Conca (Castella - la Manxa)

Conca
Cuenca

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de Castella-La Manxa
Estat • Comunitat • Província	Espanya Castella-La Manxa Província de Conca
Superfície	954,2 km²
Altitud	946 msnm
Població (2011)   • Densitat	56.703 hab. 59,42 hab/km²
Coordenades	40° 04′ N, 2° 09′ O
Dirigents: • Alcalde:	Francisco Javier Pulido (PP)
Codi postal	16000
Web	Ajuntament de Conca

Les cases penjades

El riu Xúquer al seu pas per Conca.

Conca (en castellà Cuenca) és una ciutat castellana manxega, capital de la província homònina, que es troba a Castella - la Manxa, on es situa com la porta de la regió muntanyenca conquenca entre les falçs del riu Xúquer i el seu afluent Huécar. Està considerada com a patrimoni de la Humanitat.

Història

Aquesta regió fou al centre de la revolta de Shakya al-Fatimi (768-777); a la segona meitat del segle IX va passar a la família dels Banu Dhi l-Nun (Dhu l-Nunídes) de Santaver. El 908 la regió fou dividida entre tres fills de Musa. Es desconeix exactament l'origen històric de la ciutat, en el seu actual emplaçament, però existia en el segle IX una fortalesa denominada Kunka (Cuenca), construïda pels àrabs.

Poc abans de la caiguda del califa, vers el 1011 o 1016, la família es va fer independent i en una data incerta entre 1023 i 1035 es va apoderar de Toledo (Tolaitola). Ismail Ibn Dhi l-Nun (Ismail ibn Abd al-Rahman al-Zafir), emir a Santaver junt amb Abd al-Rahman al-Midras ibn Dhi l-Nun (vers 1011/1016-1023) administrà la zona sol a partir del 1023 i poc després va governar a Toledo (vers 1029?).

A meitat de segle XI apareix com a valí de Kunka Ibn al-Faradj, per compte dels Dhu l-Nunídes, i es va distingir per les seves accions de guerra. Yahya ibn Ismail al-Mamun, que va pujar al tron el 1043, va comprar la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de paries a Ferran I de Castella. Quan al-Mamun de València fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control cristià, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar al amírida valencià i a unir ambdós regnes el 1064, amb la permissivitat de Ferran I. Amb suport d'aquest va poder entrar a Còrdova el 1075 poc abans de la seva mort. Yahya I es va convertir així en el rei més important dels Dhu l-Núnides, dominant Còrdova i Balansiya.

El mateix 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el tron el seu nét Yahya Al-Qadir, que el 1075 va fer enverinar al wazir Ibn al-Hadidi (el principal actiu de la dinastia) i es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir de l'aliança del rei lleonès, expulsant de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per l'emir aftàsida al-Mutawàkkil ibn al-Àftas de Badajoz. Aixi al-Qadir es va veur forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió. Quan al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1079/1080, al-Qadir es va refugiar a Conca. Va recuperar el tron l'any següent ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos per a Al-Qadir i Toledo per a Alfons.

Després de l'ocupació castellana de Toledo el 1085, Kunka va passar a Castella coma part de la "dot de la mora Zaida". Es creu que de moment l'estructura de Kunka no va variar i que es va limitar a pagar un tribut conservant la població musulmana. El 1097 un exèrcit castellà manat per Àlvar Núñez, vigilava Kunka quan els almoràvits manats per Muhammad ibn Aixa van fer una ràtzia a la regió. El 1108 els almoràvits van entrar a Kunka després de la victòria d'Uclés. El 1137 la població es va revoltar contra la guarnició i foren massacrats per orde de Taixfín ibn Ali.

Al-Udhri (segle XI) l'esmenta com una de les 20 estacions de la ruta Saragossa-Còrdova. Al-Idrisí (segle XII) la descriu com una petita i antiga vila rodejada de muralles i sense ravals, i diu que era una kura. El 1172 en va fer una descripció Ibn Sahib al-Salat. Yakut (segle XIII) la fa part de l'amal de Santaver. Al-Umari que escrivia al segle XIV, l'esmenta com la XI província d'al-Andalus, incloent les viles d'Oriola, Conca, Elx, Dènia i nombrosos castells.

