5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1316 - Lluís de Borgonya desembarca a Acaia (peloponès) i derrota a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero.
• 1811 - Veneçuela s'independitza d'Espanya.
• 1865 - William Booth funda l'exèrcit de salvació al Regne Unit.
• 1941 - Surten els membres de la División Azul de l'exèrcit espanyol que recolzarien l'exèrcit alemany al front rus durant la II Guerra Mundial.
• 1997 - Accident mortal a la Muntanya Russa Stampida, al parc temàtic PortAventura.

Resta del món

• 1943 - Inici de la Batalla de Kursk.
• 1962- El país d'Algèria s'independitza de França.
• 1976 - Entra en vigor a Espanya la llei d'associacionisme polític.
• 1996 - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent.

Naixements

Països Catalans

• 1852 - Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.
• 1921 - València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
• 1923 - Castelló de la Plana: Josep Sánchez Adell, historiador i cronista valencià (m. 2005).
• 1923 - Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (m. 1991).

Resta del món

• 1182, Assís, Estats Pontificis: Francesc d'Assís, místic i religiós italià.
• 1466, Pesaro, Itàlia: Joan Sforza, noble italià.
• 1755, País de Gal·les: Sarah Siddons, actriu gal·lesa.
• 1761, La Bassée, Nord – Pas de Calais: Louis Léopold Boilly, pintor francès.
• 1801, Knoxville, Tennessee: David Farragut, militar nord-americà (m. 1870).
• 1805, Suffolk, Anglaterra: Robert FitzRoy, explorador i meteoròleg anglès.
• 1820, Edimburg, Escòcia: William John Macquorn Rankine, enginyer i físic britànic.
• 1853, Hertfordshire, Anglaterra: Cecil Rhodes, empresari, colonitzador i polític britànic.
• 1857, Wiederau, Regne de Saxònia: Clara Zetkin, política socialista alemanya.
• 1860, Augsburg: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
• 1861, Calcuta, India: Rabindranath Tagore, escriptor indi, Premi Nobel de Literatura de l'any 1913 (m. 1941).
• 1885, Casares, província de Màlaga, Espanya: Blas Infante polític, escriptor i advocat espanyol.
• 1886, Amsterdam, Països Baixos: Willem Drees, polític neerlandès.
• 1888, Platteville, Wisconsin (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (m. 1963).
• 1889, Maisons-Laffitte, Illa de França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.
• 1891, Yonkers, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc.
• 1896, Madrid: Margarita Nelken, política feminista (m. 1968).
• 1904, Kempten, Alemanya: Ernst Walter Mayr, biòleg evolutiu alemany.
• 1911, Montboudif, França: Georges Pompidou, segon president de la República francesa.
• 1928, Cartignies, França: Pierre Mauroy, polític francès i Primer Ministre de França.
• 1936, Minnigaff, Escòcia: James Mirrlees, economista, Premi Nobel d'Economia de 1996.
• 1956, Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.
• 1960, Madrid, Espanya: Eduardo Chozas, ciclista professional espanyol.
• 1968, Wil, Suïssa: Alex Zülle, ciclista professional suís.
• 1979, Saint-Germain-en-Laye, França: Amélie Mauresmo, extennista professional francesa.
• 1989, Hungerford, Berkshire, Anglaterra: Charlie Austin, futbolista anglès.

Necrològiques

Països Catalans

• 1998, Barcelona (Barcelonès): Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.
• 2014, Barcelona: Jordi Peix i Massip, un activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.

Resta del món

• 1927, Heidelberg, República de Weimar: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'anys 1910 (n. 1853).

• 1969, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc.

Festes i commemoracions

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Durrës, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Athos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
  • Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
• Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britània, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
• Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
• Venerable Hug de Sant Víctor.

Església Copta

• 28 Baoni: sants Pantè d'Alexandria (200); Sarabó de Nikios; Teodosi I d'Alexandria, patriarca (567).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.

• Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya

• Johann Andreas Rothe, prevere (1758).

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol