L'Ametlla de Mar
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Baix Ebre | |||||
| Detall del port de l'Ametlla de Mar, de nit | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
||||
| Gentilici | Caler (pron. calero), calera | ||||
| Superfície | 66,9 km² | ||||
| Altitud | 19 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
7.688 hab. 114,92 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 314950 4528450Coord.: 40° 53′ 10″ N, 0° 48′ 13″ E / 40.88611,0.80361 | ||||
| Formació Fundació |
31 de desembre de 1891 (Segregació del Perelló) |
||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Andreu Martí i Garcia (CiU) |
||||
| Codi postal | 43860 |
||||
| Codi territorial | 430136 |
||||
| Festa major | 2 de febrer i 29 de juny | ||||
| Patró/Patrons | Mare de Déu de la Candelera i Sant Pere |
||||
| Dies de mercat | Dilluns i dijous | ||||
| Agermanament | Barra Patuca (Hondures, 2000) Vilanova de Raó (França, 2007) |
||||
| Web | |||||
L'Ametlla de Mar, anomenat també la Cala, és municipi declarat Territori Català Lliure des del 28 de setembre de 2012, pertanyent a la comarca del Baix Ebre. És a la zona costanera entre el Cap de Terme al nord i el barranc de l'Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
Pels 14 km de costa que s'estén el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de població: (De nord a sud, seguint la costa)
- Calafat
- Sant Jordi d'Alfama
- Les Tres Cales
- L'Ametlla de Mar (Nucli Urbà)
- Roques Daurades (abans Roques Dorades)
- Urbanització Marina Sant Jordi
Taula de continguts |
Política [modifica]
| Mandat | Nom | Grup |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Pere Margalef i Vendrell | CiU (+ PSUC) |
| 1983-1987 | Pere Margalef i Vendrell | CiU (maj. abs.) |
| 1987-1991 | Pere Margalef i Vendrell | CiU (maj. abs.) |
| 1991-1995 | Joan Font i Ballesteros / Pere Margalef i Vendrell | PP (+ PSC+ Verds) / CiU (+ Verds) |
| 1995-1999 | Joan Font i Ballesteros | PP (maj. abs.) |
| 1999-2003 | Antonio Espuny i Gaseni | PSC (+ PP) |
| 2003-2007 | Andreu Martí i Garcia | CiU (+ ERC) |
| 2007-2011 | Andreu Martí i Garcia | CiU (maj. abs.) |
| 2011-2015 | Andreu Martí i Garcia | CiU (maj. abs.) |
L'Ametlla de Mar forma part de l'Associació de Municipis per la Independència
Història [modifica]
Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.
Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.
Els anys trenta foren una mala passada per als habitants del poble. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.
Economia [modifica]
La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta també amb la primera flota de tonyinaires del Principat.
L'altra activitat econòmicament potent del poble és el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creació de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El primer cens després de la segregació del Perelló és del 1897 amb 2.589 habitants. Estimacions de la població anterior són: [2]
| 1850 | 1860 | 1877 | 1887 |
|---|---|---|---|
| 500 | 853 | 1.340 | 2.007 |
Activitats [modifica]
- El 2 de febrer, la Mare de Déu de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religiós.
- Març-Abril: se celebra la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Tot un seguit de parades amb productes artesanals i naturals (tallats de fusta, espècies, penjolls, etc.) formen aquesta fira que tradicionalment se munta a la Plaça Nova.
- L'1 de maig, la bicicletada popular. Els participants se desplacen des de davant de l'Ajuntament (Avgda. Batlle Josep Pijoan) fins al Mas Platé escortats per les autoritats, a les 9 del matí. Un cop allí es fan diverses competicions (jocs esportius infantils, curses) acompanyades d'una botifarrada i sardines per tothom.
- La Diada al castell de Sant Jordi d'Alfama. Es realitzen activitats de caire esportiu i gastronòmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.
- El 25 de maig, Corpus Christi. Es decoren els carrers amb elements naturals, que formen les famoses "catifes de Corpus".
