Quartell

Quartell

Escut d'armes
Església de Santa Anna
Localització
39° 44′ 15″ N, 0° 15′ 50″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Camp de Morvedre
Capital	Quartell
Població humana
Població	1.672 (2023) (522,5 hab./km²)
Gentilici	Quarteller, quartellera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	3,2 km²
Altitud	40
Limita amb	Almenara Quart de les Valls Faura Benavites Sagunt
Patrocini	àngel de la guarda
Organització política
• Alcalde	Pere Campos Giménez (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46510
Codi INE	46103
Codi ARGOS de municipis	46103
Lloc web	quartell.es

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Geografia

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86,3% del total del sòl; i la no productiva del 13,8%. Les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, envolten a la vall que està la població, el qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

Història

Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana; la primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona; en 1330 és el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 és el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseeix el senyoriu fins al 1349 en què l'és confiscat el lloc que és comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munyós torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins al moment de l'expulsió era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó; en 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roís de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindivisos de Quartell donen carta pobla al quasi despoblat lloc; des d'aleshores fins al 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler; en 1869 s'adherí a la causa carlista fins i tot amb una milícia armada composta pels veïns del poble. Com a curiositat, en 2006 aquest menut municipi valencià va saltar a les primeres planes de tota la premsa per haver sigut triat com a poble pilot per a l'estudi antropomètric de les dones de l'estat per a la unificació de talles.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.348	1.356	1.361	1.374	1.366	1.369	1.369	1.395	1.410	1.431

Economia

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 de Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís), 4 de Partit Popular i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Quartell
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís)	Fitxer:Quartell-pel-Canvi.png	Pere Campos Giménez	450	45,97%	4 ()
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Francisco Huguet Queralt	401	40,96%	4 (-1)
	Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà	Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png	Vicent Arlandis Royo	118	12,05%	1 (+1)
	Vots en blanc			10	1,02%
Total vots vàlids i regidors				979	100 %	9
	Vots nuls			38	3,74%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.017	78,90%**
Abstenció				272*	21,10%**
Total cens electoral				1.289*	100 %**
Alcalde: Pere Campos Giménez (Quartell pel Canvi) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 4 de Quartell pel Canvi i 1 d'EUPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Sagunt. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Quartell és Pere Campos Giménez de Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Miguel Marqués Marqués	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Torrente Oller	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Huguet Queralt	PP	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Huguet Queralt	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Huguet Queralt	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Huguet Queralt	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Huguet Queralt	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Huguet Queralt	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Francisco Huguet Queralt	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pere Campos Giménez	PSPV-Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Església de Santa Anna

L'Auditori

• Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.

• 
  Campanar
• 
  Façana i campanar
• 
  Pica baptismal
• 
  Altar major
• 
  Capella de la comunió
• 
  Creuer
• 
  Cúpula creuer
• 
  Volta nau central
• 
  Cor

• Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seva organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del com s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges, sobre aquesta se situa el pis senyorial i finalment en "l'andana" se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seva conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.

• 
• 
• 

• Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.

• 
  Façana
• 
  Maquinaria molí d'arrós
• 
  Maquinaria molí d'arrós
• 
  Instal·lacions molí d'arrós

• Safareig Municipal. Encara en ús.

• 
• 
• 

• L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

Llocs d'interés

• El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (València hipánica, peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
• Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

Festes i celebracions

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament se celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

Esports

Com és tradició a la resta de municipis de la subcomarca de La Vall de Segó la Pilota Valenciana està arrelada a aquests pobles inclòs a Quartell. L'Esportiu Quartell, nascut en 1967, és un dels clubs de bàsquet més coneguts i populars de la comarca.

Personatges il·lustres

Quartell té entre fills il·lustres Josep Polo de Bernabé i Borràs (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un reconegut pianista a escala internacional.

Articles relacionats

• Unió Musical Quartell

Enllaços externs

• Ajuntament de Quartell
• Mancomunitat de les Valls
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.