Diferència entre revisions de la pàgina «Roger de Llúria»

Salta a la navegació Salta a la cerca
retocs
(retocs intro per claredat)
(retocs)
}}
'''Roger de Llúria,''' de nom de naixement '''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (també conegut per '''Roger de Lloria,''' '''Lòria''', '''Llòria''' o '''Luria''';<ref>El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] i la [[Crònica de Ramon Muntaner]]. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.</ref> [[Lauria (Itàlia)|Lauria]] o [[Scalea]], [[Regne de Sicília]], [[17 de gener]] de [[1250]] – [[València]], [[19 de gener]] de [[1305]]),<ref name=" u">[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35783874545045276754491/023834_0001.pdf Data de Naixement] (en castellà)</ref> fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels [[reis d'Aragó]] a [[Barcelona]], on va arribar formant part del seguici de la reina [[Constança de Sicília]], muller de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant el regnat de dit rei. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]].
 
== Orígens familiars ==
Els seus orígens familiars tenen ascendència [[Normands|normanda]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-roger-lluria-viking-cort-barcelona_229836_102.html|títol=Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona|consulta=2018-01-17|nom=Marc Pons|llengua=|editor=Elnacional.cat|data=17/01/2018}}</ref> El seu pare fou el cavaller lucanès [[Ricardo di Lauria]], senyor de Lloria i gran privat de [[Manfred I de Sicília]], i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per [[Bella d'Amichi]], dama de companyia de la reina [[Constança de Sicília]].
[[fitxer:024 Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté.jpg|miniatura|''Roger de Lloria'', de [[Joaquim Ros i Sabaté]], al carrer homònim que té dedicat a Barcelona]]
El seu germà fou [[Joan de Lloria i d'Amichi]], pare de [[Roger de Llúria (almogàver)|Roger de Llúria]] (1321?-1370), mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria
 
== Matrimoni i descendents ==
[[Fitxer:Roger de Lluria Tarragona.jpg|miniatura|Estàtua de Roger de Lloria situada a [[Tarragona]].]]
[[Fitxer:Monumento Ruggiero di Lauria.jpg|miniatura|Estàtua de Roger de Lloria situada a Lauria ([[Basilicata]]).]]
Els seus orígens familiars de Roger de Llúria tenen ascendència [[Normands|normanda]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-roger-lluria-viking-cort-barcelona_229836_102.html|títol=Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona|consulta=2018-01-17|nom=Marc Pons|llengua=|editor=Elnacional.cat|data=17/01/2018}}</ref> El seu pare fou el cavaller lucanès [[Ricardo di Lauria]], senyor de Lloria i gran privat de [[Manfred I de Sicília]], i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per [[Bella d'Amichi]], dama de companyia de la reina [[Constança de Sicília]].[[fitxer:024 Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté.jpg|miniatura|''Roger de Lloria'', de [[Joaquim Ros i Sabaté]], al carrer homònim que té dedicat a Barcelona]]
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la [[Corona d'Aragó]]. [[Almirall]] de l'[[estol]] [[Catalunya|català]] que comandà brillantment durant tot el regnat de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó "el Gran"]]. Se li va concedir el [[comtat de Cocentaina]] (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de [[Gerba]] arran de l'[[Expedició a Tunis]] de [[1282]].
El seu germà fou [[Joan de Lloria i d'Amichi]], pare de [[Roger de Llúria (almogàver)|Roger de Llúria]] (1321?-1370), mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
 
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la [[Corona d'Aragó]]. [[Almirall]] de l'[[estol]] [[Catalunya|català]] que comandà brillantment durant tot el regnat de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó "el Gran"]]. Se li va concedir el [[comtat de Cocentaina]] (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de [[Gerba]] arran de l'[[Expedició a Tunis]] de [[1282]].
 
===Expedició a Tunis===

Menú de navegació