Codornera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Codornera
Cepola macrophthalma.png
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Cepolidae
(Bleeker, 1859)
Gènere: Cepola
(Linnaeus, 1764)
Espècie: C. macrophthalma
Nom binomial
Cepola macrophthalma
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Distribució geogràfica (en blau).
Distribució geogràfica (en blau).
Sinònims

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (Cepola macrophthalma ) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot superar els 50 cm de llargària.
  • Cos comprimit, acintat, molt allargat i fi. La seua altura minva cap al peduncle caudal.
  • Les escates són petites.
  • El cap és petit i rodó.
  • La boca és ampla i inclinada.
  • Les dents són esmolades i estan corbades cap a l'interior.
  • Els ulls són grossos amb un diàmetre d'un terç de la llargària del cap.
  • Té una aleta dorsal molt llarga que arriba des del cap fins al peduncle caudal. L'anal també és molt llarga. Tant les pectorals com les pèlviques són petites. La caudal és prima amb els radis filamentosos.
  • És de color vermell amb els costats de color groc o taronja. A la part anterior de la dorsal hi ha una taca vermella. Les aletes són rosades.[5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix durant la primavera i la tardor.[6] Les larves són planctòniques i mentre creixen se'ls allarga el cos.[5]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits crustacis, peixets i anèl·lids.[7]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Portugal és depredada pel lluç europeu (Merluccius merluccius)[8][9] i el gall de Sant Pere (Zeus faber),[10] a l'Estat espanyol per la llampuga (Coryphaena hippurus),[11] la rata de mar (Uranoscopus scaber)[12] i la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus),[13] a Itàlia pel capellà (Trisopterus minutus),[14] i a Grècia per Lophius.[15]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És bentònic i apareix a partir dels 30 m fins als 200 m de fondària. Viu colgat i en petits grups a fons fangosos i sorrencs. També pot aparèixer a praderies de fanerògames de mar.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de les Illes Britàniques[16][17][18] fins al nord del Senegal,[19][20][21][22][23][24][25] incloent-hi la Mar Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.[26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][7][48][49][50][51][52][53]

Costums[modifica | modifica el codi]

Després d'una gran tempesta s'apropa a la costa. És més actiu al vespre.[5]

Pesca[modifica | modifica el codi]

És capturat mitjantçant bous d'arrossegament.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. ITIS
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 8427360134. Plana 150.
  6. 6,0 6,1 6,2 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàgs. 98-99.
  7. 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  9. Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). Pàgs. 89-124. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres. 478 p.
  10. Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:333-340.
  11. Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  12. Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46.
  13. Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
  14. Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae)in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130.
  15. FishBase (anglès)
  16. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  17. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  18. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  19. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  20. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
  21. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  22. Quéro, J.-C., 1990. Cepolidae. P. 853-854. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  23. Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  24. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  25. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  26. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  27. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  28. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  29. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  30. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  31. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988.
  32. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  33. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  34. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  35. Koutrakis, E.T., A.A. Kallianiotis i A.C. Tsikliras, 2004. Temporal patterns of larval fish distribution and abundance in a coastal area of northern Greece. Sci. Mar. 68(4):585-595.
  36. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  37. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  38. Spatio-temporal distribution pattern of the red bandfish Cepola rubescens Linnaeus at different stages of its life cycle in the northwestern Mediterranean. J. Fish Biol. 39:549-557.
  39. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  40. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  41. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  42. Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions. Journal of Plankton Research 24(4):339-357.
  43. Stergiou, K.I. i C. Papaconstantinou, 1993. Natural mortality of red bandfish, Cepola macrophthalma (L.), in the Aegean Sea (Greece): comparison of direct and indirect estimation methods. Fish. Res. 16(4):347-361.
  44. Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. Pàgs. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  45. Stergiou, K.I., G. Petrakis i C.-Y. Politou, 1996. Small-scale fisheries in south Euboikos Gulf (Hellas): species composition and gear competition. Fish. Res. 26:325-326.
  46. Stergiou, K.I., P. Economidis i A. Sinis, 1992. Age, growth and mortality of red bandfish, Cepola macrophthalma (L.), in the western Aegean Sea (Greece). J. Fish Biol. 40(3):395-418.
  47. Stergiou, K.I., P. Economidis i A. Sinis, 1996. Sex ratio, spawning season and size at maturity of red bandfish, Cepola macrophthalma (L.) in the western Aegean Sea. J. Fish Biol. 49:561-572.
  48. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  49. Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  50. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  51. Monod, T., 1979. Cepolidae. Pàg. 368. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  52. Tortonese, E., 1986. Cepolidae. Pàg. 810-811. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  53. Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Atkinson, R. J. A. i Pullin, R. S., 1996. "Observations on the Burrows and Burrowing Behaviour of the Red Band-Fish, Cepola rubescens L.". Marine Ecology Núm 17: 23-40.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Kaya, M., O. Özaydin i H.A. Benli, 2001. Age and growth parameters of the red bandfish (Cepola rubescens L., 1766) in Izmir Bay. Turk. J. Zool. 25:111-116.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Stergiou, K.I., 1993. Abundance-depth relationship, condition factor and adaptive value of zooplanktophagy for red bandfish, Cepola macrophthalma. J. Fish Biol. 42:645-660.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]