L'or del Rin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'or del Rin
Les filles del Rin lamenten la pèrdua de l'or del Rin, d'Arthur Rackham
Les filles del Rin lamenten la pèrdua de l'or del Rin, d'Arthur Rackham
Títol original: Das Rheingold
Llengua original: alemany
Gènere: drama musical
Música: Richard Wagner
Llibret: Richard Wagner
Actes: 4 quadres
Estrena: 22 de setembre de 1869
Teatre: Teatre de la Cort de Munic
Estrena al Liceu: 30 de març de 1910
Personatges:

Das Rheingold (L'or del Rin) és la primera de les quatre òperes que componen L'anell del nibelung de Richard Wagner. Es va estrenar al Teatre Nacional de Munic el 22 de setembre de 1869, amb August Kindermann en el paper de Wotan, Heinrich Vogl com a Loge, i Wilhelm Fischer com a Alberich.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: L'anell del nibelung

Sinopsi argumental[modifica | modifica el codi]

Quadre I[modifica | modifica el codi]

Das Rheingold s'inicia amb un preludi de 136 compassos sense modulació basat en un triple acord de Mi bemoll que representa els moviments constants i eterns del riu Rin. Richard Wagner va generar aquesta melodia mentre es trobava mig adormit. El poder de la música s'eleva mentre el teló ascendeix. Les tres donzelles del Rin (Rheintöchter): Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, juguen entre elles al fons del riu Rin. Alberich, un nan nibelung, apareix de les profunditats i intenta seduir les donzelles. Les tres dames es burlen de l'aspecte poc atractiu d'Alberich i dels seus intents de seduir-les, la qual cosa causa la ira del nan. Alberich nota la brillantor daurada que emana d'una roca pròxima i pregunta a les donzelles quina n'és la causa. Les tres responen que és l'or del Rin (Rheingold), el qual va ser posat sota la seua cura per son pare Wotan. Després les dames expliquen que només aquell que renuncie a l'amor podrà crear un anell a partir de l'or del Rin. L'anell permetria al seu amo dominar el món. Les tres donzelles creuen que el luxuriós nan no és una amenaça per a l'or del Rin, però Alberich s'amoïna per les burles de les tres dames, declara que renuncia a l'amor i fuig amb l'or.

Quadre II[modifica | modifica el codi]

Els gegants s'enduen a Freia

Wotan, rei dels déus, dorm en el cim d'una muntanya junt amb Fricka, la seua esposa. Fricka desperta i aconsegueix a veure un magnífic castell a la seua esquena. Desperta a Wotan, i aquest li fa saber que la seva nova llar ha estat construïda. Els gegants van completar l'obra i a canvi Wotan els va oferir Freia, la deessa de l'amor. Fricka es troba consternada per la seua germana, però Wotan confia que no haurà de complir la seua paraula.

Freia apareix horroritzada; la segueixen els gegants Fasolt i Fafner. Fasolt demanda que se li pague pel treball que va realitzar i declara que el poder de Wotan es deriva dels tractats que hi ha inscrit sobre la seua llança i entre aquests es troba el pacte que va fer amb els gegants. Donner, déu del tro, i Froh, déu de la primavera, apareixen per a poder defensar la seua germana però Wotan els deté, ja que no pot rompre la paraula donada als gegants.

Loge, déu del foc, apareix just a temps i Wotan confia que la saviesa del semi-déu l'ajudarà a trobar una manera de no complir l'acord amb els gegants. Loge narra com Alberich ha robat l'or del Rin (Rheingold) i ha forjat un poderós anell utilitzant el metall. Wotan, Fricka i els gegants immediatament comencen a pensar la manera d'apoderar-se de l'anell; Loge suggereix una manera de robar-li l'artefacte al nan. Fafner demana que l'anell sigui la forma de pagament pel castell de Wotan, en compte de Freia. Els gegants se'n van però se'n porten Freia com a ostatge.

Les pomes daurades de Freia havien permès que els déus es mantingueren joves permanentment, però amb la seua absència comencen a envellir i a deteriorar-se. L'única manera de revertir això és aconseguir l'anell per a poder rescatar Freia. Wotan i Loge descendeixen al món terrestre a la recerca de l'anell.

