Jeroni d'Estridó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«sant Jeroni» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «sant Jeroni (desambiguació)».
sant Jeroni

Pintura de Gaudenzio Ferrari, s. XVI (Milà, S. Giorgio al Palazzo)
confessor, Doctor de l'Església (1295), Pare de l'Església d'Occident
Nom secular Ἱερώνυμος, Eusebius Hieronimus Sofronius
Naixement 331-345
Stridon (Dalmàcia, prop de lactual Ljubljana, Eslovènia)
Defunció 30 de setembre del 420
Betlem (Palestina)
Enterrament Betlem; traslladat a la Basílica de Santa Maria la Major (Roma); el cap a la catedral de Nepi o San Lorenzo del Escorial
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge S. Maria Maggiore (Roma), Nepi
Festivitat 30 de setembre (occident); 15 de juny (orient)
Fets destacables Traductor de la Bíblia al llatí (Vulgata), teòleg
Iconografia Com a cardenal, amb hàbit vermell i capell, escrivint un llibre (la Vulgata); acompanyat d'un lleó; com a eremita, amb una calavera i un crucifix, fent penitència amb una pedra a la mà, colpesant-je
Patronatge Llibreters (a Barcelona i altres llocs); traductors, arxivers, arqueòlegs; exegetes; bibliotecaris, escriptors; Orde de Sant Jeroni

Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni (Hieronimus o Eusebius Hieronimus Sofronius, Ἱερώνυμος) (Stridon vers 331/345 -Betlem 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística. És venerat com a sant a tota la cristiandat i és un dels Grans Doctors de l'Església.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Stridon entre Dalmàcia i Pannònia, ciutat que fou destruïda pels gots el 377 i la situació de la qual és incerta. Els seus pares eren cristians. La data del seu naixement la indica Pròsper Aquitani en la seva crònica però d'altres autors no la segueixen, ja que el mateix sant diu que estudiava gramàtica en morir Julià l'Apòstata (363) i un naixement vers el 345 sembla més apropiat. El seu pare Eusebi li va donar una educació liberal i el va enviar a Roma per seguir els estudis: va estudiar-hi grec, llatí, retòrica i les diferents branques de la filosofia. Entre els seus mestres hi ha el famós Eli Donat. Va atribuir al seu professor li Donat[1] el proverbi famós pereant qui ante nos nostra dixerunt.

Llavors es va batejar a la Gàl·lia, i va visitar Trèveris. Va transcriure els comentaris d'Hilari sobre els salms i va quedar impressionat de la vida religiosa a la qual va decidir dedicar la seva vida. Va tornar a Roma i el 370 vivia a Aquileia i va començar el seu primer assaig teològic, De Muliere septics percussa. Una causa desconeguda (Subitus turbo me a latere tuo convulsit), el va fer marxar el 373 cap a l'est junt amb Innocenci, Evagri i Heliodor i va creuar Tràcia, Bitínia, Galàcia, Pont, Capadòcia i Cilícia fins a Antioquia on Innocenci va morir de febre i ell mateix es va posar malalt.


Allà va decidir abandonar l'estudi dels autors profans i dedicar-se únicament a la vida contemplativa. Després d'escoltar Apol·linar, bisbe de Laodicea, es va retirar el 374 al desert de Calcis, on va romandre quatre anys en la més rígida observança de les pràctiques dels monjos ascetes i durant els quals va estudiar l'hebreu.


Va sortir del retir quan va esclatar la lluita entre Meleci i Paulí a Antioquia i va donar suport a Paulí (379) i fou ordenat prevere amb exempció d'exercir els deures regulars dels eclesiàstics. Va anar aleshores a Constantinoble, on va romandre uns tres anys i on va gaudir de l'amistat de Gregori Nazianzè, va perfeccionar el seu grec i va fer algunes traduccions, entre elles, la crònica d'Eusebi de Cesarea.

El 381 va morir Meleci però la lluita va seguir perquè els seus partidaris li van nomenar un successor (Flavià). El 382 es va fer un concili a Roma per intentar posar fi al cisma, en el qual Jeroni va actuar de secretari. Va romandre a Roma tres anys. La seva fama d'home eloqüent, erudit i sant va arribar en aquest temps al seu punt més alt. Va exercir una gran influència sobre dones, especialment vídues, fins al punt que els mateixos religiosos el van començar a atacar i a fer insinuacions.

