Constel·lació d'Hèrcules: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Història: Ampliació
Exoplanetes
Línia 33: Línia 33:


== Història ==
== Història ==
És una de les 48 constel·lacions enregistrades per [[Claudi Ptolemeu]] ( ca. [[85]] - ca. [[165]]) en el seu ''[[Almagest]]''. Hèrcules porta el nom [[llatí]] de l'[[heroi mitològic]] [[mitologia grega|grec]] [[Heracles|Hèracles]], fill d’[[Alcmena]] i de [[Zeus]]. A divuit anys donà mort al ferotge [[lleó de Citeró]]. Pel fet d’haver mutilat el rei [[Orcomen (fill de Mínias)|Orcomen]] provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei [[Creont]], que li donà la filla [[Mègara (mitologia)|Mègara]] per muller. Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’[[oracle de Delfos]] l’obligà a acomplir [[Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs]]. Acabats aquests, la seva figura adquirí un relleu extraordinari. Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de [[Barcelona]] a Hèrcules. Aquest, quant acomplia els dotze treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca (''barca nona'') en pot procedir el nom. Els [[estel]]s d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, la qual cosa donà nom originalment a la constel·lació.
És una de les 48 constel·lacions enregistrades per [[Claudi Ptolemeu]] ( ca. [[85]] - ca. [[165]]) en el seu ''[[Almagest]]''. Els [[estel]]s d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, que s'identificà amb Hèrcules, el nom [[llatí]] de l'[[heroi mitològic]] [[mitologia grega|grec]] [[Heracles|Hèracles]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Star maps: a history, artistry, and cartography|editorial=Springer|data=2007|lloc=Berlin ; New York|isbn=978-0-387-71668-8|nom=Nick|cognom=Kanas}}</ref> Fill d’[[Alcmena]] i de [[Zeus]], Hèracles ja als divuit anys donà mort al ferotge [[lleó de Citeró]]. Pel fet d’haver mutilat el rei [[Orcomen (fill de Mínias)|Orcomen]] provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei [[Creont]], que li donà la filla [[Mègara (mitologia)|Mègara]] per muller. Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’[[oracle de Delfos]] l’obligà a acomplir [[Els dotze treballs d'Hèracles|dotze treballs]]. Acabats aquests, la seva figura adquirí un relleu extraordinari.<ref>{{GEC|3=Hèracles|consulta=1 maig 2024}}</ref> Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de [[Barcelona]] a Hèrcules. Aquest, quan acomplia els dotze treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca (''barca nona'') en pot procedir el nom.<ref>{{GEC|3=Hèrcules|consulta=1 maig 2024}}</ref>


== Característiques ==
== Característiques ==
Línia 58: Línia 58:


