Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola
	;
Biografia
Naixement	2 abril 1953 (71 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	professor d'universitat, poeta, escriptor, escriptor de literatura infantil
Família
Cònjuge	Mireia Vidal-Conte (2018–2020)
Pare	Pere de Palol i Salellas
	Premis (2015) Flor Natural; (2010) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (2010) Premi Nacional de Literatura; (2008) Premis Mallorca; (2006) Premi Joanot Martorell de narrativa; (2006) Premi 7lletres; (2004) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1998) Premi Sant Jordi de novel·la; (1998) Premi Rosalía de Castro; (1997) Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions; (1997) Premi Josep Pla de narrativa; (1994) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana; (1990) Premi de la Crítica de narrativa catalana, per l'obra El jardí dels set crepuscles; (1990) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra El jardí dels set crepuscles; (1989) Premi Joan Crexells de narrativa, per l'obra El jardí dels set crepuscles; (1984) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1982) Premi Carles Riba de poesia; (1974) Flor Natural; Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig ;

Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona, 2 d'abril de 1953) és un arquitecte, poeta i narrador català,^[1]^[2]^[3] fill de l'arqueòleg Pere de Palol, net del també escriptor Miquel de Palol i besnet del poeta i periodista Pere de Palol.^[4]

El 2011 fou nomenat president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.^[5] La seva primera novel·la en català, El jardí dels Set Crepuscles (1989), va merèixer l'any de la seva publicació un estol de premis.^[6] Segons Julià Guillamon, l'obra pren com a punt de partida el fracàs de les utopies de la dècada del 1960 per anunciar la creació d'un nou ordre social.^[7]

Biografia[modifica]

Miquel de Palol va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953 en una casa del carrer d'Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare era catedràtic d'Arqueologia i Prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per a estudiar arquitectura.^[1] Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba de 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or de 1984.^[8]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels Set Crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Joan Crexells de narrativa de 1989,^[9] Crítica Serra d'Or de 1990, Nacional de Crítica de 1990, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya de 1990 i Ojo Crítico de RNE el 1992. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels Set Crepuscles, la qual s'ha traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès el castellà i l'anglès.^[10]

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana amb la novel·la Ígur Neblí.^[11] L'any 1997, gràcies a El legislador, obtingué el premi Josep Pla de narrativa. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El testament d'Alcestis i fou nomenat premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.^[12]^[13]

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per a dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Serra d'Or, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo i Interviú, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català.^[1]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

Lotus (primera part). Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972
Lotus (segona part). Girona: El Pont, 1973
Delta. Barcelona: El Mall, 1973
Llet i vi. Barcelona: l'autor, 1974
Arxiu de poemes independents. Barcelona: Pòrtic, 1975
L'aneguet lleig. Barcelona: l'autor, 1977
Quan?. Barcelona: Proa, 1979
La flor de l'atzavara de Can Coris. 1980
Encara mor aquella primavera. Barcelona: El Mall, 1981
Salamó. Palma: Tafal, 1981
Rapsòdies de Montcada. València: El Cingle, 1982
El porxo de les mirades. Barcelona: Proa, 1983
El viatge misteriós. Barcelona: Taller de Picasso, 1983
Indiferència. Barcelona: Proa, 1986
La nit italiana. València: Gregal, 1986
Quintern. Màlaga: Ángel Caffarena, 1992
Estudis en menor. Palma: El Cantor, 1995
El sol i la mort. Barcelona: Proa, 1996
Gralles al galliner. Barcelona: Proa, 1996
Nombra y tendrás. Madrid: Visor, 1998
Nocturns. Barcelona: Columna, 2003
Miquel de Palol. Lleida: Universitat de Lleida, 2002
Fot-li, que som catalans! (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005
Aire amb cel de fons. Barcelona: Proa, 2012
El Llac dels Signes. Barcelona: Proa 2013^[14]
Dos cors per una bèstia. Barcelona: Proa 2015
Alguns paisatges. LaBreu Edicions, 2018
Desdoblament. Madrid: Bartleby Editores, 2021. Edició bilingüe català-castellà.
Dies Claríssims de Síria. Pagès Editors, 2023.

