Quer (orografia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós. En algunes ocasions aquests quer foren utilitzats durant l'edat mitjana per construir-hi fortificacions al damunt. Hi ha abundants referències a l'Ariejaoccitanoparlant— i en contrades catalanoparlants. Paraula en desús d'origen mil·lenari, relicte en contrades catalanes i adjacents. Significa "penyal", "roca". Segons Joan Coromines i Vigneaux l'apel·latiu quer s'originaria de «cariu», d'origen preromà.[1] L'Institut d'Estudis Catalans recull l'opinió d'un origen preindoeuropeu o celta. Així mateix, esmenta la hipòtesi de Meyer-Lübke[2] segons la qual quer derivaria del prellatí KARRI, que hauria evolucionat fins al HARRI (pedra) del basc actual, hipòtesi compartida per Rohlfs,[3] però la posa en dubte pel fet que els topònims que utilitzen quer (Queralbs, Queralt, ...) ho fan amb una sola "r". Segons altres tindria l'arrel prellatina KER, que significaria tant "lloc on viure" com "sobre un roquer".

Usos[modifica | modifica el codi]

Quer i quera s'utilitzava en època medieval per referir-se a una penya, una roca prominent. A vegades, quers situats en llocs estratègics i gràcies a les seves condicions, eren utilitzats pels nadius per a controlar el territori situat al seu dessota i dels seus accessos per valls, congosts, collades. S'hi s'edificaren estructures per protegir els guaites de les inclemències meteorològiques que, amb el temps, i depenent de la importància de consolidar la posició, s'optimitzaren alçant murs tot al voltant, arran dels espadats, convertint-los fàcilment defensables. Alguns castells amb quer al seu nom foren utilitzats per refugiar-se pels càtars durant la seva persecució.

Topònims[modifica | modifica el codi]

Nombrosos elements corresponen a indrets del Principat, d'Andorra i de les comarques catalano/occitano-parlants de la Franja d'Aragó, Arieja i Pirineus Orientals que usen aquest vocable.

Densitat[modifica | modifica el codi]

Quers són esmentats majorment en zones pirinenques i prepirinenques, tot i que el seu ús avançà tímidament cap al sud durant el procés de conquesta dels territoris musulmans.

És al sud-oest de Sèish (Arieja) on es troba una major densitat de topònims quer.

Localització[modifica | modifica el codi]

A l'Arieja, en un espai d'uns 100 km², es localitzen: deu quers, muntanyes d'entre 1.200-2.400 m. aproximadament (Quer dera Horca, Q. Joan, Q. Trencat, Q. deth Bacivèr, Q. deth Musc, Q. Rond, Q. des Abelhes, Q. de Madrits i Q. Long des Comèths), i un tuc (Tuc de Quer Negre) i una edificació (Cap deth Quer) que utilitzen el mot com a denominació pròpia.

A part dels esmentats de l'Arieja trobem:

Utilitzen el mot "quer" com a prefix:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Coromines i la filologia romànica editat per Maria Teresa Cabré,Maria Prat Sabater,Joan Torruella i Casañas. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-490-2546-4. 
  2. Meyer-Lübke, Wilhelm. Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen, sprachwissenschaftlich und historisch dargestellt, 1925. 
  3. Rohlfs, Gerhard. Le Gascon. Études de philologie pyrénéenne., 1935.