Viquipèdia:Astronomia/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Astronomia
[modifica].jpg)
En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l'efecte túnel quàntic (radiació de Hawking). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".
En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat gravitatòria, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero.
{{Gener_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
La constel·lació d’Andròmeda (del llatí Andromeda), té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions. La constel·lació es troba entre l'Ascensió recta 23, i 2 hores, i declinació entre +23º, i +50º, aproximadament. El seu estel α es Sirah, nom originari de l'àrab que vol dir llombrígol d'Andròmeda, i és un dels estels que conformen el quadrat del Pegàs (Pegasus). Sirrah és anomenada també Alpheratz, que vol dir espatlla del cavall, fent al·lusió al Pegàs. L'estel β és Mirach, que vol dir el davantal. γ és Alamaak, nom àrab que vol dir linx del desert, i és un estel doble. Hi ha el cúmul obert NGC 752, i la nebulosa planetària NGC 7662. A més hi ha la gran galàxia d'Andròmeda, espiral, catalogada per Messier com a M31; i també M32, i M110. Las constel·lacions associades al mite de Perseu són Andròmeda, Cassiopea, Cefeu, Cetus (el monstre marí), el Pegàs, i Perseu.
{{Febrer_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
En astrofísica es coneix com esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma. Es tracta del fenomen físic més lluminós i intens de l'univers, que produeix una gran quantitat d'energia en feixos breus de raigs gamma que poden durar des d'uns segons fins a unes poques hores. Els més llargs són seguits per una radiació romanent, més feble, en raigs X, coneguda en termes tècnics com afterglow. Els esclats de raigs gamma ocorren en posicions aleatòries en el cel sense poder-se predir la seva aparició. Les diferents teories sobre el seu origen requereixen fenòmens molt violents com explosions de supernoves. Degut al fet que la radiació gamma no travessa l'atmosfera terrestre aquests fenòmens solament poden detectar-se des de l'espai, si bé l'afterglow pot ser observat amb telescopis terrestres.
{{Març_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
El sistema solar és el conjunt de tots els astres que orbiten al voltant del Sol i que, per tant, hi estan gravitatòriament lligats. Està format per 9 planetes, almenys 155 satèl·lits naturals o llunes i centenars de milers de planetes menors o planetoides, asteroides, meteoroides i cometes. A més, també hi ha el que s'anomena medi interplanetari, format per gas i pols. Tot aquest conjunt està situat en un dels braços de la galàxia Via Làctia, girant al voltant del seu centre des de 26.000 anys llum de distància i a una velocitat de 220 km/s.
{{Abril_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica. Les cefeides, així anomenades pel nom del prototip d'aquesta classe: l'estrella δ Cephei, presenten modulacions periòdiques de lluminositat extremadament regulars i, de les variables pulsants, són les que presenten menors irregularitats en la durada del període de pulsació. Actualment, s'han observat més de 400 cefeides en la nostra galàxia, i altres 1.000 s'han identificat en els Núvols de Magallanes, les dues galàxies satèl·lits de la nostra. A més, s'ha observat un número significatiu de cefeides en altres galàxies properes. Són especialment destacables perquè presenten una correlació entre el període de pulsació i la magnitud absoluta. Gràcies a aquesta correlació (descoberta per Henrietta Swan Leavitt el 1912), les cefeides poden ser usades com un far estàndard per determinar la distància als cúmuls globulars o galàxies. Des de que va poder ser calibrada la relació període—lluminositat usant les estrelles cefeides més pròximes, les distàncies calculades amb aquest mètode estan entre les més acurades disponibles.
{{Maig_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
.PNG)
El límit de Roche és la distància a la què un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal. Dins del límit de Roche la força de gravetat que el cos central exerceix sobre els extrems més pròxim i més allunyat del satèl·lit excedeixen a la força de gravetat del satèl·lit. Per tant, aquest podrà ser destruït per les forces de marea. El nom de "límit de Roche" prové de l'astrònom francés Édouard Roche qui primer va proposar aquest efecte i va calcular el límit teòric en 1848.
{{Juny_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i una figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonice Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va realitzar contribucions importants en el camp de la òptica, va ajudar a legitimitzar els descobriments astronòmics del seu contemporani Galileo Galilei i, gràcies a la seva obra Somnium, se'l considera el precursor del gènere de la ciència-ficció.
{{Juliol_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Una galàxia és un agregat d'uns quants milers de milions d'estrelles i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia.
El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia. L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet. El mot galàxia ve de la paraula |grega gàlactos, que també significa llet.
{{Agost_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Els cometes, junt amb els asteroides, planetes i els seus satèl·lits, formen part del sistema solar. Són cossos sòlids molt semblants als asteroides però amb distinta composició, i descriuen òrbites tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de molts anys, tants que inclús alguns només se'ls ha vist una única vegada. Altres són destruïts per l'acció de la gravetat del Sol, a causa de la seua xicoteta massa.
Etimologia, del llatí Cometa i el grec Kometes, cabellera. Els astrònoms han trobat que els cometes provenen principalment de dos llocs; el Cinturó de Kuiper, localitzat més enllà de la òrbita del planeta Plutó i el núvol d'Oort, situada encara més lluny, a la mitat de distància entre nosaltres i Alfa Centauri (la estrela més pròxima al Sol).
{{Setembre_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Es coneix com a Big Bang ("gran explosió"), l'explosió gegant que, segons alguns científics, creà el nostre univers. Si es calcula a quina velocitat s'engrandeix l'univers i quant de temps li ha calgut per arribar a la seva grandària actual, veurem que el Big Bang es produí fa uns 13,700 ± 200 milions d'anys.
Diversos científics, amb els seus estudis, han anat construint el camí que portà a la gènesi del model del big-bang. Els treballs d'Alexander Friedman, l'any 1922, i de Georges Lemaître, el 1927, utilitzaren la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein per demostrar que l'Univers estava en moviment constant.
{{Octubre_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Galileo Galilei, o Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, 8 de gener de 1642) fou un físic, astrònom i filòsof italià considerat, junt amb Newton, com el pare de la física.
El 1581, Galileu entra a la Universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba interessant-se per les matemàtiques. Demostra que Aristòtil estava equivocat en suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llençats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pèndol observant les oscil·lacions d'una llàmpria a la catedral. El 1592, Galileu esdevé professor de matemàtiques a la universitat de Pàdua, on restà 18 anys.
{{Novembre_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Una supernova és una explosió estel·lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels (estels binaris i estels massius). Durant aquesta etapa la lluminositat de l'estel pot augmentar en un factor de 108. Cal no confondre aquest fenomen amb el molt menys energètic que es coneix com a nova.
Les supernoves donen lloc a emissions de radiació electromagnètica intensíssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, per a després decréixer en brillantor de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.
{{Desembre_article_d'astronomia}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs