2015 en els vols espacials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
2015 en els vols espacials
La sonda New Horizons va conduir el primer sobrevol de Plutó en juliol de 2015.
Llançaments orbitals
Primer10 de gener
Total87
Èxits82
Fracassos3
Fracassos parcials2
Primícies nacionals
Satèl·litTurkmenistan Turkmenistan
Laos Laos
Viatger espacialDinamarca Dinamarca
Kazakhstan Kazakhstan
Coets
Vols de provaLlarga Marxa 3C/YZ-1
Llarga Marxa 3B/YZ-1
Llarga Marxa 6
Llarga Marxa 11
Super Strypi
Falcon 9 v1.1 FT
Vols tripulats
Orbital4
Total dels viatgers12

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2015. En aquest any es van veure els vols inaugurals dels vehicles de llançament Llarga Marxa 6 i Llarga Marxa 11 xinesos.

En febrer de 2015, la nau espacial experimental de l'Agència Espacial Europea, el Intermediate eXperimental Vehicle, va conduir amb èxit el seu primer vol de prova.

En març, Ceres va esdevenir el primer planeta nan a ser visitat quan la sonda Dawn va entrar en òrbita. Al juliol, la sonda New Horizons es va convertir en la primera nau espacial en visitar el sistema Plutó-Caront.

En novembre, el coet suborbital Blue Origin New Shepard va aconseguir el primer aterratge controlat prop de la zona de llançament, com a pas important a la reutilització completa de la seva etapa de propulsió. El 21 de desembre, va tenir lloc el vol inaugural del Falcon 9 v1.1 FT de SpaceX, acabant amb un aterratge amb èxit de la seva primera etapa.

Vols espacials tripulats[modifica]

Mark i Scott Kelly són bessons idèntics, i van ser estudiats pels canvis en la seva salut, comparant un cos a l'espai d'un cos a la Terra[1]

En el 2015 es van realitzar quatre llançaments orbitals tripulats, tots amb èxit, transportant un total de 12 astronautes a l'òrbita.

En març de 2015, l'astronauta de la NASA Scott Kelly i el cosmonauta Mikhaïl Kornienko van iniciar la primera missió espacial d'un any de durada a bord de l'Estació Espacial Internacional, a diferència de la rotació de tripulants habitual de 5,5 mesos en òrbita. Els científics estudien els efectes de la llarga duració espacial, tan fisiològica com psicològicament. Tenen una sèrie de controls per a la seva feina — el bessó idèntic de Scott, Mark, també un anterior astronauta de la NASA, que es va quedar en terra, serveix com un camp d'estudi de difícil repetició, ja que ambdós comparteixen gens i es pot identificar més fàcilment a través de la comparació dels seus resultats en els canvis entre germans.[2]

L'any passat, la NASA va contractar a SpaceX i Boeing per construir naus espacials comercials per transportar astronautes a i des de l'Estació Espacial Internacional. En aquest any, l'agència va escollir el primer grup d'astronautes per realitzar els primers viatges en aquests vehicles en 2017, segons es té previst.

La NASA va anunciar en juliol que va ser escollida Sunita Williams, Douglas Hurley, Robert Behnkem i Eric Boe per entrenar-se i volar amb les càpsules Dragon i CST-100 Starliner, construïdes per SpaceX i Boeing, respectivament.[2]

Quan aquestes naus espacials privades estiguin operatives, els Estats Units no seran llavors dependents de les naus Soiuz russes per portar astronautes a l'òrbita. Aquesta dependència, costa la NASA al voltant de $75 milions de dòlars per seient en una Soiuz de tres ocupants, que ha sigut el vehicle habitual des de la jubilació del Transbordador Espacial en 2011.[2]

Exploració no tripulada[modifica]

Sondes interplanetàries[modifica]

Animació del planeta nan Ceres basada en imatges de la sonda Dawn de la NASA. Les característiques de la superfície han sigut exagerades.[3]

En aquest any no es va llançar cap sonda espacial per estudiar el sistema solar. En canvi van ocórrer tot una sèrie d'esdeveniments significatius de diverses sondes enviades anteriorment a altres cossos celestes:

Dawn[modifica]

La sonda espacial Dawn de la NASA entra en òrbita al voltant de Ceres a l'abril i va efectuar les primeres observacions properes d'aquest planeta. Com Plutó, aquest objecte astronòmic, comptà amb diverses sorpreses per als científics. Una de les primeres característiques a observar foren els inusuals punts brillants en algunes zones, les més brillants s'ubicaven al cràter d'Occator. Es va determinar que són majoritàriament dipòsits de sal, que es van quedar aposentats per l'evaporació de l'aigua, originant-se de la capa superficial de gel d'aigua salobre. Dawn també va detectar una boirina dins del cràter. La boirina és visible durant el migdia de Ceres, però no es veu en l'alba o al capvespre; el procés pot ser similar al que passa en els cometes, quan el vapor d'aigua aixeca petites partícules de pols i gel a la superfície.[4]

Dawn també va descobrir argiles riques en amoníac. Això suggereix que Ceres no va ser format on és ara, en el cinturó d'asteroides, sinó fora del sistema solar, on el nitrogen congelat és abundant.[4]

També com Plutó, pot haver criovolcans congelats, però no està confirmat. Una altra característica estranya és l'anomenada “muntanya solitària”, una muntanya cònica aïllada de 6 km d'altura. No hi ha res que se li sembli als voltants.[4]

New Horizons[modifica]

La sonda New Horizons preparant-se pel llançament.
Animació del planeta nan Plutó basada en imatges de la sonda New Horizons de la NASA mostrant característiques de la seva superfície.

El 14 de juliol la sonda New Horizons va efectuar el primer sobrevol de Plutó i els seus satèl·lits com a objectiu principal d'una missió planificada faria llavors deu anys. Les dades recollides durant el seu encreuament de les llunes de Plutó foren transmeses durant tot l'any següent.

Des del seu descobriment, aquest planeta nan només era un petit punt de llum visible en els telescopis més potents, i com a màxim hi havia subtils tocs de detalls de la superfície. La passada de la sonda estatunidenca va proporcionar el primer cop d'ull. Plutó ha demostrat ser un món actiu, amb grans zones de muntanyes i l'escorça de gel d'aigua sòlida, que flueix de les glaceres de gel de nitrogen, i possiblement criovolcans. Des de dalt, l'aparició és una reminiscència de les costes entre continents i oceans, però compon de materials totalment diferents. En alguns llocs, les planes glacials estan esquitxades d'eixams inusuals de petits forats i terrenys irregulars en tota la superfície.[4]

Segons declara John Grunsfeld, ex-astronauta i administrador associat de la Science Mission Directorate de la NASA: “Aquestes imatges en primer pla, mostrant la diversitat de terrenys de Plutó, demostren el potencial dels nostres exploradors planetaris robòtics per retornar dades interessants per als científics de tornada aquí al planeta Terra”[4]

Algunes parts de la superfície de Plutó són antigues i plenes de cràters, mentre que altres, com les planes gelades, són molt més joves i amb menys cràters.[4]

Alan Stern, Investigador Principal de la New Horizons de la Southwest Research Institute (SwRI) a Boulder, Colorado, declara: “Aquestes noves imatges ens donen una finestra de resolució súper alta impressionant en la geologia de Plutó” i “Res d'aquesta qualitat estava disponible a Venus o Mart fins a dècades després dels seus primers sobrevols; però, a Plutó estem allà ja - visió entre els cràters, muntanyes i camps de gel - menys de cinc mesos després del sobrevol! La ciència que podem fer amb aquestes imatges és simplement increïble.”[4]

Fins i tot l'evidència més clara dels processos geològics es pot veure en les noves imatges, incloent capes en alguns cràters. Encara no se sap si l'estratificació és local, regional o global. Les característiques lineals fosques poden ser evidència de tectònica de plaques, segons els científics de la missió. Hi ha també un sistema de canyó gegant que s'estén per centenars de quilòmetres en tot l'hemisferi nord.[4] Hi pot haver fins i tot criovolcans (volcans de gel), però no s'han confirmat encara.[4]

Pel que fa a les llunes de Plutó, que s'han trobat per estar girant molt més ràpid del que s'esperava. Les taxes de rotació pot ser caòtica (variable) a causa de Caront, la lluna més gran, exercint un parell fort que impedeix cada petita lluna d'assentar-se a la rotació síncrona.[4]

Caront també té una superfície més activa del que es pensava, amb crestes de muntanyes altes, una regió tacada de vermell inusual en el pol nord i els canyons. Un aïllat pic de muntanya estranya es troba dins d'una depressió fossada.[4]

Rosetta i Philae[modifica]

Trajectòria de la sonda Rosetta

La sonda espacial europea Rosetta va continuar orbitant al voltant de 67P/Txuriúmov-Herassimenko mentre que l'activitat del cometa va seguir creixent fins que va arribar al punt de la seva òrbita més propera al Sol a l'agost. La sonda no va poder reconnectar-se amb el petit mòdul de descens Philae col·locat sobre l'objecte astronòmic.

