Vés al contingut

Jaguar: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-AND +ADN, -l•l +l·l, -’ +', -” +", -“ +", -‘ +', - I + i , -(I +(i , - I, + i,)
Línia 100: Línia 100:
[[Fitxer:Standing jaguar.jpg|thumb|El jaguar pot viure en una varietat d'hàbitats boscosos i oberts, però està estretament relacionat amb la presència d'aigua.]]
[[Fitxer:Standing jaguar.jpg|thumb|El jaguar pot viure en una varietat d'hàbitats boscosos i oberts, però està estretament relacionat amb la presència d'aigua.]]
La inclusió dels Estats Units en aquesta llista es basa en observacions ocasionals al sud-oest, particularment a [[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i [[Texas]]. A principis de la dècada del 1900, la distribució del jaguar s'estenia tan al nord com el [[Gran Canyó]], i tan a l'oest com la [[Califòrnia del Sud]].<ref name=FEDERAL/> El jaguar és una espècie protegida als Estats Units sota l' [[Endangered Species Act]], cosa que ha aturat la caça de l'animal pel seu pelatge. El 2004, agents de medi ambient a Arizona fotografiaren i documentaren jaguars a la part meridional de l'estat. Perquè pugui prosperar una població permanent, cal protecció de la caça, una base de preses adequada i connectivitat amb les poblacions mexicanes.<ref>{{cite web | url = http://www.gf.state.az.us/w_c/es/jaguar_management.shtml | title = Jaguar Management | publisher = Arizona Game & Fish, | accessdate = 08-08-2006}}</ref> El 25 de febrer del 2009, es capturà un jaguar d'uns 54&nbsp;kg, se li posà un collar ràdio i se l'alliberà en una àrea al sud-oest de [[Tucson]] ([[Arizona]]); que és més al nord del que s'havia pensat anteriorment i representa un senyal que hi podria haver una població reproductiva permanent de jaguars al sud d'[[Arizona]]. Més endavant es confirmà que l'animal és el mateix mascle (conegut com a Macho B) que havia estat fotografiat el 2004 i que aleshores era el jaguar més vell conegut en llibertat (aproximadament 15 anys d'edat).<ref>{{cite web|url=http://readitnews.com/get-out-there-arizona-outdoors/outdoor-news-mainmenu-10017/1705-arizona-game-and-fish-collars-first-wild-jaguar-in-united-states |title=Arizona Game and Fish collars first wild jaguar in United States|publisher=Readitnews.com|accessdate=08-03-2009}}</ref> El dilluns 2 de març del 2009, Macho B, l'únic jaguar observat als Estats Units des de feia més d'una dècada, fou recapturat i sacrificat després que es descobrís que patia una fallida renal. Alguns experts creuen que l'estrès de les captures i sedacions repetides féu que el ronyó debilitat fallés. La mort de Macho B fou un cop important per la recuperació del jaguar.<ref>{{cite web|last=Hock |first=Heather |url=http://www.azcentral.com/community/phoenix/articles/2009/03/02/20090302abrk-jaguar0302-ON.html |title=Illness forced vets to euthuanize recaptured jaguar |publisher=Azcentral.com |date=02-03-2009 |accessdate=08-03-2009}}</ref>
La inclusió dels Estats Units en aquesta llista es basa en observacions ocasionals al sud-oest, particularment a [[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i [[Texas]]. A principis de la dècada del 1900, la distribució del jaguar s'estenia tan al nord com el [[Gran Canyó]], i tan a l'oest com la [[Califòrnia del Sud]].<ref name=FEDERAL/> El jaguar és una espècie protegida als Estats Units sota l' [[Endangered Species Act]], cosa que ha aturat la caça de l'animal pel seu pelatge. El 2004, agents de medi ambient a Arizona fotografiaren i documentaren jaguars a la part meridional de l'estat. Perquè pugui prosperar una població permanent, cal protecció de la caça, una base de preses adequada i connectivitat amb les poblacions mexicanes.<ref>{{cite web | url = http://www.gf.state.az.us/w_c/es/jaguar_management.shtml | title = Jaguar Management | publisher = Arizona Game & Fish, | accessdate = 08-08-2006}}</ref> El 25 de febrer del 2009, es capturà un jaguar d'uns 54&nbsp;kg, se li posà un collar ràdio i se l'alliberà en una àrea al sud-oest de [[Tucson]] ([[Arizona]]); que és més al nord del que s'havia pensat anteriorment i representa un senyal que hi podria haver una població reproductiva permanent de jaguars al sud d'[[Arizona]]. Més endavant es confirmà que l'animal és el mateix mascle (conegut com a Macho B) que havia estat fotografiat el 2004 i que aleshores era el jaguar més vell conegut en llibertat (aproximadament 15 anys d'edat).<ref>{{cite web|url=http://readitnews.com/get-out-there-arizona-outdoors/outdoor-news-mainmenu-10017/1705-arizona-game-and-fish-collars-first-wild-jaguar-in-united-states |title=Arizona Game and Fish collars first wild jaguar in United States|publisher=Readitnews.com|accessdate=08-03-2009}}</ref> El dilluns 2 de març del 2009, Macho B, l'únic jaguar observat als Estats Units des de feia més d'una dècada, fou recapturat i sacrificat després que es descobrís que patia una fallida renal. Alguns experts creuen que l'estrès de les captures i sedacions repetides féu que el ronyó debilitat fallés. La mort de Macho B fou un cop important per la recuperació del jaguar.<ref>{{cite web|last=Hock |first=Heather |url=http://www.azcentral.com/community/phoenix/articles/2009/03/02/20090302abrk-jaguar0302-ON.html |title=Illness forced vets to euthuanize recaptured jaguar |publisher=Azcentral.com |date=02-03-2009 |accessdate=08-03-2009}}</ref>

