Calella
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Maresme  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 19.862 (2023) (2.482,75 hab./km²) | ||||
| Llars | 93 (1553) | ||||
| Gentilici | Calellenc, calellenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 5 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Marc Buch Rigola (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08370 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08035 | ||||
| Codi IDESCAT | 080351 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | calella.cat | ||||
      | |||||
Calella és un municipi de la comarca del Maresme. És coneguda com la capital turística de la Costa del Maresme, es caracteritza per ser una ciutat cosmopolita i alegre, amb un clima típic del Mediterrani. A 50 km de Barcelona i de Girona la seva situació geogràfica, així com les vies de comunicació esdevenen, un factor clau per a la realització de tota classe d’excursions i activitats. Aquest fet la converteix en una destinació turística ideal.
La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial així, com la disposició de 15 places, agradables espais verds i una gran oferta d’allotjament (amb prop de 14.000 places en hotels, apartaments i càmpings), fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.
Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m2 de sorra daurada i neta, aigües intensament blaves, zones naturals com el Parc Dalmau, passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora que permet gaudir al visitant d’una destinació amb una singularitat pròpia.
La ciutat de Calella acull anualment aproximadament uns 250.000 turistes, que provenen d'Europa, principalment britànics i alemanys. Popularment, la ciutat de Calella també és coneguda com a Calella de la Costa per diferenciar-la de Calella de Palafrugell, una població pertanyent al municipi baixempordanès de Palafrugell.
Des de fa uns anys, s'ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el camp de la cultura popular i tradicional, d'arrels mediterrànies i catalanes, tot integrant aquells elements propis de les persones que han volgut fer de la ciutat el seu lloc de residència i s'hi senten integrades i amb voluntat pregona d'esdevenir calellenques, sense cap altre adjectiu.
Calella és una ciutat amb més de 650 anys d'història. Ha estat i és encara avui una ciutat oberta al mar i a la muntanya, gelosa de la seva història, d'un passat ric en fets i sempre oberta a la catalanitat, que ha esdevingut, amb el pas dels anys, una comunitat receptora de persones nouvingudes de multitud de països, culturalment diferents, però amb una gran riquesa personal i col·lectiva.[2]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Calella | 17.619 |
| Can Carreras | 67 |
| Parc de Calella | 733 |
| Quilòmetre 3 | 28 |
| Sant Quirze | 153 |
Geografia
El terme municipal de Calella limita amb:
| Sant Cebrià de Vallalta | Pineda de Mar | |
|
||
| Sant Pol de Mar | mar |
El seu terme municipal:
- Al nord hi ha els turons, amb Can Carreras.
- A l'est hi ha el rierany dels Frares, que al sud separa el nucli urbà del barri del Poble Nou de Pineda.
- A l'oest, els turons arriben fins al mar formant una costa abrupta, anomenada popularment com Les Roques, i on hi ha el far i les Torretes.
- Al sud, hi ha el seu nucli urbà que arriba a l'oest fins a Les Roques. Entre el nucli urbà i el mar hi ha la via del tren, els passeigs marítims Manuel Puigvert (al centre) i el de les palmeres, i finalment la platja que continua a l'est amb la del terme municipal de Pineda.
- La Riera de Calella, procedent del nord-est del terme forma la vall d'en Guli i que, al sud i passada la carretera, separa l'antic nucli urbà de la zona dels hotels (a l'oest), si bé aquesta zona dels hotels també s'ha estès al nord de la carretera per la vall d'en Guli.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Les següents dades del capítol procedeixen de la Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.[3]
Edat
Població per grups d'edat (2014)
| 0-14 anys | 15-64 anys | 65 anys i més | Total |
|---|---|---|---|
| 2.809 | 11.986 | 3.512 | 18.307 |
Moviment natural de la població
Dades 2012
| Naixements | Defuncions |
|---|---|
| 166 | 208 |
Creixement de la població
En taxes per mil habitants. Dades 2001
| Naixements | Defuncions | Creixement natural | Saldo migratori | Creixement total |
|---|---|---|---|---|
| 10,6 | 11,4 | -0,8 | 29,6 | 28,8 |
Lloc de naixement
Dades 2014
| Catalunya | Mateixa comarca | Altra comarca | Resta Estat | Estranger | Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 11.295 | 7.265 | 4.030 | 2.916 | 4.096 | 18.307 |
Història
De l'edat antiga al segle XIV. El naixement de Calella.
