Ronyó: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiqueta: repetició de caràcters
Cap resum de modificació
Línia 51: Línia 51:


== Filtrat ==
== Filtrat ==
La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades [[nefrona|nefrones]]. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. Quan es produeix la pèrdua o el dèficit funcional d'un nombre important d'elles, l'organisme estimula la hiperactivitat i el creixement compensatori de les restants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fattah, H; Layton, A; Vallon, V |títol= How Do Kidneys Adapt to a Deficit or Loss in Nephron Number |publicació= Physiology (Bethesda) |pàgines=pp: 189-197. {{PMID|30968755}} |volum= 2019 Maig 1; 34 (3) |pmc= 6734068 |doi= 10.1152/physiol.00052.2018 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6734068/ |llengua= anglès |consulta= 11 gener 2022|}}</ref> A la nefrona, el [[glomèrul renal|glomèrul]] -que és un petit cabdell de [[capil·lar sanguini|capil·lars sanguinis]]- està envoltat per la [[càpsula de Bowman]], que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat [[Túbul renal|túbul]], el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: [[túbul proximal]] i [[Túbul contort distal|túbul distal]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Madrazo-Ibarra, A; Vaitla, P |títol= Histology, Nephron |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 9|volum= 2020 Mar 13; NBK554411 (rev) |pmid= 32119298 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK554411/ |llengua= anglès |consulta= 8 juliol 2020|}}</ref> En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques ([[glucosa]], [[aminoàcid|aminoàcids]], [[fosfat]], cations [[sodi]], anions [[clorur]], cations [[potassi]], cations [[calci]], cations [[oxoni]], anions [[hidrogencarbonat]] i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament [[urea]], i en menor proporció [[creatinina]], [[nitrogen]], clorurs, cetoesteroïdes, [[fòsfor]], [[amoni]], i [[àcid úric]]) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari. La retroalimentació túbuloglomerular i el reflex miogénic formen una unitat funcional en les arterioles aferents renals que regulen el flux sanguini de cada nefrona i la filtració glomerular. Gràcies a això, les interaccions entre ambdós mecanismes generen una oscil·lació sincrònica automantinguda de la transferència de substàncies en els ronyons que assegura un filtrat correcte.<ref>{{ref-publicació|cognom= Marsh, JD; Postnov, DD; Sosnovtseva, OV; Holstein-Rathlou, NH |títol= The nephron-arterial network and its interactions |publicació= Am J Physiol Renal Physiol |pàgines=pp: F769-F784. {{ISSN|1522-1466}} |volum= 2019 Maig 1; 316 (5) pmid= 30759020 |doi= 10.1152/ajprenal.00484.2018 |url= https://journals.physiology.org/doi/full/10.1152/ajprenal.00484.2018?rfr_dat=cr_pub++0pubmed&url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori%3Arid%3Acrossref.org |llengua= anglès |consulta= 14 gener 2022|}}</ref> Els elements formes de la sang ([[eritròcits]], [[leucòcits]] i [[plaquetes]]) i les proteïnes plasmàtiques no poden creuar la [[membrana basal]] glomerular, per això l'orina primitiva que arriba a l'interior de la càpsula de Bowman després de travessar també la xarxa de [[podòcit]]s situada a la seva paret visceral amb la funció d'evitar el pas de [[macromolècules]], té una composició similar a la del [[Plasma sanguini|plasma]], excepte pel que fa a les [[proteïnes]]. Perquè hi hagi filtració glomerular és necessària l'existència de suficient pressió sanguínia en els capil·lars dels glomèruls (≥60 [[mmHg]] de [[pressió arterial]] sistèmica). Una xifra inferior no pot forçar el pas de l'aigua i els [[solut]]s cap a l'espai capsular de Bowman.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaufman, DP; Basit, H; Knohl, SJ |títol= Physiology, Glomerular Filtration Rate |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 4|volum= 2020 Jul 26; NBK500032 (rev) |pmid= 29763208 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK500032/ |llengua= anglès |consulta= 19 desembre 2020|}}</ref>
La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades [[nefrona|nefrones]]. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. Quan es produeix la pèrdua o el dèficit funcional d'un nombre important d'elles, l'organisme estimula la hiperactivitat i el creixement compensatori de les restants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fattah, H; Layton, A; Vallon, V |títol= How Do Kidneys Adapt to a Deficit or Loss in Nephron Number |publicació= Physiology (Bethesda) |pàgines=pp: 189-197. {{PMID|30968755}} |volum= 2019 Maig 1; 34 (3) |pmc= 6734068 |doi= 10.1152/physiol.00052.2018 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6734068/ |llengua= anglès |consulta= 11 gener 2022|}}</ref> A la nefrona, el [[glomèrul renal|glomèrul]] -que és un petit cabdell de [[capil·lar sanguini|capil·lars sanguinis]]- està envoltat per la [[càpsula de Bowman]], que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat [[Túbul renal|túbul]], el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: [[túbul proximal]] i [[Túbul contort distal|túbul distal]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Madrazo-Ibarra, A; Vaitla, P |títol= Histology, Nephron |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 9|volum= 2020 Mar 13; NBK554411 (rev) |pmid= 32119298 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK554411/ |llengua= anglès |consulta= 8 juliol 2020|}}</ref> En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques ([[glucosa]], [[aminoàcid|aminoàcids]], [[fosfat]], cations [[sodi]], anions [[clorur]], cations [[potassi]], cations [[calci]], cations [[oxoni]], anions [[hidrogencarbonat]] i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament [[urea]], i en menor proporció [[creatinina]], [[nitrogen]], clorurs, cetoesteroïdes, [[fòsfor]], [[amoni]], i [[àcid úric]]) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari. La retroalimentació túbuloglomerular i el reflex miogénic formen una unitat funcional en les arterioles aferents renals que regulen el flux sanguini de cada nefrona i la filtració glomerular. Gràcies a això, les interaccions entre ambdós mecanismes generen una oscil·lació sincrònica automantinguda de la transferència de substàncies en els ronyons que assegura un filtrat correcte.<ref>{{ref-publicació|cognom= Marsh, JD; Postnov, DD; Sosnovtseva, OV; Holstein-Rathlou, NH |títol= The nephron-arterial network and its interactions |publicació= Am J Physiol Renal Physiol |pàgines=pp: F769-F784. {{ISSN|1522-1466}} |volum= 2019 Maig 1; 316 (5) |pmid= 30759020 |doi= 10.1152/ajprenal.00484.2018 |url= https://journals.physiology.org/doi/full/10.1152/ajprenal.00484.2018?rfr_dat=cr_pub++0pubmed&url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori%3Arid%3Acrossref.org |llengua= anglès |consulta= 14 gener 2022|}}</ref> Els elements formes de la sang ([[eritròcits]], [[leucòcits]] i [[plaquetes]]) i les proteïnes plasmàtiques no poden creuar la [[membrana basal]] glomerular, per això l'orina primitiva que arriba a l'interior de la càpsula de Bowman després de travessar també la xarxa de [[podòcit]]s situada a la seva paret visceral amb la funció d'evitar el pas de [[macromolècules]], té una composició similar a la del [[Plasma sanguini|plasma]], excepte pel que fa a les [[proteïnes]]. Perquè hi hagi filtració glomerular és necessària l'existència de suficient pressió sanguínia en els capil·lars dels glomèruls (≥60 [[mmHg]] de [[pressió arterial]] sistèmica). Una xifra inferior no pot forçar el pas de l'aigua i els [[solut]]s cap a l'espai capsular de Bowman.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaufman, DP; Basit, H; Knohl, SJ |títol= Physiology, Glomerular Filtration Rate |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 4|volum= 2020 Jul 26; NBK500032 (rev) |pmid= 29763208 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK500032/ |llengua= anglès |consulta= 19 desembre 2020|}}</ref>


Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el [[sodi]], el [[fòsfor]] i el [[potassi]], i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos gràcies al funcionament de les [[Bomba de sodi i potassi|bombes de Na+/K+]] existents a la cara basal de les cèl·lules tubulars. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.<ref>{{ref-publicació|cognom= Castaño Bilbao, I; Slon Roblero, MF; García-Fernández, N |títol= Estudios de función renal: función glomerular y tubular. Análisis de la orina |publicació= NefroPlus (Rev. Nefrología) |pàgines=pp: 1-62|volum= 2009 Feb; 2 (1) |issn= 1989-2284 |url= https://www.revistanefrologia.com/es-estudios-funcion-renal-funcion-glomerular-articulo-X1888970009000355 |llengua= castellà |consulta= 7 juliol 2020|}}</ref>
Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el [[sodi]], el [[fòsfor]] i el [[potassi]], i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos gràcies al funcionament de les [[Bomba de sodi i potassi|bombes de Na+/K+]] existents a la cara basal de les cèl·lules tubulars. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.<ref>{{ref-publicació|cognom= Castaño Bilbao, I; Slon Roblero, MF; García-Fernández, N |títol= Estudios de función renal: función glomerular y tubular. Análisis de la orina |publicació= NefroPlus (Rev. Nefrología) |pàgines=pp: 1-62|volum= 2009 Feb; 2 (1) |issn= 1989-2284 |url= https://www.revistanefrologia.com/es-estudios-funcion-renal-funcion-glomerular-articulo-X1888970009000355 |llengua= castellà |consulta= 7 juliol 2020|}}</ref>
Línia 69: Línia 69:
[[Fitxer:Polycystic kidneys, gross pathology 20G0027 lores.jpg|miniatura|Malaltia poliquística renal]]
[[Fitxer:Polycystic kidneys, gross pathology 20G0027 lores.jpg|miniatura|Malaltia poliquística renal]]
* [[Agenèsia]] renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Elumalai, G; Mampa, MS |títol= Renal agenesis: Embryological basis and its clinical importance |publicació= Elixir Embryology |pàgines=pp: 44464-44468|volum= 2017 Gen; 103 |issn= 2229-712X |url= https://www.researchgate.net/publication/313469295_RENAL_AGENESIS_EMBRYOLOGICAL_BASIS_AND_ITS_CLINICAL_IMPORTANC |llengua= anglès |consulta= 6 juliol 2019|}}</ref>
* [[Agenèsia]] renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Elumalai, G; Mampa, MS |títol= Renal agenesis: Embryological basis and its clinical importance |publicació= Elixir Embryology |pàgines=pp: 44464-44468|volum= 2017 Gen; 103 |issn= 2229-712X |url= https://www.researchgate.net/publication/313469295_RENAL_AGENESIS_EMBRYOLOGICAL_BASIS_AND_ITS_CLINICAL_IMPORTANC |llengua= anglès |consulta= 6 juliol 2019|}}</ref>
* Agenèsia renal unilateral en el context d'una síndrome de Zinner.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yousaf, A; Fazeel, HM; Shah, MH; Ghaffar, F; Batool, SS |títol= Zinner Syndrome Unmasked by Workup for Renal Colic and Uncontrolled Hypertension |publicació= Cureus |pàgines=pp: e8381|volum= 2020 Maig 31; 12 (5) |pmid= 32637264 |doi= 10.7759/cureus.8381 |pmc= 7331907 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7331907/ |llengua= anglès |consulta= 6 febrer 2022|}}</ref>
* Agenèsia renal unilateral en el context d'una síndrome de Zinner.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yousaf, A; Fazeel, HM; Shah, MH; Ghaffar, F; Batool, SS |títol= Zinner Syndrome Unmasked by Workup for Renal Colic and Uncontrolled Hypertension |publicació= Cureus |pàgines=pp: e8381|volum= 2020 Maig 31; 12 (5) |pmid= 32637264 |doi= 10.7759/cureus.8381 |pmc= 7331907 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7331907/ |llengua= anglès |consulta= 6 febrer 2022|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Córdoba-Quishpe, GA; Sierra-Santos, L; Maqueda-Zamora, G; García-Morales, A |títol= Síndrome de Zinner: monorrenos especiales |publicació= Rev Clin Med Fam |pàgines=pp: 100-102|volum= 2021 Jul 26; 14 (2) |issn= 2386-8201 |url= https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1699-695X2021000200011 |llengua= castellà |consulta= 27 febrer 2022|}}</ref>
* [[Hipoplàsia]] renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Schreuder, MF |títol= Hipoplasia renal |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 4|volum= 2014 Oct; ORPHA:93101 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=ES&Expert=93101 |llengua= castellà | consulta= 6 juliol 2019|}}</ref>
* [[Hipoplàsia]] renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Schreuder, MF |títol= Hipoplasia renal |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 4|volum= 2014 Oct; ORPHA:93101 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=ES&Expert=93101 |llengua= castellà | consulta= 6 juliol 2019|}}</ref>
* Ectòpia renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Knipe, H; Skandhan, AKP; Divjak, E; ''et al'' |títol= Ectopic kidney |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 14|volum= 2019; Jun (rev) |url= https://radiopaedia.org/articles/ectopic-kidney-1 |llengua= anglès | consulta= 9 juliol 2019|}}</ref>
* Ectòpia renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Knipe, H; Skandhan, AKP; Divjak, E; ''et al'' |títol= Ectopic kidney |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 14|volum= 2019; Jun (rev) |url= https://radiopaedia.org/articles/ectopic-kidney-1 |llengua= anglès | consulta= 9 juliol 2019|}}</ref>
Línia 90: Línia 90:
* Síndrome d'Ivermark.<ref>{{ref-publicació|cognom= Vankalakunti, M; Gupta, K; Kakkar, N; Das, A |títol= Renal-hepatic-pancreatic dysplasia syndrome (Ivemark's syndrome) |publicació= Diagn Pathol |pàgines=pp: 24|volum= 2007 Jul 2; 2 |pmid= 17605805 |doi= 10.1186/1746-1596-2-24 |pmc= 1919354 |url= https://diagnosticpathology.biomedcentral.com/articles/10.1186/1746-1596-2-24 |llengua= anglès |consulta= 11 juliol 2020|}}</ref>
* Síndrome d'Ivermark.<ref>{{ref-publicació|cognom= Vankalakunti, M; Gupta, K; Kakkar, N; Das, A |títol= Renal-hepatic-pancreatic dysplasia syndrome (Ivemark's syndrome) |publicació= Diagn Pathol |pàgines=pp: 24|volum= 2007 Jul 2; 2 |pmid= 17605805 |doi= 10.1186/1746-1596-2-24 |pmc= 1919354 |url= https://diagnosticpathology.biomedcentral.com/articles/10.1186/1746-1596-2-24 |llengua= anglès |consulta= 11 juliol 2020|}}</ref>
* [[Síndrome de Zellweger]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Klouwer, FCC; Berendse, K; Ferdinandusse, S; Wanders, RJA; ''et al'' |títol= Zellweger Spectrum Disorders: Clinical Overview and Management Approach |publicació= Orphanet J Rare Dis |pàgines=pp: 151|volum= 2015 Des 1; 10 |pmid= 26627182 |doi= 10.1186/s13023-015-0368-9 |pmc= 4666198 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4666198/ |llengua= anglès |consulta= 11 juliol 2020|}}</ref>
* [[Síndrome de Zellweger]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Klouwer, FCC; Berendse, K; Ferdinandusse, S; Wanders, RJA; ''et al'' |títol= Zellweger Spectrum Disorders: Clinical Overview and Management Approach |publicació= Orphanet J Rare Dis |pàgines=pp: 151|volum= 2015 Des 1; 10 |pmid= 26627182 |doi= 10.1186/s13023-015-0368-9 |pmc= 4666198 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4666198/ |llengua= anglès |consulta= 11 juliol 2020|}}</ref>
* Síndrome DICER1.<ref>{{ref-publicació|cognom= Khan, NE; Ling, A; Raske, ME; Harney, LA; Carr, AG; Field, A; Harris, AK; Williams, GM; Dehner, LP; ''et al'' |títol= Structural renal abnormalities in the DICER1 syndrome: a family-based cohort study |publicació= Pediatr Nephrol |pàgines=pp: 2281-2288|volum= 2018 Des; 33 (12) |pmid= 30178239 |doi= 10.1007/s00467-018-4040-1 |pmc= 6203641 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6203641/ |llengua= anglès |consulta= 27 febrer 2022|}}</ref>
* Síndrome HANAC.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cesca, L: Plaisier, E |títol= HANAC syndrome |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 5|volum= 2019 Maig; ORPHA:73229 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=EN&Expert=73229 |llengua= anglès | consulta= 31 agost 2020|}}</ref>
* Síndrome HANAC.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cesca, L: Plaisier, E |títol= HANAC syndrome |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 5|volum= 2019 Maig; ORPHA:73229 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=EN&Expert=73229 |llengua= anglès | consulta= 31 agost 2020|}}</ref>
* Síndrome oculocerebrorenal de Lowe.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bökenkamp, A; Ludwig, M |títol= The oculocerebrorenal syndrome of Lowe: an Update |publicació= Pediatr Nephrol |pàgines=pp: 2201-2212|volum= 2016 Des; 31 (12) |pmid= 27011217 |doi= 10.1007/s00467-016-3343-3 |pmc= 5118406 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5118406/ |llengua= anglès |consulta= 11 febrer 2022|}}</ref>
* Síndrome oculocerebrorenal de Lowe.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bökenkamp, A; Ludwig, M |títol= The oculocerebrorenal syndrome of Lowe: an Update |publicació= Pediatr Nephrol |pàgines=pp: 2201-2212|volum= 2016 Des; 31 (12) |pmid= 27011217 |doi= 10.1007/s00467-016-3343-3 |pmc= 5118406 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5118406/ |llengua= anglès |consulta= 11 febrer 2022|}}</ref>
* Síndrome papil·la òptica/ronyó (''renal coloboma syndrome'').<ref>{{ref-publicació|cognom= Nyguyen, D; Riordan-Eva, P |títol= Abnormal optic discs and renal failure: papillorenal syndrome |publicació= Acta Ophthalmol Scand |pàgines=pp: 823-824|volum= 2006 Des; 84 (6) |pmid= 17083547 |doi= 10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x |issn= 1600-0420 |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x |llengua= anglès |consulta= 16 juliol 2020|}}</ref>
* Síndrome papil·la òptica/ronyó (''renal coloboma syndrome'').<ref>{{ref-publicació|cognom= Nyguyen, D; Riordan-Eva, P |títol= Abnormal optic discs and renal failure: papillorenal syndrome |publicació= Acta Ophthalmol Scand |pàgines=pp: 823-824|volum= 2006 Des; 84 (6) |pmid= 17083547 |doi= 10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x |issn= 1600-0420 |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x |llengua= anglès |consulta= 16 juliol 2020|}}</ref>
* Glomerulopatia col·lapsant associada a la síndrome de Galloway-Mowat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zeybek, C; Basbozkurt, G; Hamcan, S; Ozcan, A; Gul, D; Gok, F |títol= Collapsing Glomerulopathy in a Child with Galloway-Mowat Syndrome |publicació= Case Rep Nephrol |pàgines=pp: 4386291|volum= 2016 Jun 14; 2016 |pmid= 27403357 |doi= 10.1155/2016/4386291 |pmc= 4923528 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4923528/ |llengua= anglès |consulta= 8 juliol 2020|}}</ref>
* Glomerulopatia col·lapsant associada a la síndrome de Galloway-Mowat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zeybek, C; Basbozkurt, G; Hamcan, S; Ozcan, A; Gul, D; Gok, F |títol= Collapsing Glomerulopathy in a Child with Galloway-Mowat Syndrome |publicació= Case Rep Nephrol |pàgines=pp: 4386291|volum= 2016 Jun 14; 2016 |pmid= 27403357 |doi= 10.1155/2016/4386291 |pmc= 4923528 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4923528/ |llengua= anglès |consulta= 8 juliol 2020|}}</ref>
Línia 151: Línia 152:
* Síndrome de Goodpasture.<ref>{{ref-publicació|cognom= Genetic and Rare Diseases Information Center |títol= Goodpasture syndrome |publicació= Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/US National Institutes of Health |pàgines=pàgs: 10|volum= 2017; Mar 28 (rev) |url= https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/2551/goodpasture-syndrome| llengua= anglès | consulta= 9 octubre 2020|}}</ref>
* Síndrome de Goodpasture.<ref>{{ref-publicació|cognom= Genetic and Rare Diseases Information Center |títol= Goodpasture syndrome |publicació= Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/US National Institutes of Health |pàgines=pàgs: 10|volum= 2017; Mar 28 (rev) |url= https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/2551/goodpasture-syndrome| llengua= anglès | consulta= 9 octubre 2020|}}</ref>
* Síndrome de Wunderlich.<ref>{{ref-publicació|cognom= Chamarthi, G; Koratala, A |títol= Wunderlich syndrome |publicació= Clin Case Rep |pàgines=pp: 1901-1902|volum= 2018 Jul 22; 6 (9) |pmid= 30214791 |pmc= 6132092 |doi= 10.1002/ccr3.1738 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6132092/ |llengua= anglès |consulta= 8 setembre 2020|}}</ref>
* Síndrome de Wunderlich.<ref>{{ref-publicació|cognom= Chamarthi, G; Koratala, A |títol= Wunderlich syndrome |publicació= Clin Case Rep |pàgines=pp: 1901-1902|volum= 2018 Jul 22; 6 (9) |pmid= 30214791 |pmc= 6132092 |doi= 10.1002/ccr3.1738 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6132092/ |llengua= anglès |consulta= 8 setembre 2020|}}</ref>
* Malaltia de Nasrf.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nasr, SH; Satoskar, AR; Markowitz, GS; Valeri, AM; Appel, GB; ''et al'' |títol= Proliferative Glomerulonephritis with Monoclonal IgG Deposits |publicació= J Am Soc Nephrol |pàgines=pp: 2055–2064|volum= 2009 Set; 20(9) |pmid= 19470674 |pmc= 2736767 |doi= 10.1681/ASN.2009010110 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2736767/ |llengua= anglès |consulta= 16 juliol 2020|}}</ref>
* Malaltia de Nasrf.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nasr, SH; Satoskar, AR; Markowitz, GS; Valeri, AM; Appel, GB; Stokes, MB; ''et al'' |títol= Proliferative Glomerulonephritis with Monoclonal IgG Deposits |publicació= J Am Soc Nephrol |pàgines=pp: 2055–2064|volum= 2009 Set; 20(9) |pmid= 19470674 |pmc= 2736767 |doi= 10.1681/ASN.2009010110 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2736767/ |llengua= anglès |consulta= 16 juliol 2020|}}</ref>
* Tumors renals:
* Tumors renals:
** Angiomiolipoma renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wang, SF; Lo, WO |títol= Benign neoplasm of kidney: Angiomyolipoma |publicació= J Med Ultrasound |pàgines=pp: 119-122|volum= 2018 Jul-Set; 26 (3) |pmid= 30283196 |doi= 10.4103/JMU.JMU_48_18 |pmc= 6159326 |url= http://www.jmuonline.org/article.asp?issn=0929-6441;year=2018;volume=26;issue=3;spage=119;epage=122;aulast=Wang |llengua= anglès |consulta= 5 juliol 2019|}}</ref>
** Angiomiolipoma renal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wang, SF; Lo, WO |títol= Benign neoplasm of kidney: Angiomyolipoma |publicació= J Med Ultrasound |pàgines=pp: 119-122|volum= 2018 Jul-Set; 26 (3) |pmid= 30283196 |doi= 10.4103/JMU.JMU_48_18 |pmc= 6159326 |url= http://www.jmuonline.org/article.asp?issn=0929-6441;year=2018;volume=26;issue=3;spage=119;epage=122;aulast=Wang |llengua= anglès |consulta= 5 juliol 2019|}}</ref>

Revisió del 20:05, 27 feb 2022

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.
Infotaula anatomiaRonyó
Detalls
Llatíren
Part deaparell urinari i sistema endocrí Modifica el valor a Wikidata
Artèria renal
Vena renal
InnervacióPlexe renal
Identificadors
MeSH[1]
TAA08.1.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7203 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/kidney Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Els ronyons o renyons[1] són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.[2]

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars. Per regla general, el ronyó dret se situa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge en la regió dreta de l'abdomen i només en alguns rars casos aquest ronyó està ubicat dejús del diafragma, provocant una elevació ipsilateral anòmala del múscul.[3] La seva zona convexa està orientada cap a la part lateral del cos i la còncava cap a la part medial. Al centre de la zona còncava es troba l'hil renal, per on entren l'artèria renal que subministra sang al ronyó i la vena renal que la drena a la vena cava inferior. L'artèria renal es ramifica progressivament, formant les artèries interlobulars, les artèries arcuades, les artèries interlobel·lars i les arterioles eferents que irriguen els corpuscles de Malpighi. Al seu torn, aquestes arterioles es divideixen en els capil·lars glomerulars i de la càpsula de Bowman. De l'hil també surt l'urèter, estructura tubular que recull l'orina i la porta fins a la bufeta urinària. Adjacents al pol superior de cada ronyó i envoltades pel teixit adipós perirenal estan situades les glàndules suprarenals.[4] Els ronyons estan innervats pels nervis renals, els quals s'originen en els ganglis celíacs, estructures pertanyents al sistema nerviós autònom simpàtic situades a ambdues bandes del tronc arterial celíac, sobre l'artèria aorta abdominal i just por sota del diafragma. També reben estímuls del sistema nerviós parasimpàtic a través de petites branques del nervi vague abdominal. Els nervis renals formen el plexe renal, l'activitat de la majoria d'ells és vasomotora i acompanyen a les artèries renals en el seu trajecte d'entrada a l'òrgan.