La finalització de la [[barrera Estats Units-Mèxic]], tal com es proposa actualment, reduirà la viabilitat de qualsevol població que es trobi actualment als Estats Units, reduint el flux gènic amb les poblacions mexicanes, i evitarà qualsevol expansió cap al nord de l’espècie.<ref>{{cite web|url=http://www.twp.org/cms/File/Border_Stakeholder_Recommendations_6-07.pdf |title=Addressing the Impacts of Border Security Activities On Wildlife and Habitat in Southern Arizona: STAKEHOLDER RECOMMENDATIONS |date= |publisher=[[Wildlands Project]] |format=PDF |accessdate=03-11-2008}}</ref>

La distribució històrica de l’espècie incloïa gran part de la meitat meridional dels Estats Units, i cap al sud s’estenia molt més lluny, cobrint la majoria del continent sud-americà. En total, la seva distribució boreal ha retrocedit 1.000 quilòmetres cap al sud i la seva distribució austral ha retrocedit 2.000 quilòmetres cap al nord. S’han descobert [[fòssils]] de jaguar de l’[[glaciació de Würm|edat glacial]] als Estats Units, d’entre fa 40.000 i 11.500 anys, incloent-hi alguns tan al nord com [[Missouri]]. Les proves fòssils mostren jaguars de fins a 190&nbsp;kg, molt més grans que la mitjana actual de l’animal.<ref name=MSI>{{cite web | url = http://www.museum.state.il.us/exhibits/larson/felis_onca.html |title=Jaguars | work = The Midwestern United States 16 000 years ago | publisher = [[Museu Estatal d’Illinois]] | accessdate = 20-08-2006}}</ref>

L’hàbitat del fèlid inclou les [[selves pluvials]] d’[[Amèrica del Sud]] i [[Amèrica Central|Central]], zones humides obertes i estacionalment inundades, i herbassars secs. D’entre aquests hàbitats, el jaguar prefereix el bosc dens;<ref name=CAP/> aquest fèlid ha perdut terreny més ràpidament a les regions més seques, com ara les [[pampa|pampes]] argentines, els herbassars àrids de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units.<ref name="iucn"/> Aquest fèlid pot viure en boscos tropicals, subtropicals i caducifolis secs (incloent-hi, històricament, rouredes dels Estats Units). El jaguar està estretament relacionat amb l’aigua i sovint prefereix viure al costat de rius, aiguamolls i en jungla densa amb molta vegetació per assetjar les preses. S’han trobat jaguars a altituds de fins a 3.800&nbsp;m, però solen evitar els boscos de montana i no viuen ni a l’[[Altiplà Mexicà|altiplà]] del centre de Mèxic ni als [[Andes]].<ref name=CAP/>

===Paper ecològic===
El jaguar adult és un predador alfa, cosa que vol dir que es troba a la cúspide de la seva xarxa tròfica i no té predadors en estat salvatge. El jaguar també ha estat qualificat d’[[espècie clau]], car s’assumeix que els fèlids alfa mantenen l’integritat estructural dels sistemes boscosos mitjançant el control dels nivells poblacions de preses com ara mamífers herbívors i granívors.<ref name=foodhabits/><ref name=PHEONIX>{{cite web | url = http://www.phoenixzoo.org/learn/animals/animal_detail.aspx?FACT_SHEET_ID=100018 | title = Jaguar (Panthera Onca) | publisher = [[Zoo de Phoenix]] | accessdate = 30-08-2006}}</ref> Tanmateix, resulta difícil determinar amb precisió l’efecte que tenen espècies com el jaguar sobre els ecosistemes, car cal comparar informacions de regions d’on l’espècie és absent i dels seus hàbitats actuals, tot i controlant els efectes de l’activitat humana. Existeix un acord que les espècies de preses de mida mitjana augmenten les poblacions quan no hi ha predadors alfa, i s’ha hipotetitzat que això té efectes negatius en cascada.<ref name=MONGA>{{cite web | url = http://rainforests.mongabay.com/02keystone.htm | title = Structure and Character: Keystone Species | work = mongabay.com | publisher = Rhett Butler | accessdate = 30-08-2006}}</ref> Tanmateix, el treball de camp ha mostrat que podrien ser variacions naturals i que els increments de població podrien no ser sostinguts. Per tant, la hipòtesi dels [[predador clau|predadors clau]] no és recolzada per tots els científics.<ref>{{cite journal | author = Wright, SJ; Gompper, ME; DeLeon, B | year = 1994 | title = Are large predators keystone species in Neotropical forests? The evidence from Barro Colorado Island | journal = Oikos | volume = 71 | issue = 2 | page = 279 | url = http://md1.csa.com/partners/viewrecord.php?requester=gs&collection=ENV&recid=3657385&q=&uid=788032445&setcookie=yes | accessdate = 08-08-2006 | doi = 10.2307/3546277}}</ref>

El jaguar també té efecte sobre altres predadors. El jaguar i el [[puma]], el segon fèlid més gran de les Amèriques, sovint són [[simpàtric]]s (espècies properes amb territoris que s’encavalquen) i sovint se’ls ha estudiat conjuntament. Allà on és simpàtric amb el jaguar, el puma és més petit del normal i més petit que els jaguars locals. El jaguar tendeix a capturar preses més grans, i el puma més petites, reduint la mida d’aquest últim.<ref>{{cite journal | author = J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren E. Johnson i Kent H. Redford | year = 1990 | title = Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma | journal = [[Oecologia]] | volume = 85 | issue = 2 | page = 185 | url = http://www.springerlink.com/content/nvk62r701822qq17/ | accessdate = 09-08-2006| doi = 10.1007/BF00319400}}</ref> Aquesta situació pot resultar avantatjosa pel puma. El seu ventall de preses més ample, incloent-hi la seva capacitat de capturar preses més petites, podria donar-li un avantatge en paisatges alterats pels humans;<ref name=foodhabits/> tot i que ambdós són classificats com a espècies [[gairebé amenaçades]], el puma té una distribució actual significativament més ampla.


