L'Ametlla de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Ametlla de Mar
Bandera de l'Ametlla de Mar Escut de l'Ametlla de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

L'Ametlla de Mar situat respecte Catalunya
L'Ametlla de Mar situat respecte Catalunya
Benifallet Paüls Xerta Tivenys El Perelló Alfara de Carles Tortosa Tortosa Tortosa Aldover Roquetes Camarles L'Aldea Deltebre L'Ametlla de Mar L'Ampolla 
Quant a la imatge

Municipi del Baix Ebre
Detall del port de l'Ametlla de Mar, de nit
Detall del port de l'Ametlla de Mar, de nit
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Caler (pron. calero), calera
Superfície 66,9 km²
Altitud 19 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.704 hab.
115,16 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 314950 4528450Coord.: 40° 53′ 10″ N, 0° 48′ 13″ E / 40.88611°N,0.80361°E / 40.88611; 0.80361
Formació
Fundació
 
31 de desembre de 1891
(Segregació del Perelló)
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Andreu Martí i Garcia (CiU)
Codi postal 43860
Codi territorial 430136
Festa major 2 de febrer i 29 de juny
Patró/Patrons Mare de Déu de la Candelera
i Sant Pere
Dies de mercat Dilluns i dijous
Agermanament Barra Patuca (Hondures, 2000)
Vilanova de Raó (França, 2007)
Web

L'Ametlla de Mar, anomenada "La Cala" pels seus habitants en terme afectuós (antigament anomenada La Cala de l'Ametlla), és municipi declarat Territori Català Lliure des del 28 de setembre de 2012, pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Està situat al bell mig del Golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Entre petites cales rocoses on els pins toquen suaument les aigües del mar Mediterrani, allà on la natura i el cel es fusionen, en aquell racó podem distingir la petita població de poc més de vuit mil habitants. Més concretament es troba entre la zona costanera del Cap de Terme al nord i del barranc de l'Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Pels 14 km de costa que s'estén el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de població: (De nord a sud, seguint la costa):

  • Calafat
  • Urbanització Marina Sant Jordi
  • Sant Jordi d'Alfama
  • Les Tres Cales
  • La Cala Nova
  • L'Ametlla de Mar (Nucli Urbà)
  • Roques Daurades (abans Roques Dorades)

Política[modifica | modifica el codi]

L'Ametlla de Mar forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[2] des del 31 de gener de 2012.[3] També es va declarar Territori Català Lliure el 28 de setembre de 2012.[4]

Llista d'alcaldes[modifica | modifica el codi]

Mandat Nom Grup
1979-1983 Pere Margalef i Vendrell CiU (+ PSUC)
1983-1987 Pere Margalef i Vendrell CiU (maj. abs.)
1987-1991 Pere Margalef i Vendrell CiU (maj. abs.)
1991-1995 Joan Font i Ballesteros
Pere Margalef i Vendrell
PP (+ PSC+ Verds)
CiU (+ Verds)
1995-1999 Joan Font i Ballesteros PP (maj. abs.)
1999-2003 Antonio Espuny i Gaseni PSC (+ PP)
2003-2007 Andreu Martí i Garcia CiU (+ ERC)
2007-2011 Andreu Martí i Garcia CiU (maj. abs.)
2011-2015 Andreu Martí i Garcia CiU (maj. abs.)
2015-2019 ... ...

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de L'Ametlla de Mar, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Albert Batet 1.157 7 39,84
ERC Josep Andreu 665 3 22,89
PPC Rafael Luna 383 3 13,18
PSC Xavier Sabaté 214 3 7,36
ICV-EUiA Hortènsia Grau 182 1 6,26
C's Matías Alonso 87 1 2,99
CUP Jordi Martí 35 0 1,2
Vots en blanc 59 2
Altres 122 5,41
Total 2.952 67,58

Eleccions al Parlament Europeu del 2014[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de L'Ametlla de Mar, 2014
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Ramon Tremosa 667 3 32,32
ERC-NECat-EPDD Josep M. Terricabras 619 2 29,99
PP Miguel Arias 178 16 8,62
PSC-PSOE Elena Valenciano 176 14 8,53
ICV-EUiA Willy Meyer 158 6 7,66
C's Javier Nart 51 2 2,47
Podemos Pablo Iglesias 43 5 2,08
UPyD Francisco Sosa 30 4 1,45
Vots en blanc 44 2,13
Altres 98 4,75
Total 2.089 43,94

Història[modifica | modifica el codi]

Plànol del nucli urbà de l'Ametlla de Mar
Barris de l'Ametlla de Mar

Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.

Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.

No obstant tot i no haver-hi moltes dades documentals, podem dir que el naixement de "La Cala" es remunta més enllà del segle XII. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de la Catalunya Nova. En la platja de Sant Jordi d'Alfama, una ordre religiosa i militar creada per defensar les terres catalanes de possibles noves conquistes i evangelitzar les noves terres reconquerides. Encara avui en dia queden restes de la torre de vigia que en temps de Ramon Berenguer IV (1113-1162) servia per defensar les noves costes.

Al costat mateix d'aquesta torre de vigia, podem trobar restes del Castell dels Templers, edificat per aquesta ordre al segle XIII per combatre els pirates. Però va ser enderrocat per les galeres Castellanes al segle XVII amb la por de no ser envaïda per tropes Franceses. Pocs vestigis queden d'aquest castell, però els seus fonaments indiquen una gran fortalesa.

