Edifici

Un edifici (del llatí aedificĭum)^[1] és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.^[2]^[3] L'ús que es pot donar a un edifici seria, entre d'altres, habitatge, treball (oficines, industrial, serveis, comerç), emmagatzematge, ensenyament, polític, sanitari, social, cultural, esportiu, transport, religiós, etc.

Amb el temps es van millorar les tècniques de construcció i es va començar a decorar diverses parts dels edificis, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució...), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.

Definicions[modifica]

La paraula "edifici" és alhora un substantiu i un verb: l'estructura en si i l'acte de fer-la. Com a substantiu, un edifici és una 'estructura que té un sostre i parets i es troba més o menys permanentment en un lloc.';^[4] "hi havia un edifici de tres pisos a la cantonada"; "Era un edifici imponent". En la interpretació més àmplia, un mur és un edifici.^[5] Tot i això, la paraula "estructura" s'usa de manera més àmplia que "edifici", incloses les formacions naturals i artificials,^[6] i no necessàriament té parets. És més probable que una estructura s'utilitzi per a un mur per exemple. L'Sturgis' Dictionary va incloure que "[la construcció] difereix de l'arquitectura en l'exclusió de tota idea de tractament artístic; i difereix de la construcció en la idea d'excloure el tractament científic o altament hàbil."^[7] Hi ha ús com a verb, el de construir [un edifici].

Al llarg de la història han aparegut nombrosos noms d'edificis per designar-los segons la seva aparença, proporcionant una fita desitjada pel seu disseny arquitectònic (amfiteatre, cúpula, rotonda, gratacels, etc.) i després més sovint en el període modern proporcionant una fita d'acord amb la seva funció d'ús que s'ha tornat comú (molí, hotel, escola, etc.).

L'alçada estructural en l'ús tècnic és l'alçada del detall arquitectònic més alt en la construcció des del nivell del carrer. Depenent de com es classifiquin, les agulles i els pals poden o no estar inclosos en aquesta alçada. En general, no s'inclouen aquests pals utilitzats com a antenes. La definició d'"edifici de poca alçada versus edifici de gran alçada" és un tema de debat, però generalment tres pisos o menys es considera de poca alçada.^[8]

Després de l'establiment de la indústria amb les seves persones jurídiques assimilades a individus,^[9] les ocupacions empresarials han adquirit el caràcter generalitzat de ser recents i efímeres i també múltiples. Es pot veure que la creació de noms específics que designen edificis amb conformacions específiques (trefilat, corda, adobat, etc.) s'atura a favor de noms compostos per designacions genèriques d'habitacions, fàbrica o edifici associat amb una característica tant en funció com en forma (fàbrica de productes primaris, fàbrica de productes químics, edifici d'oficines d'assegurances, poliesportiu, etc.) corresponent a l'estat de establiment que inclou institució, empresa, construcció.^[10]

Història[modifica]

La història de l'arquitectura és una subdivisió de la història de l'art encarregada de l'estudi de l'evolució històrica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions. Aquesta disciplina, així com qualsevol altra forma de coneixement històric, està subjecta a les limitacions i les potencialitats de la història com a ciència: existeixen diverses perspectives en relació al seu estudi. En la majoria dels casos -encara que no sempre- els períodes estudiats corren paral·lels als de la història de l'art i existeixen moments en què les estètiques se sobreposen o es confonen. No és d'estranyar que una estètica avantguardista en les arts plàstiques encara no hagi trobat la seva representació en l'arquitectura i viceversa.

Hi ha una clara prova de construcció d'habitatges des del voltant del 18000 aC.^[11] Els edificis es van fer comuns durant el Neolític (vegeu arquitectura neolítica).^[12] El jaciment arqueològic de Çatal Höyük a Turquia (6000-7000 aC) és un dels molt primers exemples, així com Jericó a Cisjordània (6000 aC).

Arquitectura clàssica[modifica]

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Elements dels edificis[modifica]

Parts del cos d'un edifici són:

Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.
Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dona pas a les altres.
Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.
Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i l'entrellaçament donat als materials emprats en l'obra.
El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i les voltes.

Creació[modifica]

La pràctica de dissenyar, construir i operar edificis sol ser un esforç col·lectiu de diferents grups de professionals i oficis. Segons la mida, la complexitat i el propòsit d'un projecte de construcció en particular, l'equip del projecte pot incloure:

Un promotor immobiliari que assegura finançament per al projecte;
Una o més institucions financeres o altres inversors que proporcionen el finançament
Autoritats locals de planificació i codi.
Un supervisor que realitza un ALTA/ACSM i estudis de construcció al llarg del projecte;
Gerent de la construcció que coordina l'esforç dels diferents grups de participants del projecte;
arquitectes i enginyers estructurals llicenciats que proporcionen disseny d'edificis i preparen documents de construcció;
Les principals disciplines d'enginyeria de disseny que normalment inclourien els següents professionals: serveis de construcció Civil, Estructural, Mecànica o HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat) i Serveis Elèctrics d'Edificació, Fontaneria i Sanejament. També hi poden participar altres possibles especialistes en enginyeria de disseny, com incendis, acústica, enginyers de façanes, física d'edificis, telecomunicacions, AV (audiovisual), BMS (sistemes de gestió d'edificis), controls automàtics, etc. Aquests enginyers de disseny també preparen documents de construcció que s'emeten a contractistes especialitzats per obtenir un preu per les obres i seguir les instal·lacions.
Arquitecte paisatgista;
Dissenyadors d'interiors;
Altres consultors;
Contractistes que brinden serveis de construcció i instal·len sistemes de construcció com control de clima, elèctric, fontaneria, decoració, protecció contra incendis, seguretat i telecomunicacions;
Agents de màrqueting o arrendament;
Administradors d'instal·lacions que són responsables d'operar l'edifici.

Independentment de la seva grandària o ús previst, per exemple tots els edificis als EUA han de complir amb les ordenances de zonificació, codis de construcció i altres reglamentacions com codis contra incendis, codis de seguretat humana i estàndards relacionats.

Els vehicles, com remolcs, caravanes, vaixells i avions de passatgers, es tracten com a "edificis" a efectes de seguretat humana .

Propietat i finançament[modifica]

Instal·lacions dels edificis[modifica]

Una instal·lació constructiva^[13] és qualsevol tipus de xarxa o equip fix que permet el subministrament i operació dels serveis que ajuden els edificis a complir les funcions per a les quals han estat dissenyats. La majoria d'edificis tenen instal·lacions, ja siguin habitatges, fàbriques, hospitals, etc., Que en alguns casos són específiques de l'edifici al qual serveixen. Les instal·lacions porten, distribueixen i/o evacuen l'edifici matèria, energia o informació, de manera que poden servir tant per al subministrament i distribució d'aigua o electricitat com per a la distribució d'aire comprimit, oxigen o formar una xarxa telefònica o informàtica.

Serveis de construcció[modifica]

Planta física[modifica]

Qualsevol edifici requereix una certa quantitat general d'infraestructura interna per funcionar, que inclou elements com a calefacció/refrigeració, energia i telecomunicacions, aigua i aigües residuals, etc. Especialment a edificis comercials (com oficines o fàbriques), aquests poden ser sistemes extremadament complexos que ocupen grans quantitats d'espai (de vegades ubicats en àrees separades o pisos dobles/sostres falsos) i constitueixen una gran part del manteniment regular requerit.

Sistemes de transport[modifica]

Sistemes per a transport de persones dins d'edificis:

Ascensor
Escala mecànica
Passet rodant (horitzontal i inclinada)

Sistemes per al transport de persones entre edificis interconnectats:

Futurs edificis hipotètics[modifica]

Els avenços en la tecnologia de la construcció, noves idees, etc. poden permetre (o exigir) la construcció de nous tipus d'edificis i complexos, com ara una arcologia.

Impactes ambientals[modifica]

Els principis de la bioconstrucció són els generals de l'ecologisme: parteixen de l'afany de conscienciar que el planeta és casa nostra i, per tant, és una responsabilitat envers nosaltres mateixos i les generacions futures cuidar-lo i preservar-lo en òptimes condicions, a ell i als éssers que l'habiten. Edificar tanmateix causa un gran impacte en el medi ambient. La bioconstrucció pretén minimitzar-lo, ajudant a un desenvolupament sostenible, que no esgoti els recursos. També tracta d'aconseguir un hàbitat saludable. La construcció bioclimàtica s'ha d'entendre com la manera de construir respectuosa amb el medi que l'envolta.

