Vés al contingut

Esplenomegàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEsplenomegàlia
Esplenomegàlia en un cas de leucèmia
Tipusmalaltia esplènica, visceromegàlia i signe o símptoma esplènic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcirurgia general i digestiva Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Exàmenspalpació, ecografia i tomografia computada Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciómelsa Modifica el valor a Wikidata
Causa deCanards sign (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME10.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q89.0 i R16.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9759.0 i 789.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPB87 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB12375 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003276 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine206208 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013163 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0038002 Modifica el valor a Wikidata

L'esplenomegàlia és un engrandiment de la melsa. És un dels quatre signes cardinals d'hiperesplenisme (hiperfuncionalitat esplènica), juntament amb una certa reducció en el nombre de cèl·lules sanguínies circulants que afecta els granulòcits, eritròcits o plaquetes en qualsevol combinació, una resposta compensatòria de proliferació en la medul·la òssia, i la correcció potencial d'aquestes anomalies mitjançant la pràctica d'una esplenectomia (exèresi quirúrgica de la melsa). L'esplenomegàlia se sol associar amb una major càrrega de treball esplènic (com en el cas de les anèmies hemolítiques), el que suggereix que és una resposta reactiva de l'òrgan a l'excés funcional. Per tant, no és sorprenent que l'esplenomegàlia es desenvolupi en el context de qualsevol procés patològic que impliqui una destrucció anormal dels glòbuls vermells en la melsa. Altres causes comunes inclouen la congestió derivada d'hipertensió portal i la infiltració neoplàsica per leucèmies[1] i limfomes. La troballa d'un engrandiment de la melsa, acompanyat d'un augment de la circulació col·lateral (un fenomen anomenat cap de Medusa, referint-se a la peculiar aparença de les venes periumbilicals disteses i engruixides),[2] és un signe d'hipertensió portal greu.

Radiològicament, es considera esplenomegàlia moderada l'evidència d'una melsa de més de 12-15 cm d'eix màxim i esplenomegàlia important o molt important quan supera els 20 cm.[3] Sent uns 200 g el pes normal de l'òrgan,[4] certes patologies poden causar esplenomegàlies massives d'entre 1,5 i 5 kg.[5] Aquestes esplenomegàlies extremes comporten un elevat risc d'infart[6] o de ruptura de la melsa, ruptura que pot ser espontània o subsegüent a algun traumatisme.[7] Durant la gestació, amb independència de la seva etiologia, representen un important problema que pot posar en perill la vida de la mare i del fetus.[8]

En els adults sans, la melsa no és palpable. El fet de palpar-la durant l'exploració física indica que el seu volum està augmentat un ≥40%, aproximadament. En un context clínic, el grau d'esplenomegàlia es determina mesurant en centímetres la distància entre el marge palpable de l'òrgan i l'arc costal inferior esquerre. Una altra forma d'explorar l'esplenomegàlia és la percussió abdominal (mètodes de Nixon, de Castell o de l'angle de Traube), un procediment basat en la pèrdua de timpanisme provocada per l'engrandiment esplènic en els òrgans adjacents que contenen aire.[9]

La detecció ecogràfica de l'esplenomegàlia fetal és difícil, ja que la impedància acústica del fetge i la melsa és molt similar, un fet que fa recomanable emprar una combinació de mètodes ultrasonogràfics avençats per apreciar-la amb certesa en cas de determinades patologies prenatals.[10] Sovint s'observa quan existeix un hydrops fetalis.[cal citació]

Causes

[modifica]
Esplenomegàlia i hiperplàsia limfoide fol·licular reactiva en un cas de malaltia immune

Les causes més comunes d'esplenomegàlia en els països desenvolupats són la mononucleosi infecciosa, la infiltració de la melsa per cèl·lules d'una neoplàsia hematològica maligna i la hipertensió portal (en general secundària a una malaltia hepàtica).

Mecanismes etiopatògenics de les esplenomegàlies
Augment de la funció Flux sanguini anormal Infiltració
Eliminació dels glòbuls vermells defectuosos

Hiperplàsia immunològica

Resposta a la infecció (viral, bacteriana, parasitària, per fongs)

Trastorns inmunològics

Hematopoesi extramedul·lar

Fallada orgànica

Vascular

Infeccions

Malalties metabòliques

Infiltracions benignes i malignes

En resum, els processos que originen esplenomegàlia es poden categoritzar en sis grups: infeccions, estats congestius, malalties hematopoètiques, malalties immunitàries, malalties per dipòsit lisosòmic i un darrer grup d'alteracions que no tenen cabuda en els altres com -per exemple- l'amiloïdosi[42] o els quists i tumors esplènics primaris (poc habituals)[43][44] o metastàsics.

S'han descrit alguns casos d'esplenomegàlia massiva hereditària, acompanyada de citopènies, anhidrosi, migranya i pèrdua de visió, en el context d'una nova síndrome familiar no associada amb altres malalties i no filiada genòmicament de forma clara.[45] També han estat registrades ruptures espontànies d'esplenomegàlies massives idiopàtiques en membres d'una mateixa família.[46] L'esplenomegàlia lipèmica hereditària, anomenada també histiocitosi 'blau marí',[47] és una rara malaltia causada per mutacions en el gen APOE.[48]

Amb freqüència, l'esplenomegàlia és asimptomàtica o evoluciona acompanyant un deteriorament poc específic de l'estat general i es detecta de forma fortuïta en un pacient sense antecedents de cap malaltia sistèmica. En aquests casos, les analítiques rutinàries i les proves d'imatge ajuden a identificar la causa. Altres vegades s'acompanya de dolor en hipocondri esquerre, que pot ser de tipus pleurític i irradiar-se a l'espatlla ipsilateral, fet que requereix un estudi més urgent per tal de descartar l'infart o la ruptura de l'òrgan.[49]

La síndrome d'esplenomegàlia palúdica hiperreactiva, abans anomenada síndrome d'esplenomegàlia tropical, es conseqüència d'una resposta immunològica excessiva davant la infecció crònica/recurrent per Plasmodium (falciparum, ovale o vivax). S'acostuma a veure sobretot en regions on la malària és altament endèmica, en especial de l'Àfrica, l'Índia, Vietnam, Indonèsia, Amèrica del Sud i l'Orient Mitjà.[50] Es caracteritza per esplenomegàlia massiva, hepatomegàlia i alts nivells sèrics d'IgM i d'anticossos anti-palúdics.[51] És una condició pròpia dels adults, encara que excepcionalment es detecta en nens.[52] En molts pacients amb aquesta síndrome no s'aprecien paràsits en els frotis de sang perifèrica i en alguns la malaltia cursa sense elevació de la IgM.[53]

Es parla d'esplenomegàlia idiopàtica o criptogènica quan, després d'efectuar els exàmens adequats els i estudis complementaris pertinents, no es pot identificar el seu origen. El maneig d'aquestes esplenomegàlies no és senzill. El seguiment a llarg termini d'una part d'elles permet identificar el desenvolupament d'una neoplàsia hematològica, però algunes acaben mostrant una etiologia insòlita[54] o inclús poden desaparèixer sense presentar signes de cap malaltia subjacent greu. Es convenient mantenir una conducta expectant en pacients joves amb esplenomegàlia moderada, alteracions lleus en els hemogrames i poques adenopaties. Per contra, es considera indicada la pràctica d'una biòpsia esplènica per punció i/o una esplenectomia diagnóstica si l'engrandiment és molt important o augmenta de forma progressiva, si sorgeixen nous signes clínics o si empitjoren els paràmetres hematològics.[55]