Les primeres restes que trobem a l'actual municipi de Calella, que daten dels segles I aC i I dC., corresponen a una vil·la romana coneguda com la vil·la del Roser, ja que se situen entorn del turó amb el mateix nom, prop de l'hospital de la ciutat.
No serà fins al segle XI quan trobarem dades que afirmen l'existència del veïnat de Capaspre. Aquest petit nucli s'integrava a la Parròquia de Pineda de Mar i depenia del senyor del castell de Montpalau. Estava format per un reduït nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm.
El topònim de Calella apareix documentat des del principi del segle XII. En aquell moment, alguns veïns van construir les primeres cases de pescadors prop de la desembocadura de la riera. El document més antic que fa referència a Calella és el testament del Bisbe Bernat Umbert, redactat el 1101.
Altres dates importants pel naixement de la ciutat són el 1327 (quan es donà el privilegi de celebrar el mercat municipal a la ciutat) i el 1338 (quan el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorgà la carta de poblament i Calella passa a dependre del seu vescomtat). En aquest document, a més, es fixen els límits de la població (des de l'actual carrer de Romaní fins a la riera).
Aquests privilegis confirmats per la mateixa família el 1429 i el desenvolupament de la pesca van afavorir el creixement urbà: durant el segle XV moltes famílies pageses del veïnat de Capaspre abandonen els masos i s'instal·len a la vila.
L'edat moderna
Durant el s.XVI la ciutat va anar traçant el seu entramat urbà i, el 1525 el Papa hi autoritza construir una església, tres anys després, s'inicien les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es consagra la nova església i el 1599 els Cabrera atorguen nous privilegis establint l'organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestrals i jornalers. És en aquesta època quan es cartografia per primera vegada el nom de Calella en un mapa de la península dibuixat a Roma.
Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidèmies que assolaren el país durant el segle XVII, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un procés de creixement demogràfic i econòmic, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787. Durant aquests anys, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells. El darrer terç de segle, gràcies a la liberalització del comerç amb les colònies americanes, va ser l'època daurada del comerç ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. El 1790 ja hi havia més de 200 telers dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó.
A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els grans eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara.
Els segles XIX i XX
Tot i les guerres i revolucions, l'activitat industrial (tèxtil) i comerç transatlàntic mantenen la seva producció. A partir de 1854 s'inicia la construcció de grans vaixells i barques de pesca i poc després, el 1861, el tren arriba per primer cop a Calella. Aleshores la població assolia el seu màxim, superant els 3.500 habitants, amb un posterior estancament fins a final de segle. El sotrac que va suposar per al comerç marítim la pèrdua de les colònies es va veure compensat amb la instal·lació de les primeres fàbriques mogudes per vapor, cap al 1885. Cal destacar-ne la fàbrica tèxtil Llobet-Guri.
(A 
: la
fàbrica).
Les primeres dècades del segle XX van ser una època d'esplendor per a la indústria calellenca, estroncada per la guerra civil. La davallada del sector tèxtil va anar paral·lela a l'espectacular desenvolupament del turisme, sobretot a partir dels anys seixanta. Aquest procés queda reflectit clarament en la demografia: fort creixement entre 1900 i 1930, estancament entre 1930 i 1960, i creixement espectacular durant els anys seixanta i setanta.
En els anys 1970 i fins a la meitat dels anys 1990, va ser un destinació turística molt important per al turisme centreeuropeu (alemany, holandès, danès, anglès, francès), sent coneguda popularment com a Calella dels Alemanys, arribant-se a triplicar la seva població en la temporada alta de turisme (que coincideix amb final de primavera, estiu i principi de tardor). Actualment s'ha ampliat la varietat turística arribant a rebre visitants de pràcticament tots els països d'Europa.
