4. Mayor Ortega, Leonor. «La desventurada muerte de Tyrone Power a los 44 años cuando rodaba 'Salomón' en Madrid» (en castellà). lavanguardia.com, 15-08-2022. [Consulta: 5 febrer 2023].
  5. «Biography-Ann Power Hardenbergh». tyrone-power.com.
  6. «Power Name Meaning, Family History, Family Crest & Coats of Arms» (en anglès). houseofnames.com, 01-01-2000. [Consulta: 5 febrer 2023].
  7. Suess, Jeff. «Cincinnati native Tyrone Power was Hollywood’s last matinee idol». eu.cincinnati.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  8. Reid, John. Films Famous, Fanciful, Frolicsome & Fantastic (en anglès). Lulu.com, 2006-04, p. 71. ISBN 978-1-4116-8915-2. 
  9. Aldarondo, Ricardo. Películas clave del cine de aventuras (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008-06-16, p. 228. ISBN 978-84-96924-37-6. 
  10. Elena Dagrada (ed). Cinema e Storia 2016: Anni Cinquanta: Il decennio più lungo del secolo breve (en italià). Rubbettino Editore, 2017-04-18, p. 67. ISBN 978-88-498-5133-5. 
  11. Mell, Eila. Casting Might-Have-Beens: A Film by Film Directory of Actors Considered for Roles Given to Others (en anglès). McFarland, 2015-01-24, p. 104. ISBN 978-1-4766-0976-8. 
  12. Forgacs, David A.; Gundle, Stephen. Mass Culture and Italian Society from Fascism to the Cold War (en anglès). Indiana University Press, 2007, p. 163. ISBN 978-0-253-21948-0. 
  13. Prigozy, Ruth; Press, Cambridge University. The Cambridge Companion to F. Scott Fitzgerald (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 200. ISBN 978-0-521-62474-9. 
  14. Kelly, Gillian. Tyrone Power: Gender, Genre and Image in Classical Hollywood Cinema. Edinburgh University Press, 2021. DOI 10.3366/j.ctv1hm8hxh.9. ISBN 978-1-4744-5294-6. 
  15. Gibson, Carrie. El Norte: La epopeya olvidada de la Norteamérica hispana (en castellà). EDAF, 2022-02-11. ISBN 978-84-414-4138-5. 
  16. Riera, Emilio García. México visto por el cine extranjero (en castellà). Ediciones Era, 1987, p. 244. ISBN 978-968-411-163-9. 
  17. Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-25, p. 130. ISBN 978-1-4766-7777-4. 
  18. Dorr, Robert F. Marine Air: The History of the Flying Leathernecks in Words and Photos (en anglès). Penguin, 2007-01-02, p. 94. ISBN 978-1-4406-2447-6. 
  19. Keys, Joe B.; Keys, Ted R. The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa (en anglès). Archway Publishing, 2020-03-12, p. 135. ISBN 978-1-4808-8792-3. 
  20. Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-25, p. 131. ISBN 978-1-4766-7777-4. 
  21. M. L. Shettle Jr.. «Tyrone Power: Actor, Marine Corps Aviator». Californians and the Military. California State Military Museum. [Consulta: 20 juny 2007].
  22. Keys, Joe B.; Keys, Ted R. The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa (en anglès). Archway Publishing, 2020-03-12, p. 135. ISBN 978-1-4808-8792-3. 
  23. Buck, Bob. North Star Over My Shoulder: A Flying Life (en anglès). Simon and Schuster, 2005-01-03, p. 292. ISBN 978-0-7432-6230-9. 
  24. Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-23, p. 133. ISBN 978-1-4766-3967-3. 
  25. p. 70 Capua, Michelangelo Jean Negulesco: The Life and Films ‎ McFarland; Illustrated edition September 1, 2017
  26. , 02-06-1991.
  27. Nightmare Alley (film)
  28. Buck, Bob. North Star over My Shoulder: A Flying Life. New York, NY: Simon & Schuster, 2005, p. 295–368. ISBN 0743262301. 
  29. «Biography for Tyrone Power». cmgworldwide.com. Arxivat de l'original el 2006-10-20. [Consulta: 27 gener 2007].
  30. Zetterling, Mai (1986) All Those Tomorrows.
  31. Ruby-Frye, Thelma, and Frye, Peter (1997),Double or Nothing: Two Lives in the Theatre: The Autobiography of Thelma Ruby and Peter Frye.
  32. «Tyrone Power and Deborah». Java's Journey, 05-03-2014.
  33. «Biography, ..."though he loved his daughters very much, he was hoping for a boy to carry on his name... "».
  34. Evans, Arthur G. World War II veterans in Hollywood. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2020, p. 133. ISBN 9781476677774. 
  35. Canales, Luiz (2006).
  36. «Quotations». Qunl.com. Arxivat de l'original el 2011-07-15. [Consulta: 21 abril 2012].
  37. , November 14, 2008.
  38. «Tyrone Power Annual Memorial Service – 2008». tyrone-power.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  39. «Article – Portraits – 1». tyrone-power.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  40. Cogerson, Bruce (2018) Top 50 Movie Stars: Statistically Speaking.
  41. Great Movie Musicals on DVD - A Classic Movie Fan's Guide by John Howard Reid - Google search with book preview
  42. «Tyrone Power:King of 20th Century Fox/Career/Theatre».
  43. Guiles, Fred Lawrence. Fred Lawrence Guiles, Tyrone Power: The Last Idol (1979). USA: Doubleday and Company, 1979. ISBN 978-0385143837. 
  44. «Tyrone Power: A Lot More Than Just a Pretty Face!». , 28-09-2012.
  45. «Tyrone Power: King of the 20th Century Fox/Career/Theatre/Theatre Arts, February 23, 1955 1955». , May 1955.
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 «Tyrone Power: King of 28th Century Fox/Career/Stage».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tyrone Power