Certes condicions, com ara un abscés subdiafragmàtic esquerre[56] o un tumor desenvolupat al quadrant superior esquerre abdominal, poden desplaçar caudalment la melsa i provocar una errònia impressió d'engrandiment de la víscera (pseudoesplenomegàlia).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paz-Y-Mar HL, Gonzalez-Estrada A, Alraies MC «Massive splenomegaly» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Jul 29; 2013, pii: bcr2013200515. DOI: 10.1136/bcr-2013-200515. PMC: 3736388. PMID: 23897391 [Consulta: 27 febrer 2020].
  2. ↑ Niknejad, MT; et al «Caput medusae sign (portal hypertension)» (en anglès). Radiopaedia, 2018 Oct 31; 23436 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 29 novembre 2018].
  3. ↑ Bell, DJ; Galliard, F; et al «Splenomegaly» (en anglès). Radiopaedia, 2018 Mar; 6003 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 9 gener 2019].
  4. ↑ Isacaz, N «Pesos y medidas de los órganos del cuerpo humano» (en castellà). Elsevier Connect, 2018; Abr 24, pàgs: 5 [Consulta: 9 gener 2019].
  5. ↑ Djokic M, Plesnik B, Petric M, Trotovsek B «Massive splenomegaly due to B-cell lymphoma: A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018 Maig; 48, pp: 76-78. DOI: 10.1016/j.ijscr.2018.05.013. PMC: 6041427. PMID: 29885916 [Consulta: 9 gener 2019].
  6. ↑ Hara T, Yamaguchi K, Sata M «Massive splenic infarction due to left ventricular apical thrombus in a patient with giant splenomegaly» (en anglès). Heart Asia, 2012 Gen 1; 4 (1), pp: 53. DOI: 10.1136/heartasia-2011-010070. PMC: 4898611. PMID: 27326029 [Consulta: 11 gener 2019].
  7. ↑ Shiber J, Fontane E, Prisk D «A Traumatic Splenic Rupture: Dreaded Complication of Splenomegaly» (en anglès). Trop Med Surg, 2014 Gen 28; 2, pp: 162. ISSN 2329-9088. DOI: 10.4172/2329-9088.1000162 [Consulta: 11 gener 2019].
  8. ↑ Vettorazzi, J; Valério, E; Reis, A; Torres, H; Petermann, A «Massive Splenomegaly in Pregnancy: Case Report» (en anglès). Open Journal of Obstetrics and Gynecology, 2018 Gen; 8 (3), pp: 163-169. DOI: 10.4236/ojog.2018.83019. ISSN: 2160-8792 [Consulta: 1r març 2019].
  9. ↑ Grover SA, Barkun AN, Sackett DL «Does this patient have splenomegaly?» (en anglès). A: The Rational Clinical Examination: Evidence-Based Clinical Diagnosis, Chap. 46 (Simel DL, Rennie D; Eds) JAMAevidence/McGraw Hill Medical, 2009, pp: 605-614 ISBN 0-07-159031-5. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2018. DOI: 10.1036/0071590307 [Consulta: 21 gener 2019]. Arxivat 30 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  10. ↑ Chaoui R, Zodan-Marin T, Wisser J «Marked splenomegaly in fetal cytomegalovirus infection: detection supported by three-dimensional power Doppler ultrasound» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2002 Set; 20 (3), pp: 299-302. ISSN 1469-0705. DOI: 10.1046/j.1469-0705.2002.00781.x. PMID: 12230458 [Consulta: 21 gener 2019].
  11. ↑ Atam V, Majumdar A, Himanshu D, Kumar V, Atam I «Massive splenomegaly in scrub typhus: A rare presentation» (en anglès). IDCases, 2019 Des 19; 19, pp: e00680185. DOI: 10.1016/j.idcr.2019.e00680. PMC: 6940651. PMID: 31908944 [Consulta: 28 gener 2020].
  12. ↑ Leoni S, Buonfrate D, Angheben A, Gobbi F, Bisoffi Z «The hyper-reactive malarial splenomegaly: A systematic review of the literature» (en anglès). Malar J, 2015 Abr 29; 14, pp: 185. ISSN 1475-2875. DOI: 10.1186/s12936-015-0694-3. PMID: 25925423 [Consulta: 13 febrer 2019].
  13. ↑ Melchionda F, Varani S, Carfagnini F, Belotti T, et al «Spleen nodules: a potential hallmark of Visceral Leishmaniasis in young children» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Des 12; 14, pp: 620. DOI: 10.1186/s12879-014-0620-2. PMC: 4270008. PMID: 25496484 [Consulta: 10 febrer 2020].
  14. ↑ Oteo JA, Brouqui P «Ehrlichiosis y anaplasmosis humana» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2005 Jun-Jul; 23 (6), pp: 375-380. DOI: 10.1157/13076178. ISSN: 1578-1852. PMID: 15970171 [Consulta: 29 novembre 2018].
  15. ↑ Dwivedi, N; Radic, M «Síndrome de Felty» (en castellà). Orphanet, 2013 Set; ORPHA:47612 (rev), págs: 5 [Consulta: 22 gener 2019].
  16. ↑ Alarcón-Segovia, D «Gross splenomegaly in SLE» (en anglès). Arthritis Rheum, 1978 Set-Oct; 21 (7), pp: 866. ISSN 1529-0131. DOI: 10.1002/art.1780210726. PMID: 697961 [Consulta: 6 febrer 2019].
  17. ↑ Paucar, K; Del Solar, M; Bravo, F; Salomón, M; et al «Enfermedad del suero» (en castellà). Folia dermatol (Per), 2011; 22 (2), pp: 91-94. ISSN: 1609-7254 [Consulta: 11 gener 2019].
  18. ↑ Jhaveri K, Vakil A, Surani SR «Sarcoidosis and Its Splenic Wonder: A Rare Case of Isolated Splenic Sarcoïdosis» (en anglès). Case Rep Med, 2018 Nov 5; 2018, pp: 4628439. DOI: 10.1155/2018/4628439. PMC: 6247667. PMID: 30532785 [Consulta: 10 gener 2019].
  19. ↑ Petroianu, A «Esplenomegalia induzida por drogas» (en portuguès). Acta Med Port, 2011 Des; 24 (S4), pp: 977-982. ISSN: 0870-399X. PMID: 22863507 [Consulta: 14 febrer 2019].
  20. ↑ Song MK, Park BB, Uhm JE «Understanding Splenomegaly in Myelofibrosis: Association with Molecular Pathogenesis» (en anglès). Int J Mol Sci, 2018 Mar 18; 19 (3), pii: E898. DOI: 10.3390/ijms19030898. PMC: 5877759. PMID: 29562644 [Consulta: 14 febrer 2019].
  21. ↑ Bayraktar UD, Seren S, Bayraktar Y «Hepatic venous outflow obstruction: Three similar síndromes» (en anglès). World J Gastroenterol, 2007 Abr 7; 13 (13), pp: 1912-1927. DOI: 10.3748/wjg.v13.i13.1912. PMC: 4146966. PMID: 17461490 [Consulta: 28 gener 2020].
  22. ↑ García-Pagán, JC; Perelló, A; Bosch, J «Síndrome de Budd-Chiari» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2000 Des; 23 (10), pp: 461-501. ISSN 0210-5705 [Consulta: 9 gener 2019].
  23. ↑ Wang L, Liu GJ, Chen YX, Dong HP, Wang LX «Sinistral Portal Hypertension: Clinical Features and Surgical Treatment of Chronic Splenic Vein Occlusion» (en anglès). Med Princ Pract, 2012; 21 (1), pp: 20-23. DOI: 10.1159/000329888. ISSN: 1423-0151. PMID: 22024761 [Consulta: 28 gener 2020].
  24. ↑ Riggio O, Gioia S, Pentassuglio I, Nicoletti V, et al «Idiopathic noncirrhotic portal hypertension: current perspectives» (en anglès). Hepat Med, 2016 Jul 27; 8, pp: 81-88. DOI: 10.2147/HMER.S85544. PMC: 4968980. PMID: 27555800 [Consulta: 11 gener 2019].
  25. ↑ Aroor AR, Prakasha SR, Raghuraj U, Attar NR «Multiple splenic artery aneurysms: a rare cause of extrahepatic portal hypertension and massive splenomegaly» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2014 Set; 8 (9), pp: MD01-MD02. DOI: 10.7860/JCDR/2014/8498.4821. PMC: 4225927. PMID: 25386475 [Consulta: 11 gener 2019].
  26. ↑ Poala SB, Bisogno G, Colombatti R «Thrombocytopenia and splenomegaly: an unusual presentation of congenital hepatic fibrosis» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2010 Abr 12; 5, pp: 4. DOI: 10.1186/1750-1172-5-4. PMC: 2861643. PMID: 20384987 [Consulta: 28 gener 2020].
  27. ↑ Basu A, Kumar A, Manchanda S, Wig N «Filarial huge splenomegaly dramatically regressed by anti-filarial medication: A rare clinical scenario» (en anglès). Intractable Rare Dis Res, 2017 Ag; 6 (3), pp: 215-218. DOI: 10.5582/irdr.2017.01041. PMC: 5608934. PMID: 28944146 [Consulta: 2 març 2020].
  28. ↑ Pastores, GM; Hughes, DA «Gaucher Disease» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jun 21; NBK1269 (rev), pàgs: 41. PMID: 20301446 [Consulta: 8 gener 2019].