La sonda Rosetta recentment va celebrar un any d'aniversari des de l'aterratge històric del mòdul de descens. L'aparell va colpejar un parell de vegades abans de quedar-se aturat finalment sobre la superfície. Per primera vegada, un cometa podia ser estudiat de a prop quan aquest s'acostava al sol.[4]

A través de les imatges d'OSIRIS, hi ha Ma’at (una regió d'Agilkia), i la regió veïna Nut, principalment estan coberts per dipòsits suaus de material. La mida d'aquests grans va ser revelat per les imatges ROLIS de Philae a ser de l'ordre d'uns pocs centímetres. Encara que es desconeix la profunditat d'aquesta capa és probable que sigui altament variable a través del cometa: un cràter d'impacte de 35 metres d'amplada a la regió Ash mostra la profunditat de diversos metres, mentre que en altres zones, les parets de material més compactades suggereixen que la capa és prima.”[4] Rosetta ha observat els canvis ràpids i dramàtics de la superfície del cometa al seu pas prop del sol.[4]

Segons Olivier Groussin, astrònom al Laboratoire d'Astrophysique de Marseille, França, coinvestigador d'OSIRIS i autor principal d'un nou estudi: “Havíem estat monitoritzant de prop la regió Imhotep des d'agost de 2014 fins a maig de 2015, no havíem detectat cap canvi a les escales d'una desena part d'un metre. Llavors, un matí ens vam adonar que alguna cosa nova havia succeït: la superfície d'Imhotep havia començat a canviar dramàticament. Els canvis es van mantenir passant per una bona estona.”[4]

El 31 de juliol, es van publicar els primers resultats científics del mòdul de descens Philae, en relació amb la composició del cometa, característiques de la superfície i la seva duresa, temperatura, i magnetisme. Philae s'havia trobat amb una superfície “ple de runa gruixuda” així com descobrir “un conjunt de 16 nombrosos compostos orgànics que comprenen de carboni i compostos rics en nitrogen, incloent quatre compostos – isocianat de metil, acetona, propionaldehid i acetamida – que mai abans s'havien detectat en cometes.” Philae també va descobrir que la superfície era més difícil del que s'esperava, i no va detectar cap camp magnètic mesurable en tot el cometa.[4]

Curiosity i Opportunity[modifica]

Autoretrat del Curiosity al Cràter Gale a la superfície de Mart (6 d'octubre de 2015).

A Mart, els astromòbils Curiosity i Opportunity van continuar la seva exploració, proveint més evidències que el planeta va ser més habitable del que és actualment. Curiosity va confirmar vestigis de llacs al cràter de Gale, així com de corrents. Fins i tot hi ha llits de grava, com els terrestres, sobrant de quan aquests fluxos es van esgotar fa molt temps.[4]

“Les observacions des de l'astromòbil suggereixen que una sèrie de corrents i llacs d'alta duració van existir en algun punt fa entre 3,8 a 3,3 bilions d'anys, lliurant sediment que a poc a poc va construir les capes inferiors del Mont Sharp,” segons declara Ashwin Vasavada, científic del projecte Mars Science Laboratory al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.[4]

L'imponent Mont Sharp al mig del cràter va ser parcialment construït a partir dels sediments d'antics llacs. La zona on ha passat el Curiosity era el fons d'un llac. Les anàlisis suggereixen que les capes del fons de la muntanya es van formar en 500 milions d'anys, construït gradualment pels llacs i rius.[4]

Segons Ashwin Vasavada, científic del projecte Mars Science Laboratory declara “durant la travessia de Gale, ens hem adonat dels patrons en la geologia on vam veure evidència d'antics fluxos de moviment ràpid amb grava gruixuda, així com els llocs on els corrents semblen haver buidat en masses d'aigua estancada” i “La predicció era que hauríem de començar a veure, roques de gra fi dipositat amb l'aigua més a prop de Mont de Sharp. Ara que hem arribat, estem veient lutites finament laminades en abundància que s'assemblen als dipòsits lacustres.”[4]

Curiosity ha examinat algunes de les enormes dunes de sorra fosca, anomenades Bagnold Dunes, que s'estenen parcialment al voltant de la base de la Mont Sharp. Les grans dunes, fins a dos pisos d'alçada, són ells mateixos coberts en moltes ones de sorra molt més petites, creant una vista similar als deserts de la Terra. Com es va esmentar anteriorment, les dunes aquí es consideren “actives”, ja que encara estan migrant lentament a través de la superfície, fins a 1 metre any terrestre. Curiosity també havia vist abans antigues dunes petrificades que s'han convertit roca endurida amb el temps. Les imatges de dues d'aquestes dunes, High Dune i Namib Dune, han estat unes de les més espectaculars de la missió fins al moment.[4]

Curiosity va marcar el seu tercer aniversari a Mart amb altres descobriments, incloent que la regió va tenir un cop la química necessària per a la vida microbiana, juntament amb la matèria orgànica en els afloraments de roca lutolita. Això no és una prova de vida passada, però mostra que les condicions haguessin donat suport. Hi ha hagut pics inusuals de metà a l'atmosfera detectats pel Curiosity. L'origen del metà és encara desconegut i molt debatut. Curiosity continua per monitorar l'atmosfera per qualsevol detecció addicional.[4]

Cassini[modifica]

En el 2015 també va portar la confirmació del supòsit en la lluna Encèlad de Saturn sobre que el subsòl conté un mar salat és realment un oceà global. Igual que la lluna de Júpiter, Europa, Encèlad té un enorme oceà sota l'escorça gelada exterior. També hi ha evidències d'activitat hidrotermal en el fons de l'oceà, igual que a la Terra.[4]

Segons Carolyn Porco, cap de l'equip d'imatgeria de la Cassini al Space Science Institute, Boulder, Colorado. “Aquest és un pas important més enllà del que enteníem sobre aquesta lluna, i demostra el rei dels descobriments del que podem fer amb les missions d'orbitador de llarga duració en altres planetes,” i “Cassini ha estat exemplar en aquest sentit.”[4]

La nau espacial Cassini ha fet múltiples sobrevols d'Encèlad, fins i tot passant directament a través dels plomalls de vapor d'aigua que va brollar de la regió polar sud. Aquestes plomes, que es creu que s'originen en l'oceà, ara se sap que contenen vapor d'aigua, cristalls de gel, orgànics, metà i sals. L'últim sobrevol i més proper va ser el 19 de desembre. El sobrevol anterior va ser el 28 d'octubre i va passar a només 49 quilòmetres per sobre la superfície i va ser la travessia més profunda en les plomes.[4]

Els descobriments van fer d'Encèlad un altre món d'oceà per a exploracions futures.[4]

Altres[modifica]

  • La sonda espacial japonesa Akatsuki va efectuar una darrera temptativa amb èxit d'inserció orbital al voltant de Venus, després d'un primer intent fallit en 2010.[5]
  • El 30 d'abril, la sonda espacial de la NASA MESSENGER que va estudiar Mercuri des de març de 2011 es va estavellar deliberadament sobre la superfície del planeta després d'esgotar el seu combustible.[6][7]

Satèl·lits científics[modifica]

Els quatre satèl·lits MMS de la NASA en les proves de vibració.
  • El Magnetospheric Multiscale Mission, una constel·lació de 4 satèl·lits científics de la NASA, fou llançat el 13 de març per estudiar la magnetosfera de la Terra.
  • La NASA va llançar el 31 de gener el satèl·lit SMAP que pot mesurar la humitat del terra. En juliol, el radar que formava una part fonamental de la missió va fallar. L'agència espacial va posar fi a la missió el setembre del mateix any
  • El satèl·lit Deep Space Climate Observatory desenvolupat inicialment com a proposta del vicepresident Al Gore fou llançat l'11 de febrer i va ser situat al Punt de Lagrange L1 amb la finalitat de controlar les erupcions solars i proporcionar una visió contínua del Planeta Terra.
  • DAMPE és un observatori espacial xinès situat en òrbita el 17 de desembre que pot estudiar els raigs gamma d'alta energia així com la radiació còsmica. El satèl·lit té també com a objectiu principal la detecció d'eventuals mostres de matèria fosca.

Llançadors[modifica]

El petit llançador estatunidenc SPARK desenvolupat per la Universitat de Hawaiï va efectuar el seu primer vol el 4 de novembre però va ser víctima d'un error en la primera etapa. Dos coets xinesos van conduir els seus vols inaugurals: els Llarga Marxa 6 i 11 van ser llançats amb èxit respectivament el 19 i el 25 de setembre.

Una primera temptativa de recuperació de la primera etapa del llançador Falcon 9 va ser efectuada en gener. Després de tres intents d'aterratge sobre una plataforma flotant a la costa de Florida, SpaceX va aconseguir-ho el 22 de desembre posat verticalment.

Diversos llançadors van ser víctimes de fracàs durant el seu llançament. El 16 de maig un coet Proton va fallar en estabilitzar la seva càrrega útil després del fracàs d'una turbobomba d'un motor vernier de la tercera etapa del llançador. Un Falcon 9 va esclatar en vol el 28 de juny a la després d'un error en la segona etapa de l'estructura. El 5 de desembre, un llançador Soiuz-1 va experimentar un error en el sistema de separació de la càrrega útil.