==Referències==
==Referències==

Revisió del 21:10, 2 oct 2009

Per a altres significats, vegeu «Jaguar (empresa)».
Infotaula d'ésser viuJaguar
Panthera onca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació99 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima28 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes800 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN15953 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènerePanthera
EspèciePanthera onca Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimFelis onca Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El jaguar (Panthera onca) és un fèlid del gènere Panthera. És l'única espècie de Panthera que es troba a les Amèriques. El jaguar és el tercer fèlid més gran del món després del tigre i el lleó, i el més gran i potent de l'hemisferi occidental. La distribució actual del jaguar s'estén des de Mèxic, a través de gran part d'Amèrica Central i al sud fins al Paraguai i el nord de l'Argentina. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a Arizona (al sud-est Tucson), aquest fèlid ha estat pràcticament extirpat dels Estats Units des de principis de la dècada del 1900.

Aquest fèlid tacat s'assembla especialment al lleopard, tot i que sol ser més gran i amb una constitució més sturdy, i les seves característiques comportamentals i d'hàbitat són més similars a les del tigre. Tot i que el seu hàbitat preferit és la selva pluvial, el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar. El jaguar és un predador majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses. També és un predador alfa i clau, i té un paper important per estabilitzar ecosistemes i regular-hi les poblacions d'espècies presa. El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en comparació amb altres grans fèlids.[3] Això li permet perforar les closques dels rèptils cuirassats[4] i utilitzar un mètode de matar poc habitual: mossega directament a través del crani de la presa entre les seves orelles per fer una mossegada fatal al cervell.[5]

El jaguar és una espècie gairebé amenaçada i els seus nombres estan en declivi. Les amenaces inclouen la pèrdua i la fragmentació de l'hàbitat. Tot i que el comerç internacional de jaguars o les seves parts està prohibit, aquest fèlid és mort regularment pels humans, especialment en conflictes amb ranxers i grangers de Sud-amèrica. Tot i que ha estat reduïda, la seva distribució geogràfica continua sent gran; gràcies a la seva distribució històrica, el jaguar ha tingut un paper prominent a la mitologia de nombroses cultures indígenes americanes, incloent-hi els maies i els asteques.

Etimologia

Un jaguar als Milwaukee County Zoological Gardens

El terme "jaguar" proové d'una de les llengües tupí-guaraní, presumiblement la llengua comercial amazònica tupinambá, a través del portuguès jaguar.[6] El mot tupí yaguara, "bèstia", que a vegades es tradueix per "gos",[7][8] s'utilitza per qualsevol mamífer carnívor;[9] el terme específic pel jaguar era yaguareté, on el sufix -eté significa "real" o "autèntic".[6][9][10]

El primer component del seu nom taxonòmic, Panthera, és un terme llatí derivat del mot grec per dir lleopard, πάνθηρ, l'espècie tipus del gènere. S'ha dit que aquest mot deriva de παν- "tot" i θήρ "bèstia", tot i que podria ser una etimologia popular[11]—podria ser que en última instància tingués un origen sànscrit, de pundarikam, el mot sànscrit per dir "tigre".[12]

Onca és el terme portuguès, castellà i català, amb la ce trencada substituïda per raons tipogràfiques, però que en català es fa servir més habitualment pel lleopard de les neus, Uncia uncia. Deriva del llatí lyncea, "linx", amb la lletra L confosa amb l'article definit (italià lonza, antic francès l'once).[13]

A molts països de l'Amèrica Central i del Sud, el fèlid és anomenat el tigre.

Taxonomia

El jaguar, Panthera onca, és l'únic membre vivent del gènere Panthera al Nou Món. Les proves d'ADN indiquen que el lleó, el tigre, el lleopard, el jaguar, el lleopard de les neus i la pantera nebulosa comparteixen un avantpassat comú i que aquest grup té una edat d'entre sis i deu milions d'anys;[14] el registre fòssil indica que l'aparició de Panthera es produí fa entre 3,8 i 2 milions d'anys.[14][15] Estudis filogenètics generalment han demostrat que la pantera nebulosa (Neofelis nebulosa) és basal a aquest grup.[14][16][17][18] La posició de les espècies restants varia entre estudis i a la pràctica roman sense resoldre.

Basant-se en proves morfològiques, el zoòleg britànic Reginald Pocock arribà a la conclusió que el parent més proper del jaguar és el lleopard.[18] Tanmateix, les proves d'ADN són inconcloents i la posició del jaguar en relació a altres espècies varia d'un estudi a l'altre..[14][16][17][18] Fòssils d'espècies extingides de Panthera, com ara el jaguar europeu (Panthera gombaszoegensis) i el lleó americà (Panthera atrox), presenten característiques pròpies tant del lleó com del jaguar.[18] L'anàlisi de l'ADN mitocondrial indica que el llinatge de l'espècie es remunta a entre fa 510.000 i fa 280.000 anys, més tard del que suggereix el registre fòssil.[19]

Variació geogràfica

Mentre que s'han reconegut nombroses subespècies de jaguar, les investigacions recents suggereixen que només n'hi ha tres. Les barreres geogràfiques, com ara el riu Amazones, limiten el flux gènic dins l'espècie.

L'última delineació taxonòmica de les subespècies de jaguar fou feta per Pocock el 1939. Basant-se en els orígens geogràfics i la morfologia cranial, en reconegué vuit subespècies. Tanmateix, no disposava de prou espècimes com per avaluar de manera crítica totes les subespècies, i mostrà els seus dubtes sobre l'estatus d'algunes d'elles. Una avaluació posterior del seu treball suggerí que només s'haurien de reconèixer tres subespècies.[20]

Estudis recents tampoc no han aconseguit trobar proves que recolzin subespècies ben definides, i ja no se'n reconeix.[21] Larson (1997) estudià la varació morfològica en el jaguar i demostrà que hi ha una variació nord-sud clinal, però també que la diferenciació dins les presumptes subespècies és més gran que la que hi ha entre elles, i que per tant no recolza una subdivisió en subespècies.[22] Un estudi genètic d'Eizirik i col·laboradors el 2001 confirmà l'absència d'una estructura subespecífica geogràfica clara, tot i que trobaren que les grans barreres geogràfiques, com ara el riu Amazones, limiten l'intercanvi de gens entre les diferents poblacions.[19] Un estudi posterior més detallat confirmà l'estructura poblacional predita entre els jaguars de Colòmbia.[23]

Les divisions subespecífiques de Pocock encara es fan servir habitualment en descripcions generals del fèlid.[24] Seymore les agrupà en tres subespècies.[20]

  1. Panthera onca onca: Veneçuela i a través de l'Amazones, incloent-hi
    • P. onca peruviana (jaguar peruà): costes del Perú
  2. P. onca hernandesii (jaguar mexicà): l'oest de Mèxic – incloent-hi
  3. P. onca palustris (la subespècie més gran, amb un pes de més de 135 kg):[25] Les regions de Pantanal del Mato Grosso i el Mato Grosso do Sul (Brasil), al llarg del riu Paraguai fins al Paraguai i possiblement el nord-est d'Argentina.