  29. ↑ Imrie J, Wraith JE «Isolated splenomegaly as the presenting feature of Niemann–Pick disease type C» (en anglès). Arch Dis Child, 2001 Maig; 84 (5), pp: 427-429. DOI: 10.1136/adc.84.5.427. PMC: 1718763. PMID: 11316691 [Consulta: 10 febrer 2020].
  30. ↑ Malm D, Nilssen Ø «Alpha-mannosidosis» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2008 Jul 23; 3, pp: 21. DOI: 10.1186/1750-1172-3-21. PMC: 2515294. PMID: 18651971 [Consulta: 11 gener 2019].
  31. ↑ Beck, M «Síndrome de Hurler» (en castellà). Orphanet, 2014 Mar; ORPHA:93473 (rev), págs: 5 [Consulta: 10 gener 2019].
  32. ↑ Li JC, Lundsmith E «No Stones, Some Groans, and Psychiatric Overtones with "Non-specific" Splenomegaly» (en anglès). Cureus, 2019 Maig 10; 11 (5), pp: e4638. DOI: 10.7759/cureus.4638. PMC: 6624000. PMID: 31312564 [Consulta: 6 febrer 2020].
  33. ↑ Jacobs ZG, Kaimila B, Wasswa PM, Bui T «A case of massive splenomegaly due to chronic myeloproliferative neoplasm» (en anglès). Malawi Med J, 2018 Mar; 30 (1), pp: 46-48. DOI: 10.4314/mmj.v30i1.10. PMC: 5974387. PMID: 29868160 [Consulta: 15 febrer 2019].
  34. ↑ Sen CA, Kargi A, Kaya V, Tanriverdi O «Isolated and solitary splenic metastasis detected by positron emission tomography in a patient with malignant melanoma: case report and review of the literature» (en anglès). Contemp Oncol (Pozn), 2013; 17 (2), pp: 214-217. DOI: 10.5114/wo.2013.34627. PMC: 3685360. PMID: 23788994 [Consulta: 17 febrer 2019].
  35. ↑ Casanovas A, Elena G, Rosso D «Histiocitosis de células de Langerhans» (en castellà). Hematología. SAH, 2014 Gen-Abr; 18 (1), pp: 60-66. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2018. ISSN: 2250-8309 [Consulta: 9 gener 2019].
  36. ↑ Huang Y, Mu G, Qin X, Lin J, et al «21 cases reports on haemangioma of spleen» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2016 Oct-Des; 12 (4), pp: 1323. ISSN 0973-1482. DOI: 10.4103/0973-1482.199575. PMID: 28169248 [Consulta: 9 gener 2019].
  37. ↑ Haque PD, Mahajan A, Chaudhary NK, Jain D «Kasabach-Merritt Syndrome Associated With a Large Cavernous Splenic Hemangioma Treated With Splenectomy: A Surgeon's Introspection of an Uncommon, Little Read, and Yet Complex Problem» (en anglès). Indian J Surg, 2015 Abr; 77 (Supl 1), pp: 166-169. DOI: 10.1007/s12262-015-1232-9. PMC: 4425793. PMID: 25972684 [Consulta: 16 febrer 2019].
  38. ↑ Ioannidis I, Kahn AG «Splenic lymphangioma» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2015 Feb; 139 (2), pp: 278-282. DOI: 10.5858/arpa.2013-0656-RS. ISSN: 1543-2165. PMID: 25611113 [Consulta: 9 gener 2019].
  39. ↑ Kajal P, Rattan KN, Bhutani N, Bhalla K «Giant Primary Epithelial Splenic Cyst in an Adolescent Girl» (en anglès). APSP J Case Rep, 2016 Nov 1; 7 (5), pp: 42. DOI: 10.21699/ajcr.v7i5.485. PMC: 5116233. PMID: 27900283 [Consulta: 10 gener 2019].
  40. ↑ Sim J, Ahn HI, Han H, Jun YJ, et al «Splenic hamartoma: A case report and review of the literature» (en anglès). World J Clin Cases, 2013 Oct 16; 1 (7), pp: 217-219. DOI: 10.12998/wjcc.v1.i7.217. PMC: 3856295. PMID: 24340270 [Consulta: 29 novembre 2018].
  41. ↑ Sánchez-Torres LJ, Bueno-Quiñones BO, Castellanos-Cervantes A, Santos-Hernández M, et al «Caracterización radiológica del granuloma eosinofílico» (en anglès). An Radiol Méx, 2014 Jul-Set; 13 (3), pp: 267-276. ISSN 2310-2799 [Consulta: 10 febrer 2020].
  42. ↑ Kurtgöz, PO; Güney, I; Karaköse, S; Erkus, E «A rare cause of hypersplenism; splenic amyloidosis induced by familial mediterranean fever» (en anglès). Int J Clin Rheumatol, 2019; 14 (6), pp: 264-266. ISSN 1758-4272. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2020 [Consulta: 3 febrer 2020].
  43. ↑ Shukla M, Basu S, Shukla VK, Kumar M «Fever, anemia, and splenomegaly: A rare presentation of splenic angiosarcoma» (en anglès). Indian J Med Paediatr Oncol, 2011 Oct; 32 (4), pp: 230-232. DOI: 10.4103/0971-5851.95148. PMC: 3343253. PMID: 22563160 [Consulta: 2 març 2020].
