Mercuri (planeta): diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m caduceu i link a lluna
ampliació substancial
Línia 137: Línia 137:
'''Mercuri''' és el planeta més proper al [[Sol]] i el més petit del [[Sistema Solar]],<ref>[[Plutó (planeta)|Plutó]] estava considerat el més petit, però ara està considerat un [[planeta nan]].</ref> donant una volta al [[Sol]] cada 88 [[dia|dies]]. Mercuri és brillant quan es mira des de la [[Terra]].
'''Mercuri''' és el planeta més proper al [[Sol]] i el més petit del [[Sistema Solar]],<ref>[[Plutó (planeta)|Plutó]] estava considerat el més petit, però ara està considerat un [[planeta nan]].</ref> donant una volta al [[Sol]] cada 88 [[dia|dies]]. Mercuri és brillant quan es mira des de la [[Terra]].


Mercuri és similar en aparença a la [[Lluna]]: té molts impactes de [[Cràter (imacte)|cràters]], no té cap satèl·lit natural i gairebé no té [[atmosfera]]. Tanmateix, al contrari que la lluna, té un [[Nucli planetari|nucli]] de [[ferro]] que genera un [[camp magnètic]] més om menys un 1% tant fort com el de la [[Terra]].<ref>{{cite web |url=http://www-spc.igpp.ucla.edu/personnel/russell/papers/merc_mag/|title=Mercury magnetic field|publisher=C. T. Russell & J. G. Luhmann|accessdate=2007-03-16}}</ref> És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 als 700 graus [[kelvin]] (−183 als 427 Cº).<ref name="ESAs&t">{{cite web|url=http://sci.esa.int/science-e/www/category/index.cfm?fcategoryid=4586|title=Background Science|publisher=European Space Agency|accessdate=2008-05-23}}</ref>
Mercuri és similar en aparença a la [[Lluna]]: té molts impactes de [[Cràter (impacte)|cràters]], no té cap satèl·lit natural i gairebé no té [[atmosfera]]. Tanmateix, al contrari que la lluna, té un [[Nucli planetari|nucli]] de [[ferro]] que genera un [[camp magnètic]] més om menys un 1% tant fort com el de la [[Terra]].<ref>{{cite web |url=http://www-spc.igpp.ucla.edu/personnel/russell/papers/merc_mag/|title=Mercury magnetic field|publisher=C. T. Russell & J. G. Luhmann|accessdate=2007-03-16}}</ref> És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 als 700 graus [[kelvin]] (−183 als 427 Cº).<ref name="ESAs&t">{{cite web|url=http://sci.esa.int/science-e/www/category/index.cfm?fcategoryid=4586|title=Background Science|publisher=European Space Agency|accessdate=2008-05-23}}</ref>


[[#Antics astrònoms|Gravades observacions]] de Mercuri daten a com a mínim el primer mil·leni abans de Crist. Abans del s. 4 a.C., astrònoms [[Antiga Grècia|grecs]] creien que el planeta eren dos objectes separats: un visible a l'alba, que anomenaven [[Apollo]]; l'altre, visible només a la posta, que anomenaven [[Hermes]].<ref name="Dunne">{{cite book|title=The Voyage of Mariner&nbsp;10 — Mission to Venus and Mercury|author=Dunne, J. A. and Burgess, E.|chapterurl=http://history.nasa.gov/SP-424/ch1.htm|publisher=NASA History Office|year=1978|chapter=Chapter One|url=http://history.nasa.gov/SP-424/}}</ref> El nom català pel planeta ve dels [[Antiga Roma|romans]], que el van anomenar després del déu [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]]. El símbol astronòmic per Mercuri és una versió estilitzada del [[caduceu]] d'Hermes.<ref>{{cite book|title=Astronomy: A Textbook|first=John Charles|last=Duncan|year=1946|publisher=Harper & Brothers|pages=125|quote=The symbol for Mercury represents the Caduceus, a wand with two serpents twined around it, which was carried by the messenger of the gods.}}</ref>
[[#Antics astrònoms|Gravades observacions]] de Mercuri daten a com a mínim el primer mil·leni abans de Crist. Abans del s. 4 a.C., astrònoms [[Antiga Grècia|grecs]] creien que el planeta eren dos objectes separats: un visible a l'alba, que anomenaven [[Apollo]]; l'altre, visible només a la posta, que anomenaven [[Hermes]].<ref name="Dunne">{{cite book|title=The Voyage of Mariner&nbsp;10 — Mission to Venus and Mercury|author=Dunne, J. A. and Burgess, E.|chapterurl=http://history.nasa.gov/SP-424/ch1.htm|publisher=NASA History Office|year=1978|chapter=Chapter One|url=http://history.nasa.gov/SP-424/}}</ref> El nom català pel planeta ve dels [[Antiga Roma|romans]], que el van anomenar després del déu [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]]. El símbol astronòmic per Mercuri és una versió estilitzada del [[caduceu]] d'[[Hermes]].<ref>{{cite book|title=Astronomy: A Textbook|first=John Charles|last=Duncan|year=1946|publisher=Harper & Brothers|pages=125|quote=The symbol for Mercury represents the Caduceus, a wand with two serpents twined around it, which was carried by the messenger of the gods.}}</ref>


== Introducció històrica ==
== Introducció històrica ==
Línia 145: Línia 145:


El [[1631]], [[Pierre Gassendi]], que va observar el [[trànsit de Mercuri]] predit per [[Johannes Kepler]], va ser la primera persona en observar el [[trànsit (astronomia)|trànsit d'un planeta]] per davant del Sol. El [[1639]], [[Giovanni Zupi]], utilitzant un [[telescopi]], va descobrir que el planeta tenia fases orbitals similars a les de Venus i a les de la [[Lluna]]. Aquesta observació va demostrar de forma concloent que Mercuri orbitava al voltant del Sol.
El [[1631]], [[Pierre Gassendi]], que va observar el [[trànsit de Mercuri]] predit per [[Johannes Kepler]], va ser la primera persona en observar el [[trànsit (astronomia)|trànsit d'un planeta]] per davant del Sol. El [[1639]], [[Giovanni Zupi]], utilitzant un [[telescopi]], va descobrir que el planeta tenia fases orbitals similars a les de Venus i a les de la [[Lluna]]. Aquesta observació va demostrar de forma concloent que Mercuri orbitava al voltant del Sol.

==Estructura interna==
Mercuri és un dels quatre [[planeta tel·lúric|planetes tel·lúrics]] del [[Sistema Solar]], i per tant és un cos rocós com la [[Terra]]. És el planeta més petit del [[Sistema Solar]], amb un [[radi (geometria)|radi]] [[línia equatorial|equatorial]] de 2439.7&nbsp;km.<ref name="nssdcMercury" /> Mercuri és fins i tot [[llista d'objectes del Sistema Solar per radi|més petit]] (tot i que té més massa) que els [[satèl·lit natural|satèl·lits naturals]] més grans del Sistema Solar, [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]] i [[Tità (satèl·lit)|Tità]]. Mercuri està compost en un 70% de material [[metall|metàl·lic]] i en un 30% de [[silicat]]s.<ref name=strom>{{cite book
| first=Robert G. | last=Strom
| coauthors=Sprague, Ann L. | year=2003
| title=Exploring Mercury: the iron planet
| publisher=Springer | isbn=1852337311 }}</ref> La densitat de Mercuri és la segona més alta del [[Sistema Solar]] amb 5.427&nbsp;g/cm³, poc menys que la densitat de la [[Terra]] de 5.515&nbsp;g/cm³.<ref name="nssdcMercury" /> Si es descomptés l'efecte de la compressió [[gravetat|gravitatòria]], els materials de què està fet Mercuri serien més densos, amb una densitat descomprimida de 5.3&nbsp;g/cm³ en front dels 4.4&nbsp;g/cm³ de la [[Terra]].<ref>{{cite web
| Author=staff | date=[[May 8]], [[2003]]
| url=http://astrogeology.usgs.gov/Projects/BrowseTheGeologicSolarSystem/MercuryBack.html
|title=Mercury
|publisher=U.S. Geological Survey
|accessdate=2006-11-26 }}</ref>

