Gambet letó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gambet Letó
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 f5
ECO C40
Naixement segle XVII
Origen del nom jugadors de Letònia
Classificació Obertura de cavall de rei
Sinònim(s) Contragambet letó
Contragambet Greco
Explorador d'obertures de Chessgames.com

El gambet letó és una obertura d'escacs caracteritzada pels següents moviments:

1. e4 e5
2. Cf3 f5

L'obertura té l'aparença d'un gambet de rei amb els colors invertits. És una obertura agressiva però dubtosa per part de les negres que sovint porta a partides mogudes i amb posicions delicades.[1][2] Paul van der Sterren, en el seu llibre Fundamental Chess Openings, escriu "Allò que cal per jugar el gambet letó amb un cert grau d'èxit és tenir bona vista per la tàctica i una mentalitat d'absoluta indiferència per a qualsevol cosa que la teoria digui sobre el tema".

No és massa comú de veure el gambet letó en partides presencials d'alt nivell, però en partides d'escacs per correspondència alguns jugadors en són devots.[2][3]

El codi ECO pel gambet letó és C40 (Obertura de cavall de rei).


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

Originàriament, l'obertura era coneguda com a contra-gambet Greco, i alguns escriptors actuals encara s'hi refereixen com a tal.[4] Aquest nom reconeixia el jugador italià Gioachino Greco (1600–34), qui va contribuir als inicis de la teoria de l'obertura. El nou nom gambet letó es va fer oficial en el congrés de la FIDE de 1937. El nom va ser un reconeixement als jugadors de Letònia, entre els quals destacava Karlis Betins, qui va analitzar l'obertura a començaments del segle XX.

Tercer moviment de les blanques[modifica | modifica el codi]

S'han analitzat moltes respostes de les blanques.[5] Les més importants són:

3.Cxe5[modifica | modifica el codi]

3.Cxe5 és la línia principal. Després de l'usual 3...Df6, les blanques trien entre 4.d4 d6 5.Cc4 fxe4 o la intermèdia 4.Cc4, que té l'avantatge de permetre les blanques d'obrir el centre amb d3, per exemple 4...fxe4 5.Cc3 Dg6?! 6.d3 exd3? 7.Axd3 Dxg2? i ara les blanques estan guanyant després de 8.Dh5+ Rd8 (o 8...g6 9.de5+ i 10.Ae4) 9.Ae4. La línia principal continua 5...Df7 6.Ce3! i les negres normalment responen 6...c6!?, quan les blanques poden o bé acceptar el sacrifici de peó amb 7.Cxe4 d5 8.Cg5 Df6 9.Cf3, o declinar-lo amb la més popular 7.d3 exd3 8.Axd3 d5 9.0-0.[6] La darrera variant ha estat analitzada molt profundament; el GM britànic Anthony Kosten analitza una subvariant fins al moviment 32.[7] Una línia discutida pel Mestre Internacional Jeremy Silman és 9...Ac5 10.Ca4 Ad6 11.c4 d4 12.Cc2 c5 13.b4 Ce7 14.Cxc5 Axc5 15.bxc5 Cbc6 16.Ab2 0–0 17.Cxd4 Cxd4 18.Axd4 Af5 19.Axf5 Cxf5 20.Ae3 Dxc4 21.Db3 Cxe3!? 22.fxe3 Txf1+ 23.Txf1 Dxb3 24.axb3 Tc8 25.Tf5 i ara 25...Td8 o 25...Tc6 donen al negre bones possiblitats de fer taules en aquest final amb peó de menys.[8] Silman posteriorment indicà que 10.b4!! i ara 10...Axb4 11.Ccxd5 cxd5 12.Cxd5 o bé 10...Ad6 11.Te1! Ce7 12.Cexd5 cxd5 13.Cb5 dóna gran avantatge a les blanques, i que la "vella i desacreditada" 9...Ad6 (més que 9...Ac5) podria ser la millor tria per les negres, tot i que insuficient per igualar.[9]

També és possible l'excèntrica 3...Cc6?!, contra la qual John Nunn recomana 4.d4.[10] Després de 4.d4, Kosten analitza 4...Df6!? 5.Cc3 Ab4 6.exf5! Cxe5 7.De2.[11] En lloc de 4.d4, Kosten diu que les blanques poden acceptar la torre oferta amb 4.Dh5+ g6 5.Cxg6 Cf6 6.Dh3 hxg6 7.Dxh8 De7 (7...fxe4? 8.d4! és forta) 8.d3! (Stefan Bücker dóna com a alternativa 8.Cc3! Cb4 9.d3 també guanyant)[12] 8...fxe4 9.Ae3 d5 10.Ac5! Dxc5 11.Dxf6 Af5 12.dxe4 Cd4 13.exf5! Cxc2+ 14.Rd1 Cxa1 15.Ad3 Dd6 16.Te1+ Rd7 17.Df7+ Ae7 18.Te6 guanyant.[13]

3.Ac4[modifica | modifica el codi]

3.Ac4 condueix a la potser més coneguda i analitzada línia del gambet, que comença amb 3...fxe4 4.Cxe5 Dg5 5.d4 Dxg2 6.Dh5+ g6 7.Af7+ Rd8 8.Axg6! Dxh1+ 9.Re2 Dxc1 (9...c6 és l'alternativa principal) 10.Cf7+ Re8 11.Cxh8+ hxg6 12.Dxg6+ Rd8 13.Cf7+ Re7 14.Cc3![14]

