42.208
modificacions
Plebs: diferència entre les revisions
retoc i referència
m (Majúscules) |
(retoc i referència) |
||
|
La '''plebs''' és una paraula [[llatina]] de l'[[antiga Roma]] que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els [[patricis]]. Aquest sentit inicial va quedar diluït al llarg dels segles, ja que hi va haver plebeus que van formar part de les classes més nobles i poderoses de Roma. No obstant, el sentit de plebs com a massa o multitud va seguir vigent.
Durant l'[[Imperi Romà|Imperi]], la paraula plebs s'aplicava als ciutadans pobres, als que tenien més necessitat de rebre les ajudes públiques, els anomenats ''plebs frumentaria'' (receptors del gra que es repartia gratuïtament o a baix cost). També s'anomenava així qualsevol que no pertanyés a l'orde [[senat romà|senatorial]] o a la dels [[cavaller romà|cavallers]], segons [[Plini el Vell]].<ref>Plini el Vell. ''[[Naturalis Historia]]'', XXXIII, 29</ref>
Però els ciutadans del poble de Roma durant l'època de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] s'anomenaven ''[[patricis]]'' i eren els únics habitants de Roma. Durant el regnat d'[[Ancus Marcius]] els plebeus arriben a Roma, com a ciutadans de segona, fruit d'aliances diplomàtiques. En qualsevol cas, durant la fundació de la [[República Romana]], els plebeus van ser exclosos dels col·legis religiosos i de les magistratures, i la [[Constitució de les dotze taules]] no permetia el casament entre classes.▼
▲
''Plebs'' deriva de ''plere'', que vol dir 'omplir'. Els plebeus eren considerats l'autèntica població romana. Inicialment, era la paraula oposada a [[patricis]], els pares de les primeres famílies romanes, que segurament foren qui van inventar el nom, i que monopolitzaven tot el poder, deixant els altres fora. Així que plebeus eren tots els que no eren patricis i que no tenien dret al poder. Els pobres es queixaven que els seus afers (per exemple, judicis) foren decidits per jutges patricis que solien ser arbitraris; i els que eren rics però no patricis es queixaven que podien combatre o pagar taxes, però no podien decidir les gran qüestions d'estat o controlar els seus pagaments.▼
No se sap amb certesa quan va ser que els plebeus van adquirir drets. En temps de [[Servi Tul·li]] es van organitzar els [[comicis centuriats]] on es determinaven els components de l'exèrcit i els seus càrrecs, i no hi havia distinció en les votacions entre patricis, plebeus i clients.
Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]], segons la cronologia de Varro) i van demanar drets polítics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per ''plebs'', nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels qüestors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus, i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445 aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]], que generalment eren tres o sis, i un almenys havia de ser patrici. En el saqueig de Roma pels gals el [[387 aC]], els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367 aC]] i, a canvi, es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva per als patricis.▼
▲
▲Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]], segons la cronologia de
La lluita dels plebeus per l'ingrés a les magistratures del poble romà va ser incessant durant els dos primers segles de la [[República Romana|República]]. L'any [[409 aC]] un plebeu va accedir per primera vegada al càrrec de [[qüestor]]. El [[366 aC]], els plebeus van poder accedir al [[Cònsol romà|consolat]] i el [[356 aC]], van accedir a la [[Dictador romà|dictadura]]. La censura va ser exercida per un plebeu l'any [[351 aC]], i el [[337 aC]] hi va haver el primer pretor. Els [[Llista de collegia de l'antiga Roma|col·legis sacerdotals]] no van admetre plebeus fins a l'any [[300 aC]]. A partir d'aquell moment, encara que es desqualificaven mútuament en ocasions, els membres dels dos ordes tenien una pràctica igualtat, i la distinció entre les classes es va mantenir només com a reminiscència històrica sense gaire efecte sobre l'exercici de la política. Progressivament, la distinció va perdre importància i al {{segle|III|-|s}} era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes dels ''nobiles'' (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures). Les peticions dels plebeus van ser recopilades i reivindicades al final del {{segle|II|-|s}} i al {{segle|I|-|s}} pels anomenats [[Partit Popular (antiga Roma)|''populars'']].
Amb el temps, els plebeus de Roma van rebre terres en províncies, i els que van restar tenien dret a un subsidi alimentari (''[[Annona (proveïment d'aliments)|annona]]''). Les assemblees populars foren cancel·lades per [[Tiberi]]. Els plebeus van passar a ser un proletariat urbà. La paraula ''plebeus'' encara fou usada en temps moderns, en oposició a l'aristocràcia.▼
▲Amb el temps, els plebeus de Roma van rebre terres
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Plebs}}
[[Categoria:Societat a l'antiga Roma]]
| |||