L'ou com balla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'ou com balla a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Palau del Lloctinent
L'ou com balla a la Catedral de Barcelona

L'ou com balla és una tradició que té lloc a diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi, originada, sembla, a la Catedral de Barcelona.[1]

Hi ha constància que al segle XVI ja es feia a la font del claustre de la Catedral de Barcelona, on se n'encarregaven els escolans. L'ou, un cop buit i amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat l'ou, es col·loca sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. A més, la font habitualment es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.

A partir del de la catedral, també es va fer al veí pati de la Casa de l'Ardiaca, i, a partir dels anys vuitanta del segle XX, en altres patis del centre de la ciutat de Barcelona. A banda, altres ciutats i viles van començar a fer-ho o han continuat amb una tradició antiga.

  • A Igualada balla a la plaça Pius XII.
  • A Sitges es pot trobar al Museu Maricel.
  • A Tarragona Per l'any 1933, el canonge Dr. Josep Vallès i Barceló va començar a ornamentar el jardí i va fer ballar l'ou a la font del claustre de la Catedral,. La cosa prengué volada, sobretot després de la guerra, amb l'assistència de les autoritats a la inauguració. En l'actualitat ho preparen un equip; que és format per voluntàries i voluntaris un florista i el sagristà de la Catedral.
  • A Solsona balla a la Plaça de Sant Joan, cada 24 de juny (diada de Sant Joan).

També se sol fer a Martorell, Lleida, Cardona, Vic i Arenys de Munt, entre d'altres.

Explicació científica[modifica | modifica el codi]

Efecte Coanda
Article principal: Efecte Coandă

L'explicació de per què s'aguanta l'ou com balla, ens la dóna l'efecte Coandă, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer.

Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l'ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L'ou, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l'ha empès l'arròs, i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.

Si repetim aquesta experiència amb un fluid aquest, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l'ou tendirà a anar cap a l'aigua que l'empeny. En el cas de l'ou com balla, l'aigua l'estira en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat i així el manté en equilibri.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noticia sobre L'Ou com balla
  2. de Mena, José María. «3». A: Plaza&Janes Editores, S.A.. Curiosidades y leyendas de Barcelona (en castellà), 1992, pàgina 91. ISBN 84-01-37393-X. «En època més recent, en aquest segle, es va implantar també el costum en el sortidor que hi ha al pati de la Casa de l'Ardiaca.» 
  3. Palau Centelles (Barcelona)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ou com balla