Joan de l'Os
 Il·lustració d'Édouard Zier de 1885 representant Joan de l'Os  | |
| Tipus | criatura mitològica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Mitologia europea |
| Dades | |
| Pseudònim | Chuan l'Onso (an), Joan de l'Ors (oc), Jean de l'Ours (fr), Juan Artz (eu), John The Bear (en) i Juan Oso (es) |
| Gènere | masculí |
Joan de l'Os[1][nota 1] és el nom d'un personatge mitològic recurrent en el folklore de transmissió oral de diferents països d'Europa, on protagonitza històries amb moltes similituds, cosa que podria indicar una arrel comuna.[2] Les característiques comunes amb les quals es representa són que és el fill d'un os i una dona,[3] té força sobrehumana i acostuma a viure en un bosc o en alguna cova.
Variacions
[modifica]Acadèmicament, es fa referència al personatge sempre amb un nom que segueix aquella mateixa forma en cada llengua: Joan + Os. Així, se l'anomena Joan de l'Ors en occità, Chuan l'Onso en aragonès, Juan Artz en basc, Juan el Oso en castellà, Jean de l'Ours en francès, John The Bear o John-of-The Bear en anglès, etc. Curiosament, una història germana documentada a Mallorca li diu Joan de l'Onso.[4]
Representació
[modifica]Els contes de «Joan de l'Ors» són molt populars a Occitània, en què el personatge protagonitza històries heroiques, sent aquesta la regió en la qual han aparegut més variacions d'aquest mite. A Catalunya, hom deia que en Joan de l'Os era invencible gràcies a la força màgica que li atorgava una barra de ferro que pesava «cent quintars».[3] Vivia en una cova i, en una ocasió, va vèncer el dimoni amb l'ajuda de quatre gegants. Antigament, en molts pobles de muntanya catalans, la gent creia realment en l'existència del personatge i algunes coves eren tingudes com a antigues llars de Joan de l'Os.[3]
L'os havia estat sempre un animal molt present en l'imaginari col·lectiu dels pobles dels Pirineus catalans, on hi ha tradicions i celebracions, com ara les Festes de l'os al Vallespir, que s'han relacionat sovint amb el mite de Joan de l'Os.[5][6]
A l'Aragó
[modifica]Autors com Enrique Satué han vist que el mite de Joan de l'Os podria haver influït en la formació de mites locals de l'Alt Aragó, com Chuan Ralla del Sobrarb, el Silván de Tella o el Basajarau de les valls occidentals[7] (el qual és, d'altra banda, la versió aragonesa del Basajaun basc).
El personatge literari Gildo Mallo, de la novel·la Desperta ferro! (1930) de Ricardo León, és un boxador nascut al Sobrarb i que diu que descendeix d'una dona i un os a través d'un avantpassat que es digué, curiosament, Chuan l'Onso.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Abans de la reducció dels accents diacrítics promulgada per l'IEC el 2016, el nom del personatge s'escrivia Joan de l'Ós, ja que es tracta de l'animal i no pas de l'òrgan anatòmic.
Referències
[modifica]- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 242. ISBN 8484151824.
- 1 2 3 Bilbeny, Jordi. «Una gran part dels herois llegendaris catalans es diuen Joan». eltemps.cat. El Temps, 23-06-1997. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ «Joan de l'Ós, el cor salvatge». llegendesdecatalunya.cat.[Enllaç no actiu]
- ↑ Casanova, Eugeni. L'ós del Pirineu: crònica d'un extermini. 2a edició. Pagès editors, 2005, p. 69-70. ISBN 978-84-7935-405-3.
- ↑ Domènech i Bonet, Mireia. «El país de l'home os». lamira.cat, 07-03-2021. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ Satué Oliván, Enrique. El Pirineo Contado (en castellà). Saragossa: Ed. PRAMES, 2014. ISBN 978-84-8321-403-9.
- ↑ «León, Ricardo» (en castellà). GEA. Arxivat de l'original el 2019-12-04. [Consulta: 1r setembre 2021].
Bibliografia
[modifica]
- Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XLV. La venjança de Joan de l'Ós». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 140-141 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- Soler i Amigó, Joan; Martín Saurí, Josep Maria. «Joan de l'Ós i la conquesta del foc». A: Mitologia Catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 82-87. ISBN 84-7533-527-6.