Cada dia els ronyons processen uns 180 litres de sang.[5] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través dels urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

  • Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
    Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
  • Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral
    Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral

Embriologia

Els ronyons dels mamífers es formen a partir del mesoderm intermedi.[6] El seu procés de desenvolupament (nefrogènesi)[7] té lloc en tres fases successives: pronefros, mesonefros i metanefros. El metanefros és l'estructura precursora del ronyó definitiu.[8][9]

Funcions del ronyó

En els humans la seva mida és similar a la d'una mà tancada, té color vermell fosc i el seu pes és de 125 a 155g. Les seves funcions principals són:

  • Participar en l'homeòstasi del cos:
    • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
    • Regulant el volum dels fluids extracel·lulars, absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
    • Regulant la producció d'orina.
    • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  • El ronyó també secreta dos hormones importants: l'eritropoetina, i la renina.
  • Participa en la formació de la vitamina D.[10]
  • Forma glucosa (gluconeogènesi)[11]

Filtrat

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. Quan es produeix la pèrdua o el dèficit funcional d'un nombre important d'elles, l'organisme estimula la hiperactivitat i el creixement compensatori de les restants.[12] A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman, que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul, el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: túbul proximal i túbul distal.[13] En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, cations sodi, anions clorur, cations potassi, cations calci, cations oxoni, anions hidrogencarbonat i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari. La retroalimentació túbuloglomerular i el reflex miogénic formen una unitat funcional en les arterioles aferents renals que regulen el flux sanguini de cada nefrona i la filtració glomerular. Gràcies a això, les interaccions entre ambdós mecanismes generen una oscil·lació sincrònica automantinguda de la transferència de substàncies en els ronyons que assegura un filtrat correcte.[14] Els elements formes de la sang (eritròcits, leucòcits i plaquetes) i les proteïnes plasmàtiques no poden creuar la membrana basal glomerular, per això l'orina primitiva que arriba a l'interior de la càpsula de Bowman després de travessar també la xarxa de podòcits situada a la seva paret visceral amb la funció d'evitar el pas de macromolècules, té una composició similar a la del plasma, excepte pel que fa a les proteïnes. Perquè hi hagi filtració glomerular és necessària l'existència de suficient pressió sanguínia en els capil·lars dels glomèruls (≥60 mmHg de pressió arterial sistèmica). Una xifra inferior no pot forçar el pas de l'aigua i els soluts cap a l'espai capsular de Bowman.[15]

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos gràcies al funcionament de les bombes de Na+/K+ existents a la cara basal de les cèl·lules tubulars. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.[16]

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.[17]
  2. Renina,[18] que regula la pressió arterial.[19]
  3. La forma anàloga activa de la vitamina D (calcitriol),[20] que ajuda a mantenir el calci per als ossos i l'equilibri químic normal del cos.

Malalties que afecten els ronyons

Vegeu també: Nefrologia

Algunes malalties renals, sovint com a resultat de lesió o intoxicació, evolucionen amb rapidesa.[21] Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament.[22] Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica)[23] i la hipertensió arterial.[24]

Hereditàries o congènites

Malaltia poliquística renal

Adquirides

Càlcul renal
Quist renal simple[58] de grans dimensions

Referències

  1. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 11 febrer 2022].
  2. ↑ Ogobuiro, I; Tuma, F «Physiology, Renal» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 26; NBK538339 (rev), pàgs: 9. PMID: 30855923 [Consulta: 20 desembre 2021].
  3. ↑ Garrido Abad, P; Muñoz-Delgado Salmerón, J; Herranz Fernández, LM «Localización ectópica (subdiafragmática) de riñón derecho» (en castellà). Actas Urol Esp, 2007 Maig; 31 (5), pp: 570. ISSN 1699-7980. DOI: 10.1016/s0210-4806(07)73688-4. PMID: 17711182 [Consulta: 14 gener 2022].
  4. ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Riñón» (en castellà). A: Atlas de Histología vegetal y animal. Órganos animales. Departamento de Biología Funcional y Ciencias de la Salud, Facultad de Biología. Universidad de Vigo, 2019; Abr 10 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 27 juliol 2020].
  5. ↑ Laso Guzmán, Francisco J. Patología General. Introducción a la medicina clínica. Barcelona: Masson, 2004, pàgs: 401 i següents. ISBN 84-458-1338-2. 
  6. ↑ Pietilä, I; Vainio, SJ «Kidney Development: An Overview» (en anglès). Nephron Exp Nephrol, 2014; 126 (2), pp: 40. ISSN 1660-2129. DOI: 10.1159/000360659. PMID: 24854638 [Consulta: 19 desembre 2020].
  7. ↑ Horster, MF; Braun, GS; Huber, SM «Embryonic renal epithelia: induction, nephrogenesis, and cell differentiation» (en anglès). Physiol Rev, 1999 Oct; 79 (4), pp: 1157-1191. ISSN 1522-1210. DOI: 10.1152/physrev.1999.79.4.1157. PMID: 10508232 [Consulta: 14 setembre 2020].
  8. ↑ Uberos, J; Muñoz, A «Embriología, anatomía y fisiología renal» (en castellà). A: Nefrourología infantil, Cap. 1 (Formación continuada en Pediatría. Monografia nº1); Ed. Alhulia, 1998, pp: 19-32. ISBN 84-95136-11-2 [Consulta: 6 juliol 2019].
  9. ↑ O'Brien, LL; McMahon, AP «Induction and patterning of the metanephric nephron» (en anglès). Semin Cell Dev Biol, 2014 Des; 36, pp: 31-38. PMID: 25194660. DOI: 10.1016/j.semcdb.2014.08.014. PMC: 4252735 [Consulta: 11 gener 2022].
  10. ↑ Kawashima, H; Kurokawa, K «Metabolism and sites of action of vitamin D in the kidney» (en anglès). Kidney Int, 1986 Gen; 29 (1), pp: 98-107. ISSN 0085-2538. DOI: 10.1038/ki.1986.12. PMID: 3007853 [Consulta: 9 octubre 2020].
  11. ↑ De Castro S; Pérez J.L. Manual de Patología General. Barcelona: Elsevier Masson, 2006; 6ª Edició, p. 391. ISBN 84-458-1540-7. 
  12. ↑ Fattah, H; Layton, A; Vallon, V «How Do Kidneys Adapt to a Deficit or Loss in Nephron Number» (en anglès). Physiology (Bethesda), 2019 Maig 1; 34 (3), pp: 189-197. PMID: 30968755. DOI: 10.1152/physiol.00052.2018. PMC: 6734068 [Consulta: 11 gener 2022].
  13. ↑ Madrazo-Ibarra, A; Vaitla, P «Histology, Nephron» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Mar 13; NBK554411 (rev), pàgs: 9. PMID: 32119298 [Consulta: 8 juliol 2020].
  14. ↑ Marsh, JD; Postnov, DD; Sosnovtseva, OV; Holstein-Rathlou, NH «The nephron-arterial network and its interactions» (en anglès). Am J Physiol Renal Physiol, 2019 Maig 1; 316 (5), pp: F769-F784. ISSN 1522-1466. DOI: 10.1152/ajprenal.00484.2018. PMID: 30759020 [Consulta: 14 gener 2022].
  15. ↑ Kaufman, DP; Basit, H; Knohl, SJ «Physiology, Glomerular Filtration Rate» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 26; NBK500032 (rev), pàgs: 4. PMID: 29763208 [Consulta: 19 desembre 2020].
  16. ↑ Castaño Bilbao, I; Slon Roblero, MF; García-Fernández, N «Estudios de función renal: función glomerular y tubular. Análisis de la orina» (en castellà). NefroPlus (Rev. Nefrología), 2009 Feb; 2 (1), pp: 1-62. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 7 juliol 2020].
  17. ↑ Shih, HM; Wu, CJ; Lin, SL «Physiology and pathophysiology of renal erythropoietin-producing cells» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2018 Nov; 117 (11), pp: 955-963. ISSN 0929-6646. DOI: 10.1016/j.jfma.2018.03.017. PMID: 29655605 [Consulta: 27 juliol 2020].
  18. ↑ UniProt «Renin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 2; P00797 -RENI_HUMAN- (rev), pàgs: 17 [Consulta: 28 desembre 2020].
  19. ↑ Sequeira Lopez, MLS; Ariel Gomez, R «The renin phenotype: roles and regulation in the kidney» (en anglès). Curr Opin Nephrol Hypertens, 2010 Jul; 19 (4), pp: 366-371. PMID: 20502328. DOI: 10.1097/MNH.0b013e32833aff32. PMC: 3079389 [Consulta: 16 octubre 2020].
  20. ↑ Lung, BE; Mowery, ML; Komatsu, DEE «Calcitriol» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 3; NBK526025 (rev), pàgs: 4. PMID: 30252281 [Consulta: 27 juliol 2020].
  21. ↑ Kellum, JA; Romagnani, P; Ashuntantang, G; Ronco, C; et al «Acute kidney injury» (en anglès). Nat Rev Dis Primers, 2021 Jul 15; 7 (1), pp: 52. PMID: 34267223. DOI: 10.1038/s41572-021-00284-z. ISSN: 2056-676X [Consulta: 4 gener 2022].
  22. ↑ Ammirati, AL «Chronic Kidney Disease» (en anglès). Rev Assoc Med Bras (1992), 2020 Gen 13; 66 (Supl 1), pp: s03-s09. PMID: 31939529. DOI: 10.1590/1806-9282.66.S1.3. ISSN: 1806-9282 [Consulta: 4 gener 2022].
  23. ↑ Jaipaul, N «Nefropatía diabética» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 5 [Consulta: 15 setembre 2020].
  24. ↑ Guillaumon, AT «Hypertensive renal disease» (en anglès). J Vasc Bras, 2014; 13 (1), pp: 1-2. DOI: 10.1590/jvb.2014.001. ISSN: 1677-7301 [Consulta: 15 setembre 2020].
  25. ↑ Elumalai, G; Mampa, MS «Renal agenesis: Embryological basis and its clinical importance» (en anglès). Elixir Embryology, 2017 Gen; 103, pp: 44464-44468. ISSN: 2229-712X [Consulta: 6 juliol 2019].
  26. ↑ Yousaf, A; Fazeel, HM; Shah, MH; Ghaffar, F; Batool, SS «Zinner Syndrome Unmasked by Workup for Renal Colic and Uncontrolled Hypertension» (en anglès). Cureus, 2020 Maig 31; 12 (5), pp: e8381. DOI: 10.7759/cureus.8381. PMC: 7331907. PMID: 32637264 [Consulta: 6 febrer 2022].
  27. ↑ Córdoba-Quishpe, GA; Sierra-Santos, L; Maqueda-Zamora, G; García-Morales, A «Síndrome de Zinner: monorrenos especiales» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2021 Jul 26; 14 (2), pp: 100-102. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 27 febrer 2022].
  28. ↑ Schreuder, MF «Hipoplasia renal» (en castellà). Orphanet, 2014 Oct; ORPHA:93101 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 6 juliol 2019].
  29. ↑ Knipe, H; Skandhan, AKP; Divjak, E; et al «Ectopic kidney» (en anglès). Radiopaedia, 2019; Jun (rev), pàgs: 14 [Consulta: 9 juliol 2019].
  30. ↑ Lacoste, M; Cai, Y; Guicharnaud, L; Mounier, F; Dumez, Y; Bouvier, R; et al «Renal tubular dysgenesis, a not uncommon autosomal recessive disorder leading to oligohydramnios: Role of the Renin-Angiotensin system» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2006 Ag; 17 (8), pp: 2253-2263. DOI: 10.1681/ASN.2005121303. ISSN: 1533-3450. PMID: 16790508 [Consulta: 4 octubre 2020].
  31. ↑ Yousefichaijan, P; Maghsudlu, F; Rafiei, M «Multicystic dysplastic kidney and related epidemiologic factors» (en anglès). J Renal Inj Prev, 2017; 6 (3), pp: 236-239. DOI: 10.15171/jrip.2017.44. ISSN: 2345-2781 [Consulta: 5 juliol 2019].
  32. ↑ Boyer, O; Nevo, F; Plaisier, E; Funalot, B; et al «INF2 Mutations in Charcot–Marie–Tooth Disease with Glomerulopathy» (en anglès). N Engl J Med, 2011 Des 22; 365 (25), pp: 2377-2388. DOI: 10.1056/NEJMoa1109122. ISSN: 1533-4406. PMID: 22187985 [Consulta: 8 setembre 2020].
  33. ↑ Scolaro, JC; Peiris, AN «The Hairy Kidney of Erdheim-Chester Disease» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2018 Maig; 93 (5), pp: 671. DOI: 10.1016/j.mayocp.2018.03.003. ISSN: 1942-5546 [Consulta: 15 setembre 2020].
