Vés al contingut

Luis Bacalov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luis Enríquez Bacalov)
Plantilla:Infotaula personaLuis Bacalov

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Enrique Bacalov Modifica el valor a Wikidata
30 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, director d'orquestra, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webluisbacalov.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0005953 Allocine: 42928 Allmovie: p80332 TMDB.org: 66675
Spotify: 24H8SLLjwuMJYD7M0dibeI Last fm: Luis+Bacalov Musicbrainz: 500053c3-d673-4768-94d0-9e02aea5d0bf Discogs: 157480 Allmusic: mn0000311759 Modifica el valor a Wikidata

Luis Bacalov o Luis Enríquez Bacalov (Buenos Aires, Argentina, 30 d'agost de 1933 – Roma, Itàlia; 15 de novembre de 2017) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra argentí nacionalitzat italià. És especialment famós per ser el guanyador el 1996 de l'Oscar a la millor banda sonora per la pel·lícula italiana El carter. També destaca per les bandes sonores de spaghetti western com Django, La mort d'un president, L'or dels Bravados, His name is King i Duel a l'alba.[1][2]

Biografia

[modifica]

Bacalov ha estat nominat dues vegades a l'Oscar: una el 1966, per Il Vangelo secondo Matteo (L'Evangeli segons sant Mateo, de Pier Paolo Pasolini); i una altra el 1995 per Il Postino (El carter, de Michael Radford), obtenint el premi en aquest cas.

En els primers anys de la dècada del 1970, va col·laborar amb diverses bandes italianes de rock progressiu. També va ser director artístic de l'Orquestra della Magna Grècia, a Taranto, Itàlia.

Com a curiositat, cal destacar que dues de les seves cançons apareixen en les pel·lícules Kill Bill, del director Quentin Tarantino, i d'altres en la pel·lícula Django Unchained del mateix director, inclòs el tema de Django extret de la banda sonora del film homònim.

Composicions

[modifica]

Bandes sonores de les pel·lícules:

  • 1966, Django
  • 1967, Jo sóc la revolució
  • 1970, La mort d'un president
  • 1970, L'or dels Bravados
  • 1971, His name is King
  • 1972, Duel a l'alba
  • 1979, Li rose di Danzica
  • 1983, Coup de foudre (Entre nosaltres)
  • 1995, El carter
  • 1996. Ilona arriba amb la pluja
  • 1999, Carta d'Amor
  • 2003, El meu Mancherai (El carter) cançó interpretada per Josh Groban
  • 2003, Kill Bill Vol. 1, Tema The Grand Duel pertanyent a la banda sonora original de Duel a l'alba
  • 2013, Django Unchained

Referències

[modifica]
  1. «Murió Luis Bacalov, el compositor argentino que ganó el Oscar por la música de El cartero.». Arxivat de l'original el 2017-11-30. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p 249. ISBN 978-2-3505-5192-0