Elx Club de Futbol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:47, 19 ago 2016 amb l'última edició de Independència (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióElx CF
(es) Elche Club de Fútbol Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1923
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga BBVA
Instal·lació esportiva del clubEstadi Martínez Valero
inaugurat el 8 de setembre de (1976)
com a Nou Estadi de l'Elx CF,
Elx, Baix Vinalopó (36.017)
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDiego García Juan
Entrenador principalAlberto Toril
Propietari de
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelchecf.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: elchecf Twitter (X): elchecfoficial Instagram: elchecfoficial Youtube: UCeY_BssoWHlT-juP90UcZZg Modifica el valor a Wikidata

L'Elx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, en castellà) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).

Història

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1922, mitjançant la unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Societat Esportiva Elx Foot-ball Club, fins a l'any 1939 en què passà a anomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità puja a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'últim ascens de l'equip a Primera divisió, gràcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisió.

Actualment l'Elx CF juga a la Segona divisió.

Orígens i primers anys

El 1920, després de dues dècades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els més importants foren: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hèrcules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica i especialment, l'Illice, el més fort i millor organitzat.

Enmig d'aquell ambient d'exaltació, no tardà a sorgir la idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que se celebraven davant d'equips de poblacions properes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il·licitana que s'enfronte amb èxit al Bellas Artes d'Alacant". L'Alcalde Lorenzo Fenoll Serrano urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

Des del principi es discuteix sobre quin dels dos equips més importants (Gimnàstica i Illice) havia de convertir-se en l'equip hegemònic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tenir en compte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estava representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnàstica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la pólvora de la pirotècnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), així el 1923 va nàixer l'Elche Football Club.[1] En un començament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer càrrec de la formació del primer equip un dels cofundadors en Pedro Sánchez.

Plantilla actual

Segons la Lliga del Futbol Professional (LFP). Actualitzada a 1 de setembre de 2014

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Espanya Manu Herrera
2 DEF Uruguai Damián Suárez
3 DEF Xile Enzo Roco (cedit per l'Universidad Católica)
4 DEF Espanya David Lombán
5 DEF Espanya Domingo Cisma
6 MIG Espanya Pedro Mosquera
7 MIG Espanya Aarón Ñíguez
8 MIG Espanya Adrián González
9 DAV Espanya Cristian Herrera
10 DAV Catalunya Coro
11 MIG Cap Verd Garry Rodrigues (cedit pel Levski Sofia)
N. Pos. Nac. Jugador
14 DEF Espanya José Ángel Alonso
17 MIG Catalunya Víctor Rodríguez
18 DEF Espanya Sergio Pelegrín
19 DAV Espanya Álvaro Giménez
20 MIG França Fayçal Fajr
21 DEF Catalunya Edu Albácar (capità)
22 DAV Brasil Jonathas
24 MIG Croàcia Mario Pašalić (cedit pel Chelsea)
25 POR Polònia Przemysław Tytoń (cedit pel PSV)
 — MIG Bèlgica Gaby Mudingayi

Cos tècnic

Cos mèdic

Auxiliars

Estadi

Vista de l'Estadi Martínez Valero durant un partit entre l'Elx i el Tenerife

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

Assistència a l'estadi

  • Temporada 09/10:
    • Assistència mitjana: 8.892 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Vila-real B (32.752 espectadors)[2]
  • Temporada 10/11:
    • Assistència mitjana: 9.832 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Granada (36.540 espectadors)[3]
  • Temporada 11/12:
    • Assistència mitjana: 8.800 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Hèrcules (13.265 espectadors)[4]
  • Temporada 12/13:
    • Assistència mitjana: - espectadors
      • Millor entrada: Elx-[Futbol Club Barcelona B|]Barça B] (33.318 espectadors[5]

L'Himne

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

Uniforme

  • Uniforme titular: Fins al 1927 l'equipació de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
  • Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipatge, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
  • Tercer uniforme: Aquesta equipació ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

Títols

Promocions

Títols internacionals

Altres dades d'interés

  • Temporades a 1a: 20
  • Temporades a 2ª: 30
  • Temporades a 2a B: 7
  • Temporades a 3a: 19
  • Millor posició a la lliga: 5é (1a, temporada 1963-64)
  • Pitjor posició a la lliga: 20é (1a, temporada 1988-89)
  • Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
  • Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
  • Major golejada en contra:
  • Jugadors amb més partits disputats:
  • Jugadors amb més gols:
  • Jugadors amb més títols:
  • Porter menys golejat:
  • Jugador amb més gols en un partit:

Filial

Elx Il·licità

L'Elx CF Il·licità és l'equip filial de l'Elx Club de Futbol, anomenat popularment Ilicitano. Juga en el grup III de la Segona divisió B

Altres seccions esportives

A la temporada 2012/13 l'Elx Club de Futbol va fundar un equip de Futsal anomenat Elx CF Sala.[6] Actualment participa en la segona divisió i juga els seus partits al pavelló Esperanza Lag.

Jugadors destacats

Entrenadors destacats

Presidents

Afició

Afició de l'Elx (partit Múrcia - Elx el 21 d'octubre de 2012)

L'Elx Club de Futbol pot presumir d'haver tingut una de les millors aficions d'Espanya, malgrat que en l'actualitat, per la situació esportiva del club (24 anys sense estar a 1a Divisió) ja no té aquest seguiment massiu d'antany, on es van arribar a registrar 70.000 espectadors a l'Estadi Martínez Valero en un partit de 2a Divisió que l'enfrontava al Cadis CF en l'any 1981 i més recentment en el partit de la final de la promoció d'ascens a la Lliga BBVA celebrat el 18 de juny de 2011 on les grades de l'estadi van albergar 38.000 persones.

Actualment l'equip compta amb les següents penyes: Altzavares Nord (2008), Els Garrafons (1999), Els Patiors (1991), Elx Supporters (1994), Franja Verde (1998), Sentimiento Franjiverde (2009), Frente Franjiverde Guardamar (2012), Furia Franjiverde (2011), JoveElx (1982), Peña Franjiverde Vega baja (2010), Penya Altabix (2005), Zona 24 Arnal (2003), Brigadas Franjiverdes (2013) i Peña Popeye (2013).[7]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «1923-1953 La Fundación y los primeros pasos» (en castellà). Elx CF. [Consulta: 12∕10∕2011].
  2. ↑ http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-villarreal-cf-b/index/spielbericht_958207.html](32.752 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  3. ↑ http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-granada-cf/index/spielbericht_1113737.html](36.540 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  4. ↑ http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-hercules-cf/index/spielbericht_1127141.html](13.265 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  5. ↑ http://www.elchecf.es/cronica/barcelona-b--elche-cf2013](33.318 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  6. ↑ «Presentación del Elche C.F. Fútbol Sala Fútbol Base». (Elx C.F. Sala)(castellà)
  7. ↑ Penyes de l'Elx CF

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elx Club de Futbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elx_Club_de_Futbol&oldid=17343630»