Vés al contingut

Alga comestible: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Kombu.jpg|miniatura|''[[Kombu]]'']]
[[Fitxer:Kombu.jpg|miniatura|''[[Kombu]]'']]


Les '''algues comestibles''' s'inclouen dins d'un grup variat d'[[Alga|algues]] aptes per al consum humà<ref>{{Ref-web|url=https://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_per_temes/aliments_nous/algues-de-consum-huma/index.html|títol=Algues de consum humà|editor=Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Generalitat de Catalunya|data=2023|consulta=19 octubre 2023|llengua=Català}}</ref> i es poden ingerir senceres, processades, com a [[additiu alimentari]] o [[complement dietètic]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Koch|nom=Sophie|article=The role of seaweed in the future food system|publicació=Wageningen Economic Research|url=https://edepot.wur.nl/560290|data=Desembre 2021|pàgines=3}}</ref>.
Les '''algues comestibles''' s'inclouen dins d'un grup variat d'[[Alga|algues]] aptes per al consum humà<ref name=":4">{{Ref-web|url=https://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_per_temes/aliments_nous/algues-de-consum-huma/index.html|títol=Algues de consum humà|editor=Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Generalitat de Catalunya|data=2023|consulta=19 octubre 2023|llengua=Català}}</ref> i es poden ingerir senceres, processades, com a [[additiu alimentari]] o [[complement dietètic]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Koch|nom=Sophie|article=The role of seaweed in the future food system|publicació=Wageningen Economic Research|url=https://edepot.wur.nl/560290|data=Desembre 2021|pàgines=3}}</ref>.

El seu consum és predominant a l’[[Àsia Oriental]], però els últims anys s’ha estès ràpidament per la resta del món com a resposta a la [[globalització]] i la [[Història de la tecnologia|innovació tecnològica]]<ref name=":4" />. Pel seu potencial en l’[[alimentació]] i en altres aplicacions, l’ús d’algues ha incrementat un 176% des del 1995<ref>{{Ref-llibre|cognom=White|nom=William Lindsey|títol=Seaweed Sustainability: Food and Non-Food Applications|url=https://www.sciencedirect.com/book/9780124186972/seaweed-sustainability|llengua=Anglès|data=27-08-2015|editorial=Academic Press|pàgines=7-25|isbn=978-0-12-418697-2|cognom2=Wilson|nom2=Peter}}</ref>. A [[Europa]], s’han anat incorporant en aliments comuns de la [[dieta]] i se’n troba una gran varietat als [[Supermercat|supermercats]]<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom=Mendes|nom=Madalena Caria|article=Algae as Food in Europe: An Overview of Species Diversity and Their Application|publicació=Foods|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9265617/|data=11-07-2022|pàgines=11|cognom2=Navalho|nom2=Sofia|cognom3=Ferreira|nom3=Alice|cognom4=Paulino|nom4=Cristina|cognom5=Figueiredo|nom5=Daniel}}</ref>.

La popularització de les algues comestibles és, en part, deguda a la creixent inclinació dels consumidors cap a la tria d’[[Aliment funcional|aliments funcionals]], més naturals i d’alt [[valor nutricional]], així com l’evolució cap a una [[Alimentació sostenible|alimentació més sostenible]]<ref name=":5" />. Produir algues genera un menor [[impacte ambiental]] que altres aliments pel fet que són capaces de capturar [[diòxid de carboni]], no requereixen terres cultivables ni [[aigua potable]] i contribueixen a l’esforç de substituir [[aliments d’origen animal]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Diaz|nom=Crisandra|article=Developing algae as a sustainable food source|publicació=Frontiers in Nutrition|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9892066/|data=10-01-2023|pàgines=9|cognom2=Douglas|nom2=Cai|cognom3=Kang|nom3=Kalisa|cognom4=Kolarik|nom4=Ashlynn|cognom5=Malinovski|nom5=Rodeon}}</ref>.

Les algues han format part de la [[Alimentació humana|dieta humana]] durant milers d’anys<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wells|nom=Mark L.|article=Algae as nutritional and functional food sources: revisiting our understanding|publicació=Journal of Applied Phycology|url=https://link.springer.com/article/10.1007/s10811-016-0974-5|data=21-11-2016|pàgines=29|cognom2=Potin|nom2=Philippe|cognom3=Craigie|nom3=James S.|cognom4=Raven|nom4=John A.|cognom5=Merchant|nom5=Sabeeha S.}}</ref>, però com que la seva popularització arreu del món és recent, les algues comestibles estan recollides al Catàleg d’Aliments nous de la [[Comissió Europea]]<ref>{{Ref-web|url=https://webgate.ec.europa.eu/fip/novel_food_catalogue/|títol=EU Novel Food Catalogue|consulta=19 octubre 2023|llengua=Anglès|editor=European Comission}}</ref> i a la llista d’aliments nous de la [[Unió Europea]]<ref>{{Ref-web|url=https://food.ec.europa.eu/safety/novel-food/authorisations/union-list-novel-foods_en|títol=Union list of novel foods|consulta=19 octubre 2023|llengua=Anglès|editor=European Union}}</ref> pel seu nom científic<ref name=":4" />.


== Classificació i tipus ==
== Classificació i tipus ==

Revisió del 20:32, 24 oct 2023

Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2023.
L'alga nori es fa servir per embolicar el sushi
Kombu

Les algues comestibles s'inclouen dins d'un grup variat d'algues aptes per al consum humà[1] i es poden ingerir senceres, processades, com a additiu alimentari o complement dietètic[2].

El seu consum és predominant a l’Àsia Oriental, però els últims anys s’ha estès ràpidament per la resta del món com a resposta a la globalització i la innovació tecnològica[1]. Pel seu potencial en l’alimentació i en altres aplicacions, l’ús d’algues ha incrementat un 176% des del 1995[3]. A Europa, s’han anat incorporant en aliments comuns de la dieta i se’n troba una gran varietat als supermercats[4].

La popularització de les algues comestibles és, en part, deguda a la creixent inclinació dels consumidors cap a la tria d’aliments funcionals, més naturals i d’alt valor nutricional, així com l’evolució cap a una alimentació més sostenible[4]. Produir algues genera un menor impacte ambiental que altres aliments pel fet que són capaces de capturar diòxid de carboni, no requereixen terres cultivables ni aigua potable i contribueixen a l’esforç de substituir aliments d’origen animal[5].

Les algues han format part de la dieta humana durant milers d’anys[6], però com que la seva popularització arreu del món és recent, les algues comestibles estan recollides al Catàleg d’Aliments nous de la Comissió Europea[7] i a la llista d’aliments nous de la Unió Europea[8] pel seu nom científic[1].

Classificació i tipus

Hi ha molta varietat d’algues emprades en l’alimentació, que poden ser tant macroscòpiques com microscòpiques i de grups botànics molt diferents. En funció del seu color, es poden classificar en tres grups: algues vermelles o rodòfits, algues brunes o feòfits i algues verdes o cloròfits[9].

Història i cultura

Les algues s'han fet servir com a aliment des de fa milers d'anys i el seu consum s'ha estès fins a l'actualitat, on la globalització ha fet que les trobem a pràcticament tot arreu, encara que fonamentalment a l'orient asiàtic. Hi ha restes arqueològiques que confirmen que els humans ja feien servir les algues a Xile fa catorze mil anys[10]. Històricament, no només s'han fet servir les algues com a aliment, sinó que també s'han usat en medicina, com a substrat per fer sabons i vidres i com a aliment animal[11].

A l'Àsia Oriental, hi ha evidència del consum d'algues com a aliment en la prehistòria japonesa, concretament en els períodes Jōmon i Yayoi[12]. De fet, al Codi Taihō, un codi legal japonès del 701 dC, es podien fer servir vuit tipus d'algues (entre les quals es troba el Nori morat) com a pagament de l'impost tributari[11]. Quant al consum, fins a l'edat mitjana, només es menjaven algues salvatges, i no va ser fins l'era Tokugawa, quan van començar a construir substrats artificials per a la cria de peixos, que va resultar en el creixement accidental d'algues i va ser l'inici del conreu d'algues al mar[10]. D'aquesta manera, les algues s'acostumaven a menjar a llocs costaners, preparades per les mateixes famílies de pescadors. Les consumien en fresc, en amanides i sopes, o de manera més processada com a fulles de nori.

Les algues també s'han consumit a l'Àsia Oriental de manera generalitzada. A Corea, totes les classes socials menjaven algues des del Rei i les classes nobles, fins a les classes més baixes, que basaven la seva alimentació en algues marines i peix. En els últims cinquanta anys, ha augmentat exponencialment la demanda d'aquest tipus d'aliment, però també n'ha augmentat la producció, arran del desenvolupament de mètodes de cultiu més eficients, després de la II Guerra Mundial[11].

Pel que fa a Europa, sí que hi ha evidències de consum d'algues històricament, però molt menor en comparació amb l'Àsia. Per exemple, en Noruega s'ha consumit Palmaria palmata des de l'època vikinga. També se'n consumia prou en Irlanda, Escòcia i Bretanya, on servia d'aliment per a comunitats costaneres específiques, que el feien servir per consum propi. En canvi, com que fins a mitjan segle XX no es demandava fora d'aquests pobles, no va esdevenir un cultiu comercial[11]. En l'actualitat, en França i Irlanda ha augmentat el nombre de petites i mitjanes empreses que es dediquen a la preparació d'alga comestible. És una indústria que s'ha desenvolupat molt en els darrers anys a causa de l'augment del nombre de consumidors europeus. Aquestes empreses es dediquen tant a la collita com al processament i l'embalatge del producte, que es pot vendre de forma crua (sigui alga seca o salada) o com a condiments. Aquest tipus d'algues se solen trobar en botigues ecològiques o xarcuteries, mentre que a grans superfícies i cadenes de supermercats es poden trobar fàcilment algues típiques de la cuina asiàtica com el Nori o el Wakame[10].

Paper de les algues en la salut

Beneficis

Els beneficis de les algues en la salut són coneguts des de fa segles a les cultures orientals, on estan completament incorporades a la seva dieta. Actualment, hi ha un interès creixent per conèixer la composició dels aliments que es consumeixen, amb la finalitat d'identificar i eliminar el menjar que pot presentar riscos per la salut humana. És conegut que la inactivitat física, l'obesitat, i els nivells elevats de glucosa en sang són factors que poden incrementar la taxa de mortalitat, ja que són els responsables de nombroses malalties cròniques. Aquesta tendència ha conduït a la incorporació de nous aliments naturals i saludables que aportin beneficis a la població, essent un clar exemple l'augment de la popularitat de les algues comestibles als països occidentals[13].

Les algues marines comestibles presenten un contingut nutricional molt interessant[14], i contenen compostos únics que són de gran interès per la salut que no es troben en altres fonts d'aliment d'origen terrestre. Hi ha evidències que afirmen que aquestes algues disminueixen la possibilitat de patir certes patologies, com malalties cardiovasculars, obesitat o càncer[15].

Addicionalment, les algues són una gran font de compostos antioxidants[16], com polifenols, ficobiliproteïnes i certs tipus de vitamines. Aquests són importants per evitar l'alliberament de compostos perjudicials per a les cèl·lules com els radicals d'oxigen, aconseguint propietats que poden ajudar al tractament de les malalties mencionades anteriorment, inflamacions cròniques, ateroesclerosi i als processos d'envelliment[17]. A part de contenir antioxidants, també tenen altres compostos d'interès en el tractament d'aquestes malalties. Per exemple, els lípids característics de les algues marines i les propietats anticoagulants de les algues marrons ajuden a alleujar la patologia de les malalties cardiovasculars i, pel que fa a l'obesitat, l'alginat, que és una forma de fibra marina present també a les algues marrons, contribueix a augmentar la sensació de sacietat i reduir la ingesta calòrica[15].

Riscos

Tot i tenir nombrosos beneficis, algunes algues contenen elevades quantitats d'elements perjudicials per a la salut com el iode i l'arsènic, que poden comportar riscos si no es consumeixen amb moderació. Això és degut al fet que les algues tenen la capacitat d'incorporar metalls i minerals, alguns de tòxics, generant una gran preocupació en l'acumulació de metalls pesants procedents de l'aigua en la qual creixen, el que provoca que puguin tenir una quantitat de iode, arsènic, plom, mercuri i cadmi significativa[18]. Sobretot, s'ha de vigilar el seu consum en el cas dels col·lectius més vulnerables, com les dones embarassades i infants[19].

No totes les algues tenen la mateixa composició i, per tant, no es pot generalitzar quant als seus contaminants. El contingut de iode a qualsevol alga és superior al de la resta dels aliments, però l'alga Kombu és la que més en conté, arribant a superar el valor de consum recomanat de iode, i és per això que es recomana limitar o evitar el seu consum. D'altra banda, l'arsènic és un metall que en la seva forma inorgànica és perjudicial per a la salut, però de forma general, les algues poden transformar l'arsènic inorgànic en arsènic orgànic, que no es considera perjudicial. No obstant això, l'alga Hijiki sembla no tenir aquesta capacitat, acumulant grans quantitats d'arsènic inorgànic, raó per la qual també es recomana limitar el seu creixement[18].

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Algues de consum humà» (en català). Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Generalitat de Catalunya, 2023. [Consulta: 19 octubre 2023].
  2. ↑ Koch, Sophie «The role of seaweed in the future food system». Wageningen Economic Research, Desembre 2021, pàg. 3.
  3. ↑ White, William Lindsey; Wilson, Peter. Seaweed Sustainability: Food and Non-Food Applications (en anglès). Academic Press, 27-08-2015, p. 7-25. ISBN 978-0-12-418697-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Mendes, Madalena Caria; Navalho, Sofia; Ferreira, Alice; Paulino, Cristina; Figueiredo, Daniel «Algae as Food in Europe: An Overview of Species Diversity and Their Application». Foods, 11-07-2022, pàg. 11.
  5. ↑ Diaz, Crisandra; Douglas, Cai; Kang, Kalisa; Kolarik, Ashlynn; Malinovski, Rodeon «Developing algae as a sustainable food source». Frontiers in Nutrition, 10-01-2023, pàg. 9.
  6. ↑ Wells, Mark L.; Potin, Philippe; Craigie, James S.; Raven, John A.; Merchant, Sabeeha S. «Algae as nutritional and functional food sources: revisiting our understanding». Journal of Applied Phycology, 21-11-2016, pàg. 29.
  7. ↑ «EU Novel Food Catalogue» (en anglès). European Comission. [Consulta: 19 octubre 2023].
  8. ↑ «Union list of novel foods» (en anglès). European Union. [Consulta: 19 octubre 2023].
  9. ↑ Nakhate, Pranav; van der Meer, Yvonne «A Systematic Review on Seaweed Functionality: A Sustainable Bio-Based Material». Sustainability, 31-05-2021, pàg. 13(11), 6174.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Buchholz, Cornelia M.; Krause, Gesche; Buck, Bela H. Seaweed and Man (en anglès). 219. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012, p. 471–493. DOI 10.1007/978-3-642-28451-9_22. ISBN 978-3-642-28450-2. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Delaney, A.; Frangoudes, K.; Ii, S. -A.. Chapter 2 - Society and Seaweed: Understanding the Past and Present. San Diego: Academic Press, 2016, p. 7–40. DOI 10.1016/b978-0-12-802772-1.00002-6. ISBN 978-0-12-802772-1. 
  12. ↑ Nisizawa, Kazutosi; Noda, Hiroyuki; Kikuchi, Ryo; Watanabe, Tadaharu «The main seaweed foods in Japan» (en anglès). Hydrobiologia, 151, 1, 01-09-1987, pàg. 5–29. DOI: 10.1007/BF00046102. ISSN: 1573-5117.
  13. ↑ Gomez-Gutierrez, Claudia Mariana; Guerra-Rivas, Graciela; Soria-Mercado, Ima Esthela; Ayala-Sánchez, Nahara Ernestina. Marine Edible Algae as Disease Preventers (en anglès). 64. Elsevier, 2011, p. 29–39. DOI 10.1016/b978-0-12-387669-0.00003-x. ISBN 978-0-12-387669-0. 
  14. ↑ Wells, Mark L.; Potin, Philippe; Craigie, James S.; Raven, John A.; Merchant, Sabeeha S. «Algae as nutritional and functional food sources: revisiting our understanding» (en anglès). Journal of Applied Phycology, 29, 2, 2017-04, pàg. 949–982. DOI: 10.1007/s10811-016-0974-5. ISSN: 0921-8971. PMC: PMC5387034. PMID: 28458464.
  15. ↑ 15,0 15,1 Brown, Emma M; Allsopp, Philip J; Magee, Pamela J; Gill, Chris IR; Nitecki, Sonja «Seaweed and human health» (en anglès). Nutrition Reviews, 72, 3, 2014-03, pàg. 205–216. DOI: 10.1111/nure.12091.
  16. ↑ Plaza, Merichel; Cifuentes, Alejandro; Ibáñez, Elena «In the search of new functional food ingredients from algae». Trends in Food Science & Technology, 19, 1, 01-01-2008, pàg. 31–39. DOI: 10.1016/j.tifs.2007.07.012. ISSN: 0924-2244.
  17. ↑ Pooja, S Algae used as Medicine and Food-A Short Review, 2014.
  18. ↑ 18,0 18,1 Isabel, Timoner-Alonso,; Victòria, Castell-Garralda,; Jaume, Bosch-Collet,; Sonia, Abuín,; Josep, Calderón-Delgado, (en en català) Estudi de la presència de metalls pesants i iode en algues destinades al consum humà: avaluació del risc associat i la seva contribució a la dieta total, 2020.
  19. ↑ «Consumiu les algues amb moderació» (en català). Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Generalitat de Catalunya, 2020. [Consulta: 23 octubre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga comestible
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alga_comestible&oldid=32595414»