Mammal Species of the World continua reconeixent-ne nou subespècies, les vuit descrites anteriorment i també P. o. paraguensis.[1]

Biologia i comportament

Característiques físiques

El jaguar és un animal compacte i musculat. Hi ha variacions significatives en la mida: el pes sol ser d'entre 56 i 96 quilograms. S'han observat mascles més grans, de fins a 159 quilograms[26] (aproximadament com una tigressa o una lleona), i els més petits tenen un pes extramement baix de 36 quilograms. Les femelles solen ser un 10-20% més petites que els mascles. La llargada del fèlid és d'entre 162 i 183 centímetres, i la cua pot afegir uns 75 centímetres més. Mesura uns 67-76 centímetres d'alçada a l'espatlla.[27]

El cap del jaguar és robust, i la mandíbula extremament potent. La mida dels jaguars tendeix a augmentar com més al sud es trobin.

S'han observat més variacions de la mida en diferents regions i hàbitats, i la mida tendeix a augmentar de nord a sud. Un estudi del jaguar a la Reserva de la Biosfera de Chamela-Cuixmala, a la costa mexicana del Pacífic, trobà un pes de només 30–50 quilograms, aproximadament la mida del puma.[28] En canvi, un estudi del jaguar a la regió brasilera del Pantanal trobà un pes mitjà de 100 quilograms, i un pes de 135 quilograms o més no és rar en mascles vells.[29] Els jaguars de bosc sovint són més foscos i considerablement més petits que els que viuen en àrees obertes (el Pantanal és una conca de zones humides oberta), possiblement a causa del menor nombre de grans preses herbívores a les zones boscoses.[30]

L'estructura curta i robusta de les seves estructures fa que el jaguar sigui hàbil a l'hora d'escalar, arrossegar-se i nedar.[27] El cap és robust i la mandíbula extremament potent. S'ha suggerit que el jaguar té la mossegada més potent de tots els fèlids, i la segona més potent de tots els mamífers; aquesta potència és una adaptació que permet al jaguar perforar les closques de tortuga.[4] Un estudi comparatiu de la potència de mossegada ajustada segons la mida corporal el situà com a el primer dels fèlids, juntament amb la pantera nebulosa i per davant del lleó i el tigre.[31] S'ha dit que "un jaguar individual pot arrossegar un toro de 360 kg amb la mandíbula i pulveritzar els ossos més pesants".[32] El jaguar caça animals salvatges que pesen fins a 300 quilograms dins la densa selva, de manera que el seu físic curt i robust és una adaptació a les seves preses i el seu medi.

Jaguar melanístic al Zoo Henry Doorly. El melanisme és el resultat d'un al·lel dominant i roman relativament rar en els jaguars.

El pelatge basal del jaguar sol ser d'un groc lleonat, però pot ser marró vermellós o negre. Aquest fèlid està cobert de rossetes per camuflar-se al seu hàbitat selvàtic. Les taques poden variar al llarg d'un mateix pelatge i entre diferents jaguars: les rossetes poden incloure una o més taques, i la forma de les taques varia. Les taques del cap i el coll són generalment sòlides, igual que les de la cua, on es poden unir per formar una banda. La regió ventral, el coll i la superfície exterior de les potes i els flancs inferiors són blancs.[27]

A l'espècie s'hi dóna una condició coneguda com a melanisme. La forma melanística és menys comuna que la tacada (es dóna en aproximadament un 6% de la població)[33] i és el resultat d'un al·lel dominant.[34] Els jaguars amb melanisme semblen totalment negres, tot i que les taques romanen visibles si se'ls mira de prop. Els jaguars melanístics són coneguts informalment com a panteres negres, però no són una espècie distinta. Igual que en els altres grans felids, en rares ocasions apareixen individus albins, anomenats panteres blanques.[30]

Tot i que el jaguar s'assembla molt al lleopard, és més robust i pesant, i resulta fàcil distingir ambdós animals per les seves rossetes: les rossetes del pelatge d'un jaguar són més grans, menors en nombre, solen ser més fosques, i tenen línies més gruixudes i taques petites al centre que el lleopard no té. El jaguar també té un cap més arrodonit i unes potes més curtes i robustes que el lleopard.[35]

Reproducció i cicle vital

Les femelles assoleixen la maduresa sexual a aproximadent dos anys d'edat, i els mascles als tres o quatre anys. Es creu que, en estat salvatge, aquest fèlid s'aparella durant tot l'any, tot i que els naixements poden augmentar quan les preses són abundants.[36] La investigació sobre jaguars mascles en captivitat recolza la hipòtesi que s'aparellen durant tot l'any, sense variacions estacionals en les característiques del semen i la qualitat ejaculatòria; també hi ha hagut un èxit reproductiu reduït en captivitat.[37] L'estre de la femella dura 6-17 dies d'un cicle complet de 37 dies, i les femelles indiquen que són fèrtils amb marques odoríferes urinàries i una major vocalització.[36] Durant el festeig, ambdós sexes cobreixen territoris més amples del que és habitual.

Una mare a punt d'agafar la cria pel clatell.