De tota manera, en lloc de 4...Dg5, "actualment els escaquistes prefereixen 4...d5", la variant Svedenborg.[15] Segons els experts en el gambet Letó Kon Grivainis i John Elburg, les negres guanyen més sovint que les blanques en aquesta línia.[16] Després de 4...d5 5.Dh5+ g6 6.Cxg6, les negres han de triar entre 6...Cf6 i 6...hxg6. 6...Cf6 sovint condueix, després de 7.De5+ Ae7 8.Ab5+! c6 9.Cxe7 Dxe7 10.Dxe7+ Rxe7 11.Ae2 (11.Af1!?), a un final en què les negres tenen un peó de menys, però una considerable compensació posicional.[17] Més aguda és 6...hxg6, quan 7.Dxh8 Rf7 9.Dd4 Ae6 dóna a les blanques gran avantatge material, però "la seva posició és tota l'estona a la vora del precipici", i la línia en conseqüència no té massa seguidors.[18] Més sovint, les blanques juguen 7.Dxg6+ Rd7 8.Axd5 Cf6, que porta a un joc agut i poc clar.[19]

3.Cc3[modifica | modifica el codi]

3.Cc3 és un moviment analitzat originalment pel Mestre Stasch Mlotkowski (1881–1943) el 1916 British Chess Magazine.[20] Kosten dóna dues respostes principals per les negres 3...Cf6 4.Ac4 (4.exf5 també seria possible) fxe4 5.Cxe5 d5 6.Cxd5! Cxd5 7.Dh5+ g6 8.Cxg6! hxg6! 9.Dxg6+ Rd7 10.Axd5 De7 11.Dxe4 Th4 12.Dxe7+ Axe7, arribant a un final en què les blanques tenen quatre peons a canvi d'una peça menor, i 4...fxe4 5.Cxe5 Df6, quan les blanques poden triar entre 6.Cc4! (transposant a la línia principal 3.Cxe5 Df6 4.Cc4 fxe4 6.Cc3), 6.d4, i 6.f4!?[21] Les negres també poden fer 3...d6, quan 4.d4 transposa al gambet Philidor (1.e4 e5 2.Cf3 d6 3.d4 f5!?), que va ser jugat per Paul Morphy a mitjans del segle xix i encara es veu ocasionalment avui dia.[20][22]

3.exf5[modifica | modifica el codi]

3.exf5 continua amb e4 4.Ce5 Cf6 5.Ae2 i és una línia recomanda per John L. Watson i Eric Schiller.[23] 4.De2, 4.Cd4, i fins i tot 4.Cg1!? (que porta a una mena de gambet de rei amb els colors canviats) són també possibles.[24]

3.d4[modifica | modifica el codi]

El moviment 3.d4 seguit de fxe4 4.Cxe5 Cf6 5.Ag5 d6 condueix, normalment, a joc agut. Les blanques solen sacrificar amb una peça amb 6.Cc3!? o 6.Cd2!?, però sembla que les negres tenen prou recursos contra ambdues jugades.[25]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. John Nunn, Graham Burgess, John Emms, i Joe Gallagher, Nunn's Chess Openings, Everyman Chess, 1999, p. 285. ISBN 1-85744-221-0.
  2. 2,0 2,1 Nick de Firmian, Modern Chess Openings, 15th edition, Random House Puzzles & Games, 2008, p. 144. ISBN 978-0-8129-3682-7.
  3. Gambet letó analitzat per jugadors d'escacs per correspondència, Wikichess, en anglès.
  4. Larry Evans, The Chess Opening for You, RHM Press, 1975, p. 29. ISBN 0-89058-020-0.
  5. Tony Kosten, The Latvian Gambit Lives!, Batsford, 2001, pp. 7, 117, 175, 199, 210, 217. ISBN 0-7134-8629-5, en anglès. Les respostes que no es mencionen aquí són 3.d3, 3.b4?!, 3.c4!?, 3.De2!?, 3.b3?!, i 3.g4? ja que cap d'aquests moviments ofereix cap avantatge per les blanques. Id. a 217.
  6. Kosten 2001, pp. 78-79, 83-84.
  7. Kosten 2001, p. 96.
  8. Jeremy Silman, Two Wild Black Systems. Jeremysilman.com. Consultat l'11 de juny de 2009.
  9. More Splat the Lat. Jeremysilman.com. Consultat l'11 de juny de 2006.
  10. Nunn, Burgess, Emms & Gallagher 1999, p. 297.
  11. Kosten 2001, p. 112.
  12. Lower Life in the Latvian Gambit Part 1. Consultat el 9 de maig de 2010
  13. Kosten 2001, pp. 107-12.
  14. Kosten 2001, pp. 124-39. Kosten diu que 4...Dg5 "és probablement una de les més agudes i més extensament analitzades línies d'obertura de tots els temps." Id. at 117.
  15. Kosten 2001, p. 117.
  16. Kon Grivainis i John Elburg, New Developments in the Latvian Gambit, Chess Enterprises, 1998, p. 6. ISBN 0-945470-69-X.
  17. Kosten 2001, pp. 159-64.
  18. Kosten 2001, p. 151.
  19. Kosten 2001, pp. 140-50.
  20. 20,0 20,1 Kosten 2001, p. 210.
  21. Kosten 2001, pp. 213-14.
  22. Christian Bauer, The Philidor Files, Gloucester Publishers, 2006, pp. 22-32. ISBN 978-1-85744-436-0.
  23. Latvian Gambit. jeremysilman.com. Consultat el 5 d'abril de 2009.
  24. Kosten 2001, pp. 188-98.
  25. Kosten 2001, pp. 199-209.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]