A Clockwork Orange
De Viquipèdia
| La taronja mecànica | ||
|---|---|---|
 Pòster oficial de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció | Stanley Kubrick | |
|
|
||
| Producció | Stanley Kubrick | |
|
|
||
| Guió | Anthony Burgess (novel·la) Stanley Kubrick (guió) |
|
|
|
||
| Música | Wendy Carlos Rachel Elkind |
|
|
|
||
| Fotografia | John Alcott | |
|
|
||
| Repartiment | Malcolm McDowell Patrick Magee Adrienne Corry Miriam Karlin |
|
|
Dades i xifres |
||
| Països | Regne Unit | |
| Any | 1971 | |
| Gènere | drama | |
| Duració | 136 min. | |
| Idioma | Anglès | |
|
Companyies |
||
| Distribució | Warner Bros. | |
| Pressupost | 2,2 milions dòlars | |
|
|
||
| Fitxa a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| imdb |  |
|
A Clockwork Orange (La taronja mecànica) és una pel·lícula dirigida, produïda i escrita per Stanley Kubrick. Està basada en la novel·la d'Anthony Burgess i els actors principals són: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Adrienne Corry, Miriam Karlin.
[edita] Argument
En una futurista Gran Bretanya, Alex, el protagonista de la pel·lícula, és un adolescent que, junt amb els seus amics, es dedica a la ultraviolència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.
Alex indueix als seus amics a atacar una mansió particular on viu un escriptor amb la seva muller. Alex vexa l'esposa de l'amo de la casa.
Després d'una lluita pel liderat del grup, l'Àlex, que és traït pels seus col·legues mentre ataquen la casa d'una dona a la qual acaba assassinant,és colpejat amb una ampolla de llet per un dels seus companys i el deixa a per mercè de la polícia, que arriba en breus instants.
És empresonat en una presó brutal, i, per tal de poder reduir la condemna, es presenta voluntari per sotmetre's al tractament Ludovic (un tractament experimental). Aquest tractament consisteix a exposar-se a la visió de pel·lícules de vídeo molt violentes, acompanyades de música de Beethoven (mentre se'l droga amb substàncies que li produeixen efectes repulsius) per tal de condicionar la seva resposta vers la violència.
A l'acabar el programa, la seva antiga vida ha quedat totalment destruïda i ell rebutja la violència. Els seus pares el rebutgen, els seus antics companys són agents de les forces de l'ordre, i una antiga víctima el segresta, per torturar-lo obligant-lo a escoltar la novena simfonia de Beethoven. L'objectiu d'aquesta persona és provocar-li a l'Àlex un turment suficient perquè vulgui suïcidar-se; d'aquesta forma el "tractament Ludovic" seria absolutament rebutjat per l'opinió pública i el govern es veuria desacreditat, objectiu que persegueix el segrestador, a més de la simple venjança.
Efectivament, l'Àlex intenta suïcidar-se però no ho aconsegueix; el que aconsegueix és alliberar-se dels efectes del "Tractament Ludovic".
[edita] Capítol 21
Aquest capítol no es va arribar a incloure a la versió original del llibre a Estats Units ni a la pel·lícula, ja que estava adaptada des de la versió d'Estats Units: Alex, a l'alliberar-se de l'efecte Ludovic, torna als seus mals hàbits, fins que es troba a un antic company i la seva dona. Al veure'l, comprèn que ja és el moment de madurar. Aquest capítol varia totalment el sentit de la pel.lícula que Kubrick proposa.