Les parelles se separen després del coit, i les femelles proporcionen tota la cura materna. El període de gestació dura 93–105 dies; les femelles donen a llum fins a quatre cries, però el més habitual són dues. La mare no tolera la presència de mascles després del naixement de les cries, a causa del risc de canibalisme dels infants; aquest comportament també s'observa en el tigre.[38]

Les cries neixen cegues, i comencen a veure-hi després de dues setmanes. Els cadells són deslletats a l'edat de tres mesos, però romanen al cau on han nascut durant sis mesos abans de sortir-ne per acompanyar la mare quan va de caça.[39] Romanen en companyia de la mare durant un o dos anys abans d'abandonar-la per fer-se el seu propi territori. Al principi, els mascles són nòmades, enfrontant-se amb exemplars més vells fins que aconsegueixen fer-se un territori. S'estima la longevitat típica en llibertat en uns 12-15 anys; en captivitat, el jaguar viu fins a 23 anys, cosa que el situa entre els fèlids més longeus.[29]

Activitat social

Com la majoria de fèlids, el jaguar és solitari, excepte en els grups mare-cadell. En general, els adults només es troben pel festeig i l'aparellament (tot i que hi ha hagut casos anecdòtics de socialització fora d'aquest marc[38]) i es fan territoris grans. Els territoris de les femelles, que mesuren entre 25 i 40 quilòmetres quadrats, es poden encavalcar, però els animals se solen evitar entre ells. Els territoris dels mascles cobreixen aproximadament el doble de superfície, amb una mida que varia segons la disponibilitat de preses i espai, i no s'encavalquen.[38][40] Es fan servir esgarrapades, orina i fems per marcar territori.[41]

Com els altres grans fèlids, el jaguar és capaç de rugir (el mascle, més fort) i ho fa per foragitar els competidors pel territori i les femelles; en estat salvatge s'han observat sessions intenses de crides i contracrides entre individus.[42] El seu rugit sol assemblar-se a una tos repetitiva, i també poden vocalitzar miols i grunyits.[29] Es produeixen combats entre mascles per les femelles, però és quelcom de rar, i en estat salvatge s'ha observat una tendència a evitar els enfrontaments.[41] Quan passa, el conflicte sol ser per territori: el territori d'un mascle pot cobrir el de dues o tres femelles, i no tolerarà intrusions d'altres mascles.[38]

Sovint es descriu el jaguar com un animal nocturn, però més específicament és crepuscular (té el pic d'activitat a l'alba i la posta de sol). Ambdós sexes cacen, però els mascles es mouen més que les femelles, en consonància amb el seu territori més gran. El jaguar pot caçar de dia si hi ha preses disponibles, i és un fèlid relativament energètic, car passa fins a un 50–60% del temps actiu.[30] La naturalesa del jaguar i la inaccessibilitat de gran part del seu hàbitat preferit fan que sigui un animal difícil d'observar, i encara més d'estudiar.

Caça i dieta

Com tots els fèlids, el jaguar és un carnívor obligat, és a dir, s'alimenta únicament de carn. És un caçador oportunista i la seva dieta inclou 87 espècies.[30] El jaguar prefereix les preses grans i caça cérvols, capibares, tapirs, pècaris, gossos, guineus i a vegades fins i tot anacondes i caimans. Tanmateix, també es menja les espècies petites que pugui caçar, incloent-hi granotes, ratolins, ocells, peixos, peresossos, micos i tortugues; un estudi dut a terme a la Reserva Natural de la Conca Cockscomb de Belize, per exemple, revelà que els jaguars que hi vivien tenien una dieta composta principalment d'armadillos i paques.[41] Alguns jaguars també ataquen bestiar, incloent-hi bous i cavalls adults.[43]

El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en relació als altres grans fèlids. És una adaptació que li permet perforar les closques dels rèptils cuirassats.

Tot i que el jaguar fa servir la tècnica de mossegada profunda al coll i asfíxia típica del gènere Panthera, prefereix un mètode de matar únic entre els fèlids: perfora directament els ossos temporals del crani entre les orelles de les preses (especialment el capibara) amb els seus ullals, perforant el cervell. Això podria ser una adaptació per "obrir" les closques de les tortugues; després de les extincions del Plistocè superior, els rèptils cuirassats com ara les tortugues haurien format una base de preses abundant pel jaguar.[30][42] La mossegada al crani es fa servir amb els mamífers en particular; amb rèptils com ara els caimans, el jaguar pot saltar a l'esquena de la presa i ferir-li les vèrtebres cervicals, immobilitzant-la. Tot i que és capaç de trencar la closca de les tortugues, el jaguar pot simplement ficar la pota dins la closca i extreure'n la carn.[38] Amb preses com ara els gossos, una urpada per esclafar-los el crani pot resultar suficient.

El jaguar és més aviat un predador de parar emboscades que de persecució. El fèlid camina sigilosament per camins de bosc, escoltant i assetjant la presa abans de llançar-se-li a sobre o parar-li una emboscada. El jaguar ataca des de la cobertura i habitualment des d'un punt cec de l'objectiu amb un salt ràpid; les capacitats d'emboscada d'aquesta espècie són considerades gairebé sense parangó al món animal tant pels indígenes com pels investigadors de camp, i són probablement un producte del seu paper com a predador alfa en diversos medis diferents. L'emboscada pot incloure saltar dins l'aigua per perseguir la presa, car el jaguar és prou capaç de portar una presa gran nedant; la seva força és tal que pot portar cadàvers tan grans com el d'una vaqueta a dalt d'un arbre per evitar el nivell d'inundació.[38]

Després de matar la presa, el jaguar arrossega el cadàver a un arbust o un altre indret amagat. Comença a menjar-se el coll i el pit, en lloc de la part central. Consumeix el cor i els pulmons, i després les espatlles.[38] S'estima la necessitat alimentària d'un exemplar de 34 quilograms, a l'extrem inferior del ventall de pesos de l'espècie, en 1,4 quilograms.[44] Per animals en captivitat d'entre 50 i 60 quilograms, es recomanen més de dos quilograms de carn al dia.[45] En llibertat, el consum és naturalment més erràtic; els fèlids salvatges gasten una energia considerable per capturar i matar la presa, i poden consumir fins a 25 quilograms de carn d'una vegada, i després passar períodes de fam.[46] A diferències de les altres espècies del gènere Panthera, els jaguars rarament ataquen els humans. La majoria dels rars casos en què un jaguar ha atacat humans demostren que el jaguar en qüestió és o bé vell, amb les dents danyades, o bé ferit.[47] A vegades, si s'espanten, els jaguars en captivitat poden donar una urpada als empleats del zoo.[48]