Patrimoni històric
Malgrat l'espectacular transformació del municipi a partir dels anys seixanta, Calella conserva, en bona part, l'estructura urbana del seu nucli original i el traçat quadriculat del seu primer eixample.
Del poblament del terme anterior al naixement del nucli urbà en resta ben poca cosa. Només el Can Salvador de la Plaça testimonia la importància de l'agricultura en l'economia del municipi durant molts segles. Actualment, aquest edifici acull la Biblioteca municipal.
(A :
La part més interessant de la ciutat és l'entorn de la plaça de la Vila, on a partir del segle XIV se celebrava el mercat que originà el posterior creixement urbà. Val la pena destacar els diversos casals gòtics, que conserven en gran part la seva estructura original i els elements decoratius del segle XVI.
(A : la
plaça).
Altres edificis representatius d'aquesta zona són: la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI, l'església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau i el Museu-Arxiu de Calella.
Capella de Sant Quirze i Santa Julita: Dedicada inicialment al patró dels mariners (Sant Elm), va ser habilitada com a parròquia el 1528, any de l'emancipació eclesiàstica de Pineda, fins que es va finalitzar la construcció de l'església de Santa Maria i Sant Nicolau. La capella, a més, va tenir altres usos, com a escola i lloc de reunió del comú, quan encara no hi havia la casa de la Vila. Antigament, presidia l'altar major un retaule gòtic del segle XV que el 1936, als inicis de la guerra civil, fou destruït. L'edifici, d'una sola nau amb una capella lateral al costat de la sagristia, va ser restaurat el 1702.
(A : la
capella).
Església de Santa Maria i Sant Nicolau: Dedicada a l'Assumpció i a Sant Nicolau de Bari. D'estil neoclàssic, va ser construïda el 1747 i ampliada el 1785. Conserva a la portalada els magnífics relleus de Jean de Tours.
Museu-Arxiu de Calella Josep Ma. Codina i Bagué: Instal·lat en un casal del segle XVII connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina, mostra la tradició i l'obra de diversos artistes locals. L'origen data del 1959, tot i que no s'obrí al públic fins al 1979.
Té un interès especial el fons documental conservat a l'Arxiu Històric, nodrit amb l'aportació de diverses famílies calellenques, amb pergamins que es remunten al segle XI i que permeten resseguir la història de la ciutat des dels seus orígens.
L'exposició permanent tracta sobre la història de Calella i del Maresme. Ofereix una gran diversitat d'objectes patrimonials: minerals, fòssils, materials arqueològics, rajoles, ceràmica popular, maquinària tèxtil, mostraris de gèneres de punt, eines d'oficis tradicionals, documents, vestits, robes, brodats... També hi ha la pinacoteca dedicada a Lluís Gallart i Garcia,[4] l'antiga farmàcia Barri de començament del segle XX i la reproducció d'una cuina antiga.
Obres de Jeroni Martorell: Arquitecte municipal de la ciutat, construí diversos edificis municipals com l'antiga biblioteca (Biblioteca Costa i Fornaguera), el mercat municipal i l'escorxador. Urbanitzà, a més, el passeig Manel Puigvert (passeig de Mar) i el Parc Dalmau (Els Pins), un espai amb jardins situat a l'altra banda de la carretera N-II.
(A : la
biblioteca, el
mercat, l'
escorxador i el
Altres llocs d'interès
La Muntanyeta: Pavelló poliesportiu amb pista d'atletisme, dos camps de futbol i una zona on es poden fer salts d'alçada o perxa, o també wrestling.
Can Galceran o Can Giol (plaça de l'Ajuntament núm. 16): d'aquest edifici situat al costat de l'ajuntament, cal destacar-ne la façana amb elements gòtics.
Can Bartrina (c/Francesc Bartrina núm. 18): és el casal gòtic de la ciutat en millor estat de la ciutat. Cal destacar-ne la seva torre de defensa. En aquest edifici hi va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
Escola Pia (carrer Ànimes-St. Pere): antiga escola Lestonnac, vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per santa Joana de Lestonnac el 1608. Al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana molt austera d'estil neomedival. Els elements més destacables són els dos claustres.
