Còmic en català

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El còmic en català és aquell en què els texts estan escrits en aquesta llengua. Els antecedents del còmic en català, es troben a les Auques i els Goigs. Però fou a les revistes satíriques de finals del segle XVIII, on es pot trobar les primeres historietes il·lustrades, per dibuixants del moment. A La Campana de Gràcia i a L'Esquella de la Torratxa, hi col·laboraren dibuixants com, Apel·les Mestres, o Tomàs Padró.[1]

El còmic en català, s'ha enfrontat pel seu normal desenvolupament, amb el presumible bilingüisme dels seus destinataris. El còmic, com a mitjà de la cultura de masses, ha intentat en tot moment arribar a un públic el més nombrós possible, com a suport de la seva indústria editorial.[1] I és per això, juntament amb les dificultats d'ordre sociopolític, (Cronologia de la repressió del català) que encara que a Catalunya, s'hi ha publicat el gruix de la producció de "tebeos" espanyols, la publicació de còmic en llengua catalana sempre ha estat molt escassa.[1]

Inicis del Còmic en Català[modifica]

En Patufet

No és fins a principis del Segle XX, que La Premsa infantil fa el pas d'inserir el llenguatge del còmic, a les seves pàgines. Això es produeix quan es relaxen els principis d'ideologitzar, moralitzar i educar l’infant.[2] En Patufet, que es va publicar per primera vegada l'any 1904, fou la primera que es va decidir a incloure continguts d'entreteniment, per les estones de lleure d'aquests infants.[1] En Patufet, va tenir una molt bona acollida pel públic, aquest hi va veure un mitjà, d'apropar la llengua catalana als infants, al mateix temps que els donava a conèixer, el fet de la realitat catalana, d'una manera divertida.[1]

En patufet, es va publicar de manera ininterrompuda al llarg de 34 anys. Va comptar amb la col·laboració de, Josep Maria Folch i Torres, amb els seus textos, i les il·lustracions de Junceda, Llaverias, Cornet, D'Ivori, Lola Anglada, Opisso, Apa, Quelus, Bécquer, Serra Massana, i Castanys.[1] Tots ells són considerats com uns dels grans dibuixants de la primera meitat del Segle XX.[1] A En Patufet, el llenguatge del còmic, es presenta amb la forma més primitiva, és a dir amb el text a fora la vinyeta. Les primeres historietes il·lustrades, eren humorístiques, d'una sola pàgina, i d'un humor blanc, innocent i vorejant l’absurd, un humor molt propi de la revista que l’encabia. Tot i la inclusió d'aquestes pàgines de còmic, En Patufet, en cap moment va ser una revista de còmics, i aquestes només varen ser un complement, del seu contingut molt més literari.[1]

El gener de 1922, neix la revista Virolet, com a suplement il·lustrat d'En Patufet. Virolet, si que tenia les característiques de les revistes dels inicis del còmic, amb el text a peu de vinyeta. Virolet va comptar amb els millors il·lustradors del moment, així en aquesta publicació i col·laboraren com a dibuixants, Moreno, Prat, Millet o Mallol, a més dels dibuixants que ja ho feien a En Patufet.[1]

L'èxit obtingut per En Patufet, va fer, que apareguessin un seguit de publicacions infantils, Sigronet, La Mainada, La Palmeta, Jordi, o la Nuri, entre d'altres. Totes elles varen tenir una pobra acollida, i van desaparèixer molt aviat. Una altra de les característiques comunes a totes elles era el fet que totes tenien alguna historieta il·lustrada a les seves pàgines.[1]

L'any 1915 es va publicar a Barcelona, la revista Dominguin, que va ser la primera revista en castellà, a publicar exclusivament historietes de còmic, i realitzada per autors catalans, Junceda, Llaverias, Cornet i Apa, entre d'altres. TBO, també amb castellà, es va publicar per primer cop el 1917 i amb el temps, va ser el nom genèric, amb què durant uns anys s'anomenaren els còmics. Aquestes publicacions editades a Catalunya, suposaren la implementació del llenguatge del còmic, a les revistes infantils, del mercat espanyol.[1]

