Maria Àngels Anglada i d'Abadal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Naixement 9 de març de 1930
Vic
Defunció 23 d'abril de 1999 (als 69 anys)
Figueres
Sepultura Cementiri de Vilamacolum
Ocupació Escriptora

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana], és autora de Kyparíssia (1980), Columnes d'hores (1990) i Poesia completa (2009), entre altres.[1] Va ser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[1]

Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les".[2]

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Va col·laborar assíduament a les revistes literàries El Pont, Reduccions i Canigó, i al setmanari comarcal 9 País, de Figueres, on va exercir molts anys la docència (com a professora de l'IES Ramon Muntaner i a les Escolàpies), tant en la seva especialitat com en la de literatura catalana. Durant els anys 60 va participar en diverses ocasions a la Festa de la Poesia, organitzada per la Societat Coral Erato i animada pel seu bon amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent.

De la seva obra crítica cal destacar Aproximació a la poesia de Salvador Espriu, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974) i Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982). Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli va editar les Memòries d'un pagès del segle XVIII (1978), escrites per Sebastià Casanovas i Canut. Com a poeta va publicar Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980). En la seva vessant de narradora va guanyar el Premi Josep Pla amb Les closes (1978) i va publicar l'aplec de relats No em dic Laura (1981) i la novel·la Viola d'Amore (1983). Amb la novel·la Sandàlies d'escuma obtingué el 1985 el Premi Lletra d'Or i el Premi de la Crítica de narrativa catalana.

La seva trajectòria com a narradora continuà amb el recull de narracions Artemísia (1989), les novel·les L'agent del rei (1991) i El violí d'Auschwitz (1994), reconeguda amb el Premi Novel·la de l'Any 1995, i el nou recull La daurada Parmèlia i altres contes (1991). Va reunir tota la seva poesia, produïda des de 1965, a Columna d'hores (1990). Encara posteriorment produí la novel·la Quadern d'Aram (1997) i el recull Nit de 1911 (1999), que li valgué el premi Octavi Pellissa.

Pel seu interès pel món clàssic va publicar també les obres divulgatives Relats de mitologia: els déus (1996), Relats de mitologia: els herois (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997). Igualment, va impartir nombrosos cursets de divulgació de la mitologia grega per a professors i públic en general.

Part de la seva obra literària va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixaré la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.

Membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1991, el 1994 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1996 va ser nomenada filla adoptiva de Figueres. El 2004 la Universitat de Girona creà la Càtedra M. Àngels Anglada, amb l'objectiu de promoure la seva obra i la dels escriptors gironins.

En el desè aniversari de la seva mort, el 2010, Edicions Vitel·la va reunir i publicar la seva obra poètica completa, prologada pel seu amic personal Sam Abrams.[3][4][5][6]

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Les closes (Premi Josep Pla, 1978)
  • No em dic Laura (1981)
  • Viola d'Amore (1983)
  • Sandàlies d'escuma (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica de narrativa catalana, 1985)
  • Artemísia (1989)
  • La daurada Parmèlia i altres contes (1991)
  • L'agent del rei (1991)
  • El violí d'Auschwitz (1994, Premi Novel·la de l'Any 1995)
  • Quadern d'Aram (1997)
  • Nit de 1911 (Premi Octavi Pellissa, 1999)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Díptic, en col·laboració amb Núria Albó (1972)
  • Kiparíssia (1980)
  • Columna d'hores (1990)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Aproximació a la poesia de Salvador Espriu, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974)
  • Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982)
  • Paisatge amb poetes (1988)

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Sebastià Casanovas i Canut, Memòries d'un pagès del segle XVIII, ed. M. À. Anglada i Jordi Geli (1978)
  • Relats de mitologia: els déus (1996)
  • Relats de mitologia: els herois (1996)
  • Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997)

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Altres reconeixements[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Maria Àngels Anglada ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  2. Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada", Avui, 29-6-2009
  3. «L'editorial Vitel·la reuneix en un sol volum l'obra poètica de Maria Àngels Anglada». Diari de Girona. [Consulta: 10 febrer 2011].
  4. «Poesia completa de Maria Àngels Anglada». Laie.es, 2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
  5. «Edicions Vitel·la recopila la poesia completa de Maria Àngels Anglada». El Punt de les comarques Gironines, 11/08/2009. [Consulta: 10 febrer 2011].
  6. «Fotografia de la presentació de la "Poesia Completa" (edicions vitel·la) de Maria Àngels Anglada, a la Biblioteca de Catalunya, el 25 de gener de 2010. [foto: Biblioteca de Catalunya, Oriol Miralles 2010, amb Enric Miralles, Dolors Lamarca, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat Joan Manuel Tresserras, Sam Abrams, i Gemma Garcia]». Regibloc, a flickr, 25/1/2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
  7. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]