Hi ha un intermedi orquestral que "narra" el descens de Loge i Wotan cap al Nibelheim. Un dels detalls característics de l'intermedi és la disminució del volum de l'orquestra perquè puguen escoltar-se divuit encluses que descriuen la tasca dels nibelungs que Alberich té esclavitzats.

Alberich esclavitza els nans nibelungs.

Quadre III[modifica | modifica el codi]

Al Nibelheim, Alberich ha esclavitzat la resta dels nans nibelungs. El nan ha obligat que el seu germà, Mime, li forge un casc màgic, el Tarnhelm. El Tarnhelm permet que Alberich es torne invisible i així puga turmentar encara més els seus súbdits.

Wotan i Loge arriben al seu destí final i es troben a Mime, qui els conta la història de l'anell i es queixa de la misèria en què viuen els nibelungs sota el domini d'Alberich. Mentrestant, Alberich obliga que els seus esclaus emmagatzemin vastes quantitats d'or i quan acaben la seua tasca els despatxa per a poder atendre els dos visitants. Alberich anuncia els seus plans de dominar el món i després Loge l'enganya perquè li mostre el poder del Tarnhelm, la qual cosa porta a Alberich a convertir-se en un drac i després en un gripau, moment que aprofiten els dos visitants per a capturar-lo.

Quadre IV[modifica | modifica el codi]

En el cim de la muntanya, Wotan i Loge obliguen a Alberich a lliurar la seua fortuna a canvi de la seua llibertat. Els déus li deslliguen la mà dreta, amb la qual utilitza l'anell per a convocar als seus esclaus perquè presenten l'or als déus. Una vegada lliurat l'or, Alberich demana que se li torne el Tarnhelm, però Loge diu que és part del rescat per la seua llibertat. Finalment, Wotan li demana l'anell, i tot i que Alberich es nega a lliurar-lo, Wotan li l'arrabassa i el posa sobre el seu dit. Aquest acte enfurisma Alberich, qui llança una maledicció sobre l'anell: fins que no li siga tornat, aquell que no el posseïsca el desitjarà i aquell que el posseïsca només rebrà penes i mort.

Fricka, Donner i Froh apareixen i són rebuts per Wotan i Loge, que mostren l'or que s'utilitzarà per a rescatar Freia. Fasolt i Fafner tornen amb Freia. Des de l'inici, els dos insisteixen a demanar l'or suficient per tapar completament Freia. Una vegada s'amuntega tot l'or, Wotan ha de lliurar encara el Tarnhelm per a poder complir la demanda de Fasolt i Fafner. Finalment, Fasolt li mostra que hi ha un petit buit a la pila d'or, que només podrà ser cobert amb l'anell. Wotan es nega a lliurar l'anell, i per tant els gegants anuncien que s'enduran Freia novament.

Sobtadament Erda, deessa primigènia de la terra i la dona més sàvia del món, s'apareix. Erda advertix Wotan sobre la maledicció de l'anell i per tant li demana que l'abandone. Wotan, consternat, lliura l'anell i Freia és alliberada. Mentrestant els gegants es divideixen el tresor i s'inicia una disputa sobre quin dels dos rebrà l'anell. Fafner mor Fasolt a colps i es retira amb tota la fortuna. Un Wotan horroritzat s'adona del terrible poder que té la maledicció d'Alberich.

Finalment els déus es preparen per a entrar a la seua nova llar. Donner crea una tempesta elèctrica i una vegada acabada Froh invoca un arc de Sant Martí que els déus utilitzen com a pont per a penetrar en el seu castell. Wotan els guia cap al castell, el qual anomena Valhalla. Fricka pregunta a Wotan sobre el significat del nom i la resposta és que serà revelat en un futur.

Loge, que sap que el fi dels déus s'acosta, no segueix els altres al Valhalla. En el riu, les tres filles del Rin (Rheintöchter) lamenten la pèrdua del seu or. El teló cau.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'or del Rin


L'anell del nibelung
L'or del Rin | La valquíria | Sigfrid | El capvespre dels déus