Altres esdeveniments[modifica]

L'Agència espacial europea va llançar amb èxit l'11 de febrer l'IXV una sonda automàtica destinada a provar les tecnologies de reentrada atmosfèrica. El demostrador europeu LISA Pathfinder va ser llançat el 3 de desembre per validar les tecnologies que són necessàries per al futur satèl·lit LISA/NGO

Llançaments[modifica]

← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des →
Data i hora (UTC) Coet Plataforma de llançament LSP
Càrrega útil Operador Òrbita Funció Deteriorament (UTC) Resultat
Comentaris

Gener[modifica]

10 Gener
09:47:10 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
EUA SpaceX CRS-5 SpaceX/NASA Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI 11 Febrer
00:44		 Reeixit
EUA Flock-1d' 1 Planet Labs Terrestre Baixa Imatgeria òptica En òrbita Operacional
EUA Flock-1d' 2 Planet Labs Terrestre Baixa Imatgeria òptica En òrbita Operacional
BRA AESP-14 ITA Terrestre Baixa Ionosfèric En òrbita Operacional
SpaceX va intentar aterrar la primera etapa en una plataforma a l'oceà Atlàntic, però va impactar-hi.[8] L'AESP-14 CubeSat va ser desplegat des de l'estació espacial el 5 de febrer de 2015,[9] mentre que els Flock-1 CubeSats van ser desplegats el 3 de març de 2015.[10]
21 Gener
01:04:00 		EUA Atlas V 551 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA MUOS-3 Marina dels EUA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
26 Gener
09:13 		EUA Terrier-Improved Malemute EUA Poker Flat EUA NASA
EUA M-TEX Alaska Suborbital Estudi d'aurores 26 Gener Reeixit
Apogeu: ~160 km
26 Gener
09:14 		EUA Terrier-Orion EUA Poker Flat EUA NASA
EUA MIST Clemson Suborbital Estudi d'aurores 26 Gener Reeixit
Apogeu: ~130 km
26 Gener
09:46 		EUA Terrier-Improved Malemute EUA Poker Flat EUA NASA
EUA M-TEX Alaska Suborbital Estudi d'aurores 26 Gener Reeixit
Apogeu: ~160 km
26 Gener
09:47 		EUA Terrier-Orion EUA Poker Flat EUA NASA
EUA MIST Clemson Suborbital Estudi d'aurores 26 Gener Reeixit
Apogeu: ~130 km
28 Gener
10:41 		EUA Talos Terrier Oriole Nihka EUA Poker Flat EUA NASA
EUA ASSP USU Suborbital Estudi d'aurores 28 Gener Reeixit
Apogeu: ~590 km
31 Gener
14:22:00 		EUA Delta II 7320 EUA Vandenberg SLC-2W EUA United Launch Alliance
EUA SMAP NASA Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
EUA FIREBIRD II A Montana State Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
EUA FIREBIRD II B Montana State Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
EUA GRIFEX NASA JPL Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
EUA ExoCube Cal Poly Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
31 Gener
02:36:00[11] 		IND Agni V IND Integrated Test Range Launch Complex IV IND DRDO
DRDO Suborbital Prova de míssils 31 Gener Reeixit
Apogeu: ~800 km

Febrer[modifica]

1 Febrer
01:21:00 		JPN H-IIA 202 JPN Tanegashima LA-Y1 JPN MHI
JPN IGS-Radar Spare CSICE Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
1 Febrer
12:31:00 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Baikonur Site 200/39 RUSEUA International Launch Services
UK Inmarsat 5-F2 Inmarsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
2 Febrer
08:50 		IRN Safir IRN Semnan IRN ISA
IRN Fajr ISA Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
11 Febrer
13:40:00 		EU Vega FRA Kourou ELV FRA Arianespace
EU IXV ESA Transatmosfèric Prova tecnològica 11 Febrer
15:19		 Reeixit
La quarta etapa del coet Vega va entrar breument en òrbita terrestre baixa abans de desorbitar-se. Notable per ser el primer vol de prova de l'IXV
11 Febrer
23:03:32 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
EUA DSCOVR NOAA L1 Terra/Sol Observació Terrestre/Observació solar En òrbita Operacional
Primer llançament de SpaceX per a una càrrega destinada més enllà de GTO. La primera etapa va amarar de manera controlada al mar.
17 Febrer
11:00:17 		RUS Soyuz-U KAZ Baikonur Site 1/5 RUS Roskosmos
RUS Progress M-26M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI En òrbita Operacional
19 Febrer
22:06 		BRA VS-30/Improved Orion NOR Andøya NOR Andøya
SWENOR ICI-4 (CanoRock 4) Oslo/Andøya Suborbital Tecnologia 19 Febrer Reeixit
Apogeu: 365 km
22 Febrer
07:52 		BRA VSB-30 SWE Esrange France CNES
France Cryofenix CNES Suborbital Microgravetat 22 Febrer Reeixit
Apogeu: 265 km
22 Febrer EUA UGM-133 Trident II D5 EUA Submarí, Oceà Pacífic EUA Marina dels EUA
Marina dels EUA Suborbital Prova de míssils 22 Febrer Reeixit
22 Febrer EUA UGM-133 Trident II D5 EUA Submarí, Oceà Pacífic EUA Marina dels EUA
Marina dels EUA Suborbital Prova de míssils 22 Febrer Reeixit
24 Febrer
07:30 		EUA Terrier-Oriole EUA Wallops Island EUA TBD
DOD Suborbital Prova de defensa contra míssils 24 Febrer Reeixit
Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km
24 Febrer
07:30 		EUA Terrier-Oriole EUA Wallops Island EUA TBD
DOD Suborbital Prova de defensa contra míssils 24 Febrer Reeixit
Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km
24 Febrer
07:30 		EUA Terrier-Oriole EUA Wallops Island EUA TBD
DOD Suborbital Prova de defensa contra míssils 24 Febrer Reeixit
Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km
25 Febrer
12:26 		CAN Black Brant IX EUA White Sands EUA NASA
EUA MOSC 2 AFRL Suborbital Ionosfèric 25 Febrer Reeixit
Apogeu: 300 km
27 Febrer
11:01:35 		RUS Soyuz-2.1a RUS Zona de llançament 43/4 de Plessetsk RUS RVSN RF
RUS Kosmos 2503 (Bars-M) VKO Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional

Març[modifica]

2 Març
03:50:00 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
FRA Eutelsat 115 West B Eutelsat Planificat: Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
CHN ABS-3A ABS Planificat: Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Primers satèl·lits de comunicacions de propulsió exclusivament elèctrica per assolir orbites destinades des de GTO
5 Març
01:44 		BRA VS-30 NOR Andøya GER DLR
GER WADIS-2 DLR Suborbital Atmospheric 5 Març Reeixit
Apogeu: 126 km, també van ser llançats 13 coets meteorològics Super Loki
9 Març PAK Shaheen-III PAK Sonmiani PAK ASFC
ASFC Suborbital Prova de míssils 9 Març Reeixit
Apogeu: 500 km
13 Març
02:44:00 		EUA Atlas V 421 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA MMS-1 NASA Terrestre Alta El·líptica Investigació magnetosfèrica En òrbita Operacional
EUA MMS-2 NASA Terrestre Alta El·líptica Investigació magnetosfèrica En òrbita Operacional
EUA MMS-3 NASA Terrestre Alta El·líptica Investigació magnetosfèrica En òrbita Operacional
EUA MMS-4 NASA Terrestre Alta El·líptica Investigació magnetosfèrica En òrbita Operacional
18 Març RUS RS-26 Rubezh RUS Kapustin Iar RUS RVSN
RVSN Suborbital Prova de míssils 18 Març Reeixit
18 Març
22:05:00 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 200/39 RUS Khrunichev
RUS Ekspress AM7 RSCC Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
23 Març
10:36 		EUA LGM-30G Minuteman III EUA Vandenberg LF-10 EUA Força Aèria dels EUA
Força Aèria dels EUA Suborbital Vol de prova 23 Març Reeixit
GT214GM, Apogeu: ~1300 km ?
25 Març
18:36:00 		EUA Delta IV M+(4,2) EUA Cape Canaveral SLC-37B EUA United Launch Alliance
EUA USA-260 (GPS IIF-9) US Air Force Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
25 Març
22:08:53 		UKR Dnepr-1 RUS Dombarovsky Site 13 RUSUKR ISC Kosmotras
KOR KOMPSat-3A KARI Terrestre Baixa (SSO) Imatgeria terrestre En òrbita Operacional
26 Març
01:21:00 		JPN H-IIA 202 JPN Tanegashima LA-Y1 JPN MHI
JPN IGS-Optical 5 CSICE Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
27 Març
10:54 		EUA LGM-30G Minuteman III EUA Vandenberg LF-04 EUA Força Aèria dels EUA
Força Aèria dels EUA Suborbital Vol de prova 27 Març Reeixit
GT215GM, Apogeu: ~1300 km ?
27 Març
19:42:57 		RUS Soyuz-FG KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUS Roskosmos
RUS Soyuz TMA-16M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 43/44/45/46 12 Setembre
00:51		 Reeixit
Vol tripulat amb tres cosmonautes, incloent dos per a una missió d'un any sencer
27 Març
21:46:18 		RUS Soyuz-STB/Fregat FRA Kourou ELS FRA Arianespace
EU Galileo FOC-3 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
EU Galileo FOC-4 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
28 Març
11:49:00 		IND PSLV-XL IND Satish Dhawan SLP IND ISRO
IND IRNSS-1D ISRO Geosíncrona Navegació En òrbita Operacional
30 Març
13:52:30 		CHN Llarga Marxa 3C/YZ-1 CHN Xichang LA-2 CHN CASC
CHN BDS I1-S CNSA Geosíncrona Navegació En òrbita Operacional
30 Març BRA VSB-30 NOR Andøya AUS DSTO
AUS HiFire-7 DSTO Suborbital Tecnologia 30 Març Reeixit
31 Març
13:47:56 		RUS Rókot/Briz-KM RUS Zona de llançament 33/3 de Plessetsk RUS VKO
RUS Gonets M-18 Gonets SatCom Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
RUS Gonets M-19 Gonets SatCom Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
RUS Gonets M-20 Gonets SatCom Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
RUS Kosmos 2504 VKO Terrestre Baixa Tecnologia/Inspecció de satèl·lit (?) En òrbita Operacional

Abril[modifica]