En el moment de pensar l'edifici s'han de tenir en consideració els següents aspectes:

Gestió del sòl
Gestió de l'aigua
Gestió de l'aire
Gestió de l'energia
Consum i desenvolupament local

La construcció ecològica, per tant, és una manera de crear un hàbitat adequat a l'ésser humà, respectant de la millor manera que es pugui el medi on s'assenta. Així mateix té en compte factors com la proximitat i l'ús de materials fàcils d'utilitzar, amb la menor despesa energètica possible. L'objectiu és reduir l'impacte ambiental que la construcció té en el medi ambient, tractant al mateix temps d'arrelar en la societat la seva filosofia.^[14]

Danys[modifica]

Els edificis es poden fer malbé durant la construcció de l'edifici o durant el manteniment. Hi ha diverses altres raons darrere dels danys en edificis, com accidents,^[15] com tempestes, explosions, enfonsaments causats per mineria, extracció d'aigua^[16] o fonaments deficients i lliscaments de terra.^[17] Els edificis també poden patir danys pel foc^[18] i inundacions en circumstàncies especials. També es poden deteriorar per manca de manteniment adequat o per treballs d'alteració realitzats incorrectament.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Plantilla:Cita DLE
↑ «edifici». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 9. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349. ISBN 84-7739-003-7.
↑ Max J. Egenhofer. Geographic Information Science: Second International Conference, GIScience 2002, Boulder, CO, USA, September 25–28, 2002. Proceedings. Springer Science & Business Media, 2002, p. 110. ISBN 978-3-540-44253-0.
↑ Building def. 2. Whitney, William Dwight, and Benjamin E. Smith. The Century dictionary and cyclopedia. vol. 1. New York: Century Co., 1901. 712. Print.
↑ Structure. def. 2. Merriam-Webster's dictionary of synonyms: a dictionary of discriminated synonyms with antonyms and analogous and contrasted words.. Springfield, Mass: Merriam-Webster, 1984. 787. Print.
↑ Building. def 1. Sturgis, Russell. A dictionary of architecture and building: biographical, historical, and descriptive. vol. 1. New York: The Macmillan Co.; 1901. 2236. Print.
↑ Paul Francis Wendt and Alan Robert Cerf (1979), Real estate investment analysis and taxation, McGraw-Hill, p. 210
↑ En continuació de manufactures, corporacions de comerciants i oficis de "qualitat" d'individus que els qualifiquen per la seva habilitat, competència i designació, nom, rang o títol.
↑ «Synonymes : installation, organisation, institution, entreprise, construction, édification, société, magasin, école, usine, possession, implantation, fonds, exploitation, comptoir» (en francés). cnrtl.fr. [Consulta: 5 abril 2021].
↑ «Meet the lodgers: Wildlife in the great indoors». New Scientist, Aug 23, 2014, pàg. 34–37.
↑ Pace, Anthony. «Tarxien». A: Daniel Cilia. Malta before History – The World's Oldest Free Standing Stone Architecture. Miranda Publishers, 2004. ISBN 978-9990985085.
↑ «Edifici». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Decálogo de Bioconstrucción, pautas a seguir» (en castellà). Eco Habitar, 10-06-2011. [Consulta: 5 maig 2019].
↑ «Building Damage». Pb.unimelb.edu.au. Arxivat de l'original el 2014-02-14. [Consulta: 22 agost 2014].
↑ Bru, G.; Herrera, G.; Tomás, R.; Duro, J.; Vega, R. De la; Mulas, J. «Control of deformation of buildings affected by subsidence using persistent scatterer interferometry». Structure and Infrastructure Engineering, vol. 9, 2, 01-02-2013, pàg. 188–200. DOI: 10.1080/15732479.2010.519710. ISSN: 1573-2479.
↑ Soldato, Matteo Del; Bianchini, Silvia; Calcaterra, Domenico; Vita, Pantaleone De; Martire, Diego Di; Tomás, Roberto; Casagli, Nicola «A new approach for landslide-induced damage assessment». Geomatics, Natural Hazards and Risk, vol. 8, 2, 12-07-2017, pàg. 1524–1537. DOI: 10.1080/19475705.2017.1347896. ISSN: 1947-5705.
↑ Brotóns, V.; Tomás, R.; Ivorra, S.; Alarcón, J. C. «Temperature influence on the physical and mechanical properties of a porous rock: San Julian's calcarenite». Engineering Geology, vol. 167, Supplement C, 17-12-2013, pàg. 117–127. DOI: 10.1016/j.enggeo.2013.10.012.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici

Viccionari

[1] Plantilla:Cita DLE

[2] «edifici». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[3] Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 9. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349. ISBN 84-7739-003-7.

[Egenhofer-4] Max J. Egenhofer. Geographic Information Science: Second International Conference, GIScience 2002, Boulder, CO, USA, September 25–28, 2002. Proceedings. Springer Science & Business Media, 2002, p. 110. ISBN 978-3-540-44253-0.

[5] Building def. 2. Whitney, William Dwight, and Benjamin E. Smith. The Century dictionary and cyclopedia. vol. 1. New York: Century Co., 1901. 712. Print.

[6] Structure. def. 2. Merriam-Webster's dictionary of synonyms: a dictionary of discriminated synonyms with antonyms and analogous and contrasted words.. Springfield, Mass: Merriam-Webster, 1984. 787. Print.

[7] Building. def 1. Sturgis, Russell. A dictionary of architecture and building: biographical, historical, and descriptive. vol. 1. New York: The Macmillan Co.; 1901. 2236. Print.

[8] Paul Francis Wendt and Alan Robert Cerf (1979), Real estate investment analysis and taxation, McGraw-Hill, p. 210

[9] En continuació de manufactures, corporacions de comerciants i oficis de "qualitat" d'individus que els qualifiquen per la seva habilitat, competència i designació, nom, rang o títol.

[10] «Synonymes : installation, organisation, institution, entreprise, construction, édification, société, magasin, école, usine, possession, implantation, fonds, exploitation, comptoir» (en francés). cnrtl.fr. [Consulta: 5 abril 2021].

[11] «Meet the lodgers: Wildlife in the great indoors». New Scientist, Aug 23, 2014, pàg. 34–37.

[12] Pace, Anthony. «Tarxien». A: Daniel Cilia. Malta before History – The World's Oldest Free Standing Stone Architecture. Miranda Publishers, 2004. ISBN 978-9990985085.

[13] «Edifici». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[14] «Decálogo de Bioconstrucción, pautas a seguir» (en castellà). Eco Habitar, 10-06-2011. [Consulta: 5 maig 2019].

[15] «Building Damage». Pb.unimelb.edu.au. Arxivat de l'original el 2014-02-14. [Consulta: 22 agost 2014].

[16] Bru, G.; Herrera, G.; Tomás, R.; Duro, J.; Vega, R. De la; Mulas, J. «Control of deformation of buildings affected by subsidence using persistent scatterer interferometry». Structure and Infrastructure Engineering, vol. 9, 2, 01-02-2013, pàg. 188–200. DOI: 10.1080/15732479.2010.519710. ISSN: 1573-2479.

[17] Soldato, Matteo Del; Bianchini, Silvia; Calcaterra, Domenico; Vita, Pantaleone De; Martire, Diego Di; Tomás, Roberto; Casagli, Nicola «A new approach for landslide-induced damage assessment». Geomatics, Natural Hazards and Risk, vol. 8, 2, 12-07-2017, pàg. 1524–1537. DOI: 10.1080/19475705.2017.1347896. ISSN: 1947-5705.

[18] Brotóns, V.; Tomás, R.; Ivorra, S.; Alarcón, J. C. «Temperature influence on the physical and mechanical properties of a porous rock: San Julian's calcarenite». Engineering Geology, vol. 167, Supplement C, 17-12-2013, pàg. 117–127. DOI: 10.1016/j.enggeo.2013.10.012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)