Del 1939 al 1976[modifica]

Acabada la Guerra civil espanyola, i després de la posterior persecució del català, la publicació de còmics amb llengua catalana, no es va reprendre fins que el 1956, l'editorial Hispano Americana de Ediciones, que als anys trenta havia introduït i publicat, còmic nord-americà, (amb castellà) va editar, Els Infants, que en els continguts hi havia molt poca historieta il·lustrada[1] i Historia i Llegenda, en aquesta col·lecció, de quaderns apaïsats, que s'hi relataven episodis de la Història de Catalunya i s’hi adaptaven episodis del llibre Les cent llegendes populars, de Joan Amades.[3] se'n varen publicar, 28 números en blanc i negre, els dibuixants foren, Miquel Ripoll i Guadayo i Antoni Batllori Jofré.

El setembre de 1951, s'inicia la publicació de la revista infantil anomenada L'Infantil, als inicis, la va publicar el seminari de Solsona, amb l'aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón. El seu primer director va ser el mossèn Climent Forner. Aquesta petita revista tan sols es distribuïa bàsicament dins el bisbat de Solsona. L'any 1964, en la segona època de la revista i ja publicada des de Barcelona, amplia el format i el nombre de pàgines i comença a encabir-hi historietes de Josep Coll, Albert Rué, Merçè Llimona, Joan Rafart,... A partir de 1968 la va passar a editar Publicacions de Montserrat i el 1973 es va rebatejar amb el nom de Tretzevents.

L'any 1961, es va publicar per primera vegada, la revista Cavall Fort, amb la intenció d'apropar la lectura en català, a les noves generacions. Tant a Tretzevents, com a Cavall Fort, i predominaven les historietes de còmic, totes dues publicacions varen tenir una molt bona acollida entre els lectors, un dels continguts d'aquestes publicacions era el còmic francobelga, fou així com abans que personatges com, Lucky Luke, Els barrufets,Espirú i Fantàstic, Sergi Grapes o Philémon, fossin coneguts i promocionats a nivell mundial, aquests ja parlaven català. Però no només, van publicar i traduir, personatges del còmic franco-belga, sinó que també en varen publicar de produït a Catalunya, alguns dels autors catalans foren, Picanyol, Pañella i Florenci Clavé, entre d'altres.

El 1963, l'Editorial Joventud va iniciar la traducció, i publicació completa, dels àlbums de Tintín. El primer àlbum que es va publicar va ser, Les joies de la Castafiore,amb traducció de Joaquim Ventalló. Aquest va ser l'inici d'altres traduccions de còmic europeu al català, el format d'àlbum de còmic, va ser el suport per editar series com; Lucky Luke, Astèrix el gal,Espirú i Fantàstic, Els barrufets, Sergi Grapes, L'avi Quim, Estefi, Gil Pupil·la, o Benet Tallaferro. D'altres personatges publicats en àlbum i de producció autòctona, foren, Massagran i Les aventures de Pere Vidal.[4]

Patufet, (ara sense, En) va reprendre la publicació el 1968, és un patufet renovat, que incorpora moltes més historietes il·lustrades a les seves pàgines, però tot i la constant remodelació, i la col·laboració de dibuixants de prestigi, després de cinc anys i 167 números, deixa de publicar-se.[5]

És a finals dels anys seixanta i la dècada dels 70, quan es varen publicar un nombre considerable d'àlbums de còmic, el còmic en català no en va quedar al marge, i s'editaren amb format d'àlbum les col·leccions; La Xarxa, L'ocell de Paper, Espirú i Fantàstic, Anxaneta, i Epítom, entre d'altres. L'editorial Taber, l'any 1969 va editar l'àlbum El Gran Quimet, aquest era una traducció del personatge Le Grand Duduche de l'humorista Frances, Cabu (Jean Cabut).[5] La revista TBO, editada des dels seus inicis en castellà, l'any 1976, va editar quatre números en català, en aquests números es van traduir historietes que prèviament s'havien publicat en castellà.