9 Abril IND Dhanush INDShip, Oceà Índic IND DRDO
DRDO Suborbital Objectiu militar 9 Abril Reeixit
Apogeu: ~100 km
14 Abril
20:10:41 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
EUA SpaceX CRS-6 SpaceX Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI 21 Maig
16:42		 Reeixit
EUA Arkyd 3 Reflight Planetary Resources Planificat: Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA Flock-1e x 14 Planet Labs Planificat: Terrestre Baixa Imatgeria òptica En òrbita Operacional
No es va poder recuperar amb èxit la primera etapa; l'etapa del coet va aterrar en la plataforma marina massa ràpid, es va tombar i va explotar.[12]
Totes les càrregues útils secundàries van ser desplegades des de la cambra d'aire de l'EEI més tard. Arkyd 3 Reflight és una substitució de l'Arkyd 3, que va ser perdut en l'accident de vol del Cygnus CRS Orb-3 en 2014.
15 Abril PAK Ghauri PAK Tilla PAKExèrcit del Pakistan
PAK Haft-5 Exèrcit del Pakistan Suborbital Prova de míssil 15 Abril Reeixit
Apogeu: 100 km
16 Abril
04:22 		IND Agni-III IND ITR IC-4 IND Exèrcit indi
Exèrcit indi Suborbital Prova de míssils 16 Abril Reeixit
Apogeu: 350 km
18 Abril
11:01 		EUA Terrier-Improved Malemute EUA Wallops Island EUA NASA
EUA Rocksat-X Universitat de Colorado Boulder Suborbital Investigació estudiantil 18 Abril Reeixit
Apogeu: ~174 km
23 Abril
07:35 		BRA VSB-30 SWE Esrange Europa EuroLaunch
GEREuropa TEXUS-51 DLR/ESA Suborbital Microgravetat 23 Abril Reeixit
Apogeu: 261 km
26 Abril
20:00:07 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
NOR Thor 7 Telenor Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
ITAFRA SICRAL-2 MDD/DGA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
27 Abril
04:55 		BRA VSB-30 SWE Esrange Europa EuroLaunch
GEREuropa TEXUS-52 DLR/ESA Suborbital Microgravetat 27 Abril Reeixit
Apogeu: 255 km
27 Abril
23:03:00 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
TKM TurkmenAlem52E/MonacoSAT Turkmen Telecom Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Primer satèl·lit del Turkmenistan
28 Abril
07:09:50 		RUS Soyuz-2.1a KAZ Baikonur Site 31/6 RUS Roskosmos
RUS Progress M-27M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI 8 Maig Error parcial
Es van perdre les comunicacions i el control d'actitud de la nau poc després de l'error de separació durant el llançament.[13] Es va cancel·lar l'intent d'acoblament amb la International Space Station.[14] La missió es va declarar com a pèrdua total.[15]

Maig[modifica]

2 Maig
08:30:01 		CAN Black Brant IX EUA White Sands EUA NASA
EUA OGRESS Universitat de Iowa Suborbital Astronomia de raigs X 2 Maig Reeixit
Apogeu: 272 km
16 Maig
05:47:39 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 200/39 RUSEUA International Launch Services
MEX Mexsat-1 SCT Previst: Geosíncrona Comunicacions 16 Maig Error de llançament
Va fallar el motor vernier de la tercera etapa del coet Proton al segon T+497 per una degradació del recobriment de l'eix de la turbobomba causant un excés de la vibració.[16]
20 Maig
10:37 		EUA LGM-30G Minuteman III EUA Vandenberg LF-09 EUA Força Aèria dels EUA
Força Aèria dels EUA Suborbital Vol de prova 20 Maig Reeixit
GT212GM, Apogeu: ~1300 km ?
20 Maig
15:05:00 		EUA Atlas V 501 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA AFSPC-5 (X-37B OTV-4) US Air Force Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA ULTRASat NASA Terrestre Baixa Cubesat Deployment En òrbita Operacional
EUA Lightsail-A The Planetary Society Terrestre Baixa Tecnologia 14 Juny
17:23		 Reeixit
EUA USS Langley U.S. Naval Academy Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA BRICSat-P U.S. Naval Academy / George Washington Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA ParkinsonSat U.S. Naval Academy Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA GEARRS-2 Taylor Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA AeroCube-8A The Aerospace Corporation Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA AeroCube-8B The Aerospace Corporation Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA OptiCube 1 CalPoly Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA OptiCube 2 CalPoly Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA OptiCube 3 CalPoly Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
21 Maig
19:15 		CAN Black Brant IX EUA White Sands EUANASA
EUA EVE CU Boulder Suborbital Calibratge del SDO 21 Maig Error de llançament
Va fallar la segona etapa, el vol va finalitzar amb seguretat pels oficials en quatre segons després de la ignició de la segona etapa poc després de veure dades sobre la desviació del vehicle en la seva trajectòria original. La càrrega útil transportava un experiment separat del coet i va descendir a través d'un paracaigudes.
27 Maig
21:16:07 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
EUA DirecTV-15 DirecTV Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
MEX Sky Mexico 1 SKY Mexico Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional

Juny[modifica]

5 Juny
15:23:54 		RUS Soyuz-2.1a RUS Zona de llançament 43/4 de Plessetsk RUS RVSN RF
RUS Kosmos 2505 (Kobalt-M) VKO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
6 Juny EUA SM-3-IIA EUA San Nicolas Island EUA Marina dels EUA
Marina dels EUA Suborbital Prova d'ABM 6 Juny Reeixit
Vol inaugural del SM-3 Block IIA Cooperative Development Controlled Test Vehicle-01 (SCD CTV-01)
23 Juny
01:51:58 		EU Vega FRA Kourou ELV FRA Arianespace
EU Sentinel-2A ESA Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
23 Juny
16:44:00 		RUS Soyuz-2.1b RUS Zona de llançament 43/4 de Plessetsk RUS RVSN RF
RUS Kosmos 2506 (Persona) VKO Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
25 Juny
10:00 		EUA Terrier-Improved Orion EUA Wallops Island EUA NASA
EUA RockOn CU Boulder Suborbital Experiments estudiantils 25 Juny Reeixit
Apogeu: 118 km
26 Juny
06:22:04 		CHN Llarga Marxa 4B CHN Taiyuan LA-9 CHN SAST
CHN Gaofen 8 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre/Reconeixement En òrbita Operacional
26 Juny EUA ARAV ? EUA Kauai EUA MDA
MDA Suborbital Objectiu d'ABM 26 Juny Error de llançament
Objectiu de radar d'Aegis
28 Juny
14:21:11 		EUA Falcon 9 v1.1 EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
EUA SpaceX CRS-7 SpaceX Planificat: Terrestre Baixa (ISS) Abastiment de l'EEI 28 Juny Error de llançament
EUA Flock-1f x 8[18] Planet Labs Planificat: Terrestre Baixa Imatgeria òptica 28 Juny Error de llançament
El vehicle es va desintegrar al segon T+139 després que el suport del tanc d'heli de la segona etapa cedís per trencar els altres tancs de l'etapa.[17] Es va intentar lliurar el segment IDA-1 del NASA Docking System. Els CubeSats van ser desplegats des de l'Estació Espacial Internacional més tard. No es va poder provar l'aterratge de la primera etapa.
30 Juny
04:55 		BRA VSB-30 SWE Esrange EU EuroLaunch
GER MAPHEUS-5 DLR Suborbital Tecnologia 30 Juny Reeixit
Apogeu: 252 km

Juliol[modifica]

3 Juliol
04:55:48 		RUS Soyuz-U KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUS Roskosmos
RUS Progress M-28M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI En òrbita Operacional
7 Juliol
10:15 		EUA Black Brant IX EUA Wallops Island EUA NASA
EUA SOAREX-8 NASA Suborbital Demostració tecnològica 7 Juliol Reeixit
Apogeu: 350 km
10 Juliol
16:28:00 		IND PSLV-XL IND Satish Dhawan FLP IND ISRO
UK UK-DMC-3A DMCii Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
UK UK-DMC-3B DMCii Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
UK UK-DMC-3C DMCii Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
UK CBNT-1 SSTL Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
UK DeOrbitSail Surrey Space Centre Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
15 Juliol
15:36:00 		EUA Atlas V 401 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA USA-262 (GPS IIF-10) Força Aèria dels EUA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
15 Juliol
21:42:07 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
BRA Star One C4 Star One Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Europa MSG-4 EUMETSAT Geosíncrona Meteorologia En òrbita Operacional
22 Juliol
21:02:44 		RUS Soyuz-FG KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUS Roskosmos
RUS Soyuz TMA-17M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 44/45 11 Desembre
13:10		 Reeixit
Vol tripulat amb tres cosmonautes
24 Juliol
00:07:00 		EUA Delta IV M+(5,4) EUA Cape Canaveral SLC-37B EUA United Launch Alliance
EUA USA-263 (WGS-7) Força Aèria dels EUA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
25 Juliol
12:29:04 		CHN Llarga Marxa 3B/YZ-1 CHN Xichang LA-2 CHN CASC
CHN BDS M1-S CNSA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
CHN BDS M2-S CNSA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
29 Juliol
08:30 		EUA ARAV ? EUA Kauai EUA MDA
MDA Suborbital Objectiu d'ABM 29 Juliol Reeixit
Apogeu: 100 km, Objectiu Aegis MMW E1, intercepció amb èxit pel míssil SM-6 Dual I
30 Juliol
06:15 		EUA ARAV ? EUA Kauai EUA MDA
MDA Suborbital Objectiu d'ABM 30 Juliol Reeixit
Apogeu: 100 km, Objectiu Aegis MMW E2, intercepció amb èxit pel míssil SM-2 Block IV

Agost[modifica]