Al segle XVIII, Carles III va aprofitar les runes de l'antic Castell per edificar una petita fortalesa que des de fa pocs anys ha estat remodelada. Aquesta fortalesa, és la que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, va servir per controlar les rutes del mediterrani, ja que moltes passaven per les Illes Balears i per tant es visualitzaven des d'aquestes terres.

El poble, el nucli urbà actual, va anar creixent poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L'Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (L'Ametlla, Sant Jordi i Calafat).

A la Guerra Civil Espanyola, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L'Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d'entrada del poble.

Després de la guerra, el poble és va veure sotmesa en una crisi. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.

A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.

Economia[modifica | modifica el codi]

La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta també amb la primera flota de tonyinaires del Principat.

L'altra activitat econòmicament potent del poble és el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creació de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica



La taula següent recull les dades demogràfiques anteriors a 1900. El primer cens després de la segregació del Perelló és del 1897. Les dades anteriors a aquesta data són estimacions.[5]

Evolució demogràfica
1850 1860 1877 1887 1897 1900 1910
500 853 1.340 2.007 2.589 2.537 2.802

Activitats[modifica | modifica el codi]

  • El 2 de febrer, la Mare de Déu de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religiós.
  • Març-Abril: se celebra la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Tot un seguit de parades amb productes artesanals i naturals (tallats de fusta, espècies, penjolls, etc.) formen aquesta fira que tradicionalment se munta a la Plaça Nova.
  • L'1 de maig, la bicicletada popular. Els participants se desplacen des de davant de l'Ajuntament (Avgda. Batlle Josep Pijoan) fins al Mas Platé escortats per les autoritats, a les 9 del matí. Un cop allí es fan diverses competicions (jocs esportius infantils, curses) acompanyades d'una botifarrada i sardines per tothom.
  • La Diada al castell de Sant Jordi d'Alfama. Es realitzen activitats de caràcter esportiu i gastronòmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.
  • El 25 de maig, Corpus Christi. Es decoren els carrers amb elements naturals, que formen les famoses "catifes de Corpus".
  • El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors. Es passeja el patró "a bord" d'una embarcació escollida i es realitzen diverses exposicions i competicions esportives (torneig 12h futbol sala, curses d'atletisme, curses de muletes).

Serveis[modifica | modifica el codi]

Serveis educatius[modifica | modifica el codi]

Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana[modifica | modifica el codi]

Serveis d'oci, cultura i esports[modifica | modifica el codi]

Des dels Quatre Cantons és una revista mensual, editada en català, de la localitat de l'Ametlla de Mar (Tarragona), que es distribueix gratuïtament a totes les cases del poble costaner. Va ser fundada el 2 de febrer de 1980, on es va publicar el número 0 de la revista, amb motiu de la Festa Major de la Candelera.[11][12]

Transport[modifica | modifica el codi]

Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:

  • Autopista AP-7 (Sortida 39)
  • Carretera N-340
  • Línia ferroviària Barcelona-València (Renfe)
  • Mar: Club Nàutic l'Ametlla de Mar, Port de Calafat, Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Plats[modifica | modifica el codi]

  • Arrossejat
  • Fideuada (o fideus rossejats; també, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecció, fideus sejats)
  • Suquet de peix calero (propi del poble)

Dolços[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

L'actual carrer d'Andreu Llambrich, en un període anterior a la Guerra Civil Espanyola, portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar així en una visita que el monarca va fer a la població, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per este carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarró. És usual entre els veïns de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo o carrer Madeo, i val a dir que en plànols de la població dels anys 90 s'hi mostrava amb aquest nom.

Al Coll de Balaguer s'hi col·locava un bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligències que feien pas per aquesta formació muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcació del poble, on residia, i de nit feia la seua funció de lladre.

L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famílies patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperació era tan gran que el mossèn va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Llavors la foscor es va convertir en claredat i van arribar els pescadors a port. Des d'aquest dia la veterania de la Cala sent una forta devoció per la Verge.

Corrien els anys 1919 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Déu"), que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants van ser acollits pels caleros, que els van donar allotjament en cases particulars, i van desmuntar les fustes del vaixell per aprofitar-les com a bigues a les cases.

El 3 de febrer del 2013, es van convertir en el primer municipi de les Terres de l'Ebre en tenir colla castellera. La colla castellera es diu Los Xics Caleros, i van descarregar un 4 de 6 amb agulla el dia de la seva estrena.[13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Municipis adherits» (en català). Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1/7/2013].
  3. «Ple 31 de gener» (en català). laCala RTV. [Consulta: 3/4/2015].
  4. «La Cala es de­cla­ra Te­rri­to­ri Ca­ta­là Lliu­re» (en català). laCala RTV. [Consulta: 3/4/2015].
  5. Joan Rebull - Visió general de la població calera
  6. IES Mare de Déu de la Candelera
  7. CEIP Sant Jordi
  8. Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. [enllaç sense format]Club Nàutic de l'Ametlla de Mar
  11. http://www.ametllamar.cat/lacalartv/quatrecantons
  12. http://www.ametllamar.cat/ajuntament/LaRevista.aspx
  13. «Bateig amb èxit de la primera colla castellera de les Terres de l'Ebre». Catalunya: ACN, 3 de febrer de 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Ametlla de Mar Modifica l'enllaç a Wikidata