Moulin Rouge! (pel·lícula de 2001)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaMoulin Rouge!
MOULINROUGEF.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Baz Luhrmann
Protagonistes
Producció Baz Luhrmann
Fred Baron
Martin Brown
Disseny de producció Catherine Martin
Guió Craig Pearce i Baz Luhrmann
Música Craig Armstrong
Fotografia Donald McAlpine
Muntatge Jill Bilcock
Vestuari Catherine Martin
Productora Angel Studios i Bazmark
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Austràlia
Data d'estrena 2001
Durada 127 min.
Idioma original Anglès/Francès
Lloc de rodatge Madrid i Sydney
Color color
Pressupost 52 milions de dòlars
Ingressos 179.213.434 $
Temàtica
Gènere Drama, musical, romàntic
Tema principal Prostitució
Lloc de la narració París
Sèrie Trilogia de Teló Vermell
Palmarès
Nominacions
Premis Oscar al millor vestuari ()
Oscar a la millor direcció artística ()
European Film Award for Best Non-European Film (2001)
Globus d'Or a la millor banda sonora original (2001)
Més informació
IMDb Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Moulin Rouge!, del 2001, és el film musical amb què el direcor Baz Luhrmann conclou la seva Red Curtain Trilogy. Aquesta pel·lícula va suposar una nova visió del gènere musical en el cinema i va ser protagonitzada per Nicole Kidman i Ewan McGregor.

Argument[modifica]

La pel·lícula está ambientada al mític cabaret paririen que bateja el film, durant la seva època daurada a finals del segle XIX; tot això envoltat d’un ambient surrealista on de la realitat a la màgia només hi ha un glop de licor i on la Modernitat buscava enderrocar el pensament convencional en totes les àrees (particularment en les arts). El film té com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mal entesos, el destí els creua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella el fetilla amb la llum que irradien els seus ulls. Volen. Però tot s'acaba abruptament, quan la dolça Satine (Nicole Kidman) adverteix la confusió: no era ell el milionari duc al que estava predisposada a convèncer per a finançar una obra de teatre sinó que és un bohemi escriptor. El jove escriptor li oferix a ella amor veritable, mentre que el ric noble li oferix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu legítima.

Estètica[modifica]

Podem veure amb la vestimenta dels personatges i les decoracions tota una estètica que va enfocada cap a l’excés, típic del món de l’espectacle en el qual ens envoltem. Els diferents personatges del cabaret són un recull de les personalitats més pintoresques, extravagants i grotesques que es podien trobar a un local com el Moulin Rouge!. Aquests personatges estan caracteritzats amb colors vius i llampants, representant així l’exageració constant que es formula al món de la faràndula. Baz Luhrmann destaca en diverses escenes aquesta utilització massiva del color, combinant-ho amb un muntatge frenètic per crear en l’espectador la sensació d’estar vivint el mateix ambient que vivien els personatges de l’època. Entre tots aquests colors, el vermell és el que cobra més importància, ja que no només es fa present en aquestes escenes d’excés, sinó que també apareix en molts altres moments, convertint-se en un símbol de la passió que viuen els protagonistes; de fet, la protagonista femenina, la Satine, a l’escena de la cançó “Elephant Love Medley” es converteix en una encarnació del color vermell, deixant la seva clara posició de cortesana però, alhora, deixant-se emportar per l’amor idealitzat que li descriu el Christian, provocant una col·lisió entre l’amor vertader i passional i l’amor ficcionat a través de mecanismes socials.

A Moulin Rouge! podem observar també una clara influència del Bollywood, apreciable en diferents nivells. Luhrmann fa un homenatge al cinema indi incloent la cançó “Chamma Chamma”, que formava part del film China Gate. A més, també adopta el disseny visual d’aquest tipus de cinema, mostrant un  vestuari i uns colors saturats que ens recorden als de la cultura india. No obstant, el Bollywood no pretén que la música i la dansa s’integrin a l’argument, sinó que reflecteixen l’actitut india envers la sensualitat i la moralitat. A Moulin Rouge! el cant i la dansa, s’integren i es converteixen en un dispositiu narratiu afegit. Tanmateix, les reminiscències del Bollywood són apreciables també a nivell narratiu, ja que la trama melodramàtica recorda als arguments indis i, a més, el show que preparen els bohemis està ambientat a l’Índia. A la posada en escena també trobem certs elements hindús presents, no només a l’escena final sinó també al llarg del film, com ara amb l’elefant arquitectònic on tenen lloc dues de les cançons més romàntiques del film.