Les Torretes: construïdes el 1849-1850, antigues torres de telègraf manual estan situades entre la torre de Caldetes i les de Malgrat i Blanes. Van deixar de funcionar quan es va implantar la telegrafia elèctrica. Tot i el seu estat ruïnós, la seva privilegiada ubicació, permet gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat.
El far de Calella: un dels símbols més característics de la ciutat, està situat al mateix indret on hi havia una torre de guaita medieval i va ser inaugurat el 1859. Situat a l'entrada de la ciutat, és un dels millors miradors del municipi. El 2009 l'ajuntament de la ciutat aprova la reforma de l'equipament per a fer-hi una aula-museu.
(A :
el far).
La platja de Calella i el carrer Església (com a carrer major i centre comercial) constitueixen els punts de major atracció turística.
Les places de l'Església, de Catalunya i la del Bunyol.
El 2016 es va inaugurar el Museu del Turisme
Economia
Viu fonamentalment del turisme i del comerç. A destacar l'Hospital comarcal de Sant Jaume.
Resta un sector agrari dedicat a la maduixa.
Els dissabtes té lloc el mercat setmanal.
Població ocupada per sectors
Percentatges 2001.[3]
| Agricultura | Indústria | Construcció | Serveis | Total |
|---|---|---|---|---|
| 2,5 | 17,9 | 10,9 | 68,7 | 5330 |
Esdeveniments Importants
- Aplec de la Sardana: El primer diumenge de juny. Se celebra des de 1926.
- Festa major petita: 16 de juny, en honor de St. Quirze i Sta. Julita.
- Festa major de la Minerva: 23 de setembre.
- Fira de Calella i l'Alt Maresme: la fira, celebrada el mes de setembre, pretén ser una mostra dels productes i les tradicions catalanes.
- Festa de la Cervesa (Oktoberfest): intentant emular la tradició alemanya, durant el mes d'octubre una gran carpa acull bandes d'arreu i ofereix una mostra culinària de productes d'aquell país.
- Exposició de Roses de Catalunya[5]
- Triatlons Ironman d'àmbit internacional i amb punt de sortida i arribada a Calella:[6]
- Ironman Barcelona: Triatló de distància Ironman; es disputa al voltant de l'octubre.[7]
- Ironman 70.3 Barcelona: Triatló de mitja distància Ironman; es disputa al voltant d'abril-maig.[8]
Entitats i associacions
Vegeu la llista de l'ajuntament.[9]
Personatges il·lustres
Vegeu la categoria:Calellencs
Referències
- ↑ «Ajuntament de Calella». Generalitat de Catalunya, 2011.
- ↑ «Ajuntament de Calella. La Vila.».
- ↑ 3,0 3,1 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 44. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Montañola, Sònia. «Guanyadors exposició-concurs de roses». RadioCalella.cat, 14-05-2012.
- ↑ «Pàgina d'Ironman». Ironman WTC, 2014.
- ↑ «Pàgina d'Ironman Barcelona». Ironman WTC, 2014.
- ↑ «Pàgina d'Ironman Barcelona 70.3». Ironman WTC, 2014.
- ↑ «Entitats». Ajuntament de Calella.
Bibliografia
- Mir i Moragas, Domènec: Compilació històrica de Calella. Ed. Cedro, 1982
Vegeu també
- Calella de Palafrugell (municipi del Baix Empordà i de la Costa Brava)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calella |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Calella a Facebook
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Calella
- Museu-Arxiu Municipal de Calella
Municipis del Maresme | ||
|---|---|---|
Alella · Arenys de Mar · Arenys de Munt · Argentona · Cabrera de Mar · Cabrils · Caldes d'Estrac · Calella · Canet de Mar · Dosrius · Malgrat de Mar · el Masnou · Mataró · Montgat · Òrrius · Palafolls · Pineda de Mar · Premià de Dalt · Premià de Mar · Sant Andreu de Llavaneres · Sant Cebrià de Vallalta · Sant Iscle de Vallalta · Sant Pol de Mar · Sant Vicenç de Montalt · Santa Susanna · Teià · Tiana · Tordera · Vilassar de Dalt · Vilassar de Mar |  | |