  34. ↑ Natsis K, Piagkou M, Skotsimara A, Protogerou V, et al «Horseshoe kidney: A review of anatomy and pathology» (en anglès). Surg Radiol Anat, 2014 Ag; 36 (6), pp: 517-526. ISSN 0930-1038. DOI: 10.1007/s00276-013-1229-7. PMID: 24178305 [Consulta: 5 juliol 2019].
  35. ↑ Iwanaga J, Watanabe K, Saga T, Tahara N, et al «Anatomical and Radiological Analyses of L-shaped Kidney with Vascular Anomalies» (en anglès). Kurume Med J, 2018 Feb 26; 64 (1-2), pp: 21-24. DOI: 10.2739/kurumemedj.MS6400005. ISSN: 1881-2090. PMID: 28603157 [Consulta: 7 juliol 2019].
  36. ↑ Kurklinsky, AK; Rooke, TW «Nutcracker Phenomenon and Nutcracker Syndrome» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2010 Jun; 85 (6), pp: 552-559. DOI: 10.4065/mcp.2009.0586. PMC: 2878259. PMID: 20511485 [Consulta: 6 juliol 2019].
  37. ↑ Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD) «Renal nutcracker syndrome» (en anglès). Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/National Institutes of Health. US Department of Health & Human Services, 2017; Jun 22 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 4 abril 2019].
  38. ↑ Acosta-Ochoa, MI; Ampuero-Anachuri, K; Tavarez-Paniagua, R; Plagaro-Cordero, ME; Molina-Miguel, A «Bardet-Biedl syndrome, the ciliopathy model and the importance of renal involvement» (en anglès/castellà). Nefrologia, 2013 Set; 33 (5), pp: 734-735. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2013.Jun.11190. ISSN: 1989-2284. PMID: 24089167 [Consulta: 25 octubre 2020].
  39. ↑ da Silva Cunha, T; Pfeferman Heilberg, I «Bartter syndrome: causes, diagnosis, and treatment» (en anglès). Int J Nephrol Renovasc Dis, 2018 Nov 9; 11, pp: 291-301. DOI: 10.2147/IJNRD.S155397. PMC: 6233707. PMID: 30519073 [Consulta: 25 octubre 2020].
  40. ↑ Furuya, M; Hasumi, H; Yao, M; Nagashima, Y «Birt-Hogg-Dubé syndrome-associated renal cell carcinoma: Histopathological features and diagnostic conundrum» (en anglès). Cancer Sci, 2020 Gen; 111 (1), pp: 15-22. DOI: 10.1111/cas.14255. PMC: 6942440. PMID: 31777168 [Consulta: 25 octubre 2020].
  41. ↑ Keefe, P; Bokhari, SRA «Fanconi Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Des 12; NBK534872 (rev), pàgs: 5. PMID: 30521293 [Consulta: 11 febrer 2022].
  42. ↑ Nouri, A; Zizi, M; Karmouni, T; El Khader, K; et al «Le syndrome de Fraley symptomatique: A propos d'une observation» (en francès). Afr J Urol, 2012 Des;18 (4), pp: 192-195. DOI: 10.1016/j.afju.2012.08.010. ISSN: 1110-5704 [Consulta: 8 juliol 2020].
  43. ↑ Bäumner, S; Weber, LT «Nephropathic Cystinosis: Symptoms, Treatment, and Perspectives of a Systemic Disease» (en anglès). Front Pediatr, 2018 Mar 14; 6, pp: 58. DOI: 10.3389/fped.2018.00058. PMC: 5861330. PMID: 29594088 [Consulta: 11 juliol 2020].
  44. ↑ Akihisa, T; Sato, M; Wakayama, Y; Taneda, S; Horita, S; Hirose, O; Makabe, S; et al «Glomerular Basement Membrane Protein Expression and the Diagnosis and Prognosis of Autosomal Dominant Alport Syndrome» (en anglès). Kidney Med, 2019 Ag 20; 1 (6), pp: 391-396. DOI: 10.1016/j.xkme.2019.06.007. PMC: 7380416. PMID: 32734219 [Consulta: 19 octubre 2020].
  45. ↑ Knoers, NVAM; Levtchenko, EN «Gitelman syndrome» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2008 Jul 30; 3, pp: 22. DOI: 10.1186/1750-1172-3-22. PMC: 2518128. PMID: 18667063 [Consulta: 25 octubre 2020].
  46. ↑ Vankalakunti, M; Gupta, K; Kakkar, N; Das, A «Renal-hepatic-pancreatic dysplasia syndrome (Ivemark's syndrome)» (en anglès). Diagn Pathol, 2007 Jul 2; 2, pp: 24. DOI: 10.1186/1746-1596-2-24. PMC: 1919354. PMID: 17605805 [Consulta: 11 juliol 2020].
  47. ↑ Klouwer, FCC; Berendse, K; Ferdinandusse, S; Wanders, RJA; et al «Zellweger Spectrum Disorders: Clinical Overview and Management Approach» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2015 Des 1; 10, pp: 151. DOI: 10.1186/s13023-015-0368-9. PMC: 4666198. PMID: 26627182 [Consulta: 11 juliol 2020].
  48. ↑ Khan, NE; Ling, A; Raske, ME; Harney, LA; Carr, AG; Field, A; Harris, AK; Williams, GM; Dehner, LP; et al «Structural renal abnormalities in the DICER1 syndrome: a family-based cohort study» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2018 Des; 33 (12), pp: 2281-2288. DOI: 10.1007/s00467-018-4040-1. PMC: 6203641. PMID: 30178239 [Consulta: 27 febrer 2022].
  49. ↑ Cesca, L: Plaisier, E «HANAC syndrome» (en anglès). Orphanet, 2019 Maig; ORPHA:73229 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 31 agost 2020].
  50. ↑ Bökenkamp, A; Ludwig, M «The oculocerebrorenal syndrome of Lowe: an Update» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2016 Des; 31 (12), pp: 2201-2212. DOI: 10.1007/s00467-016-3343-3. PMC: 5118406. PMID: 27011217 [Consulta: 11 febrer 2022].
  51. ↑ Nyguyen, D; Riordan-Eva, P «Abnormal optic discs and renal failure: papillorenal syndrome» (en anglès). Acta Ophthalmol Scand, 2006 Des; 84 (6), pp: 823-824. DOI: 10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x. ISSN: 1600-0420. PMID: 17083547 [Consulta: 16 juliol 2020].
  52. ↑ Zeybek, C; Basbozkurt, G; Hamcan, S; Ozcan, A; Gul, D; Gok, F «Collapsing Glomerulopathy in a Child with Galloway-Mowat Syndrome» (en anglès). Case Rep Nephrol, 2016 Jun 14; 2016, pp: 4386291. DOI: 10.1155/2016/4386291. PMC: 4923528. PMID: 27403357 [Consulta: 8 juliol 2020].
  53. ↑ Salomon, R; Saunier, S; Niaudet, P «Nephronophthisis» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2009 Des; 24 (12), pp: 2333-2344. DOI: 10.1007/s00467-008-0840-z. PMC: 2770134. PMID: 18607645 [Consulta: 9 juliol 2020].
  54. ↑ Isnard, P; Rabant, M; Labaye, J; Antignac, C; Knebelmann, B; Zaidan, M «Karyomegalic Interstitial Nephritis: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Maig 20; 95 (20), pp: e3349. DOI: 10.1097/MD.0000000000003349. PMC: 4902386. PMID: 27196444 [Consulta: 11 juliol 2020].
  55. ↑ Aeddula, NR; Bardhan, M; Baradhi, KM «Sickle Cell Nephropathy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 26; NBK526017 (rev), pàgs: 9. PMID: 30252273 [Consulta: 4 octubre 2020].
  56. ↑ Camacho Díaz, J; Garcia González, MM; Giménez Llort, A; Camacho Díaz, E; Garcia Garcia, L «Malaltia de Cacchi Ricci en l'infant. Revisió de 34 casos». But Soc Cat Pediatr, 1992; 52, pp: 179-182. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 9 juliol 2020].
  57. ↑ Devuyst, O; Thakker, RV «Dent's disease» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2010 Oct 14; 5, pp: 28. DOI: 10.1186/1750-1172-5-28. PMC: 2964617. PMID: 20946626 [Consulta: 20 gener 2022].
  58. ↑ Park, H; Kim, CS «Natural 10-year history of simple renal cysts» (en anglès). Korean J Urol, 2015 May; 56 (5), pp. 351-6. DOI: 10.4111/kju.2015.56.5.351. PMID: 25964835 [Consulta: 28 desembre 2015].
  59. ↑ Vaidya, PN; Basyal, B; Finnigan, NA «Scleroderma And Renal Crisis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 11; NBK482424 (rev), pàgs: 5. PMID: 29494031 [Consulta: 16 octubre 2020].
  60. ↑ Scheurle, C; Dämmrich, M; Becker, JU; Baumgärtel, MW «Renal phospholipidosis possibly induced by ranolazine» (en anglès). Clin Kidney J, 2014 Feb; 7 (1), pp: 62-64. DOI: 10.1093/ckj/sft14. PMC: 4389157. PMID: 25859354 [Consulta: 10 novembre 2020].
  61. ↑ Li, L; Parwani, AV «Xanthogranulomatous pyelonephritis» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2011 Maig; 135 (5), pp: 671-674. DOI: 10.5858/2009-0769-RSR.1. ISSN: 1543-2165. PMID: 21526966 [Consulta: 27 desembre 2021].
  62. ↑ Bunawan, NC; Rastegar, A; White, KP; Wang, NE «Djenkolism: case report and literature review» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2014 Abr 16; 7, pp: 79-84. DOI: 10.2147/IMCRJ.S58379. PMC: 3998865. PMID: 24790471 [Consulta: 27 desembre 2021].