- El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors. Es passeja el patró "a bord" d'una embarcació escollida i es realitzen diverses exposicions i competicions esportives (torneig 12h futbol sala, curses d'atletisme, curses de muletes).
Serveis [modifica]
Serveis educatius [modifica]
- IES "Mare de Déu de la Candelera" [3]
- Llar d'infants "Xerinola"
- CEIP "Sant Jordi" [4]
- Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya[5]
Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana [modifica]
- CAP Ametlla de Mar "Dr. J. Merino"
- Bombers
- Policia Local
- Guàrdia Civil
- Tanatori
Serveis d'oci, cultura i esports [modifica]
- Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar.[6]
- Club Nàutic (255 amarratges de capacitat)[7]
- Biblioteca Municipal "Dr. Frias".
- Sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa de l'Ametlla de Mar (SCER)
- Telecentre
- Circuit de Calafat
- Zona esportiva municipal (Camp de futbol, pistes de tennis, pistes de pàdel, piscina i pista poliesportiva (aquesta última, en projecte))
- Poliesportiu Municipal "Galetet"
- camp de Tir punta Calda (tir al plat)
Des dels Quatre Cantons és una revista mensual, editada en català, de la localitat de l’Ametlla de Mar (Tarragona), que es distribueix gratuïtament a totes les cases del poble costaner. Va ser fundada el 2 de febrer de 1980, on es va publicar el número 0 de la revista, amb motiu de la Festa Major de la Candelera. [8][9]
Transport [modifica]
Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:
- Autopista AP-7 (Sortida 39)
- Carretera N-340
- Línia ferroviària Barcelona-València (Renfe)
- Mar: Club Nàutic L'Ametlla de Mar (977457240), Port de Calafat (977486181), Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama (977486189)
Gastronomia [modifica]
Plats [modifica]
- Arrossejat
- Fideuada (o fideus rossejats; també, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecció, fideus sejats)
- Suquet de peix calero (propi del poble)
Dolços [modifica]
- Coraçons
- Farinosa
- Pastissets (de cabell d'àngel o de crema)
- Panellets
Curiositats [modifica]
L'actual carrer d'Andreu Llambrich, en un període anterior a la Guerra Civil Espanyola, portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar així en una visita que el monarca va fer a la població, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per este carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarró. És usual entre els veïns de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo o carrer Madeo, i cal a dir que en plànols de la població dels anys 90 s'hi mostrava amb aquest nom.
Al Coll de Balaguer s'hi col·locava un bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligències que feien pas per aquesta formació muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcació del poble, on residia, i de nit feia la seua funció de lladre.
L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famílies patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperació era tan gran que el mossèn va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Llavors la foscor es va convertir en claredat i van arribar els pescadors a port. Des d'aquest dia la veterania de la Cala sent una forta devoció per la Verge.
Corrien els anys 1919 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Déu"), que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants van ser acollits pels caleros, que els van donar hostatge en cases particulars, i van desmuntar les fustes del vaixell per aprofitar-les com a bigues a les cases.
El 3 de febrer del 2013, es van convertir en el primer municipi de les Terres de l'Ebre en tenir colla castellera. La colla castellera es diu Los Xics Caleros, i van descarregar un 4 de 6 amb agulla el dia de la seva estrena. [10]
Vegeu també [modifica]
- Bandera de l'Ametlla de Mar
- Rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi
- Castell de Sant Jordi d'Alfama
- Roca del Llaner
- Escuts i banderes del Baix Ebre
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Joan Rebull - Visió general de la població calera
- ↑ IES Mare de Déu de la Candelera
- ↑ CEIP Sant Jordi
- ↑ Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Club Nàutic de l'Ametlla de Mar
- ↑ http://www.ametllamar.cat/lacalartv/quatrecantons
- ↑ http://www.ametllamar.cat/ajuntament/LaRevista.aspx
- ↑ «Bateig amb èxit de la primera colla castellera de les Terres de l'Ebre». Catalunya: ACN, 3 de febrer de 2013.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Ametlla de Mar |
|
|||||