Narrativa[modifica]

El jardí dels Set Crepuscles. Barcelona: Edicions Proa. Primera edició: A tot vent, volums 273/274/275 (I Frixus el boig; II Googol; III La joia retrobada), març de 1989. Reeditat també en un sol volum.
Sense compromís de perversitat (amb Maria de la Pau Janer). Barcelona: Tanagra, 1991
Les Tres Ties. Barcelona: Destino, 1992 [infantil]
Amb l'olor d'Àfrica. Barcelona: Proa, 1992
Grafomàquia. Barcelona: Proa, 1993
Ígur Neblí. Barcelona: Proa, 1994
L'àngel d'hora en hora. Barcelona: Proa, 1995
El legislador. Barcelona: Destino, 1997
Consulta a Ripseu. Barcelona: Proa, 1997
La fortuna del senyor Filemó. Barcelona: Cruïlla, 1997 [infantil]
La Venus del Kilimanjaro (amb Xavier Moret). Barcelona: Cruïlla, 1998 [juvenil]
Contes per vells adolescents. Barcelona: Proa, 1998
El Quincorn: una història romàntica. Barcelona: Proa, 1999
El Troiacord. Barcelona: Columna, 2001 (El Troiacord consta de cinc volums, els títols dels quals són: Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egípcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'àngel)
Tancat per vacances (2003, amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)
Les concessions. Barcelona: Columna, 2004 (Tots els Ets i Uts havia de ser el títol d'aquesta obra, però per motius aliens a la voluntat de l'autor, el llibre es va publicar amb el títol de Les concessions.)
Contes en forma de L. Palma: Moll, 2004
Gallifa. Barcelona: Columna, 2006
Un home vulgar. Barcelona: Edicions 62, 2006
El Lleó de Böcklin i sis contes més. Lleida: Pagès editors, 2006
Aire pàl·lid/Palimpsest. Barcelona: Columna, 2007
El Testament d'Alcestis. Barcelona: Editorial Empúries, 2009
Què! Estampes d'un dependent filòsof. Barcelona: Angle Editorial, 2017
Angèlica i Rafel. Barcelona: Editorial Comanegra, 2019
Mònica Mir. Barcelona: Angle Editorial, 2020
Copèrnic. Barcelona: Proa, 2021
Bootes. Barcelona: Editorial Navona, 2023^[15]

Assaig/Prosa de no ficció/Fotografia[modifica]

Descubrir España (1999)
L'artista al seu taller II: fotografies de Francesc Serra (2002)
Quadern de treball: La fortuna del senyor Filemó
Els proverbis. Barcelona: Ara Llibres, 2003
La poesia en el boudoir. Barcelona: Columna, 2003
Jacint Verdaguer. Barcelona: Edicions Omega, 2003
Antologia de Verdaguer (2003)
Dos poetes. Barcelona: Columna, 2006
Fot-li més que encara som catalans! (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006
Invocacions (amb Valentí Gómez). Barcelona: Ara Llibres, 2007
Meditacions des de Catalunya. Barcelona: Columna, 2011
Fot-li al procés. (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: Viena Edicions, 2018
Frase Variata. Editorial Barcino, 2022.^[16]

Obres dramàtiques representades[modifica]

Selima (Teatre Municipal de l'Escorxador, 2000). Conte del recull Contes per vells adolescents que va constituir el llibret d'una òpera del compositor Albert Sardà, estrenada a Lleida i interpretada pel grup Sitges 94.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «pòrtic». [Consulta: 21 març 2021].
↑ Alzamora, Sebastià. «Miquel de Palol: El moralista melencòlic», 16-09-2018. [Consulta: 23 març 2021].
↑ Fajardo Martín, Carla. «Catalunya és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans». Ara, 05-08-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ Nadal i farreras, Joaquim «Els Palol. Pere, Miquel, Pere, Miquel». Diari de Girona, 13-03-2009 [Consulta: 18 juny 2018].
↑ «Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya - 31 març 2011». ACN. [Consulta: 21 març 2021].
↑ «L'escriptor Miquel de Palol és un dels convidats a les trobades literàries ‘Meeting’ de Saint-Nazaire». Institut Ramon Llull [Consulta: 19 novembre 2015].
↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019, p. 11. ISBN 9788433915702.
↑ «Miquel de Palol i Muntanyola». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
↑ «Premi Crexells. Les obres guanyadores». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 21 març 2021].
↑ «Navona reeditarà 'El Jardí dels Set Crespuscles', de Miquel de Palol». Ara, 19-05-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «Ígur Neblí by Miquel de Palol» (en anglès), 02-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «Miquel de Palol, Premio Nacional de Literatura por "El testament d'Alcestis"». Público, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «Miquel de Palol s'endú el Premi Nacional de Literatura amb "El testament d'Alcestis"». 324cat, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ Juanico, Núria. De Palol, amb la ploma esmolada i sense embuts. Ara. 6-12-13
↑ 12 abr 2023. «Més 324 - Miquel de Palol ens presenta la novel·la "Bootes" - 3Cat». CCMA. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «