Óssa Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Óssa Major

Óssa Major

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Ursa Major
Abreviatura UMa
Genitiu Ursae Majoris
Simbologia xxxx
Ascensió recta 10,67 h
Declinació 55,38°
Àrea 1280 graus quadrats
Posició 3a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
6
Estrella més brillant Dubhe (α UMa)
(Magnitud aparent 1,8)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −30°
Durant el mes de abril hi ha la millor visibilitat

L'Óssa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal. L'asterisme més destacat de l'Óssa Major és el conjunt de set estrelles anomenat popularment com «el carro gran», amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estrella més brillant de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre les dues últimes estrelles de la caixa del carro cap al nord, trobarem la Polar.

Des de les latituds dels Països Catalans, l'Óssa Major està molt a prop de l'estrella Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del gir de l'esfera celeste, l'Óssa Major no podria estar mai tan baixa com per no poder-la veure.

Els seus estels principals són:

Aquestes són les que popularment es coneixen com el Carro Gran, el qual més aviat sembla una paella. Els dos últims estels serveixen per localitzar l'estel polar.

Entre d'altres, a la constel·lació de l'Óssa Major hi podem observar un sistema doble format per Mizar i Alcor, aquesta última de magnitud 3'99, però fàcil de veure si localitzem la seva companya brillant. Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans planures americanes, just després de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el Cavall, per exemple.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Segons la mitologia grega, la història de les ósses està associada al mite de Cal·listo. Fou la deessa Hera qui va col·locar les ósses al cel; gelosa d'elles, les va situar al nord, lluny de l'horitzó del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions està associada al mite de Cinosura.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom en àrab الدب الاكبر, que significa l'«ós gros», vas ser adaptat a l'àrab per Abd-ar-Rahman as-Sufí (903-986) basant-se en el llibre Almagest de Ptolemeu. [1]

Il·lustració feta per Hevelius

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marín Arcones, Daniel. «NOMBRES ÁRABES DE LAS CONSTELACIONES» (en castellà). Gran Canària: Asociación Astronómica de Gran Canaria, 30-7-2006. [Consulta: 2 març 2011].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Óssa Major