Maurits Cornelis Escher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Escher».
Museu Escher a la Haia

Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898, Leeuwarden, Països Baixos- 27 de març de 1972, Laren, Països Baixos) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les.

Biografia[modifica | modifica el codi]

M.C. Escher va néixer a Ljouwert, Països Baixos, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundària de Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Disseny Ornamental de Haarlem amb S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. El 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per els estudis.

Escher de jove[modifica | modifica el codi]

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, va néixer a Ljouwert, Països Baixos. Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins als tretze anys.

Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutel·la de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins al 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels nazis.

El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especiament en el gravat de la fusta.

Escher d'adult[modifica | modifica el codi]

Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins al 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins al 1970.

La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Obra[modifica | modifica el codi]

Escultura basada en un dibuix d'Escher
Façana d'un edifici a Madrid que reproduïx un dels dissenys continguts en Metamorphosis II.

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de constuir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L'obra d'Escher té un fort component matemàtic, i molts dels mons que va dibuixar són construïts entorn d'objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu ús magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.

Llista d'obres seleccionades[modifica | modifica el codi]

(Títols en anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurits Cornelis Escher Modifica l'enllaç a Wikidata