12 Agost
10:14 		EUA Terrier-Improved Malemute EUA Wallops Island EUA NASA
EUA Rocksat-X Diverses universitats Suborbital Investigació estudiantil 12 Agost Reeixit
Apogeu: ~156 km (97 milles).[19]
19 Agost
10:03 		EUA LGM-30G Minuteman III EUA Vandenberg LF-10 EUA Força Aèria dels EUA
Força Aèria dels EUA Suborbital Vol de prova 19 Agost Reeixit
GT213GM, Apogeu: ~1300 km ?
19 Agost
11:50:49 		JPN H-IIB JPN Tanegashima LA-Y2 JPN MHI
JPN HTV-5 JAXA Terrestre Baixa (ISS) Abastiment de l'EEI 29 Setembre Reeixit
BRA SERPENS Universitat de Brasília / Agència espacial brasilera Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
JPN S-CUBE Chiba Institute of Technology Terrestre Baixa Observació de meteors En òrbita Operacional
EUA Flock-1 x 14[21] Planet Labs Planificat: Terrestre Baixa Imatgeria òptica  
DEN AAUSAT5 Aalborg Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
DEN GOMX-3 GomSpace Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
Els CubeSats van ser desplegats de l'EEI més tard. SERPENS i S-CUBE van ser desplegats el de 17 de setembre. AAUSAT5, GOMX-3, i Dove Flocks ho van fer el 5–7 d'octubre, però dos dels catorze Dove Flocks no es van desplegar a causa d'un malfuncionament del desplegador.[20]
20 Agost
20:34:08 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
FRA Eutelsat 8 West B Eutelsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Intelsat 34 Intelsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
22 Agost
15:13 		RUS RS-12M Topol RUS Kapustin Iar RUS RVSN
RVSN Suborbital Prova de míssils 22 Agost Reeixit
27 Agost
02:31:35 		CHN Llarga Marxa 4C CHN Taiyuan LA-9 CHN SAST
CHN Yaogan 27 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
27 Agost
11:22:00 		IND GSLV Mk II IND Satish Dhawan SLP IND ISRO
IND GSAT-6 Indian Armed Forces/ISRO Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
27 Agost
17:45 		CAN Black Brant IX EUA White Sands EUA NASA
EUA MOSES-2 MSU Suborbital Astronomia solar 27 Agost Reeixit
Apogeu: 185 milles[22]
28 Agost
11:44:00 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 200/39 RUSEUA International Launch Services
UK Inmarsat 5-F3 Inmarsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional

Setembre[modifica]

2 Setembre
04:37:43 		RUS Soyuz-FG KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUSRoskosmos
RUS Soyuz TMA-18M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 45/46/iriss[25] En òrbita Operacional
Vol tripulat amb tres cosmonautes: incloent l'astronauta de l'ESA Andreas Mogensen, el primer danès a l'espai, i Aidyn Aimbetov, el primer cosmonauta d'un Kazakhstan independent.
Sarah Brightman estava destinada a volar en aquesta missió com a participant del vol espacial, però es va retirar de l'entrenament el 13 de maig de 2015 per raons personals.[23] El turista espacial japonès Satoshi Takamatsu anava a ocupar el lloc de Brightman, però ell ho va cancel·lar i Roscosmos va escollir a Aimbetov com a alternativa.[24]
2 Setembre
10:18:00 		EUA Atlas V 551 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA MUOS-4 Marina dels EUA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
3 Setembre
17:01 		CAN Black Brant IX EUA White Sands EUA NASA
EUAJPNESPNORFRA CLASP NASA/JAXA/IAC/IAS Suborbital Astronomia solar 3 Setembre Reeixit
Apogeu: 167 milles[26]
11 Setembre
02:08:10 		RUS Soyuz-STB/Fregat FRA Kourou ELS FRA Arianespace
EU Galileo FOC-5 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
EU Galileo FOC-6 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
11 Setembre
11:00:00 		JPN S-520 JPN Uchinoura JPN JAXA
JPN HU/UT/TU/JAXA Suborbital Microgravetat 11 Setembre Reeixit
Apogeu: 312 km[27]
12 Setembre
15:42:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-2 CHN CASC
CHN TJS-1 CNSA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
14 Setembre
04:42 		CHN Llarga Marxa 2D CHN Jiuquan LA-4/SLS-2 CHN SAST
CHN Gaofen 9 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre/Reconeixement En òrbita Operacional
14 Setembre
19:00:00 		RUS Proton-M/Blok DM-03 KAZ Zona de llançament de Baikonur 81/24 RUS Khrunichev
RUS Ekspress AM8 RSCC Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
16 Setembre
19:06 		CAN Black Brant XI NOR Andøya EUA NASA
EUA CARE II NRL Suborbital Aeronomia 16 Setembre Reeixit
Apogeu: 299 km
19 Setembre
23:01:14 		CHN Llarga Marxa 6 CHN Taiyuan LA-16 CHN SAST
CHN ZDPS-2A ZJU Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN ZDPS-2B ZJU Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2A CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2B CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2C CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2D CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2E CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN Xiwang-2F CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Ràdio amateur En òrbita Operacional
CHN XY-2 CASC Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN DCBB CAMSAT Terrestre Baixa (SSO) Educatiu En òrbita Operacional
CHN LilacSat-2 HIT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Tiantuo-3 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN NUDT-Phone-Sat NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Xingchen 1 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Xingchen 2 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Xingchen 3 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Xingchen 4 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN NS-2 Tsinghua Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN ZJ-1 Tsinghua Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN ZJ-2 Tsinghua/Xidian Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
Vol inaugural del vehicle Llarga Marxa 6
23 Setembre
21:59:38 		RUS Rókot/Briz-KM RUS Zona de llançament 133/3 de Plessetsk RUS VKO
RUS Kosmos 2507 (Strela-3M) VKO Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
RUS Kosmos 2508 (Strela-3M) VKO Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
RUS Kosmos 2509 (Strela-3M) VKO Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
25 Setembre
01:41:40 		CHN Llarga Marxa 11 CHN Jiuquan CHN CASC
CHN Pujiang-1 SAST Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Tianwang 1A ShanghaiTech Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Tianwang 1B ShanghaiTech Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
CHN Tianwang 1C ShanghaiTech Terrestre Baixa (SSO) Tecnologia En òrbita Operacional
Vol inaugural del vehicle Llarga Marxa 11
28 Setembre
04:30:00 		IND PSLV-XL IND Satish Dhawan FLP IND ISRO
IND Astrosat ISRO Terrestre Baixa Astronomia de raigs X En òrbita Operacional
Indonesia LAPAN-A2 LAPAN Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
CAN ExactView 9 exactEarth Terrestre Baixa Observació marítima En òrbita Operacional
EUA Lemur-2 1 NanoSatisfi Inc Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
EUA Lemur-2 2 NanoSatisfi Inc Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
EUA Lemur-2 3 NanoSatisfi Inc Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
EUA Lemur-2 4 NanoSatisfi Inc Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
29 Setembre
23:13:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-3 CHN CASC
CHN BDS I2-S CNSA Geosíncrona Navegació En òrbita Operacional
30 Setembre
08:28 		FRA M51 FRA Landes FRA DGA/Marine nationale
DGA/Marine nationale Suborbital Vol de prova 30 Setembre Reeixit
Apogeu: 500 km, aparentment llançat des d'una plataforma de proves terrestre, en comptes des d'un submarí.
30 Setembre
20:30:07 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
AUS NBN-Co 1A (Sky Muster) NBN Co Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
ARG ARSAT-2 ARSAT Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional

Octubre[modifica]

1 Octubre
16:49:40 		RUS Soyuz-U KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUS Roskosmos
RUS Progress M-29M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI En òrbita Operacional
2 Octubre
05:39:00 		BRA/EUA VSB-30/Improved Orion SWE Esrange SWE Swedish Space Corporation
SWE O-STATES 1 SNSB Suborbital Investigació atmosfèrica 2 Octubre Reeixit
Apogeu: 246 km
2 Octubre
10:28:00 		EUA Atlas V 421 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
MEX Mexsat-2 SCT Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
7 Octubre
04:13:04 		CHN Llarga Marxa 2D CHN Jiuquan LA-4/SLS-2 CHN SAST
CHN Jilin-1A CAS CIOMP Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
CHN Jilin-1B CAS CIOMP Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
CHN Jilin-1C CAS CIOMP Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
CHN Jilin-1D CAS CIOMP Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre En òrbita Operacional
7 Octubre
23:07:00 		EUA Black Brant IX EUA Wallops Island EUA NASA
EUA Technology Test Flight NASA GSFC Suborbital Rocket motor test 7 Octubre Reeixit
EUA LEO-1 Orbital ATK Suborbital Materials Testing 7 Octubre Reeixit
EUA NNS NASA Suborbital Materials Testing 7 Octubre Reeixit
Apogeu: 257,5 km (160mi).[28] Vol de prova del nou motor sustentador Black Brant Mk4. Altres càrregues s'inclouen un núvol de bari i estronci, que va ser desplegat per provar el sistema d'ejecció de càrrega del coet que va ser vist per moltes zones de la Costa Est dels Estats Units.
8 Octubre
12:49:30 		EUA Atlas V 401 EUA Vandenberg SLC-3E EUA United Launch Alliance
EUA USA-264 (NOSS) NRO Terrestre Baixa ELINT En òrbita Operacional
EUA USA-264 (NOSS) NRO Terrestre Baixa ELINT En òrbita Operacional
EUA Aerocube-5c The Aerospace Corporation Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA Aerocube-7 The Aerospace Corporation Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA SNaP-3 x 3 US Army SMDC Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA PropCube x 2 Tyvak Nano-Satellite Systems Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA SINOD-D x 2 SRI International Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA ARC-1 UAF Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
EUA BisonSat SKC Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
EUA AMSAT Fox-1 AMSAT Terrestre Baixa Ràdio amateur/Tecnologia En òrbita Operacional
EUA LMRST-Sat NASA JPL Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
NRO Launch 55
16 Octubre
16:16:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-2 CHN CASC
HKG APStar-9 APT Satellite Holdings Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
16 Octubre
20:40:11 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 200/39 RUSEUA International Launch Services
TUR Türksat 4B Türksat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
19 Octubre
14:09:00 		BRA/EUA VSB-30/Improved Orion SWE Esrange SWE Swedish Space Corporation
SWE O-STATES 2 SNSB Suborbital Investigació atmosfèrica 19 Octubre Reeixit
Apogeu: 244 km
21 Octubre
12:45:00 		EUA LGM-30G Minuteman III EUA Vandenberg LF-04 EUA Força Aèria dels EUA
Força Aèria dels EUA Suborbital Vol de prova 21 Octubre Reeixit
GT216GM, Apogeu: ~1300 km ?
26 Octubre
07:10:04 		CHN Llarga Marxa 2D CHN Jiuquan LA-4/SLS-2 CHN SAST
CHN Tianhui 1C CNSA Terrestre Baixa (SSO) Cartografia En òrbita Operacional
31 Octubre
16:13:00 		EUA Atlas V 401 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA USA-265 (GPS IIF-11) Força Aèria dels EUA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional

Novembre[modifica]

3 novembre
16:25:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-3 CHN CASC
CHN ChinaSat 2C CNSA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
4 novembre
03:45:00 		EUA SPARK EUA Pacific Missile Range Facility LP-41 EUA ORS
EUA HiakaSat ORS Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
EUA EDSN x 8 NASA Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
EUA PrintSat Montana State University Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
EUA Argus St. Louis University i Vanderbilt University Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
EUA STACEM Utah State University Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
EUA Supernova-Beta Pumpkin, Inc. Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica 4 novembre Error de llançament
Vol inaugural del vehicle de llançament SPARK/Super Strypi
El vehicle va perdre el control d'actitud al minut T+1
6 novembre
15:01 		EUA SpaceLoft XL EUA Spaceport America EUA UP Aerospace
EUA FOP-4 NASA Suborbital Quatre experiments tecnològics 6 novembre Reeixit
Missió SL-10, Apogeu: 120,7 km. Primer coet privat suborbital a demostrar l'ejecció de càrregues útils recuperables.[29]
8 novembre
07:06:04 		CHN Llarga Marxa 4B CHN Taiyuan LA-9 CHN SAST
CHN Yaogan 28 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
10 novembre
21:34:07 		EU Ariane 5 ECA FRA Kourou ELA-3 FRA Arianespace
Aràbia Saudita Arabsat 6B Arabsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
IND GSAT-15 ISRO Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
14 novembre RUS RSM-56 Bulava RUS K-551 Vladimir Monomakh, Mar Blanca RUS VMF
VMF Suborbital Prova de míssils 14 novembre Reeixit
14 novembre RUS RSM-56 Bulava RUS K-551 Vladimir Monomakh, Mar Blanca RUS VMF
VMF Suborbital Prova de míssils 14 novembre Reeixit
17 novembre
06:33:41 		RUS Soyuz-2.1b/Fregat RUS Zona de llançament 43/4 de Plessetsk RUS RVSN RF
RUS Kosmos 2510 (EKS (Tundra)) VKO Mòlnia [31] Alerta primerenca En òrbita Operacional[32]
Primer component espacial pel nou sistema d'alerta primerenca de míssils unificat.[30]
20 novembre
16:07:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-2 CHN CASC
Laos LaoSat-1 Laos National Authority for Science and Technology Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Primer satèl·lit laosià[33]
23 novembre
17:21 		EUA New Shepard EUA Corn Ranch EUA Blue Origin
EUA New Shepard Blue Origin Suborbital Vol de prova 23 novembre Reeixit
Apogeu: 100,5 km. Segon vol de prova del sistema de llançament New Shepard, primer en creuar la línia de Kármán, i primer en assolir un aterratge propulsat de la seva etapa de coet.
24 novembre
06:50:00 		JPN H-IIA 204 JPN Tanegashima LA-Y1 JPN MHI
CAN Telstar 12V Telesat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
26 novembre
21:24:04 		CHN Llarga Marxa 4C CHN Taiyuan LA-9 CHN SAST
CHN Yaogan 29 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional

Desembre[modifica]

3 Desembre
04:04:00 		EU Vega FRA Kourou ELV FRA Arianespace
EU LISA Pathfinder ESA/NASA Planificat: Sol/Terra L1 Prova tecnològica En òrbita Operacional
5 Desembre
14:08:33 		RUS Soyuz-2.1v/Volga RUS Zona de llançament 43/4 de Plessetsk RUS RVSN RF
RUS Kosmos 2511 (Kanopus-ST) VKO Previst: Terrestre Baixa (SSO) Observació Terrestre 8 Desembre 2015
05:43		 Error de llançament
RUS Kosmos 2512 (KYuA-1) Almaz-Antey Terrestre Baixa (SSO) Calibratge de radar En òrbita Operacional
Kanopus-ST va fallar en separar-se del tram superior del Volga.[34]
6 Desembre
21:44:57 		EUA Atlas V 401 EUA Cape Canaveral SLC-41 EUA United Launch Alliance
EUA Cygnus CRS OA-4
S.S. Deke Slayton II 		Orbital ATK Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI En òrbita Operacional
EUA Flock-2e x 12 Planet Labs Planificat: Terrestre Baixa Observació Terrestre  
EUA CADRE Universitat de Michigan Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica  
EUA MinXSS 1 Universitat de Colorado Boulder Planificat: Terrestre Baixa Observació solar  
EUA Nodes x 2 NASA Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica  
EUA STMSat 1 St. Thomas More Cathedral School Planificat: Terrestre Baixa Educatiu  
EUA SIMPL NovaWurks Planificat: Terrestre Baixa Prova tecnològica  
Vol cancel·lat a causa que el llançament del coet Antares 130 fracassés en lliurar el Cygnus CRS Orb-3. Originalment programat per l'1 d'abril de 2015.[35]
9 Desembre
16:46:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-3 CHN CASC
CHN ChinaSat 1C CNSA Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
11 Desembre
13:45:33 		UKR Zenit-3F KAZ Baikonur Site 45/1 RUS Roskosmos
RUS Elektro-L No.2 Roskosmos Geosíncrona Meteorologia En òrbita Operacional
Possible vol final del vehicle de llançament Zenit després de les tensions entre Ucraïna i Rússia.
13 Desembre
00:19:00 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 81/24 RUS Khrunichev
RUS Kosmos 2513 (Garpun No. 12L) VKO Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
15 Desembre
11:03:09 		RUS Soyuz-FG KAZ Zona de llançament de Baikonur 1/5 RUSRoskosmos
RUS Soyuz TMA-19M Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 46/47 En òrbita Operacional
Vol tripulat amb tres cosmonautes
16 Desembre
12:30:00 		IND PSLV-CA IND Satish Dhawan FLP IND ISRO
SIN TeLEOS-1 AgilSpace Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
SIN VELOX C1 NTU Terrestre Baixa Investigació atmosfèrica En òrbita Operacional
SIN VELOX 2 NTU Terrestre Baixa Tecnologia En òrbita Operacional
SIN Kent Ridge 1 NUS Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
SIN Galassia NUS Terrestre Baixa Investigació atmosfèrica En òrbita Operacional
SIN Athenoxat-1 NTU Terrestre Baixa Observació Terrestre En òrbita Operacional
17 Desembre
00:12:04 		CHN Llarga Marxa 2D CHN Jiuquan LA-4/SLS-2 CHN SAST
CHN DAMPE CAS Terrestre Baixa (SSO) Astronomia d'alta energia En òrbita Operacional
17 Desembre
11:51:56 		RUS Soyuz-STB/Fregat FRA Kourou ELS FRA Arianespace
EU Galileo FM08 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
EU Galileo FM09 ESA Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
21 Desembre
08:44:39 		RUS Soyuz-2.1a KAZ Zona de llançament de Baikonur 31/6 RUS Roskosmos
RUS Progress MS-1 Roskosmos Terrestre Baixa (EEI) Abastiment de l'EEI En òrbita Operacional
Primer llançament de la nova versió Progress-MS.
22 Desembre
01:29:00 		EUA Falcon 9 v1.1 FT EUA Cape Canaveral SLC-40 EUA SpaceX
EUA Orbcomm-2 F2 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F5 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F8 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F10 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F12 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F13 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F14 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F15 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F16 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F17 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
EUA Orbcomm-2 F18 Orbcomm Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Primer vol de la versió actualitzada "full thrust" del Falcon 9 v1.1, primer vol de Falcon 9 després de l'error de llançament en juny. Primer retorn a la zona de llançament i aterratge vertical amb èxit d'una primera etapa, va fer demostrar com a part d'una prova de descens controlat.
24 Desembre
21:31:19 		RUS Proton-M/Briz-M KAZ Zona de llançament de Baikonur 200/39 RUS Khrunichev
RUS Ekspress AMU1 RSCC Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
28 Desembre
16:04:04 		CHN Llarga Marxa 3B/E CHN Xichang LA-2 CHN CASC
CHN Gaofen 4 CNSA Geosíncrona Observació Terrestre En òrbita Operacional
← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des →

Encontres espacials[modifica]

Data (GMT) Nau espacial Esdeveniment Comentaris
10 Gener Chang'e 5-T1 Injecció en òrbita selenocèntrica Va passar pel punt L2 Terra–Lluna el 4 Gener.
11 Gener[36] Cassini 109è sobrevol de Tità Acostament màxim: 970 quilòmetres.
12 Febrer Cassini 110è sobrevol de Tità Acostament màxim: 1,200 quilòmetres.
6 Març[37] Dawn Entra en òrbita de Ceres 1a visita a un planeta nan.
16 Març Cassini 111è sobrevol de Tità Acostament màxim: 2.275 quilòmetres.
30 Abril MESSENGER Impacte a Mercuri[38] L'impacte es va produir en el costat del planeta no visible des de la Terra.
7 Maig Cassini 112è sobrevol de Tità Acostament màxim: 2722 km.
16 Juny Cassini 4è sobrevol de Dione Acostament màxim: 516 km.
7 Juliol Cassini 113è sobrevol de Tità Acostament màxim: 10953 km.
14 Juliol New Horizons Primer sobrevol de Plutó i Caront 2a visita a un planeta nan. Acostament màxim: 12.500 km.
17 Agost Cassini 5è sobrevol de Dione Acostament màxim: 474 km.
28 Setembre Cassini 114è sobrevol de Tità Acostament màxim: 1.036 quilòmetres.
14 Octubre Cassini Sobrevol d'Encèlad Acostament màxim: 1.839 quilòmetres.
28 Octubre Cassini Sobrevol d'Encèlad Acostament màxim: 49 km.
12 Novembre Cassini 115è sobrevol de Tità Acostament màxim: 11.920 quilòmetres.
3 Desembre[39] Hayabusa 2 Sobrevol de la Terra Assistència gravitatòria
3 Desembre[40] PROCYON Sobrevol de la Terra Assistència gravitatòria en ruta a un sobrevol d'asteroide cancel·lat.
4 Desembre[41] Shin'en 2 Sobrevol de la Terra Assistència gravitatòria
7 Desembre[42] Akatsuki Inserció orbital a Venus 2n sobrevol de l'Akatsuki a Venus i 2n intent (amb èxit) d'inserció orbital.
19 Desembre Cassini Sobrevol d'Encèlad Acostament màxim: 4999 km.

