La Vall d'Almonesir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall d'Almonesir
Vall de Almonacid
Bandera de la Vall d'Almonesir Escut de la Vall d'Almonesir
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de la Vall d'Almonesir respecte del País Valencià Localització de la Vall d'Almonesir respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de La Vall d'Almonesir
Vista de La Vall d'Almonesir
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Valler, vallera
Predom. ling. Castellà
Superfície 21,12 km²
Altitud 441 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
270 hab.
12,78 hab/km²
Coordenades 39° 54′ 14″ N, 0° 27′ 24″ O / 39.90389°N,0.45667°O / 39.90389; -0.45667Coord.: 39° 54′ 14″ N, 0° 27′ 24″ O / 39.90389°N,0.45667°O / 39.90389; -0.45667
Distàncies 63,6 km de València
62 km de Castelló de la Plana
9 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP i 2 PSPV
José Antonio Cases Mollar (PP) (2007)
Codi postal 12414
Codi territorial 12125
Festes majors Inmaculada Concepció
8 de desembre
Dies de mercat Dimarts i dissabte
Web

La Vall d'Almonesir (en castellà, Vall de Almonacid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Castellnou, Gaibiel, Xèrica, Matet i Navaixes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga; la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc. La localitat es troba situada en el vessant oriental de la Serra d'Espadà pel que presenta grans desnivells encara que a causa de la proximitat al mar les altures no són excessivament elevades.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat haver-se trobat deixalles del Bronze i iberes, aquesta comença amb els àrabs que hi aixecaren el castell d'Almonesir, gènesi de l'actual casc urbà. Fou donada, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest senyoriu comprenia els actuals termes d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer el senyoriu passà, almenys, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) i les del duc de Sessa. Fou venut en 1437 per Vidal de Castellà i en 1581 fou comprada per Dionís de Reus a Antoni de Cardona, i donada aquell mateix any a la comtessa d'Aranda, que el 1582 donava una nova carta pobla. La retirada a la vida monacal del comte d'Aranda deixa la Vall en mans de Pere d'Urrea el qual, en maig de 1610, obligat per la despoblació soferta a ran de l'expulsió dels moriscs, donà de bell nou carta pobla a 65 famílies procedents d'Aragó. Posteriorment recauria en la casa de Castel Rodrigo.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que s'hi n'extrau, manté l'economia local. Artesanalment continuen fabricant-se forques i mànecs de fusta per a les eines.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1970 1981 1991 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
893 879 777 757 643 613 538 469 309 271 266 293 292 284 272 266 269 278 279 275 267

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Pérez Torres CDS
1983 - 1987 Victorino Vicente CDS
1987 - 1991 Jesús Sebastián Blay CDS
1991 - 1995 Jesús Sebastián Blay CDS
1995 - 1999 José Manuel Pérez Blay PP
1999 - 2003 José Manuel Pérez Blay PP
2003 - 2007 José Antonio Cases Mollar PP
2007 - 2011 José Antonio Cases Mollar PP
Des del 2011 José Antonio Cases Mollar PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Passejar pel poble és evocar l'època musulmana pels seus carrers estrets i torts on encara es poden trobar llenços de la muralla.

  • Església de la Puríssima Concepció. Del segle XV.

Temple barroc d'una nau amb quatre trams, va ser refet i es conserva el retaule gòtic de Sant Valer, procedent de la capella homònima del claustre catedralici de Sogorb, donat pel cabild amb motiu de l'incendi. Pot datar-se cap a 1436 i segons anàlisi recent, és obra d'un mestre desconegut.

Aquest castell situat en les proximitats d'Algímia d'Almonesir però en el terme municipal de la Vall d'Almonsir és d'origen musulmà. És l'únic cas al País Valencià de ribat (monestir musulmà fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.

Exercia la seva influència sobre una vasta zona que incloïa els municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i la pròpia La Vall d'Almonesir perquè aquestes mancaven de castell propi, però va deixar d'exercir les seves funcions militars en el segle XVI.

Encara que sembla de planta irregular a causa de l'accidentat del terreny, reconstruccions sobre el paper i fotografies aèries han demostrat que la planta del castell era perfecta rectangular. A pesar que el seu estat és de ruïnes es conserven grans llenços de la muralla dels dos recintes existents així com diversos elements auxiliars. Però per sobre de tot el que destaca és la torre de l'homenatge, de quatre altures.

  • Casa-palau. Del segle XVI.
  • Masia La Matuta.
  • Torre morisca. Al pati de la Casa Badia.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. En honor a la Immaculada Concepció, el 8 de desembre.
  • Sant Gil. Festa dels jubilats i pensionistes, l'1 de setembre.
  • Sant Pere. Festa de l'associació de dones, el 29 de juny.
  • Festes d'estiu. Al mes d'agost, en honor a la Divina Pastora, Crist de la Sang i Verge dels Dolors.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Almonesir