[[Image:Mercury Internal Structure.svg|thumb|left|250px|1. Escorça&mdash;100–300&nbsp;km d'amplada<br/>
2. Mantell&mdash;600&nbsp;km d'amplada<br/>
3. Nucli&mdash;1,800&nbsp;km de radi]]
La densitat de Mercuri es pot fer servir per inferir-ne detalls de la seva estructura interna. Mentre que l'alta densitat de la Terra és resultat en bona part de la compressió [[gravetat|gravitatòria]], sobretot al [[nucli planetari|nucli]], Mercuri és molt més petit i les seves regions internes no estan ni molt menys tan comprimides. Per tant, per tenir una densitat tan alta, el seu nucli ha de ser gros, i ric en [[ferro]].<ref>{{cite journal
| title=On the Internal Structures of Mercury and Venus
| author=Lyttleton, R. A.
| journal=Astrophysics and Space Science
| volume=5
| issue=1
| pages=18
| year=1969
| accessdate=2008-04-16
| doi=10.1007/BF00653933 }}</ref> Els geòlegs estimen que el nucli de Mercuri ocupa al voltant del 42% del seu volum; per la Terra, aquesta proporció és del 17%. Investigacions recents indiquen que Mercuri té un nucli fos.<ref name="cornell">{{cite news
| first=Lauren | last=Gold
| title=Mercury has molten core, Cornell researcher shows
| date=[[May 3]], [[2007]] | publisher=Cornell University
| url=http://www.news.cornell.edu/stories/May07/margot.mercury.html
| work=Chronicle Online | accessdate =2008-05-12 }}</ref><ref name=nrao>{{cite news
| last=Finley | first=Dave | date=[[May 3]], [[2007]]
| title=Mercury's Core Molten, Radar Study Shows
| publisher=National Radio Astronomy Observatory
| url=http://www.nrao.edu/pr/2007/mercury/
| accessdate=2008-05-12 }}</ref>

Al voltant del nucli hi ha un [[mantell]] de 600&nbsp;km format per [[silicat]]s.<ref>Gallant, R. 1986. ''The National Geographic Picture Atlas of Our Universe''. National Geographic Society, 2nd edition.</ref> Alguns astrònoms han postul·lat que, poc després de la formació de Mercuri, un impacte gegant amb un cos de centenars de quilòmetres de llargada va endur-se bona part del material original del mantell del planeta, tenint com a resultat el mantell relativament prim en comparació amb un nucli tan gran.<ref name="Benz">
{{cite journal
| title=Collisional stripping of Mercury’s mantle
| author=Benz, W.; Slattery, W. L.; Cameron, A. G. W.
| journal=Icarus
| volume=74
| issue=3
| pages=516–528
| year=1988
| accessdate=2008-04-16
| doi=10.1016/0019-1035(88)90118-2 }}</ref>

Amb informació de la missió ''[[Mariner 10]]'' i observacions des de la [[Terra]], es creu que l'escorça de Mercuri fa uns 100−300&nbsp;km de gruix.<ref name="anderson1">{{cite journal
| author=J.D. Anderson, et al | title=Shape and Orientation of Mercury from Radar Ranging Data
| publisher=Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology | date=[[July 10]], [[1996]]
| doi=10.1006/icar.1996.0242 | journal=Icarus | volume=124 | pages=690 }}</ref> Una característica distintiva de la superfície de Mercuri és la presència de moltes crestes estretes, algunes de les quals s'estenen durant uns quants cents de quilòmetres. Es creu que es van formar quan el nucli el mantell de Mercuri es van refredar i contraure en un moment en què l'escorça ja s'havia solidificat.<ref>{{cite journal
| title = Lobate Thrust Scarps and the Thickness of Mercury’s Lithosphere
| author = Schenk, P.; Melosh, H. J.;
| journal = Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference
| volume = 1994
| pages = 1994LPI....25.1203S
| accessdate =2008-06-03
| url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1994LPI....25.1203S }}
</ref><!-- CHRONOLOGY OF LOBATE SCARP THRUST FAULTS AND THE MECHANICAL STRUCTURE OF
MERCURY’S LITHOSPHERE T. R. Watters , F. Nimmo and M. S. Robinson http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2004/pdf/1886.pdf OR Geology; November 1998; v. 26; no. 11; p. 991-994, Topography of lobate scarps on Mercury; new constraints on the planet's contraction Thomas R. Watters, Mark S. Robinson, and Anthony C. Cook OR might be the better refs-->

El nucli de Mercuri té un contingut de [[ferro]] més elevat que qualsevol altre planeta principal del [[Sistema Solar]], i s'han proposat diferents teories per explicar-ho. La més acceptada és que Mercuri tenia originalment una proporció entre metalls i silicats similar als meteorits condrites, que es creu que són típics de la matèria rocosa del Sistema Solar, i una massa aproximadament 2.25 vegades l'actual.<ref name="Benz" /> No obstant, al principi de la història del Sistema Solar, pot ser que Mercuri rebés un impacte d'un [[planetesimal]] d'una massa aproximada de 1/6 l'original de Mercuri.<ref name="Benz" /> L'impacte hauria esberlat una bona part de l'escorça original i el mantell, deixant el nucli més gran en comparació.<ref name="Benz" /> Un procés similar s'ha proposat per explicar la [[Lluna]] de la [[Terra]].<ref name="Benz" />

Una teoria alternativa explica que Mercuri es pot haver format a partir de la [[nebulosa solar]] abans que s'estabilitzés l'emissió d'[[energia]] del [[Sol]]. El planeta tenia al principi el doble de la seva massa actual, però a mesura que el [[protoestrella|Sol primitiu]] es contreia, les temperatures a prop de Mercuri podien haver estat entre 2&nbsp;500 i 3&nbsp;500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins a 10&nbsp;000&nbsp;K.<ref name="CameronAGW1">
{{cite journal | title = The partial volatilization of Mercury | author = Cameron, A. G. W. | journal = Icarus | volume = 64 | issue = 2| pages = 285–294 | year = 1985 | doi = 10.1016/0019-1035(85)90091-0 }}</ref> Bona part de la superfície rocosa de Mercuri es podria haver vaporitzat a aquestes temperatures, formant una [[atmosfera]] de "vapor de roca", que el [[vent solar]] es podria haver endut.<ref name="CameronAGW1" />

Una tercera hipòtesi proposa que la [[nebulosa solar]] causava [[resistència aerodinàmica]] a les partícules a partir de les quals Mercuri creixia per [[acreció]], cosa que significava que les partícules més lleugeres es perdessin del material d'[[acreció]].<ref>{{cite journal
| title = Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury
| author = Weidenschilling, S. J.
| journal = Icarus
| volume = 35
| issue = 1
| pages = 99–111
| year = 1987
| accessdate = 2008-04-16
| doi = 10.1016/0019-1035(78)90064-7}}</ref> Cadascuna d'aquestes tres hipòtesis prediu una composició de la superfície diferent, i hi ha dues missions espacials en curs cap a Mercuri, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], amb l'objectiu de fer-hi observacions per verificar-les.<ref name="MSGRgrayzeck">{{cite web| first=Ed | last=Grayzeck | url=http://messenger.jhuapl.edu/| title=MESSENGER Web Site | publisher=Johns Hopkins University |accessdate=2008-04-07 }}</ref><ref name="ESA pages">{{cite web| url=http://sci.esa.int/science-e/www/area/index.cfm?fareaid=30| title=BepiColombo | work=ESA Science & Technology| publisher=European Space Agency| accessdate=2008-04-07 }}</ref>



== Característiques físiques ==
== Característiques físiques ==

Revisió del 20:39, 28 nov 2008

Mercuri
Fitxer:Planeta mercuri.jpg
Mosaic d'imatges de Mercuri.
Vist per la Mariner 10 des de 78.000 km.
Característiques orbitals[1]
Semieix major 0,387 UA
57,91·106 km
Periheli 0,307 UA
46,00·106 km
Afeli 0,467 UA
69,82·106 km
Excentricitat 0,2056[2]
Període orbital sideral 87,969 dies
Període sinòdic 115,88 dies[2]
Velocitat orbital mitjana 47,87 km/s[2]
Inclinació 7,00°
Període de rotació 1.407,6 hores
Obliqüitat 0,01°
Nombre de satèl·lits 0
Sistema d'anells No
Característiques físiques
Diàmetre equatorial 4.879,4 km
Radi mitjà]] 2439.7 ± 1.0 km[3][4]
0.3829 Terres
Massa 0,3302·1024 kg
Volum 6.08·1010 km³
Densitat mitjana 5.427 kg/m3
Gravetat superficial (eq.) 3,70 m/s2
Velocitat d'escapament 4,3 km/s
Albedo 0,106
Característiques atmosfèriques
Pressió atmosfèrica ~10-15 bars
Temperatura mitjana
mín. mitj. màx.
90 K
-183ºC 		440 K
167ºC 		725 K
452ºC
Composició de l'atmosfera[2]
Oxigen 42%
Sodi 29%
Hidrogen 22%
Heli 6%
Potassi 0,5%
Argó

Diòxid de carboni
Vapor d'aigua
Nitrogen
Xenó
Criptó
Neó

 Traces

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar,[5] donant una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es mira des de la Terra.

Mercuri és similar en aparença a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari que la lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més om menys un 1% tant fort com el de la Terra.[6] És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 als 700 graus kelvin (−183 als 427 Cº).[7]

Gravades observacions de Mercuri daten a com a mínim el primer mil·leni abans de Crist. Abans del s. 4 a.C., astrònoms grecs creien que el planeta eren dos objectes separats: un visible a l'alba, que anomenaven Apollo; l'altre, visible només a la posta, que anomenaven Hermes.[8] El nom català pel planeta ve dels romans, que el van anomenar després del déu Mercuri. El símbol astronòmic per Mercuri és una versió estilitzada del caduceu d'Hermes.[9]

Introducció històrica

Mercuri és conegut almenys des de fa 5.000 anys. Els sumeris (III mil·lenni aC) l'anomenaven Ubu-idim-gud-ud. Però, que se sàpiga, els primers en realitzar observacions detallades van ser els babilonis que l'anomenaven gu-ad o gu-utu. Amb anterioritat al segle V aC, els grecs creien que eren dos cossos diferents i li van donar dos noms: Apol·lo, quan era visible en el cel del matí, i Hermes, quan apareixia al capvespre. Va ser Pitàgores el primer a suggerir que, en realitat, es tractava d'un únic cos que es feia visible en dos moments diferents del dia. Heràclit es va avançar al seu temps creient que Mercuri i Venus orbitaven el Sol, i no la Terra com es pensava aleshores.

El 1631, Pierre Gassendi, que va observar el trànsit de Mercuri predit per Johannes Kepler, va ser la primera persona en observar el trànsit d'un planeta per davant del Sol. El 1639, Giovanni Zupi, utilitzant un telescopi, va descobrir que el planeta tenia fases orbitals similars a les de Venus i a les de la Lluna. Aquesta observació va demostrar de forma concloent que Mercuri orbitava al voltant del Sol.

Estructura interna

Mercuri és un dels quatre planetes tel·lúrics del Sistema Solar, i per tant és un cos rocós com la Terra. És el planeta més petit del Sistema Solar, amb un radi equatorial de 2439.7 km.[2] Mercuri és fins i tot més petit (tot i que té més massa) que els satèl·lits naturals més grans del Sistema Solar, Ganimedes i Tità. Mercuri està compost en un 70% de material metàl·lic i en un 30% de silicats.[10] La densitat de Mercuri és la segona més alta del Sistema Solar amb 5.427 g/cm³, poc menys que la densitat de la Terra de 5.515 g/cm³.[2] Si es descomptés l'efecte de la compressió gravitatòria, els materials de què està fet Mercuri serien més densos, amb una densitat descomprimida de 5.3 g/cm³ en front dels 4.4 g/cm³ de la Terra.[11]

1. Escorça—100–300 km d'amplada
2. Mantell—600 km d'amplada
3. Nucli—1,800 km de radi

La densitat de Mercuri es pot fer servir per inferir-ne detalls de la seva estructura interna. Mentre que l'alta densitat de la Terra és resultat en bona part de la compressió gravitatòria, sobretot al nucli, Mercuri és molt més petit i les seves regions internes no estan ni molt menys tan comprimides. Per tant, per tenir una densitat tan alta, el seu nucli ha de ser gros, i ric en ferro.[12] Els geòlegs estimen que el nucli de Mercuri ocupa al voltant del 42% del seu volum; per la Terra, aquesta proporció és del 17%. Investigacions recents indiquen que Mercuri té un nucli fos.[13][14]

Al voltant del nucli hi ha un mantell de 600 km format per silicats.[15] Alguns astrònoms han postul·lat que, poc després de la formació de Mercuri, un impacte gegant amb un cos de centenars de quilòmetres de llargada va endur-se bona part del material original del mantell del planeta, tenint com a resultat el mantell relativament prim en comparació amb un nucli tan gran.[16]

Amb informació de la missió Mariner 10 i observacions des de la Terra, es creu que l'escorça de Mercuri fa uns 100−300 km de gruix.[17] Una característica distintiva de la superfície de Mercuri és la presència de moltes crestes estretes, algunes de les quals s'estenen durant uns quants cents de quilòmetres. Es creu que es van formar quan el nucli el mantell de Mercuri es van refredar i contraure en un moment en què l'escorça ja s'havia solidificat.[18]