Del 1976 endavant[modifica]

El 1978 i el 1979, l'editorial Bruguera va publicar la revista Jordi, el seu contingut, era molt de l'estil de les publicacions editades per Bruguera.

A principi dels anys 80, el col·lectiu Nono Art a l'editorial Nono Art edicions, va publicar en tres volums, Breu Historia de Catalunya amb format d'àlbum. El mateix col·lectiu i l'equip Botifarra, amb l'ajut d'institucions públiques i d'entitats bancàries, van publicar la història de Tarragona, Les Balears, Andorra,Santa Coloma de Gramenet i de Barberà del Vallès, entre altres poblacions de Catalunya.[5]

Una versió de Tirant lo Blanc, en còmic es va editar el 1982, i ja el 1983 s'editaren amb dos volums, Llegendes èpiques catalanes, i el 1984 el col·lectiu, Sire,(nom d'un col·lectiu d'autors).[6] va editar, L'enigma Gaudí, Bach, i L'encàrrec Cambó.[5]

En 1992, aprofitant l'èxit de la sèrie de televisió, Planeta deAgostini va llençar el manga de Bola de Drac publicat entit de lectura occidental, del qual es van arribar a publicar 100.000 exemplars.[7] Capitan Trueno. Fill de l'Empordà, aquest és el títol del còmic monogràfic, que l'ajuntament d'Empúries va editar l'any 1996, amb motiu del 6è Festival terra de trobadors. En aquest còmic, amb format quadern vertical, de 16 pàgines i grapat, es va reeditar, L'endeví dels ulls morts,amb una extensió de 18 pàgines. Aquesta historieta, anava acompanyada de textos sobre el personatge, i els seus creadors. Aquesta historieta, amb castellà i amb el títol, El adivino de los ojos muertos, es va editar per primera vegada, al fascicle número 18, de la Historia de los Comics, de Toutain Editor.

El mateix any 1996, es va publicar Tallaferro amb guió de Victor Mora, i els dibuixos de Jesús Blasco i Adrià Blasco, d'aquest còmic se'n publicaren quatre àlbums, el primer el va editar Oikos-Tau i tenia 96 pàgines.[8]

L'any 2011 es publica el primer llibre dedicat íntegrament a l'estudi del còmic en català.[8] Segons l'autor, Jordi Riera, entre els anys 1964 i 2011 es poden comptabilitzar 1594 publicacions diferents de còmic en català de més de 20 pàgines. En aquest apartat no s'hi compten les revistes. En el formats de comic-book, quaderns apaïsats (a la italiana) i llibrets manga entre 1956 i l'any 2010 el nombre de títols arriba als 234.

Dibuixants de Còmic en Català[modifica]

Alguns dels dibuixants que han publicat en Català.

Del 1936 al 1976
Nom Personatge Publicació Any
Picanyol Ot el Bruixot Cavall Fort 1971
Jordi Pineda Bono Quina Trepa! Cavall Fort 1961
Florenci Clavé Doctor Calbot L'Infantil 1963
Del 1976 endavant
Nom Personatge Publicació Any
Quim Bou Orn Amb Àlbums 2007
Quim Bou Ornis[9] Cavall Fort 2010
Carles Roman Drac Català Quadern (Còmic Book) 2000/2003

Publicacions en Català[modifica]