* [[Mi d'Hèrcules|μ Herculi]]: un sistema estel·lar de magnitud aparent de +3,42 que es troba a prop del [[sistema solar]], a uns 27,4 [[anys llum]].<ref>{{ref-web |url=http://www.solstation.com/stars/mu-herc4.htm |consulta=27 agost 2023 |títol=Mu Herculis 4? |obra=SolStation |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827214100/http://www.solstation.com/stars/mu-herc4.htm |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref><ref name="mu her">{{ref-web |url=https://simbad.unistra.fr/simbad/sim-basic?Ident=mu+her&submit=SIMBAD+search |consulta=27 agost 2023 |títol=mu.01 Her -- Double or Multiple Star |obra=[[SIMBAD]] |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827213819/https://simbad.unistra.fr/simbad/sim-basic?Ident=mu+her&submit=SIMBAD+search |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref> L'estel principal és una [[estrella subgegant]], però està creixent i evolucionant cap a una [[Gegant roig|gegant vermella]].<ref name="mu her" /> També és acompanyada per dos altres components que formen una estrella binària.<ref name="Kaler1">{{ref-web |cognom=Kaler |nom=Jim |url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/muher.html |consulta=27 agost 2023 |títol=MU HER |obra=stars.astr.illinois |enllaçautor=Jim Kaler |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827214835/http://stars.astro.illinois.edu/sow/muher.html |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref>
* [[Mi d'Hèrcules|μ Herculi]]: un sistema estel·lar de magnitud aparent de +3,42 que es troba a prop del [[sistema solar]], a uns 27,4 [[anys llum]].<ref>{{ref-web |url=http://www.solstation.com/stars/mu-herc4.htm |consulta=27 agost 2023 |títol=Mu Herculis 4? |obra=SolStation |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827214100/http://www.solstation.com/stars/mu-herc4.htm |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref><ref name="mu her">{{ref-web |url=https://simbad.unistra.fr/simbad/sim-basic?Ident=mu+her&submit=SIMBAD+search |consulta=27 agost 2023 |títol=mu.01 Her -- Double or Multiple Star |obra=[[SIMBAD]] |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827213819/https://simbad.unistra.fr/simbad/sim-basic?Ident=mu+her&submit=SIMBAD+search |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref> L'estel principal és una [[estrella subgegant]], però està creixent i evolucionant cap a una [[Gegant roig|gegant vermella]].<ref name="mu her" /> També és acompanyada per dos altres components que formen una estrella binària.<ref name="Kaler1">{{ref-web |cognom=Kaler |nom=Jim |url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/muher.html |consulta=27 agost 2023 |títol=MU HER |obra=stars.astr.illinois |enllaçautor=Jim Kaler |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230827214835/http://stars.astro.illinois.edu/sow/muher.html |arxiudata=27 d’agost 2023 }}</ref>
[[Fitxer:14 Herculis b (Celestia).jpg|miniatura|Visió artística de l'exoplaneta [[14 Herculi b|14 Herculis b]].]]


== Altres estels ==
== Altres objectes astronòmics ==
Malgrat l'extensió d'aquesta constel·lació cap dels seus estels és de la primera, ni de la segona [[magnitud aparent|magnitud]]. ζ Herculi (magnitud 2,81), δ Herculi (magnitud 3,14) i μ Herculi (magnitud 3,42) en són els altres astres notables.
Malgrat l'extensió d'aquesta constel·lació cap dels seus estels és de la primera, ni de la segona [[magnitud aparent|magnitud]]. ζ Herculi (magnitud 2,81), δ Herculi (magnitud 3,14) i μ Herculi (magnitud 3,42) en són els altres astres notables.


A principis del 2024 s'havien descobert 51 exoplanetes a la constel·lació d'Hèrcules. Destaquen dos sistemes d'exoplanetes amb quatre cadascun, el de les estrelles Kepler 282 (Kepler 282 b, Kepler 282 c, Kepler 282 d i Kepler 282 e) i HD 164922 (HD 164922 b, HD 164922 c, HD 164922 d i HD 164922 e).<ref>{{Ref-web|títol=Hercules ExtraSolar Planets|url=https://www.universeguide.com/extrasolar/hercules|consulta=2024-05-01|llengua=en-us|nom=Universe|cognom=Guide}}</ref>
L'estrella 14 Herculi té un [[planeta extrasolar]], 3,3 vegades més massiu que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[òrbita|orbita]] voltant l'estrella en 1.619 dies a una distància mitjana de 2,5 [[ua]].