  44. ↑ Kohutek F, Badik L, Bystricky B «Primary Angiosarcoma of the Spleen: Rare Diagnosis with Atypical Clinical Course» (en anglès). Case Rep Oncol Med, 2016 Oct; 2016, pp: 4905726. DOI: 10.1155/2016/4905726. PMC: 5102718. PMID: 27867672 [Consulta: 10 gener 2019].
  45. ↑ Tantravahi SK, Williams LB, Digre KB, Creel DJ «An inherited disorder with splenomegaly, cytopenias, and vision loss» (en anglès). Am J Med Genet A, 2012 Mar; 158A (3), pp: 475-481. DOI: 10.1002/ajmg.a.34437. PMC: 4242507. PMID: 22307799 [Consulta: 13 febrer 2019].
  46. ↑ Bakker IS, Hissink RJ, Schaap HM «Familial spontaneous splenic rupture in a patient with idiopathic splenomegaly-report of a case» (en anglès). J Surg Case Rep, 2017 Jun 24; 2017 (6), pp: rjx119. DOI: 10.1093/jscr/rjx119. PMC: 5499877. PMID: 28702168 [Consulta: 20 febrer 2019].
  47. ↑ GARD «Sea-Blue histiocytosis» (en anglès). Diseases, NCATS Public Information, NIH, 2016; Des 9 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 15 març 2019].
  48. ↑ Gene «APOE apolipoprotein E [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Mar 12; ID 348 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 15 març 2019].
  49. ↑ Turletti, MC; Chiorra, C; Silvestro, A; Jaimet, MC; et al «Enfoque del paciente con esplenomegalia» (en castellà). Clínica-UNR.org, 2008, pàgs: 5 [Consulta: 22 gener 2019].
  50. ↑ Eltayib, EE «Hyper-Reactive Malarial Splenomegaly Syndrome (HMSS)» (en anglès). Cureus, 2012 Nov 30; 4 (11), pp: e72. ISSN 2168-8184. DOI: 10.7759/cureus.72 [Consulta: 28 gener 2020].
  51. ↑ McGregor A, Doherty T, Lowe P, Chiodini P, Newsholme W «Hyperreactive Malarial Splenomegaly Syndrome--Can the Diagnostic Criteria Be Improved?» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2015 Set; 93 (3), pp: 573-576. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0234. PMC: 4559700. PMID: 26195458 [Consulta: 12 març 2019].
  52. ↑ Tobeña Rué M, Coll Usandizaga F, Moraga Llop FA, Toran Fuentes N, García Peña MP «Esplenomegalia malárica hiperreactiva en un niño de 9 años procedente de Guinea Ecuatorial» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Jul; 75 (1), pp: 80-81. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.01.037. ISSN: 1695-9531. PMID: 21419729 [Consulta: 12 març 2019].
  53. ↑ Haider M, Nizami S, Qureshi A, Raza A, et al «Hyper-reactive malarial splenomegaly in the absence of raised IgM antibodies» (en anglès). Trop Doct, 2013 Gen; 43 (1), pp: 37-38. ISSN 0049-4755. DOI: 10.1177/0049475512473602. PMID: 23443623 [Consulta: 13 març 2019].
  54. ↑ Rohani A, Akbari V, Homayoon K «Infective endocarditis presents as isolated splenomegaly» (en anglès). J Cardiovasc Dis Res, 2011 Gen; 2 (1), pp: 71-73. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2017. DOI: 10.4103/0975-3583.78601. PMC: 3120277. PMID: 21716757 [Consulta: 17 febrer 2019]. Arxivat 13 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  55. ↑ Pozo AL, Godfrey EM, Bowles KM «Splenomegaly: Investigation, diagnosis and management» (en anglès). Blood Rev, 2009 Maig; 23 (3), pp: 105-111. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. DOI: 10.1016/j.blre.2008.10.001. ISSN: 0268-960X. PMID: 19062140 [Consulta: 17 febrer 2019].
  56. ↑ Snape J, Baker AR, Rees Y «Pseudo-splenomegaly as a result of subphrenic abscess» (en anglès). Postgrad Med J, 1986 Gen; 62 (723), pp: 29–30. ISSN 0032-5473. PMC: 2418565. PMID: 3540920 [Consulta: 28 febrer 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esplenomegàlia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esplenomegàlia&oldid=34004779»