  63. ↑ Grupo Español de Estudio de la Nefropatía Diabética (GEENDIAB); Navarro González, J; Mora-Fernández, C; Macía Heras, M; Martínez-Castelao, A; Górriz Teruel, JL; de Alvaro Moreno, F «Fisiopatología de la nefropatía diabética» (en castellà). NefroPlus, 2008 Feb; 1 (1), págs: 27. ISSN: 1888-9700 [Consulta: 5 juliol 2019].
  64. ↑ Couser, WG; Johnson, RJ «The etiology of glomerulonephritis: roles of infection and autoimmunity» (en anglès). Kidney Int, 2014 Nov; 86 (5), pp: 905-914. DOI: 10.1038/ki.2014.49. ISSN: 1523-1755. PMID: 24621918 [Consulta: 11 juliol 2020].
  65. ↑ de Lorenzo, A; Liaño, F «High temperatures and nephrology: The climate change problem» (en anglès/castellà). Nefrología, 2017 Set-Oct; 37 (5), pp: 492-500. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.12.008. ISSN: 1989-2284. PMID: 28946962 [Consulta: 10 novembre 2019].
  66. ↑ Prabhu, V; Hsu, E; Lestin, S; Soltanianzadeh, Y; Hadi, S «Bradycardia, Renal Failure, Atrioventricular Nodal Blockade, Shock, and Hyperkalemia (BRASH) Syndrome as a Presentation of Coronavirus Disease 2019» (en anglès). Cureus, 2020 Abr 24; 12 (4), pp: e7816. DOI: 10.7759/cureus.7816. PMC: 7249758. PMID: 32467792 [Consulta: 14 desembre 2021].
  67. ↑ Gallan, AJ; Garg, A; Collins, AB; Beck Jr, LH; et al «Anti-LRP2 Nephropathy» (en anglès). Kidney Int Rep, 2020 Set 12; 5 (12), pp: 2365-2370. DOI: 10.1016/j.ekir.2020.09.011. PMC: 7710829. PMID: 33305133 [Consulta: 20 gener 2022].
  68. ↑ Alcendor, DJ «Zika virus infection and implications for kidney disease» (en anglès). J Mol Med (Berl), 2018 Nov; 96 (11), pp: 1145-1151. DOI: 10.1007/s00109-018-1692-z. PMC: 6208949. PMID: 30171265 [Consulta: 28 desembre 2020].
  69. ↑ Chan, CK; Liu, Y; Pavlović, NM; Chan, W «Etiology of Balkan Endemic Nephropathy: An Update on Aristolochic Acids Exposure Mechanisms» (en anglès). Chem Res Toxicol, 2018 Nov 19; 31 (11), pp: 1109-1110. DOI: 10.1021/acs.chemrestox.8b00291. ISSN: 1520-5010. PMID: 30346143 [Consulta: 11 febrer 2022].
  70. ↑ Jaipaul, N «Nefropatía por inmunoglobulina A» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 4 [Consulta: 19 octubre 2020].
  71. ↑ Zakharova, EV; Shubin, A; Makarova, T; Vorobyova, «Polyarteritis Nodosa with Real Arteries and Vein Involvement and Urological Manifestations: Case Report» (en anglès). Urol Nephrol Open Access, 2017; 5 (3), pp: 00174. DOI: 10.15406/unoaj.2017.05.00174. ISSN: 2378-3176 [Consulta: 16 juliol 2020].
  72. ↑ Alexander, MP; Dasari, S; Vrana, JA; Riopel, J; et al «Congophilic Fibrillary Glomerulonephritis: A Case Series» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2018 Set; 72 (3), pp: 325-336. DOI: 10.1053/j.ajkd.2018.03.017. ISSN: 0272-6386. PMID: 29866458 [Consulta: 11 juliol 2020].
  73. ↑ Aeddula, NR; Baradhi, KM «Reflux Nephropathy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 30; NBK526055 (rev), pàgs: 7. PMID: 30252311 [Consulta: 20 juliol 2020].
  74. ↑ Jaipaul, N «Nefropatía membranosa (Glomerulonefritis membranosa)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 6 [Consulta: 29 octubre 2020].
  75. ↑ Wijkström, J; Leiva, R; Elinder, CG; Leiva, S; et al «Clinical and Pathological Characterization of Mesoamerican Nephropathy: A New Kidney Disease in Central America» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2013 Nov; 62 (5), pp: 908-918. DOI: 10.1053/j.ajkd.2013.05.019. ISSN: 1523-6838. PMID: 23850447 [Consulta: 20 juliol 2019].
  76. ↑ Keen, MU; Aeddula, NR «Analgesic Nephropathy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 24; NBK541101 (rev), pàgs: 6. PMID: 31082145 [Consulta: 31 agost 2020].
  77. ↑ Li, SJ; Zhang, SH; Chen, HP; Zeng, CH; et al «Mercury-Induced Membranous Nephropathy: Clinical and Pathological Features» (en anglès). Clin J Am Soc Nephrol, 2010 Mar; 5 (3), pp: 439-444. DOI: 10.2215/CJN.07571009. PMC: 2827581. PMID: 20089494 [Consulta: 12 febrer 2022].
  78. ↑ Golla, A; Goli, R; Nagalla, VK; Kiran, BV; et al «Warfarin-related Nephropathy» (en anglès). Indian J Nephrol, 2018 Set-Oct; 28 (5), pp: 378–381. DOI: 10.4103/ijn.IJN_3_17. PMC: 6146722. PMID: 30271000 [Consulta: 20 juliol 2019].
  79. ↑ Naqvi, R; Akhtar, F; Farooq, U; Ashraf, S; Hasan Rizvi, SAH «From diamonds to black stone; myth to reality: Acute kidney injury with paraphenylene diamine poisoning» (en anglès). Nephrology (Carlton), 2015 Des; 20 (12), pp: 887-891. DOI: 10.1111/nep.12534. ISSN: 1320-5358. PMID: 26046254 [Consulta: 9 octubre 2019].
  80. ↑ Campbell; GA; Rosner, MH «The Agony of Ecstasy: MDMA (3,4-Methylenedioxymethamphetamine) and the Kidney» (en anglès). Clin J Am Soc Nephrol, 2008 Nov; 3 (6), pp: 1852-1860. DOI: 10.2215/CJN.02080508. ISSN: 1555-905X. PMID: 18684895 [Consulta: 25 octubre 2019].
  81. ↑ Rosenberg AZ, Kopp JB «Focal Segmental Glomerulosclerosis» (en anglès). Clin J Am Soc Nephrol, 2017 Mar 7; 12 (3), pp: 502-517. DOI: 10.2215/CJN.05960616. PMC: 5338705. PMID: 28242845 [Consulta: 6 juliol 2019].
  82. ↑ Harrington, P; Ali, G; Chan, A «The development of focal segmental glomerulosclerosis secondary to anabolic steroid abuse» (en anglès). BMJ Case Rep, 2011 Des 2; 2011, pp: bcr0720114531. DOI: 10.1136/bcr.07.2011.4531. PMC: 3233923. PMID: 22669525 [Consulta: 14 desembre 2021].
  83. ↑ Schena, FP; Esposito, P; Rossini, M «A Narrative Review on C3 Glomerulopathy: A Rare Renal Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Gen 14; 21 (2), pp: 525. DOI: 10.3390/ijms21020525. PMC: 7013756. PMID: 31947692 [Consulta: 11 febrer 2022].
  84. ↑ Schwartz, MM; Korbet, SM; Lewis, EJ «Immunotactoid glomerulopathy» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2002 Maig; 13 (5), pp: 1390-1397. DOI: 10.1097/01.asn.0000013397.06964.19. ISSN: 1533-3450. PMID: 11961029 [Consulta: 11 febrer 2022].
  85. ↑ Resel Folkersma, LE «Clasificación y clínica de la hidronefrosis primaria» (en castellà). Clínicas urológicas de la Complutense, 2002; 9, pp: 55-68. ISBN 84-95215-38-1. ISSN: 1133-0414 [Consulta: 8 juliol 2020].
  86. ↑ Fernández Juárez, G; González Monte, E; Caravaca Fontan, F «Nefropatías intersticiales» (en castellà). Nefrología al día (Lorenzo V, López Gómez JM; Eds.) Sociedad Española de Nefrología, 2020; Gen 16 (rev), págs: 15. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 13 desembre 2021].
  87. ↑ Maeshiro, T; Hokama, A; Fujita, J «Acute focal bacterial nephritis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Jun 3; 2014, pp: bcr2014205199. PMID: 24895397. DOI: 10.1136/bcr-2014-205199. PMC: 4054329 [Consulta: 10 novembre 2020].
  88. ↑ Martínez Ávila, MC; Almanza Hurtado, AJ; Rodríguez Blanco, JD; Rodríguez Yánez, T; et al «Nefropatía lúpica: una puesta al día» (en castellà). Rev Colomb Reumatol, 2021 Oct 1; RCREU-1943, pp: 1-12. DOI: 10.1016/j.rcreu.2021.06.008. ISSN: 2027-9000 [Consulta: 12 febrer 2022].
  89. ↑ Vaidya, SR; Aeddula, SR «Nephrocalcinosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 29; NBK537205 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725890 [Consulta: 11 juliol 2020].
  90. ↑ Matsushita, K; Takasu, S; Kuroda, K; Ishii, Y; et al «Mechanisms Underlying Exacerbation of Osmotic Nephrosis Caused by Pre-existing Kidney Injury» (en anglès). Toxicol Sci, 2018 Oct 1; 165 (2), pp: 420-430. ISSN 1096-6080. DOI: 10.1093/toxsci/kfy151. PMID: 29947792 [Consulta: 9 octubre 2020].
  91. ↑ Jaipaul, N «Necrosis tubular aguda (NTA)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Feb (rev), pàgs: 4 [Consulta: 11 juny 2020].
  92. ↑ Gupta, A; Kuperman, M; Shah, S «N-methylamphetamine (“Crystal Meth”)−Associated Acute Renal Cortical Necrosis» (en anglès). Kidney Int Rep, 2018 Jul 7; 3 (6), pp: 1473-1476. PMID: 30450474. DOI: 10.1016/j.ekir.2018.07.003. PMC: 6224663 [Consulta: 28 desembre 2020].