== Objectes de cel profund ==
La constel·lació d'Hèrcules conté [[M13]], el [[cúmul globular]] més brillant de l'hemisferi nord i que es troba entre els estels η Her i ζ Her, i el cúmul globular [[M92]].<ref name=";1" /> La [[nebulosa planetària]] [[Abell 39]] també forma part de la constel·lació.<ref name="Pugnaire">{{ref-web |cognom=Pugnaire |nom=Miguel Ángel |url=https://elnidodelastronomo.es/2016/07/09/planetarias-en-hercules-ngc-6210-ic-4593-abell-39/ |consulta=26 agost 2023 |títol=Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39) |obra=elnidodelastronomo.es |data=9 juliol 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230320132508/https://elnidodelastronomo.es/2016/07/09/planetarias-en-hercules-ngc-6210-ic-4593-abell-39/ |arxiudata=20 de març 2023 }}</ref>
La constel·lació d'Hèrcules conté [[M13]], el [[cúmul globular]] més brillant de l'hemisferi nord i que es troba entre els estels η Her i ζ Her, i el cúmul globular [[M92]].<ref name=";1" /> La [[nebulosa planetària]] [[Abell 39]] també forma part de la constel·lació.<ref name="Pugnaire">{{ref-web |cognom=Pugnaire |nom=Miguel Ángel |url=https://elnidodelastronomo.es/2016/07/09/planetarias-en-hercules-ngc-6210-ic-4593-abell-39/ |consulta=26 agost 2023 |títol=Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39) |obra=elnidodelastronomo.es |data=9 juliol 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230320132508/https://elnidodelastronomo.es/2016/07/09/planetarias-en-hercules-ngc-6210-ic-4593-abell-39/ |arxiudata=20 de març 2023 }}</ref>


Revisió del 23:10, 1 maig 2024

Infotaula constel·lacióHèrcules 
Nom en llatíHercules
AbreviaturaHer
GenitiuHerculis
SimbologiaHèrcules
Ascensió recta17
Declinació30
Àrea1225 graus quadrats
Posició 5è
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Her (3,1m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −50°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana. Hèrcules fou una de les 48 constel·lacions que l'astrònom Claudi Ptolemeu va posar nom durant.[1] Actualment, tot i no tenir cap estrella de primera magnitud, Hèrcules és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes.

Constel·lació d'Hèrcules representada a Uranographia (1687) de Johannes Hevelius. S'hi representa Hèracles lluitant amb el lleó de Nemea i l'hidra de Lerna (els dos primers dels dotze treballs).

Història

És una de les 48 constel·lacions enregistrades per Claudi Ptolemeu ( ca. 85 - ca. 165) en el seu Almagest. Els estels d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, que s'identificà amb Hèrcules, el nom llatí de l'heroi mitològic grec Hèracles.[2] Fill d’Alcmena i de Zeus, Hèracles ja als divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citeró. Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller. Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs. Acabats aquests, la seva figura adquirí un relleu extraordinari.[3] Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules. Aquest, quan acomplia els dotze treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca (barca nona) en pot procedir el nom.[4]

Característiques

La Constel·lació d'Hèrcules a ull nu.

Hèrcules fa frontera amb les constel·lacions Draco al nord; Bootes, Corona Borealis i Serpens Caput a l'est; Ophiuchus al sud; Aquila al sud-oest; i Sagitta, Vulpecula i Lyra a l'oest.[1] Ocupa 1225.1 graus quadrats i un 2,970 % del cel de nit, sent així la cinquena constel·lació més gran entre les altres 88 constel·lacions modernes.[5] La seva abreviació de tres lletres, tal com dicta la Unió Astronòmica Internacional, és "Her".[1][6] El 1930, l'astrònom belga Eugène Joseph Delporte, va establir que la delimitació oficial d'Hèrcules és un polígon de 32 segments.

En el sistema de coordenades equatorials, època 2000, les coordenades de l'ascensió recta de les fronteres es troben entre 16h 00m 26.64s i 18h 57m 49.50s, mentre que la declinació es troba entre +3.67° i +51.32°.[7]

En latituds mitjanes de l'hemisferi nord, la constel·lació d'Hèrcules es pot veure més clarament des de mitjans de primavera fins a principis de tardor i la seva culminació és durant la mitjanit del 13 de juny.[8]

L'àpex solar de la constel·lació d'Hèrcules es troba dins la mateixa constel·lació, a prop de les coordenades de l'ascensió recta 18h 00m i de declinació 30° 00′.[9]

Estels principals

α Herculi (Rasalgethi).
  • δ Herculi (Sarin): un sistema estel·lar múltiple i amb una magnitud aparent de +3,13, és el tercer element més brillant de la constel·lació d'Hèrcules.[17]
  • ζ Herculi: una estrella binària espectroscòpica amb una magnitud aparent de +2,80.[18]
Visió artística de l'exoplaneta 14 Herculis b.