Ecologia

Distribució i hàbitat

S'ha atestat la presència del jaguar al registre fòssil des de fa dos milions d'anys,[24] i ha estat un fèlid americà des que travessà el pont de terra de Bering durant el Plistocè; l'avantpassat immediat dels animals moderns és Panthera onca augusta, que era més gran que el fèlid actual.[23] La seva distribució actual s'estén des de Mèxic, a través d'Amèrica Central i fins a Amèrica del Sud, incloent-hi la majoria del Brasil amazònic.[49] Els països inclosos en aquesta distribució són l'Argentina, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica (particularment a la Península d'Osa), l'Equador, la Guiana Francesa, Guatemala, la Guiana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Panamà, el Paraguai, el Perú, Surinam, els Estats Units i Veneçuela. El jaguar està actualment extingit a El Salvador i l'Uruguai.[2] Viu als 400 km² del Reserva Natural de la Conca Cockscomb de Belize, els 5.300 km² de la Reserva de la Biosfera de Sian Ka'an a Mèxic, els aproximadament 15.000 km² del Parc Nacional de Manú al Perú, els aproximadament 26.000 km² del Parc Nacional del Xingu al Brasil, i nombroses altres reserves arreu del seu àmbit de distribució.

El jaguar pot viure en una varietat d'hàbitats boscosos i oberts, però està estretament relacionat amb la presència d'aigua.

La inclusió dels Estats Units en aquesta llista es basa en observacions ocasionals al sud-oest, particularment a Arizona, Nou Mèxic i Texas. A principis de la dècada del 1900, la distribució del jaguar s'estenia tan al nord com el Gran Canyó, i tan a l'oest com la Califòrnia del Sud.[44] El jaguar és una espècie protegida als Estats Units sota l' Endangered Species Act, cosa que ha aturat la caça de l'animal pel seu pelatge. El 2004, agents de medi ambient a Arizona fotografiaren i documentaren jaguars a la part meridional de l'estat. Perquè pugui prosperar una població permanent, cal protecció de la caça, una base de preses adequada i connectivitat amb les poblacions mexicanes.[50] El 25 de febrer del 2009, es capturà un jaguar d'uns 54 kg, se li posà un collar ràdio i se l'alliberà en una àrea al sud-oest de Tucson (Arizona); que és més al nord del que s'havia pensat anteriorment i representa un senyal que hi podria haver una població reproductiva permanent de jaguars al sud d'Arizona. Més endavant es confirmà que l'animal és el mateix mascle (conegut com a Macho B) que havia estat fotografiat el 2004 i que aleshores era el jaguar més vell conegut en llibertat (aproximadament 15 anys d'edat).[51] El dilluns 2 de març del 2009, Macho B, l'únic jaguar observat als Estats Units des de feia més d'una dècada, fou recapturat i sacrificat després que es descobrís que patia una fallida renal. Alguns experts creuen que l'estrès de les captures i sedacions repetides féu que el ronyó debilitat fallés. La mort de Macho B fou un cop important per la recuperació del jaguar.[52]

La finalització de la barrera Estats Units-Mèxic, tal com es proposa actualment, reduirà la viabilitat de qualsevol població que es trobi actualment als Estats Units, reduint el flux gènic amb les poblacions mexicanes, i evitarà qualsevol expansió cap al nord de l’espècie.[53]

La distribució històrica de l’espècie incloïa gran part de la meitat meridional dels Estats Units, i cap al sud s’estenia molt més lluny, cobrint la majoria del continent sud-americà. En total, la seva distribució boreal ha retrocedit 1.000 quilòmetres cap al sud i la seva distribució austral ha retrocedit 2.000 quilòmetres cap al nord. S’han descobert fòssils de jaguar de l’edat glacial als Estats Units, d’entre fa 40.000 i 11.500 anys, incloent-hi alguns tan al nord com Missouri. Les proves fòssils mostren jaguars de fins a 190 kg, molt més grans que la mitjana actual de l’animal.[54]

L’hàbitat del fèlid inclou les selves pluvials d’Amèrica del Sud i Central, zones humides obertes i estacionalment inundades, i herbassars secs. D’entre aquests hàbitats, el jaguar prefereix el bosc dens;[30] aquest fèlid ha perdut terreny més ràpidament a les regions més seques, com ara les pampes argentines, els herbassars àrids de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units.[2] Aquest fèlid pot viure en boscos tropicals, subtropicals i caducifolis secs (incloent-hi, històricament, rouredes dels Estats Units). El jaguar està estretament relacionat amb l’aigua i sovint prefereix viure al costat de rius, aiguamolls i en jungla densa amb molta vegetació per assetjar les preses. S’han trobat jaguars a altituds de fins a 3.800 m, però solen evitar els boscos de montana i no viuen ni a l’altiplà del centre de Mèxic ni als Andes.[30]

Paper ecològic

El jaguar adult és un predador alfa, cosa que vol dir que es troba a la cúspide de la seva xarxa tròfica i no té predadors en estat salvatge. El jaguar també ha estat qualificat d’espècie clau, car s’assumeix que els fèlids alfa mantenen l’integritat estructural dels sistemes boscosos mitjançant el control dels nivells poblacions de preses com ara mamífers herbívors i granívors.[28][55] Tanmateix, resulta difícil determinar amb precisió l’efecte que tenen espècies com el jaguar sobre els ecosistemes, car cal comparar informacions de regions d’on l’espècie és absent i dels seus hàbitats actuals, tot i controlant els efectes de l’activitat humana. Existeix un acord que les espècies de preses de mida mitjana augmenten les poblacions quan no hi ha predadors alfa, i s’ha hipotetitzat que això té efectes negatius en cascada.[56] Tanmateix, el treball de camp ha mostrat que podrien ser variacions naturals i que els increments de població podrien no ser sostinguts. Per tant, la hipòtesi dels predadors clau no és recolzada per tots els científics.[57]

El jaguar també té efecte sobre altres predadors. El jaguar i el puma, el segon fèlid més gran de les Amèriques, sovint són simpàtrics (espècies properes amb territoris que s’encavalquen) i sovint se’ls ha estudiat conjuntament. Allà on és simpàtric amb el jaguar, el puma és més petit del normal i més petit que els jaguars locals. El jaguar tendeix a capturar preses més grans, i el puma més petites, reduint la mida d’aquest últim.[58] Aquesta situació pot resultar avantatjosa pel puma. El seu ventall de preses més ample, incloent-hi la seva capacitat de capturar preses més petites, podria donar-li un avantatge en paisatges alterats pels humans;[28] tot i que ambdós són classificats com a espècies gairebé amenaçades, el puma té una distribució actual significativament més ampla.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 546–547. ISBN 9780801882210. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Caso, A., Lopez-Gonzalez, C., Payan, E., Eizirik, E., de Oliveira, T., Leite-Pitman, R., Kelly, M. & Valderrama, C.. Panthera onca. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 18 de gener del 2009. L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie està gairebé amenaçada.
  3. ↑ Stephen Wroe, Colin McHenry, and Jeffrey Thomason «Bite club: comparative bite force in big biting mammals and the prediction of predatory behavior in fossil taxa» (PDF). Proceedings of the Royal Society B. Royal Society, vol. 272, 1563, 2006, pàg. 619–625. DOI: 10.1098/rspb.2004.2986 [Consulta: 7 agost 2006].
  4. ↑ 4,0 4,1 Hamdig, Paul. «Sympatric Jaguar and Puma». Ecology Online Sweden via archive.org. [Consulta: 19 març 2009].
  5. ↑ Rosa CL de la and Nocke, 2000. A guide to the carnivores of Central America: natural history, ecology, and conservation. The University of Texas Press. ISBN 978-0292716049
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Jaguar"». Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. [Consulta: 6 agost 2006].
  7. ↑ «Breve Vocabulario» (en castellà). Facultat de Dret, Universitat de Buenos Aires. [Consulta: 29 setembre 2006].
  8. ↑ Díaz, Eduardo Acevedo. «Notas». A: Nativas (en castellà), 1890 [Consulta: 29 setembre 2006]. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «"Word to the Wise"». Take our word for it, issue 198, p. 2. The Institute for Etymological Research and Education. [Consulta: 11 agost 2006].
  10. ↑ «"Yaguareté - La Verdadera Fiera"» (en castellà). RED Yaguareté. [Consulta: 27 setembre 2006].
  11. ↑ "panther", Oxford English Dictionary, 2a edició
  12. ↑ «"Panther"». Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. [Consulta: 26 octubre 2006].
  13. ↑ "ounce" 2, Oxford English Dictionary, 2a edició
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Johnson, W.E., Eizirik, E., Pecon-Slattery, J., Murphy, W.J., Antunes, A., Teeling, E. & O'Brien, S.J. «The Late Miocene radiation of modern Felidae: A genetic assessment.». Science, vol. 311, 2006, pàg. 73–77. DOI: 10.1126/science.1122277. PMID: 16400146.
  15. ↑ Turner, A. «New fossil carnivore remains from the Sterkfontein hominid site (Mammalia: Carnivora)». Annals of the Transvaal Museum, vol. 34, 1987, pàg. 319–347. ISSN: 0041-1752.
  16. ↑ 16,0 16,1 Yu L & Zhang YP «Phylogenetic studies of pantherine cats (Felidae) based on multiple genes, with novel application of nuclear beta-fibrinogen intron 7 to carnivores». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 35, 2, 2005, pàg. 483–495. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.01.017.
  17. ↑ 17,0 17,1 Johnson WE & Obrien SJ «Phylogenetic reconstruction of the Felidae using 16S rRNA and NADH-5 mitochondrial genes». Journal of Molecular Evolution, vol. 44, 1997, pàg. S098. DOI: 10.1007/PL00000060.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Dianne N. Janczewski, William S. Modi, J. Claiborne Stephens, and Stephen J. O'Brien «Molecular Evolution of Mitochondrial 12S RNA and Cytochrome b Sequences in the Pantherine Lineage of Felidae». Molecular Biology and Evolution, vol. 12, 4, Juliol 1996, pàg. 690 [Consulta: 6 agost 2006].
  19. ↑ 19,0 19,1 Eizirik E, Kim JH, Menotti-Raymond M, Crawshaw PG Jr, O'Brien SJ, Johnson WE. «Phylogeography, population history and conservation genetics of jaguars (Panthera onca, Mammalia, Felidae)». Molecular Ecology, vol. 10, 1, 2001, pàg. 65. DOI: 10.1046/j.1365-294X.2001.01144.x [Consulta: 7 agost 2006].
  20. ↑ 20,0 20,1 Seymore, K.L. «Panthera onca». Mammalian Species, vol. 340, 1989, pàg. 1–9. DOI: 10.2307/3504096.
  21. ↑ Nowak, Ronald M. Walker's Mammals of the World. 6a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999. ISBN 0-8018-5789-9. 
  22. ↑ Larson, Shawn E. «Taxonomic re-evaluation of the jaguar». Zoo Biology, vol. 16, 2, 1997, pàg. 107. DOI: 10.1002/(SICI)1098-2361(1997)16:2<107::AID-ZOO2>3.0.CO;2-E [Consulta: 7 agost 2006].
  23. ↑ 23,0 23,1 Ruiz-Garcia M, Payan E, Murillo A & Alvarez D «DNA microsatellite characterization of the jaguar (Panthera onca) in Colombia». Genes & Genetic Systems, vol. 81, 2, 2006, pàg. 115–127. DOI: 10.1266/ggs.81.115.
  24. ↑ 24,0 24,1 "Guidelines for Captive Management of Jaguars, Taxonomy, pp. 5–7, Jaguar Species Survival Plan
  25. ↑ «Brazil nature tours, Pantanal nature tours, Brazil tours, Pantanal birding tours, Amazon tours, Iguassu Falls tours, all Brazil tours». Focustours.com. [Consulta: 8 març 2009].