Argument universal[modifica]

L’argument que se’ns relata a Moulin Rouge! és l’argument universal que podem trobar al mite d’Orfeu i Eurídice, essent el jove Christian un Orfeu modern que descendeix fins als baixos fons de París i Montmartre per trobar-se, enlloc de l’infern clàssic, un infern contemporani on la gelosia representa la seva perdició. D’aquesta manera es posa en manifest el mecanisme tràgic que també se’ns exposa a Romeu i Julieta, tant en l’obra de Shakespeare com a la posterior pel·lícula del mateix autor. Els protagonistes experimenten el seu amor, però aquest es troba amb una sèrie de problemes en aquest cas socials (el triangle amorós amb el Duc i la condició d’ella de cortesana i ell de bohemi) que impedeixen que el seu amor sigui lliure. Per alliberar el seu amor, han de sortir del marc social en què aquest és prohibit. Tot i això, els protagonistes estan atrapats i, abans d’aconseguir alliberar-se, el seu amor es veu truncat per la mort d’un dels personatges. A Moulin Rouge!, és la malaltia de la Satine la que provoca la seva mort; tot i que aquest succés tràgic se’ns anticipa a la cançó “Sparkling Diamonds”, cap al principi del film, quan finalment li arriba la mort, es magnifica en una escena de celebració de l’amor. Un cop més, veiem la mort com l’eternització de l’amor, l’univers on aquest amor prohibit i impossible té cabuda. En aquest film també trobem que una manera d’eternitzar aquell amor viscut és a través de l’escriptura, del relat en paper de la història d’amor.

Metalingüística[modifica]

A Moulin Rouge! podem veure com es crea tot un mecanisme metalingüístic des del primer moment en què s’obre el teló i l’espectador observa, a més del relat de la pel·lícula, l’espectacle del cabaret. A més, el show que els bohemis preparen per representar al cabaret gira entorn a una història tràgica entre un malvat maharajà que intenta guanyar-se l’amor d’una cortesana, la qual al mateix temps està enamorada d’un músic de sitar. Aquesta situació és tant un mecanisme metalingüístic, perquè explica el moment de creació i tot el desenvolupament d’una obra de teatre fins la seva representació, com una metàfora del triangle amorós en què es troben els personatges d'en Chistian, la Satine i El Duc.

Repartiment[modifica]

Estrena i recepció[modifica]

Primerament, la pel·lícula havia d'estrenar-se les festes de Nadal del 2000, però 20th Century Fox va allargar el termini cap a la primavera. El 9 de maig de 2001, "Moulin Rouge!" fou presentada al festival de Canes. L'estrena als Estats Units va ser el 18 de maig de 2001 i varen seguir la resta del món amb estrenes a partir de l'1 de juny de 2001.

"Moulin Rouge!" va ser tot un èxit en taquilla aconseguint $185,095 en sols dos cinemes el cap de setmana d'estrena. Va seguir-se elevant la xifra el dia en memòria dels soldats estatunidencs morts en una batalla amb $254,098. Quan es va projectar en més de 2500 cinemes, va arribar als 14.2 milions de dòlars el cap de setmana d'estrena arreu del món. El film va aconseguir $57 milions als Estats Units. Durant l'octubre de 2001, pels Oscars, van fer una nova i breu estrena del llargmetratge amb l'objectiu que Kidman i McGregor fossin nominats a l'Oscar.

La pel·lícula va ser un altre cop un èxit. Va posicionar-se en el més alt de la taquilla d'Austràlia quan es va tornar a estrenar a finals de 2001, igualment amb altres audiències d'altres països. Va guanyar més de 20 milions de dòlars arreu del món, resultant una taquilla de 179.213.434 dòlars per tot el món.