Activitats extravehiculars[modifica]

Inici Data/Temps Duració Fi Nau espacial Tripulació Comentaris
21 Febrer
12:45 		6 hores
41 minuts 		19:26 Expedició 42/43

ISS Quest

EUA Barry E. Wilmore

EUA Terry W. Virts

Es van muntar i ordenar cables de dades i elèctrics a la part final davantera del mòdul Harmony com a part de preparacions per la instal·lació del International Docking Adapter al PMA-2.[43]
25 Febrer
11:51 		6 hores
43 minuts 		18:34 Expedició 42/43

ISS Quest

EUA Barry E. Wilmore

EUA Terry W. Virts

Es va finalitzar el muntatge dels cables elèctrics i de dades al capdavant del mòdul Harmony. Es van treure les fixacions de llançament dels ports d'acoblament davanters i de popa del Tranquility per preparar la reubicació del Permanent Multipurpose Module i la instal·lació del Bigelow Expandable Activity Module. Es va lubricar l'efector d'extrem del Canadarm2.[44][45]
1 Març
11:52 		5 hores
38 minuts 		17:30 Expedició 42/43

ISS Quest

EUA Terry W. Virts

EUA Barry E. Wilmore

Es va finalitzar la instal·lació de cables, antena i retroreflector en ambdues bandes de l'esquelet del l'EEI i en altres mòduls en preparació per a la instal·lació del International Docking Adapter al PMA-2 i 3.[46][47]
10 Agost
14:20 		5 hores
31 minuts 		19:51 Expedició 44/45

ISS Pirs

RUS Gennady Padalka

RUS Mikhaïl Kornienko

Es van instal·lar claus femella en la carcassa de l'estació per facilitar el moviment de la tripulació en futurs passeigs espacials, es van netejar les finestres del mòdul de servei Zvezdà, es van instal·lar unes fixacions en les antenes de comunicacions, es va substituir una antiga antena d'acoblament, es van fotografiar diversos punts i el maquinari del Zvezdà i els mòduls propers, i es va recuperar un experiment d'entorn espacial.[48][49]
28 Octubre
12:03 		7 hores
16 minuts 		19:19 Expedició 45

ISS Quest

EUA Scott Kelly

EUA Kjell N. Lindgren

Es va preparar la reparació d'un Main Bus Switching Unit, es va instal·lar una coberta tèrmica en l'Alpha Magnetic Spectrometer, es van lubricar diversos elements del Space Station Remote Manipulator System, i es va passar cables elèctrics i de dades per preparar la instal·lació del International Docking Adaptor al PMA-2 i 3.[50]
6 Novembre
11:22 		7 hores
48 minuts 		19:10 Expedició 45

ISS Quest

EUA Scott Kelly

EUA Kjell N. Lindgren

Es va treballar en la restaurar una part del sistema de ventilació de l'estació a la seva configuració inicial, retornar els nivells de refrigerant d'amoníac als normals en els radiadors primaris i de reserva.[51]
21 Desembre
13:45 		3 hores
16 minuts 		16:01 Expedició 46

ISS Quest

EUA Scott Kelly

EUA Timothy Kopra

Es va alliberar un fre en el Mobile Servicing System per permetre que sigui emmagatzemat correctament abans de l'arribada d'un vehicle Progress. Es van passar cables en preparació per a la instal·lació del mòdul Nauka i el International Docking Adapter, i es va recuperar unes eines d'una caixa.[52]

Resum de llançaments orbitals[modifica]

Per país[modifica]

Xina: 19Europa: 9Índia: 5Iran: 1Japó: 4Rússia: 29EUA: 20
País Llançaments Èxits Fracassos Fracassos
parcials 		Comentaris
 Europa 9 9 0 0
Índia Índia 5 5 0 0
Iran Iran 1 1 0 0
Japó Japó 4 4 0 0
República Popular de la Xina República Popular de la Xina 19 19 0 0
Rússia Rússia 29 26 1 2 Inclou Sea Launch i Soiuz des de Kourou (3)
Estats Units Estats Units 20 18 2 0

Per coet[modifica]

Per familia[modifica]

Família País Llançaments Èxits Fracassos Fracassos parcials Comentaris
Ariane  Europa 6 6 0 0
Atlas Estats Units Estats Units 9 9 0 0
Delta Estats Units Estats Units 3 3 0 0
Enérguia Ucraïna / Rússia Rússia 1 1 0 0 Inclou Zenit
Falcon Estats Units Estats Units 7 6 1 0
H-II Japó Japó 4 4 0 0
Llarga Marxa República Popular de la Xina República Popular de la Xina 19 19 0 0
R-7 Rússia Rússia 17 15 0 2
R-36 Ucraïna 1 1 0 0
Safir Iran Iran 1 1 0 0
SLV Índia Índia 5 5 0 0
Strypi Estats Units Estats Units 1 0 1 0
Universal Rocket Rússia Rússia 10 9 1 0
Vega  Europa 3 3 0 0

Per tipus[modifica]

Coet País Família Llançaments Èxits Fracassos Fracassos parcials Comentaris
Ariane 5  Europa Ariane 6 6 0 0
Atlas V Estats Units Estats Units Atlas 9 9 0 0
Delta II Estats Units Estats Units Delta 1 1 0 0
Delta IV Estats Units Estats Units Delta 2 2 0 0
Dnepr Ucraïna R-36 1 1 0 0
Falcon 9 Estats Units Estats Units Falcon 7 6 1 0
GSLV Índia Índia SLV 1 1 0 0
PSLV Índia Índia SLV 4 4 0 0
H-IIA Japó Japó H-II 3 3 0 0
H-IIB Japó Japó H-II 1 1 0 0
Llarga Marxa 2 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 4 4 0 0
Llarga Marxa 3 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 9 9 0 0
Llarga Marxa 4 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 4 4 0 0
Llarga Marxa 6 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 1 1 0 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 11 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 1 1 0 0 Vol inaugural
Proton Rússia Rússia Universal Rocket 8 7 1 0
Safir Iran Iran Safir 1 1 0 0
Soyuz Rússia Rússia R-7 17 15 0 2
Super Strypi Estats Units Estats Units Strypi 1 0 1 0 Vol inaugural
UR-100 Rússia Rússia Universal Rocket 2 2 0 0
Vega  Europa Vega 3 3 0 0
Zenit Ucraïna Enérguia 1 1 0 0

Per configuració[modifica]

Coet País Tipus Llançaments Èxits Fracassos Fracassos parcials Comentaris
Ariane 5 ECA  Europa Ariane 5 6 6 0 0
Atlas V 401 Estats Units Estats Units Atlas V 4 4 0 0
Atlas V 421 Estats Units Estats Units Atlas V 2 2 0 0
Atlas V 501 Estats Units Estats Units Atlas V 1 1 0 0
Atlas V 551 Estats Units Estats Units Atlas V 2 2 0 0
Delta II 7320 Estats Units Estats Units Delta II 1 1 0 0
Delta IV Medium+ (4,2) Estats Units Estats Units Delta IV 1 1 0 0
Delta IV Medium+ (5,4) Estats Units Estats Units Delta IV 1 1 0 0
Dnepr-1 Ucraïna R-36 1 1 0 0
Falcon 9 v1.1 Estats Units Estats Units Falcon 9 6 5 1 0
Falcon 9 v1.1 FT Estats Units Estats Units Falcon 9 1 1 0 0 Vol inaugural
GSLV Mk II Índia Índia GSLV 1 1 0 0
H-IIA 202 Japó Japó H-IIA 2 2 0 0
H-IIA 204 Japó Japó H-IIA 1 1 0 0
H-IIB Japó Japó H-IIB 1 1 0 0
Llarga Marxa 2D República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 2 4 4 0 0
Llarga Marxa 3B/E República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 3 7 7 0 0
Llarga Marxa 3B/YZ-1 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 3 1 1 0 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 3C/YZ-1 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 3 1 1 0 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 4B República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 4 2 2 0 0
Llarga Marxa 4C República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 4 2 2 0 0
Llarga Marxa 6 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 6 1 1 0 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 11 República Popular de la Xina República Popular de la Xina Llarga Marxa 11 1 1 0 0 Vol inaugural
Proton-M/Blok DM-03 Rússia Rússia Proton 1 1 0 0
Proton-M/Briz-M Rússia Rússia Proton 7 6 1 0
PSLV-CA Índia Índia PSLV 1 1 0 0
PSLV-XL Índia Índia PSLV 3 3 0 0
Rókot/Briz-KM Rússia Rússia UR-100 2 2 0 0
Safir-1B Iran Iran Safir 1 1 0 0
Soyuz-2.1a Rússia Rússia Soyuz 4 3 0 1
Soyuz-2.1b Rússia Rússia Soyuz 1 1 0 0
Soyuz-2.1b/Fregat Rússia Rússia Soyuz 4 4 0 0
Soyuz-FG Rússia Rússia Soyuz 4 4 0 0
Soyuz-U Rússia Rússia Soyuz 3 3 0 0
Soyuz-2.1v / Volga Rússia Rússia Soyuz 1 0 0 1
Super Strypi Estats Units Estats Units Strypi 1 0 1 0 Vol inaugural
Vega  Europa Vega 3 3 0 0
Zenit-3F Ucraïna / Rússia Rússia Zenit 1 1 0 0

