Constel·lació del Centaure: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 50: Línia 50:


== Equivalents ==
== Equivalents ==
En l'[[astronomia xinesa]], les estrelles del Centaure es troben diferenciades en tres àrees: el [[Drac d'atzur oriental]] (東方青龍, ''dōng fāng qīng lóng''), l'[[Àguila vermella austral]] (南方朱雀, ''nán fāng zhū què'') i els [[Asterismes australs]] (近南極星區, ''jìn nán jí xīn gōu''). Com que no totes les estrelles del Centaurees poden veure's des de la [[Xina]], les estrelles no visibles van ser classificades entre els Asterismes australs per [[Xu Guangqi]], basant-se en el seu estudi de les [[Carta celeste|cartes celestes]] occidentals. No obstant això, la majoria de les estrelles més brillants del Centaure, incloent [[Alfa del Centaure|α Centauri]], θ Centauri (o [[Menkent]]), ε Centauri i η Centauri, es poden veure al cel xinès.

Alguns pobles [[polinesis]] també consideraven les estrelles del Centaure com una constel·lació. A [[Pukapuka]], el Centaure rebia dos noms: ''Na Mata-o-te-tokolua'' i ''Na Lua-mata-o-Wua-ma-Velo''. A [[Tonga]], la constel·lació rebia quatre noms: ''O-nga-tangata'', ''Tautanga-ufi'', ''Mamangi-Halahu'' i ''Mau-kuo-mau''. Alpha i Beta Centauri no van rebre noms específics de la gent de Pukapuka o Tonga, però van ser anomenats per la gent d'[[Hawaii]] i les illes [[Tuamotu]]. A Hawaii, el nom d'Alpha Centauri era ''Melemele'' o ''Ka Maile-hope'', i el nom de Beta Centauri era ''Polapola'' o ''Ka Maile-mua''. A les illes Tuamotu, Alpha es deia ''Na Kuhi'' i Beta es deia ''Tere''.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Morning Star Rises: An Account of Polynesian Astronomy|url=|editorial=Yale University Press|data=1941|llengua=en|nom=Maud Worcester|cognom=Makemson}}</ref>

El Punter (α Centauri i β Centauri) és un dels asterismes utilitzats pels mariners del [[Bugis|poble bugis]] per a la navegació, anomenat ''bintoéng balué'', que significa "la vídua abans del matrimoni". També es coneix com ''bintoéng sallatang'', que significa "estrella del sud".<ref>{{Ref-llibre|edició=Second edition|títol=Exploring Ancient Skies: A survey of ancient and cultural astronomy|editorial=Springer New York|data=2011|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4419-7623-9|nom=David H.|cognom=Kelley|nom2=Eugene F.|cognom2=Milone|nom3=Anthony F.|cognom3=Aveni}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:41, 18 feb 2024

Infotaula constel·lacióCentaure 
Nom en llatíCentaurus
AbreviaturaCen
GenitiuCentauri
SimbologiaEl Centaure
Ascensió recta13
Declinació−50
Àrea1060 graus quadrats
Posició 9a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed10
Estel més brillantAlpha Centauri (α Cen) (−0,01m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +30° i −90°.
Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Centaure (Centaurus) és una constel·lació de l'hemisferi celest sud; és una de les majors constel·lacions i va ser inclosa entre les 48 constel·lacions llistades per l'astrònom del segle II, Claudi Ptolemeu; actualment és una de les 88 constel·lacions modernes. En la mitologia grega, el Centaure representava, com el seu propi nom indica, un centaure, una criatura meitat humà i meitat cavall, essent així una de les dues constel·lacions que representen un centaure, juntament amb Sagitari.[1] Algunes de les estrelles Algunes estrelles destacades de la constel·lació són Alpha Centauri, Beta Centauri i V766 Centauri,[2] una de les estrelles més grans descobertes fins ara. La constel·lació també conté Omega Centauri,[3] el cúmul globular més brillant visible des de la Terra i el més gran identificat a la Via Làctia, possiblement un vestigi d'una galàxia nana.

Característiques

Estrelles

Objectes notables del cel profund

A Centaurus, s'hi troba Omega Centauri,[2] el cúmul globular més brillant.

Un dels objectes del cel profund de Centaurus és la nebulosa del Boomerang, el lloc més fred (1 kelvin, -272 °C) conegut per la ciència.

Història

Tot i que la constel·lació del Centaure té ara una latitud sud molt elevada, en els inicis de la civilització era una constel·lació equatorial. La precessió l'ha anat desplaçant lentament cap al sud durant mil·lennis, i ara es troba a prop de la seva màxima declinació sud. En poc més de 7000 anys estarà a la màxima visibilitat a l'hemisferi nord, visible en alguns moments de l'any fins a una latitud nord bastant elevada. La constel·lació del Centaure es pot rastrejar fins a Babilònia, on es coneixia com a home-bisó (MUL.GUD.ALIM).[4] Aquest ésser es representava en dues formes principals: en primer lloc, com un bisó de 4 potes amb un cap humà, i en segon lloc, com un ésser amb el cap i el tors d'un home enganxats a les potes posteriors i la cua d'un bou o bisó. Ha estat estretament associat amb el déu sol Utu-Shamash des de temps molt antics.[4]

A l'Antiga Grècia, es va representar la constel·lació com un centaure i se li va donar el seu nom actual. Va ser esmentada per Eudox al segle IV aC i Arat al segle III aC. Al segle II dC, Claudi Ptolemeu va catalogar 37 estrelles a la constel·lació del Centaure, incloent Alpha Centauri. En temps anteriors la constel·lació era encara més gran, ja que la constel·lació del Llop era inclosa dins la del Centaure, representada en il·lustracions com un animal no especificat que es trobava dins de la presa del centaure o empalat a la seva llança.[5] La Creu del Sud, que ara es considera una constel·lació separada, era tractada pels antics com un simple asterisme format per les estrelles que componen les potes del centaure. A més, el que ara és la petita constel·lació del Compàs era considerada com un conjunt d'estrelles no definides sota les peülles davanteres del centaure.

Segons el poeta romà Ovidi (Fasti v.379), la constel·lació honora el centaure Quiró, que va ser tutor de molts dels herois grecs més antics, com ara Hèracles, Teseu i Jàson, el líder dels argonautes. No s'ha de confondre amb el centaure més bel·licós representat per la constel·lació de Sagitari. La llegenda associada amb Quiró diu que va ser accidentalment enverinat amb una fletxa disparada per Hèracles i, com a resultat, va ser col·locat en els cels.[6]

Equivalents

En l'astronomia xinesa, les estrelles del Centaure es troben diferenciades en tres àrees: el Drac d'atzur oriental (東方青龍, dōng fāng qīng lóng), l'Àguila vermella austral (南方朱雀, nán fāng zhū què) i els Asterismes australs (近南極星區, jìn nán jí xīn gōu). Com que no totes les estrelles del Centaurees poden veure's des de la Xina, les estrelles no visibles van ser classificades entre els Asterismes australs per Xu Guangqi, basant-se en el seu estudi de les cartes celestes occidentals. No obstant això, la majoria de les estrelles més brillants del Centaure, incloent α Centauri, θ Centauri (o Menkent), ε Centauri i η Centauri, es poden veure al cel xinès.

Alguns pobles polinesis també consideraven les estrelles del Centaure com una constel·lació. A Pukapuka, el Centaure rebia dos noms: Na Mata-o-te-tokolua i Na Lua-mata-o-Wua-ma-Velo. A Tonga, la constel·lació rebia quatre noms: O-nga-tangata, Tautanga-ufi, Mamangi-Halahu i Mau-kuo-mau. Alpha i Beta Centauri no van rebre noms específics de la gent de Pukapuka o Tonga, però van ser anomenats per la gent d'Hawaii i les illes Tuamotu. A Hawaii, el nom d'Alpha Centauri era Melemele o Ka Maile-hope, i el nom de Beta Centauri era Polapola o Ka Maile-mua. A les illes Tuamotu, Alpha es deia Na Kuhi i Beta es deia Tere.[7]

El Punter (α Centauri i β Centauri) és un dels asterismes utilitzats pels mariners del poble bugis per a la navegació, anomenat bintoéng balué, que significa "la vídua abans del matrimoni". També es coneix com bintoéng sallatang, que significa "estrella del sud".[8]

Referències

  1. «Chandra - Constellation Centaurus» (en anglès). Chandra, X-Ray Observatory. University of Harvard., 30-05-2023. Arxivat de l'original el 03/08/2023. [Consulta: 17 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 «Constel·lació del Centaure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Centaurus» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 08/05/2023. [Consulta: 17 febrer 2024].
  4. 4,0 4,1 White, Gavin. Babylonian Star-Lore. an Illustrated Guide to the Star-Lore and Constellations of Ancient Babylonia, 2014-09-11. ISBN 978-0-9559037-4-8. 
  5. Allen, Richard H. Star Names: Their Lore and Meaning (en english). Revised edition. Dover Publications, 1963-06-01. ISBN 978-0-486-21079-7. 
  6. Ridpath, Ian. Collins Stars and Planets Guide, 2011-03-03. ISBN 978-0-00-742442-9. 
  7. Makemson, Maud Worcester. The Morning Star Rises: An Account of Polynesian Astronomy (en anglès). Yale University Press, 1941. 
  8. Kelley, David H.; Milone, Eugene F.; Aveni, Anthony F. Exploring Ancient Skies: A survey of ancient and cultural astronomy. Second edition. New York, NY: Springer New York, 2011. ISBN 978-1-4419-7623-9. 

Vegeu també