A la mort de Damas I, que li feia de patró, el 384, va sortir de Roma el mes d'agost del 385 amb alguns amics i va passar per Rhegium i fins a Xipre on fou rebut per Epifani I de Constància, bisbe de Salamina que llavors s'anomenava Constància, i finalment fins a Antioquia. Allà se li van unir altres seguidors, la rica vídua Paula i la seva filla Eustòquia, i altres dones, i tots junts van fer una volta per Terra Santa, van visitar Egipte i van tornar a Palestina el 386.

Es van establir a Betlem on Paula va construir quatre monestirs, tres de monges i un de monjos; Paula fou abadessa d'un dels primers fins a la seva mort el 404 quan la va succeir la seva filla. Jeroni fou abat del monestir de monjos i en aquest retir va romandre la resta de la seva vida, treballant com a abat i escrivint llibres. En aquest temps els pelagians van assaltar el monestir i Jeroni es va escapar amb dificultat i va romandre dos anys fora (416-418). Va tornar el 418 i va morir el 30 de setembre del 420.

Obres[modifica | modifica el codi]

Cova de Sant Jeroni a Betlem.
Santa Maria la Major de Roma .
Cripta de Santa Maria la Major (Roma), on hi ha les restes del sant.
Una tradició diu que la Catedral de Nepi guarda el cap de Sant Jeroni.

De Sant Jeroni resten quatre tipus d'obres:

  • a) Epístoles
    • Epístoles teològiques
    • Epístoles Polèmiques
    • Epístoles morals
  • b) Tractats
    • 1. Vita S. Pauliprimi Eremitae
    • 2. Vita S. Hilarionis Eremitae
    • 3. Vita Malchi Monachi captivi
    • 4. Regula S. Pachomii
    • 5. S. Pachomii et S. Theodorici Epistolae et Verba Mystica
    • 6. Didymi de Spiritu Sancto Liber III
    • 7. Altercatio Luciferiani et Orthodox
    • 8. Adversus Helvidium Liber
    • 9. Adversus Jovinianum Libri II
    • 10. Contra Vigilantium Liber
    • 11. Contra Joannem Hierosolymitanum
    • 12. Apologetici adversus Rufinum Libri III
    • 13. Dialogi contra Pelagianos
    • 14. De Viris Illustribus s. De Scriptoribus Ecclesiaslicis
    • 15. De Nominibus Hebraicis
    • 16. De Situ et Nominibus locorum Hebraicorum
  • c) Comentaris sobre la Biblia
    • 1. Quaestionum Hebraicarum in Genesim Liber
    • 2. Commentarii in Ecclesiasten
    • 3. In Canticum Canticorum Tractatus II
    • 4. Commentarii in Iesaiam
    • 5. Homiliae novem in Visiones Iesaiae ex Gracco Origenis
    • 6. Commentarii in Jeremiam
    • 7. Commentarii in Ezechielem
    • 8. Commentarius in Danielem
    • 9. Homiliae Origenis XXVIII in Jeremium et Ezechielem
    • 10. Commentarii in XII Prophetas minores
    • 11. Commentarii in Matthaeum
    • 12. Homiliae XXXIX in Lucam ex Origene
    • 13. Commentarii in Pauli Epistolas
    • 14. Chronica Eusebii
  • d) Biblioteca divina
  • e) Un cinquè tipus són les obres perdudes, algunes certes i d'altres dubtoses. Les obres que van existir en algun moment i són segures, són:
    • 1. Interpretatio vetus SS. V. T. ex Graeco τῶν LXX. emendata,
    • 2. Evangelium juxta Hebraeos
    • 3. Specimen Commentarii in Abdiam
    • 4. Commentarii in Psalmos
    • 5. Commentarioli in Psalmos
    • 6. Versio Latina Libri Origeniani Περὶ Ἀρχῶν
    • 7. Versio Libri Theophili Episcopi Alexandrini in S. Joannem Chrysostomum
    • 8. Epistolae (cartes conegudes però que no es conserven)
  • Les obres desaparegudes de les que l'existència o autoritat no és segura, són:
    • 1. Quaestiones Hebraicae in Vetus Testamentum
    • 2. Commentarii breviores in XII Prophetas ὑπομνήματα dicti.
    • 3. Libri XIV in Jeremiam
    • 4. Alexandri Aphrodisei Commentarii Latine conversi
    • 5. Liber ad Abundantium (o Antium).
    • 6. De Similitudine Carnei Peccai contra Manichaeos

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Christian Lehman, «Elius Donatus»
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni d'Estridó