Algunes de les publicacions editades, en Català

Del 1936 al 1976
Títol Editorial Format Autor Any Núm. editats
Virolet Quadern Varis 1922 469
Història i Llegenda Hispano Americana de Ediciones, S. A. Quadern apaïsat Ripoll G. i A.Batllori 1956 28
L'Avi Quim Josep Tremoleda Editor Àlbum Marcel Remacle 1966/1967 3
Del 1976 al 2000
Títol Editorial Format Autor Any Núm. editats
Jordi Editorial Bruguera, S. A. Quadern varis 1978/1979 2
Breu Història de Catalunya. Editorial Nono Art Album José Antonio Parrilla 1978/1979 3
Bola de Drac 26x17 Akira Toriyama 1992/1995 153
Capitan Trueno. Fill De L'Empordà Quadern Vertical Ambrós 1996 1
Del 2000 endavant
Títol Editorial Format Autor Any Núm. editats
Drac Català L'enginy (Auto editat per l'autor) / Promarex Cuadern (Còmic Book) Carles Roman 2000/2003 7
Maus, relat d'un supervivent. Inrevés Edicions Àlbum Art Spiegelman 2003 1
Orn[10] Maqui Edicions, S.C. / Dolmen Editorial Àlbum Quim Bou 2007-2011 5
Sansamba[11] Àlbum Isabel Franc i Susanna Martín 2014 1
Històries del barri. Camins[12] Àlbum Gabi Beltrán (Guió i color) i Bartomeu Seguí (Dibuix) 2015 1
Victus 2. Vidi. Victus 1. Veni Norma Editorial Àlbum Santamaría Carles, F. Dalmases, Cesc 2015 1. Veni, 2. Vidi.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Vàzquez de Praga y Chueca, Salvador (revista) (en català) Faristol. Consell Català del Llibre per Infants, nº 16, juny 1993, pàg. 5 a 9 [Consulta: 11 març 2013].
  2. Martin, Antonio. Apuntes para una Historia de los Tebeos. Barcelona: Ediciones Glénat, S.L., 2000. ISBN 84-8449-026-2. 
  3. Josep Maria Rafols. Odissees. Cossetània edicions., 2012 Pag.71-72. 
  4. Vàzquez de Praga y Chueca, Salvador (revista) (en català) Faristol. Consell Català del Llibre per Infants, nº 16, juny 1993, pàg. 20 [Consulta: 11 març 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Vàzquez de Praga y Chueca, Salvador (revista) (en català) Faristol. Consell Català del Llibre per Infants, nº 16, juny 1993, pàg. 5 a 9 [Consulta: 11 març 2013].
  6. «tebeosfera» (en castella). [Consulta: 24 març 2013].
  7. Riera Pujal, Jordi. El Còmic en català: catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). Barcelona: Glénat, 2011, p. 37. ISBN 978-84-9947-267-6. 
  8. 8,0 8,1 Jordi Riera Pujal. El còmic en català. Catàleg d’Albums i Publicacions (1939-2011). Barcelona: Ediciones Glénat, S.L., 2011. ISBN 978-84-9947-267-6. 
  9. «Arxiu de Publicacions» (en català). Quim Bou. [Consulta: 26 març 2013].
  10. «Tebeosfera / Obras / Publicaciones» (en castellà). [Consulta: 26 març 2013].
  11. «Sansamba». Comicat. [Consulta: 3 febrer 2015].
  12. «Històries del barri. Camins». Comicat. [Consulta: 3 febrer 2015].

Bibliografia i fonts documentals[modifica]

Portal

Portal: Còmics

  • Moix, Terenci «Dolça Catalunya. Els còmics» (fascicle) (en català). . Editorial Mateu, nº 59, 1968 [Consulta: 27 març 2013].
  • Larreula, Enric. Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62., 1985. 
  • Vàzquez de Parga y Chueca, Salvador (revista) (en català) . Consell Català del Llibre per Infants, nº 16, juny 1993, pàg. 5 a 9 [Consulta: 11 març 2013].
  • Martin, Antonio. Apuntes para una Historia de los Tebeos. Barcelona: Ediciones Glénat, S.L., 2000. ISBN 84-8449-026-2. 
  • Antonio Martín. Panorama de 100 Anys de Premsa Infantil Catalana 1904-2004 «ComiCat» (en (català)). [Consulta: 27 març 2013].
  • Riera Pujal, Jordi. El còmic en català. Catàleg d’Albums i Publicacions (1939-2011). Barcelona: Ediciones Glénat, S.L., 2011. ISBN 978-84-9947-267-6. 
  • Josep Maria Ràfols. Odissees. Cossetània edicions., 2012 Pag.71-72. 
  • Jordi Riera Pujal. El comic en catalán, de la postguerra a la transición «Tebeosfera» (en (castellà)). [Consulta: 26 març 2013].
  • Catàleg Web de Comics «Tebeosfera» (en (castellà)). [Consulta: 26 març 2013].

Enllaços externs[modifica]