Ibn Mardanix va cedir terres als cristians a la rodalia de Kunka però els colons es van retirar davant l'almohade Abu Yakub que el 1172 hi va entrar i la va trobar en una forta decadència. amb només 700 habitants. Alfons VIII de Castella la va assetjar el 1177 i els almohades van capitular al cap de set mesos, el 21 de setembre de 1177, operació coneguda com la conquesta de Conca, sent agregada a Castella. Abu Yakub va intentar reconquerir-la el 1194 i va cremar les collites de la zona però no se'n va sortir. Les terres de Conca foren concedides en part a les ordes militars de Calatrava i de Santiago i la població es va organitzar en "consejo", si be van subsistir algunes estructures anteriors com el càrrec d'almotacén (mutahsib). Els furs van donar facilitats comercials als mudèjars; el segon bisbe fou un mozarab toldeà, sant Julià. Fins al segle XV va subsistir una mesquita al costat del monestir de Nostra Senyora de la Contemplació. Alfons X de Castella li va concedir el títol de ciutat.

Patí el pillatge de les tropes franceses durant la Guerra del Francès, així com dels carlistes el 1874. Entre els monuments de Conca destaca la Catedral, monument nacional d'estil gòtic anglonormand, exemplar únic a Espanya.

Geografia

Situada en les coordenades: Latitud 40° 04' Nord i Longitud 2° 08' Oest, la ciutat es divideix en dues zones ben diferenciades: la ciutat antiga, situada sobre un turó rocós vorejat pel riu Xúquer al nord i pel seu afluent Huécar al sud, desembocant aquest últim en el primer en la part baixa de la ciutat antiga, poc abans del pont de San Antón. A l'oest i sud de la ciutat antiga, i separada pel riu Huécar, s'estén la ciutat nova en direcció Nord-Sud. L'altitud de la ciutat oscil·la entre els 920 metres de la ciutat nova i els poc més de 1000 de la part més alta de la ciutat antiga.

Clima

El clima de Conca és mediterrani continental, amb temperatures molt fredes a l'hivern i suaus a l'estiu, amb una important oscil·lació tèrmica diària durant tot l'any, més acusada els mesos de més calor. Les precipitacions són més abundants que en el seu entorn a causa de l'orografia muntanyenca de la Serra de Conca, pel que se superen els 500 mm., presentant un mínim de pluges en els mesos d'estiu. Els rècords de temperatura registrats són 39,6º el 30 de juliol de 1981 i els -17,8º del 3 de gener de 1971.

Població

Segons la revisió del Padró municipal d'habitants de l'Institut Nacional d'Estadística (2004), la població de Conca pujava a 47.862 habitants: 24.912 (52,05%) dones i 22.950 (47,95%) homes. Del total, 46.067 (96,25%) corresponien a espanyols i 1.795 (3,75%) a estrangers.

Llocs d'interès

Catedral de Conca

Entre els seus monuments destaquen la Catedral i les Cases Penjades. En les seues proximitats es troben zones de gran bellesa natural com la Serra de Conca amb la Ciudad Encantada. La seua ciutat emmurallada ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Tanmateix el principal interès de la ciutat de Conca és la de ser un autèntic empori de l'art contemporani, en una concentració única dins l'estat espanyol. A Conca hi ha ubicats el Museo Español de Arte Abstracto, l'Espacio Zobel, la Fundación Antonio Pérez y la Fudación Antonio Saura-Casa Zavala.

Festes

• Festes de Sant Mateu, del 18 al 21 de setembre (declarada d'interès turístic regional). Són les festes que rememoren la conquesta de Conca per Alfons VIII. Durant aquests dies les penyes omplen els carrers del nucli antic de la ciutat de colorit, música i la tradicional "zurra", una beguda feta amb vi i fruites. També es corren vaquillas enmaromadas a la Plaça Major.

• Setmana Santa - Declarada d'Interès Turístic Internacional

Personatges destacats

• Enrique de Villena, Marquès de Villena (Conca, 1384 - Madrid 1434): Ideòleg i escriptor, de la dinastia dels Trastàmara, i Gran Mestre de Calatrava.
• Carlos Patiño compositor (1600-1675)

Enllaços externs

• Ajuntament de Conca (castellà)