El nucli de Mercuri té un contingut de ferro més elevat que qualsevol altre planeta principal del Sistema Solar, i s'han proposat diferents teories per explicar-ho. La més acceptada és que Mercuri tenia originalment una proporció entre metalls i silicats similar als meteorits condrites, que es creu que són típics de la matèria rocosa del Sistema Solar, i una massa aproximadament 2.25 vegades l'actual.[16] No obstant, al principi de la història del Sistema Solar, pot ser que Mercuri rebés un impacte d'un planetesimal d'una massa aproximada de 1/6 l'original de Mercuri.[16] L'impacte hauria esberlat una bona part de l'escorça original i el mantell, deixant el nucli més gran en comparació.[16] Un procés similar s'ha proposat per explicar la Lluna de la Terra.[16]

Una teoria alternativa explica que Mercuri es pot haver format a partir de la nebulosa solar abans que s'estabilitzés l'emissió d'energia del Sol. El planeta tenia al principi el doble de la seva massa actual, però a mesura que el Sol primitiu es contreia, les temperatures a prop de Mercuri podien haver estat entre 2 500 i 3 500 K, i possiblement fins a 10 000 K.[19] Bona part de la superfície rocosa de Mercuri es podria haver vaporitzat a aquestes temperatures, formant una atmosfera de "vapor de roca", que el vent solar es podria haver endut.[19]

Una tercera hipòtesi proposa que la nebulosa solar causava resistència aerodinàmica a les partícules a partir de les quals Mercuri creixia per acreció, cosa que significava que les partícules més lleugeres es perdessin del material d'acreció.[20] Cadascuna d'aquestes tres hipòtesis prediu una composició de la superfície diferent, i hi ha dues missions espacials en curs cap a Mercuri, MESSENGER i BepiColombo, amb l'objectiu de fer-hi observacions per verificar-les.[21][22]


Característiques físiques

Superfície

Article principal: Geologia de Mercuri

La superfície de Mercuri, com la de la Lluna, presenta nombrosos impactes de meteorits de totes les dimensions. Alguns dels cràters són relativament recents (d'alguns milions d'anys) i es caracteritzen per la presència d'un pic central. Sembla que els cràters més antics han tingut una erosió molt forta, deguda, molt possiblement, als grans canvis de temperatura entre el dia i la nit, bé que també podria ésser deguda a la difusió de l'aigua a través de les capes superficials del planeta.

Igual que la Lluna, Mercuri sembla haver passat, fa 4.000 milions d'anys, per un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions. D'aquells temps són alguns cràters, els diàmetres dels quals són aproximadament d'uns 100 km, i unes amples depressions, semblants als mars de la Lluna, amb un diàmetre de prop dels 1.300 km.

Les temperatures a la superfície oscil·len entre els 90 i els 725 K. El lloc més calorós és el punt subsolar i els més freds són els fons dels cràters propers als pols.

Atmosfera

Contràriament al que es creia, la sonda Mariner 10 va demostrar l'existència d'una atmosfera molt tènue constituïda principalment per oxigen, sodi, hidrogen i heli, amb traces d'argó, neó i d'altres elements. La pressió atmosfèrica sembla ser només una centmil·lèsima part de la pressió a la superfície de la Terra.

Magnetosfera

La Mariner 10 va posar de manifest que Mercuri té magnetosfera. A partir de les mesures preses per la Mariner 10 el camp magnètic a punts pròxims a l'equador és d'aproximadament 350 nT (molt més intens que altres planetes terrestres com Venus o Mart). L'origen d'aquest camp magnètic no és conegut, encara que alguns autors creuen que pot ser provocat per un corrent elèctric induït a les capes exteriors de l'atmosfera del planeta pel moviment de les línies del camp magnètic interplanetari, que giren per la rotació del Sol.