  93. ↑ Cannata Andía, JB; Díaz Corte, C «Osteodistrofia renal. Etiopatogenia, diagnóstico, prevención y tratamiento» (en castellà). Uninet, Universidad de Burgos - FBIS (1st Congress of Nephrology in Internet), 2000, pàgs: 7 [Consulta: 20 juliol 2020].
  94. ↑ Vaidya, PN; Finnigan, NA «Page Kidney» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 29; NBK482486 (rev), pàgs: 4. PMID: 29494093 [Consulta: 11 juliol 2020].
  95. ↑ Vakiti, A; Padala, SA; Mewawalla, P «Myeloma Kidney» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 2; NBK499952 (rev), pàgs: 8. PMID: 29763127 [Consulta: 11 febrer 2022].
  96. ↑ Segovia, E «Síndrome cardio-renal: diagnóstico y tratamiento» (en castellà). Medwave, 2011 Maig; 11 (05), pp: e5028. ISSN 0717-6384. DOI: 10.5867/medwave.2011.05.5028 [Consulta: 27 juliol 2020].
  97. ↑ Fakhouri, F; Zuber, J; Frémeaux-Bacchi, V; Loirat, C «Haemolytic uraemic syndrome» (en anglès). Lancet, 2017 Ag 12; 390 (10095), pp: 681-696. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)30062-4. PMID: 28242109 [Consulta: 29 octubre 2020].
  98. ↑ Hernández-Ordóñez, SO «Síndrome nefrótico» (en castellà). Rev. El residente, 2008 Set-Des; 3 (3), pp: 90-96. ISSN: 2310-2799 [Consulta: 11 juliol 2020].
  99. ↑ Jalanko, H «Congenital nephrotic syndrome» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2009 Nov; 24 (11), pp: 2121-2128. DOI: 10.1007/s00467-007-0633-9. PMC: 2753773. PMID: 17968594 [Consulta: 29 octubre 2020].
  100. ↑ Tanaka, M; Tsujimoto, H; Yamamoto, K; Shimoda, S; et al «Clinicopathological Features of Progressive Renal Involvement in TAFRO Syndrome: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Oct; 96 (40), pp: e8216. DOI: 10.1097/MD.0000000000008216. PMC: 5738011. PMID: 28984775 [Consulta: 9 juliol 2020].
  101. ↑ Genetic and Rare Diseases Information Center «Goodpasture syndrome» (en anglès). Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/US National Institutes of Health, 2017; Mar 28 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 9 octubre 2020].
  102. ↑ Chamarthi, G; Koratala, A «Wunderlich syndrome» (en anglès). Clin Case Rep, 2018 Jul 22; 6 (9), pp: 1901-1902. DOI: 10.1002/ccr3.1738. PMC: 6132092. PMID: 30214791 [Consulta: 8 setembre 2020].
  103. ↑ Nasr, SH; Satoskar, AR; Markowitz, GS; Valeri, AM; Appel, GB; Stokes, MB; et al «Proliferative Glomerulonephritis with Monoclonal IgG Deposits» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2009 Set; 20(9), pp: 2055–2064. DOI: 10.1681/ASN.2009010110. PMC: 2736767. PMID: 19470674 [Consulta: 16 juliol 2020].
  104. ↑ Wang, SF; Lo, WO «Benign neoplasm of kidney: Angiomyolipoma» (en anglès). J Med Ultrasound, 2018 Jul-Set; 26 (3), pp: 119-122. DOI: 10.4103/JMU.JMU_48_18. PMC: 6159326. PMID: 30283196 [Consulta: 5 juliol 2019].
  105. ↑ Varshney, B; Vishwajeet, V; Madduri, V; Chaudhary, GR; Elhence, PA «Renal angiomyolipoma with epithelial cyst» (en anglès). Autops Case Rep, 2021 Ag 20; 11, pp: e2021308. DOI: 10.4322/acr.2021.308. PMC: 8387069. PMID: 34458176 [Consulta: 6 febrer 2022].
  106. ↑ Ren, K; Gou, X «Cystic nephroma: A Bosniak III benign tumor in the kidney» (en anglès). Asian J Urol, 2021 Abr; 8 (2), pp: 243-245. DOI: 10.1016/j.ajur.2020.02.004. PMC: 8099650. PMID: 33996485 [Consulta: 6 febrer 2022].
  107. ↑ Zhang, GP; Zhang, YJ «Papillary renal neoplasm with reverse polarity: A case report» (en anglès). Asian J Surg, 2021 Des; 44 (12), pp: 1606-1607. DOI: 10.1016/j.asjsur.2021.08.004. ISSN: 1015-9584. PMID: 34635419 [Consulta: 20 febrer 2022].
  108. ↑ Williams, GM; Lynch, DT «Renal Oncocytoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 4; NBK537263 (rev), pàgs: 4. PMID: 30725948 [Consulta: 5 juliol 2019].
  109. ↑ Zhao, K; Zhang, Q; Cong, R; Wang, Y; Wang, Z; Song, N «Primary renal lymphoma: a case report and review of the literature» (en anglès). AME Case Rep, 2020 Abr 30; 4, pp: 8. DOI: 10.21037/acr.2019.12.03. PMC: 7221322. PMID: 32420531 [Consulta: 19 desembre 2020].
  110. ↑ Vakiti, A; Padala, SA; Mewawalla, P «Myeloma Kidney» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 27; NBK499952 (rev), pàgs: 8. PMID: 29763127 [Consulta: 11 juliol 2020].
  111. ↑ Algaba, F «Renal Adenomas: Pathological Differential Diagnosis with Malignant Tumors» (en anglès). Advances in Urology, 2008; Oct, pp: 974848. DOI: 10.1155/2008/974848. PMC: 2563151. PMID: 18846240 [Consulta: 5 juliol 2019].
  112. ↑ Sun, Z; Kan, S; Zhang, L; Zhang, Y; Jing, H; et al «Immunohistochemical phenotype and molecular pathological characteristics of metanephric adenoma» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2015 Jun 1; 8 (6), pp: 6031-6036. ISSN: 1936-2625. PMC: 4525814. PMID: 26261480 [Consulta: 13 febrer 2022].
  113. ↑ Trnka, P; Orellana, L; Walsh, M; Pool, L; Borzi, P «Reninoma: An Uncommon Cause of Renin-Mediated Hypertension» (en anglès). Front Pediatr, 2014 Ag 15; 2, pp: 89. DOI: 10.3389/fped.2014.00089. PMC: 4133731. PMID: 25177679 [Consulta: 4 octubre 2020].
  114. ↑ Zafar, R; Manthri, S; Shurbaji, MS «Renal Leiomyosarcoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 28; NBK557599 (rev), pàgs: 6. PMID: 32491531 [Consulta: 24 desembre 2020].
  115. ↑ Huang, Y; Liu, D; Luo, J; Chen, W «Primary renal synovial sarcoma: A case report and literature review» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2018; 14 (Supl), pp: S267-S269. DOI: 10.4103/0973-1482.181170. ISSN: 1998-4138. PMID: 29578187 [Consulta: 24 desembre 2020].
  116. ↑ Wang, Y; Yuan, J; Wang, J; Fu, Q «Mixed epithelial and stromal tumor of the kidney: report of a rare case and review of literature» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2015 Set 1; 8 (9), pp: 11772-11775. ISSN: 1936-2625. PMC: 4637741. PMID: 26617925 [Consulta: 13 febrer 2022].
  117. ↑ Talwar, A; Kishore, M; Bhardwaj, M; Chauhan, DS «Primitive neuroectodermal tumor of the kidney: A rare case report» (en anglès). J Lab Physicians, 2018 Jul-Set; 10 (3), pp: 351-353. DOI: 10.4103/JLP.JLP_42_18. PMC: 6052811. PMID: 30078975 [Consulta: 7 juliol 2019].
  118. ↑ Llort Sales, A; Gros Subias, L «Tumores renales en la infancia y adolescencia» (en castellà). Pediatría Integral, SEPEAP, 2016 Set; XX (7), pp: 447–457. ISSN: 1135-4542 [Consulta: 5 juliol 2019].
  119. ↑ Moch, H; Ohashi, R «Chromophobe renal cell carcinoma: current and controversial issues» (en anglès). Pathology, 2021 Gen; 53 (1), pp: 101-108. DOI: 10.1016/j.pathol.2020.09.015. ISSN: 1465-3931. PMID: 33183792 [Consulta: 6 febrer 2022].
  120. ↑ Cairns, P «Renal Cell Carcinoma» (en anglès). Cancer Biomark, 2010; 9 (1-6), pp: 461-473. DOI: 10.3233/CBM-2011-0176. PMC: 3308682. PMID: 22112490 [Consulta: 11 juliol 2019].
  121. ↑ Argani, P; Reuter, VE; Eble, JN; Vlatkovic, L; et al «Biphasic Hyalinizing Psammomatous Renal Cell Carcinoma (BHP RCC): A Distinctive Neoplasm Associated with Somatic NF2 Mutations» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2020 Jul; 44 (7), pp: 901-916. DOI: 10.1097/PAS.0000000000001467. PMC: 7350624. PMID: 32217839 [Consulta: 20 febrer 2022].
  122. ↑ Arce Terroba, Y; Martí, T; Villavicencio Mavrich, H; De la Torre, P; Algaba, F «Carcinoma urotelial renal en una paciente con enfermedad renal poliquística autosómico dominante: Presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Actas Urológicas Españolas, 2007 Nov-Des; 31 (10), pp: 1182-1188. ISSN 0210-4806 [Consulta: 13 desembre 2021].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronyó

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ronyó&oldid=29558922»