Altres objectes astronòmics

Malgrat l'extensió d'aquesta constel·lació cap dels seus estels és de la primera, ni de la segona magnitud. ζ Herculi (magnitud 2,81), δ Herculi (magnitud 3,14) i μ Herculi (magnitud 3,42) en són els altres astres notables.

A principis del 2024 s'havien descobert 51 exoplanetes a la constel·lació d'Hèrcules. Destaquen dos sistemes d'exoplanetes amb quatre cadascun, el de les estrelles Kepler 282 (Kepler 282 b, Kepler 282 c, Kepler 282 d i Kepler 282 e) i HD 164922 (HD 164922 b, HD 164922 c, HD 164922 d i HD 164922 e).[22]

La constel·lació d'Hèrcules conté M13, el cúmul globular més brillant de l'hemisferi nord i que es troba entre els estels η Her i ζ Her, i el cúmul globular M92.[1] La nebulosa planetària Abell 39 també forma part de la constel·lació.[23]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Hercules Constellation». constellation-guide.com. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  2. ↑ Kanas, Nick. Star maps: a history, artistry, and cartography. Berlin ; New York: Springer, 2007. ISBN 978-0-387-71668-8. 
  3. ↑ «Hèracles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Hèrcules». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Ridpath, Ian. «Constellations: Andromeda–Indus». ianridpath.com. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  6. ↑ «Hercules (The Hercules) Constellation». [Consulta: 26 agost 2023].
  7. ↑ «Hercules, Constellation Boundary». Unió Astronòmica Internacional. [Consulta: 26 agost 2023].
  8. ↑ Thompson i Thompson, 2007, p. 256–63.
  9. ↑ Karttunen et al., Donner, p. 392.
  10. ↑ «Ras Algethi». Encyclopædia Britannica, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 1 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  11. ↑ Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «ROTATIONAL AND RADIAL VELOCITIES FOR A SAMPLE OF 761 HIPPARCOS GIANTS AND THE ROLE OF BINARITY» (en anglès). The Astronomical Journal, 135, 1, 01-01-2008, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209 [Consulta: 27 agost 2023].
  12. ↑ Hubble Heritage Team. «The Colour of Stars». outreach.atnf.csiro.au, 21-12-2004. Arxivat de l'original el 24 agost 2013. [Consulta: 27 agost 2023].
  13. ↑ Kaler, Jim. «THE 172 BRIGHTEST STARS». stars.astro.illinois.edu. Arxivat de l'original el 25 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  14. ↑ «bet Her – Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  15. ↑ «gam Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  16. ↑ Mason, Brian D.; Wycoff, Gary L.; Hartkopf, William I.; Douglass, Geoffrey G.; Worley, Charles E. «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920 [Consulta: 27 agost 2023].
  17. ↑ «del Her -- Spectroscopic Binary (Sarin)». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  18. ↑ «zet Her -- Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  19. ↑ «Mu Herculis 4?». SolStation. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 «mu.01 Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  21. ↑ Kaler, Jim. «MU HER». stars.astr.illinois. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  22. ↑ Guide, Universe. «Hercules ExtraSolar Planets» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2024].
  23. ↑ Pugnaire, Miguel Ángel. «Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39)». elnidodelastronomo.es, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 20 de març 2023. [Consulta: 26 agost 2023].

Bibliografia

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_d%27Hèrcules&oldid=33450121»