Per zona de llançament[modifica]

Lloc País Llançaments Èxits Fracassos Fracassos parcials Comentaris
Baikonur Kazakhstan Kazakhstan 18 16 1 1
Barking Sands Estats Units Estats Units 1 0 1 0
Cape Canaveral Estats Units Estats Units 17 16 1 0
Dombarovsky Rússia Rússia 1 1 0 0
Kourou França França 12 12 0 0
Jiuquan República Popular de la Xina República Popular de la Xina 5 5 0 0
Plessetsk Rússia Rússia 7 6 0 1
Satish Dhawan Índia Índia 5 5 0 0
Semnan Iran Iran 1 1 0 0
Taiyuan República Popular de la Xina República Popular de la Xina 5 5 0 0
Tanegashima Japó Japó 4 4 0 0
Vandenberg Estats Units Estats Units 2 2 0 0
Xichang República Popular de la Xina República Popular de la Xina 9 9 0 0

Per òrbita[modifica]

Règim orbital Llançaments Èxits Fracassos Aconseguit
accidentalment 		Comentaris
Transatmosfèric 1 1 0 0
Terrestre Baixa 44 41 2 1 14 a l'EEI (1 error, 1 error parcial)
Geosíncrona/transferència 32 31 1 0
Terrestre Mitjana 7 7 0 0
Terrestre Alta 3 3 0 0

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2015 en els vols espacials
Referències genèriques:

    Notes[modifica]

    1. ↑ Eric Berger. «Year-long mission the next step for Kelly, NASA». Houston Chronicle, 20-03-2015. [Consulta: 14 desembre 2015].
    2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «The Biggest Spaceflight Moments of 2015» (en anglès). Space.com, desembre 2015. [Consulta: 19 gener 2016].
    3. ↑ ; Dyches, Preston«Fly Over Ceres in New Video». NASA, 08-06-2015. [Consulta: 9 juny 2015].
    4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 «2015 in review: a year of spectacular planetary missions and discoveries» (en anglès). Planetaria.ca, gener 2016. [Consulta: 19 gener 2016].
    5. ↑ Emily Lakdawalla. «Akatsuki's new orbit, first images, and science plans». JAXA, 10-12-2015.
    6. ↑ «Details of MESSENGER's Impact Location» (en anglès), 29-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-30. [Consulta: 19 gener 2016].
    7. ↑ «NASA Completes MESSENGER Mission with Expected Impact on Mercury's Surface» (en anglès). NASA, 30-04-2015.
    8. ↑ «Elon Musk on Twitter: "Rocket made it to drone spaceport ship, but landed hard. Close, but no cigar this time. Bodes well for the future tho."». Twitter.com, 10-01-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
    9. ↑ «Brazilian AESP-14 CubeSat was deployed from Kibo», 05-02-2015. [Consulta: 17 setembre 2015].
    10. ↑ «Flock-1, -1b, -1c, -1d, -1d', -1e, -1f, -2, -2b, -2c, -2d, -2e». space.skyrocket.de. [Consulta: 17 setembre 2015].
    11. ↑ «Agni-V's maiden canister trial successful | Zee News». Zeenews.india.com, 31-01-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
    12. ↑ Elon Musk at Twitter: "Ascent successful. Dragon enroute to Space Station. Rocket landed on droneship, but too hard for survival."
    13. ↑ «РОСКОСМОС: "ПРОГРЕСС М-27М" - ОПРЕДЕЛЕНА ПРИЧИНА АВАРИИ (ROSCOSMOS: "Progress M-27M" - cause of accident determined)» (en rus). Roscosmos, 01-06-2015. Arxivat de l'original el 11 de juny 2015. [Consulta: 1r juny 2015].
    14. ↑ «Progress Cargo Vessel Docking With Space Station Canceled». Sputnik, 29-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
    15. ↑ «Russian spacecraft Progress M-27M 'out of control'». British Broadcasting Company, 29-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
    16. ↑ «РОСКОСМОС: НАЗВАНА ПРИЧИНА АВАРИИ РН "ПРОТОН-М" (ROSCOSMOS: Named cause of the accident "Proton-M")» (en rus). Roscosmos, 29-05-2015. Arxivat de l'original el 30 de maig 2015. [Consulta: 30 maig 2015].
    17. ↑ «CRS-7 INVESTIGATION UPDATE». SpaceX, 20-07-2015. Arxivat de l'original el 26 de març 2017. [Consulta: 28 juliol 2015].
    18. ↑ «Jonathan McDowell». Twitter, 27-06-2015.
    19. ↑ Black, Patrick. «NASA Launches Student Experiments from Wallops». NASA, 12-08-2015.
    20. ↑ «ISS Daily Summary Report – 10/7/15». NASA, 07-10-2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
    21. ↑ «Stork Set to Make Special Space Station Delivery». NASA, 14-08-2015. Arxivat de l'original el 2 de gener 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
    22. ↑ Frazier, Sarah. «NASA-Funded MOSES-2 Sounding Rocket to Investigate Coronal Heating / Update». NASA, 28-08-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
    23. ↑ «Brightman steps down from station flight». spaceflightnow.com, 13-05-2015.
    24. ↑ Jeff Foust. «Kazakh Cosmonaut To Take Brightman's Place On Soyuz Flight». SpaceNews.com, 22-06-2015.
    25. ↑ ESA. «Andreas Mogensen's mission name links cosmos and Earth». [Consulta: 22 juny 2015].
    26. ↑ «NASA's 'CLASP' Mission Set to Gauge Upper Solar Chromosphere's Magnetic Field / Update - Sept. 4, 2015», 04-09-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
    27. ↑ «観測ロケットS-520-30号機　打上げ結果について» (en japonès). JAXA, 16-09-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
    28. ↑ Latrell, Joe. «NASA Launches Student Experiments from Wallops». Spaceflight Insider, 08-10-2015.
    29. ↑ «Spaceport America’s 24th Launch – an UP Aerospace SpaceLoft Rocket Demonstrated the Capability to Eject Separate Payloads Requiring Independent Re-entry». Spaceport America, 06-11-2015. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
    30. ↑ «Russia to Launch First Satellite for New Space Defense Network in Novembre». [Consulta: 30 juny 2015].
    31. ↑ «Russia’s 1st EKS Missile Warning Satellite enters surprising Orbit». [Consulta: 20 novembre 2015].
    32. ↑ «Новейший спутник Минобороны РФ вышел на связь и работает нормально РИА Новости». [Consulta: 17 novembre 2015].
    33. ↑ «China launches first satellite for Laos». Spaceflight Now. [Consulta: 27 novembre 2015].
    34. ↑ Wall published, Mike. «Russian Military Satellite Suffers Launch Failure, Will Crash Soon» (en anglès), desembre 07, 2015.
    35. ↑ «Private Cargo Spacecraft Gets New Rocket Ride After Accident». Space.com. [Consulta: 4 abril 2015].
    36. ↑ «Cassini Solstice Mission: Saturn Tour Dates: 2015». Cassini Solstice Mission.
    37. ↑ «Dawn Spacecraft Begins Approach to Dwarf Planet Ceres». NASA, 29-12-2014.
    38. ↑ «From Mercury orbit, MESSENGER watches a lunar eclipse». Planetary Society, 10-10-2014.
    39. ↑ «Asteroid Explorer "Hayabusa2" Topics». JAXA, 02-11-2015.
    40. ↑ Emily Lakdawalla. «PROCYON update: Asteroid 2000 DP107 target selected, ion engine stopped». The Planetary Society, 13-04-2015.
    41. ↑ «Keiichi Okuyama-Lab». Kyushu Institute of Technology.
    42. ↑ «Crippled space probe bound for second chance at Venus». Spaceflight Now. [Consulta: 21 novembre 2011].
    43. ↑ «First of Three Spacewalks Complete | Space Station». Blogs.nasa.gov, 21-02-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
    44. ↑ «Wilmore and Virts Begin Their Second Spacewalk». NASA, 25-02-2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
    45. ↑ Pete Harding. «EVA-30 concluded latest ISS commercial crew preparations». NASASpaceflight.com, 25-02-2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
    46. ↑ «Spacewalkers Install C2V2 Cables». NASA, 01-03-2015. [Consulta: 1r març 2015].
    47. ↑ Chris Bergin. «Spacewalkers install new comms system for future vehicles». NASASpaceflight.com, 01-03-2015. [Consulta: 1r març 2015].
    48. ↑ «Cosmonauts Complete Russian Spacewalk». NASA, 10-08-2015. Arxivat de l'original el 2019-04-23. [Consulta: 11 agost 2015].
    49. ↑ David Štula. «RS-41: Cosmonaut duo complete the only Russian spacewalk of 2015». NASASpaceflight.com, 10-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
    50. ↑ «NASA Astronauts Complete Their First Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 10 octubre 2021].
    51. ↑ «Pair of NASA Astronauts Wrap Up Second Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 10 octubre 2021].
    52. ↑ «Astronauts Make Quick Work of Short Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2019-10-19. [Consulta: 10 octubre 2021].



    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=2015_en_els_vols_espacials&oldid=33141871»