  26. ↑ Burnie, David; Don E. Wilson. Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife. Nova York: Dorling Kindersley, 2001. ISBN 0-7894-7764-5. 
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «"All about Jaguars: ECOLOGY"». Wildlife Conservation Society. [Consulta: 11 agost 2006].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Rodrigo Nuanaez, Brian Miller, and Fred Lindzey «Food habits of jaguars and pumas in Jalisco, Mexico». Journal of Zoology, vol. 252, 3, 2000, pàg. 373 [Consulta: 8 agost 2006].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 «"Jaguar Fact Sheet"» (PDF). Jaguar Species Survival Plan. [Consulta: 14 agost 2006].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Nowell, K. i Jackson, P. (compiladors i editors) 1996. Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan (PDF). IUCN/SSC Cat Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa. (vegeu Panthera Onca, pp 118–122)
  31. ↑ «Search for the Jaguar». National Geographic Specials. Alabama Public Television. [Consulta: 11 agost 2006].
  32. ↑ McGrath, Susan «Top Cat». . National Audubon Society, Agost 2004 [Consulta: 11 agost 2006].
  33. ↑ Dinets, Vladmir. «First documentation of melanism in the jaguar (Panthera onca) from northern Mexico». [Consulta: 29 setembre 2006].
  34. ↑ Meyer, John R. «Black jaguars in Belize?: A survey of melanism in the jaguar, Panthera onca». Belize Explorer Group. biological-diversity.info, 1994.
  35. ↑ «"Jaguar (panthera onca)"». Our animals. Zoo d'Akron. [Consulta: 11 agost 2006].
  36. ↑ 36,0 36,1 "Guidelines", Reproduction, pp. 28–38
  37. ↑ Ronaldo Gonçalves Morato, Marcelo Alcindo Barros de Vaz Guimaraes, Fernando Ferriera, Ieda Terezinha do Nascimento Verreschi, Renato Campanarut Barnabe «Reproductive characteristics of captive male jaguars». Brazilian Journal of Veterinary Research and Animal Science, vol. 36, 5, 1999. DOI: 10.1590/S1413-95961999000500008� [Consulta: 8 agost 2006].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 "Guidelines", Natural History & Behavior, pp. 8–16
  39. ↑ «"Jaguars: Magnificence in the Southwest"» (PDF). . Southwest Wildlife Rehabilitation & Educational Foundation, Primavera 2006 [Consulta: 14 agost 2006].
  40. ↑ George B. Schaller, Peter Gransden Crawshaw, Jr. «Movement Patterns of Jaguar». Biotropica, vol. 12, 3, 1980, pàg. 161. DOI: 10.2307/2387967 [Consulta: 8 agost 2006].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Rabinowitz, AR., Nottingham, BG Jr «Ecology and behaviour of the Jaguar (Panthera onca) in Belize, Central America». Journal of Zoology, vol. 210, 1, 1986, pàg. 149 [Consulta: 11 agost 2006]. "En aquest estudi a Belize s'hi observaren territoris de mascles que s'encavalcaven. Cal remarcar que la mida general dels territoris és aproximadament la meitat del normal."
  42. ↑ 42,0 42,1 Emmons, Louise H. «Comparative feeding ecology of felids in a neotropical rainforest». Behavioral Ecology and Sociobiology, vol. 20, 4, 1987, pàg. 271. DOI: 10.1007/BF00292180 [Consulta: 8 agost 2006].
  43. ↑ «Jaguar». Kids' Planet. Defenders of Wildlife. [Consulta: 23 setembre 2006].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Determination That Designation of Critical Habitat Is Not Prudent for the Jaguar». Documents del Medi Ambient del Registre Federal, 12-07-2006.
  45. ↑ "Guidelines", Hand-rearing, pp. 62–75 (vegeu la taula 5)
  46. ↑ "Guidelines", Nutrition, pp. 55–61
  47. ↑ «Jaguar». Catsurvivaltrust.org, 09-03-2002. [Consulta: 8 març 2009].
  48. ↑ «Jaguar: The Western Hemisphere's Top Cat». Planeta. [Consulta: 8 març 2009].
  49. ↑ Eric W. Sanderson, Kent H. Redford, Cheryl-Lesley B. Chetkiewicz, Rodrigo A. Medellin, Alan R. Rabinowitz, John G. Robinson, i Andrew B. Taber «Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model». Conservation Biology, vol. 16, 1, 2002, pàg. 58. DOI: 10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x. Anàlisi detallada de la distribució actual i els tipus de terreny.
  50. ↑ «Jaguar Management». Arizona Game & Fish,. [Consulta: 8 agost 2006].
  51. ↑ «Arizona Game and Fish collars first wild jaguar in United States». Readitnews.com. [Consulta: 8 març 2009].
  52. ↑ Hock, Heather. «Illness forced vets to euthuanize recaptured jaguar». Azcentral.com, 02-03-2009. [Consulta: 8 març 2009].
  53. ↑ «Addressing the Impacts of Border Security Activities On Wildlife and Habitat in Southern Arizona: STAKEHOLDER RECOMMENDATIONS» (PDF). Wildlands Project. [Consulta: 3 novembre 2008].
  54. ↑ «Jaguars». The Midwestern United States 16 000 years ago. Museu Estatal d’Illinois. [Consulta: 20 agost 2006].
  55. ↑ «Jaguar (Panthera Onca)». Zoo de Phoenix. [Consulta: 30 agost 2006].
  56. ↑ «Structure and Character: Keystone Species». mongabay.com. Rhett Butler. [Consulta: 30 agost 2006].
  57. ↑ Wright, SJ; Gompper, ME; DeLeon, B «Are large predators keystone species in Neotropical forests? The evidence from Barro Colorado Island». Oikos, vol. 71, 2, 1994, pàg. 279. DOI: 10.2307/3546277 [Consulta: 8 agost 2006].
  58. ↑ J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren E. Johnson i Kent H. Redford «Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma». Oecologia, vol. 85, 2, 1990, pàg. 185. DOI: 10.1007/BF00319400 [Consulta: 9 agost 2006].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaguar
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Fèlids

Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaguar&oldid=4290464»