Observació de Mercuri

La magnitud aparent de Mercuri varia entre -0,4 i 5,5, cosa que el fa fàcilment visible amb prismàtics o fins i tot a ull nu. No obstant això, observar Mercuri és complicat degut a la seva proximitat al Sol. La seva distància angular al Sol o elongació oscil·la entre els 18,3º en el periheli i els 28,3º a l'afeli. La magnitud aparent del Sol és de -26,73. El Sol és tan brillant i es troba tan a prop que fa que Mercuri no sigui visible durant la major part del dia. Només és possible veure'l durant un breu període de temps a l'alba i al capvespre. Durant la nit, Mercuri es troba ocult.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Yeomans, Donald K. «HORIZONS System». NASA JPL, April 7, 2008. [Consulta: 7 abril 2008].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mercury Fact Sheet». NASA Goddard Space Flight Center, November 30, 2007. [Consulta: 28 maig 2008].
  3. ↑ Munsell, Kirk; Smith, Harman; Harvey, Samantha. «Mercury: Facts & Figures». Solar System Exploration. NASA, February 25, 2008. [Consulta: 7 abril 2008].
  4. ↑ Seidelmann, P. Kenneth; Archinal, B. A.; A’hearn, M. F.; et.al. «Report of the IAU/IAGWorking Group on cartographic coordinates and rotational elements: 2006». Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy, vol. 90, 2007, pàg. 155–180. DOI: 10.1007/s10569-007-9072-y [Consulta: 28 agost 2007].
  5. ↑ Plutó estava considerat el més petit, però ara està considerat un planeta nan.
  6. ↑ «Mercury magnetic field». C. T. Russell & J. G. Luhmann. [Consulta: 16 març 2007].
  7. ↑ «Background Science». European Space Agency. [Consulta: 23 maig 2008].
  8. ↑ Dunne, J. A. and Burgess, E.. «Chapter One». A: The Voyage of Mariner 10 — Mission to Venus and Mercury. NASA History Office, 1978. 
  9. ↑ Duncan, John Charles. Astronomy: A Textbook. Harper & Brothers, 1946, p. 125. «The symbol for Mercury represents the Caduceus, a wand with two serpents twined around it, which was carried by the messenger of the gods.» 
  10. ↑ Strom, Robert G.; Sprague, Ann L.. Exploring Mercury: the iron planet. Springer, 2003. ISBN 1852337311. 
  11. ↑ «Mercury». U.S. Geological Survey, May 8, 2003. [Consulta: 26 novembre 2006].
  12. ↑ Lyttleton, R. A. «On the Internal Structures of Mercury and Venus». Astrophysics and Space Science, vol. 5, 1, 1969, pàg. 18. DOI: 10.1007/BF00653933 [Consulta: 16 abril 2008].
  13. ↑ Gold, Lauren «Mercury has molten core, Cornell researcher shows». Chronicle Online. Cornell University, May 3, 2007 [Consulta: 12 maig 2008].
  14. ↑ Finley, Dave «Mercury's Core Molten, Radar Study Shows». National Radio Astronomy Observatory, May 3, 2007 [Consulta: 12 maig 2008].
  15. ↑ Gallant, R. 1986. The National Geographic Picture Atlas of Our Universe. National Geographic Society, 2nd edition.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Benz, W.; Slattery, W. L.; Cameron, A. G. W. «Collisional stripping of Mercury’s mantle». Icarus, vol. 74, 3, 1988, pàg. 516–528. DOI: 10.1016/0019-1035(88)90118-2 [Consulta: 16 abril 2008].
  17. ↑ J.D. Anderson, et al «Shape and Orientation of Mercury from Radar Ranging Data». Icarus. Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology, vol. 124, July 10, 1996, pàg. 690. DOI: 10.1006/icar.1996.0242.
  18. ↑ Schenk, P.; Melosh, H. J.; «Lobate Thrust Scarps and the Thickness of Mercury’s Lithosphere». Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference, vol. 1994, pàg. 1994LPI....25.1203S [Consulta: 3 juny 2008].
  19. ↑ 19,0 19,1 Cameron, A. G. W. «The partial volatilization of Mercury». Icarus, vol. 64, 2, 1985, pàg. 285–294. DOI: 10.1016/0019-1035(85)90091-0.
  20. ↑ Weidenschilling, S. J. «Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury». Icarus, vol. 35, 1, 1987, pàg. 99–111. DOI: 10.1016/0019-1035(78)90064-7 [Consulta: 16 abril 2008].
  21. ↑ Grayzeck, Ed. «MESSENGER Web Site». Johns Hopkins University. [Consulta: 7 abril 2008].
  22. ↑ «BepiColombo». ESA Science & Technology. European Space Agency. [Consulta: 7 abril 2008].

Enllaços externs

Plantilla:1000 Astronomia

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&oldid=2973181»