Coix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:13, 1 jul 2016 amb l'última edició de Dorieo (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Coix (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCoix
Cox (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 08′ 22″ N, 0° 53′ 05″ O / 38.139444444444°N,0.88472222222222°O / 38.139444444444; -0.88472222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalCox (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.513 (2023) Modifica el valor a Wikidata (452,59 hab./km²)
GentiliciCoixenc, coixenca
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície16,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud16
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarmelo Rives Fulleda Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.267.000 €
Identificador descriptiu
Codi postal03350 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03058 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03058 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcox.es Modifica el valor a Wikidata

Coix (oficialment Cox, en castellà) és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Segura. Té 7.077 habitants (INE 2012).

Geografia

La localitat es troba envoltada d'una horta al peu de la Serra de Callosa i situada a 16 metres sobre el nivell del mar. Coix està situada en l'anomenada "Ruta de la Pedra", que comparteix amb les poblacions veïnes de Callosa de Segura i Oriola. Aquesta localitat també pertany a la ruta Camí del Cid i a la Senda del poeta.

El terme municipal, de 16,6 km2, situat entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius. Així mateix, posseeix una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

Clima

El seu clima mediterrani està caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos amb elevada humitat per la proximitat del mar i l'influx propi de l'horta. La temperatura mitjana anual sol rondar els 19 graus, amb precipitacions escasses però a vegades poden arribar a ser torrencials (gota freda), els cels solen ser poc coberts i els vents fluixos.

Història

Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

El seu origen és possiblement d'origen visigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueològiques trobats en la faldilla del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots.

La denominació de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, és fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llatí "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opinió del filòleg francès Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant.

L'antiga alqueria àrab de Coix va ser conquistada en data primerenca per Alfons X de Castella, qui la cedit en 1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicció d'Oriola i incorporada al senyoriu àrab dels rais de Crevillent. En 1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en el Regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En 1296 Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307. En 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autorització de Pere IV, la va vendre en 1339 a la família Vidal, passant en el segle XV als Dávalos.

L'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de l'any 1648, que va deixar al Baix Segura gairebé buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altiplà castellà, que va contribuir definitivament a la pèrdua de la llengua vernacla, i amb la implantació del castellà va començar a cridar-se "Cox", emparat més tard amb els Decrets de Nova Planta emesos pel primer Borbó, Felip V.

Es va segregar del terme d'Oriola en 1522, encara que va pertànyer a la seva governació fins a 1707. En 1822 es va integrar en la província de Múrcia, passant novament al País Valencià en 1833.

Etimologia

Es desconeix l'origen del vocable Coix, perquè no existeix informació paleogràfica que ho acredite. Per tenir solament dues consonants es descarta el seu origen àrab. En el Repartiment d'Oriola apareix com Benimancox, que es pot traduir com a família Amán, de Coix, és a dir, el lloc on residia aquesta família musulmana en el moment de la conquesta cristiana. Encara que en castellà avui en dia s'accepta la ics per so actual, la seua pronunciació correcta és coj, pel so natural de la ics com a antiga jota castellana, i el seu gentilici cojense.[1][2][3]

Economia

Una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes. Els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura en favor de la comercialització de fruites i hortalisses, ben palesa en el nombre de magatzems que s'hi han establert. Entre la indústria, destaca la tèxtil i calcer.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Lozano Ávila UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Rives Foura PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Pic Zambrana PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Pertusa Bernabéu PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Pertusa Bernabéu PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Pertusa Bernabéu PP 03/07/1999 --
2003–2007 Carmelo Rives Fulleda PP 14/06/2003 --
2007–2011 Carmelo Rives Fulleda PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carmelo Rives Fulleda PP 11/06/2011 --
2015–2019 Miguel Ángel Gambin Puig C's 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Eleccions municipals

Resultats electorals - Coix, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Trinitario Pineda Pamies 1.687 6 42,72%
Partit Socialista del País Valencià Francisco Cámara Hurtado 989 3 25,04%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Miguel Ángel Gambin Puig 499 2 12,64%
Compromiso por Cox Beatriz Nadal Rodríguez 391 1 9,90%
Esquerra Unida del País Valencià José Pamies Marco 341 1 8,64%
Total 3.998 13 80,82%

Gastronomia

La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca, escaldadas i almojabenas, d'origen àrab.

Monuments

Castell de Coix.
  • Castell de Coix, o de Santa Bàrbara. És el més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
  • Església de Sant Joan Baptista. Edifici d'estil barroc neoclàssic edificat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
  • Santuari de Nostra Senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
  • El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
  • Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.

Festes

  • Sant Isidre (15 de maig), es realitza un romiatge a l'ermita del sant.
  • Mare de Déu del Carme (16 de juliol), festes del 13 al 18, amb desfilades de Moros i Cristians.

Referències

  1. ↑ Manuel de Gea Calatayud. Revista Alquibla, nº 3, 1997 (castellà)
  2. ↑ Enrique A. Llobregat Conesa: "Respuesta a la carta Abierta de D. Joaquín Senabre". Revista de Fiestas de Sax. 1982 (castellà)
  3. ↑ Manuel de Gea Calatayud. Carta personal a Rafael Moñono Pérez, de 5 de mayo de 1983 (castellà)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coix
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coix&oldid=17142706»