Contragambit Albin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Contragambet Albin)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Contragambit Albin
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
e5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 d5 2.c4 e5
ECOD08–D09
NaixementSalvioli vs. Cavallotti, Milà 1881
Origen del nomAdolf Albin
Classificaciógambit de dama
Sinònim(s)gambit Albin
Chessgames.comFitxa

El Contragambit Albin és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.d4 d5
2.c4 e5

i la continuació habitual és:

3.dxe5 d4

L'obertura és en realitat una defensa poc comuna contra el gambit de dama. A canvi del peó de gambit, les negres tenen una basa central a d4 i algunes possibilitats d'atac. Sovint les blanques trien de retornar el peó en el moment oportú per obtenir avantatge posicional.

A l'Encyclopaedia of Chess Openings el Contragambit Albin hi té assignats els codis D08 i D09.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

Tot i que l'obertura fou jugada originalment per Cavallotti contra Salvioli al torneig de Milà de 1881, deu el seu nom a Adolf Albin, qui la va jugar contra Lasker a Nova York el 1893. Malgrat que no és massa jugada a alt nivell, el Gran Mestre rus Aleksandr Morozévitx n'ha fet ús amb èxit recentment.

Variants[modifica]

Parany de Lasker[modifica]

El peó negre de d4 és més fort del que sembla. La jugada poc curosa 4.e3? pot conduir al parany de Lasker. Després de 4...Ab4+ 5.Ad2 dxe3 6.Axb4?? és un greu error: 6...exf2+ 7.Re2 fxg1=C+ i les negres guanyen. El parany de Lasker és notable perquè és difícil de veure una promoció menor en partides reals.

Variant Spasski[modifica]

A la variant Spasski les blanques fan 4.e4 per obtenir avantatge del fet que una captura en passant s'ha de fer immediatament després que el peó enemic avanci. Així, després de 4...Ab4+ 5.Ad2 la captura en passant ...dxe3 ja no estaria disponible per les negres.

Línia principal[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
e5 blanques peó
c4 blanques peó
d4 negres peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Línia principal després de 3...d4 4.Cf3 Cc6

La línia principal continua 4.Cf3 Cc6 (4...c5 permet 5.e3, ja que les negres ja no disposen de l'escac d'alfil) i ara les principals opcions de les blanques són 5.a3, 5.Cbd2, i 5.g3. Probablement l'opció més segura per tal que les blanques obtinguin avantatge és fianquetar el seu alfil de rei amb 5.g3 seguit d'Ag2 i Cbd2. Les negres sovint enroquen al flanc de dama. Una continuació típica és 5.g3 Ae6 6.Cbd2 Dd7 7.Ag2 0-0-0 8.0-0 Ah3.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]