El film va sortir en DVD el 18 de desembre de 2001 seguit per una projecció en VHS el 19 de març de 2002. Va sortir al mercat en Blu-Ray el 19 d'octubre de 2010.

Va rebre bones crítiques per part del públic i els crítics cinematogràfics. Obté una posició de 78% a la web de cine Rotten Tomatoes, i un 66% en Metacritic. A la web MarkReviewsMovies obté 4 estrelles de 5 i forma part dels millors films de 2001.

"Moulin Rouge!" es va doblar al català a finals del 2016, i TV3 la va emetre el 26 de desembre del mateix any, dia de Sant Esteve.

Premis i nominacions[modifica]

Oscar[modifica]

Va ser nominada a vuit candidatures dels Premis Oscar, de les quals en va obtenir tan sols els dos primers:

Globus d'Or[modifica]

A més, va obtenir els següents Globus d'Or el 2002:

BAFTA[modifica]

També va optar a diversos Premis BAFTA, dels quals en va rebre els tres primers:[1]

César[modifica]

Banda sonora[modifica]

Com a pel·lícula musical, les cançons juguen un paper important. El que fa de Moulin Rouge! un musical atípic és que les seves cançons no són originals sinó que es basen en popurris o versions de cançons que defineixen la cultura de finals del segle XX; d’aquesta manera trobem un dels anacronismes més destacats de la pel·lícula, ja que les cançons estan composades per peces contemporànies que ajuden al públic a sentir-se identificat i partícip de la història. D’aquesta manera, els propòsits principals de la música són fer avançar la història i atraure la audiència. Aquesta és tractada d’un mode completament eclèctic i recorre a grans èxits clàssics del pop i del rock, transportant els cabarets de París als clubs nocturns actuals. Podríem definir, doncs, la banda sonora de Moulin Rouge! com un conjunt de temes reciclats i reinventats en diversos collages. Així, Luhrmann i el seu equip de compositors aconsegueixen crear una reinterpretació dels temes d’una forma més romàntica.[2]

L'àlbum de la banda sonora va sortir al mercat l'any 2001, i conté gran part dels temes cantats a la pel·lícula:[3]

  1. "Nature Boy" — David Bowie - 3:25
  2. "Lady Marmalade" — Christina Aguilera, Lil' Kim, Mýa and Pink - 4:25
  3. "Because We Can" — Fatboy Slim - 3:27
  4. "Sparkling Diamonds" — Nicole Kidman, Jim Broadbent, Caroline O'Connor, Natalie Mendoza, i Lara Mulcahy - 2:52
  5. "Rhythm of the Night" — Valeria - 3:49
  6. "Your Song" (Versió pop al piano) - Ewan McGregor - 3:52
  7. "Children of the Revolution" — Bono, Gavin Friday, i Maurice Seezer - 2:59
  8. "One Day I'll Fly Away" — Nicole Kidman - 3:18
  9. "Diamond Dogs" — Beck Hansen - 4:34
  10. "Elephant Love Medley" — Ewan McGregor, Nicole Kidman, i Jamie Allen - 4:13
  11. "Come What May" — Ewan McGregor i Nicole Kidman - 4:48
  12. "El Tango de Roxanne" — Ewan McGregor, José Feliciano, i Jacek Koman - 4:42
  13. "Complainte De La Butte" — Rufus Wainwright - 3:07
  14. "Hindi Sad Diamonds" — Nicole Kidman, John Leguizamo, i Alka Yagnik - 3:28
  15. "Nature Boy" — David Bowie i Massive Attack - 4:23
  16. "Like a Virgin" — Madonna - 3:49

Referències[modifica]

  1. Nominacions i premis, a IMDB (anglès) «Enllaç».
  2. Lopez, L. Moulin Rouge. Nuevos códigos para nuevos tiempos. 
  3. Detalls de l'àlbum, a Amazon (anglès)

Enllaços externs[modifica]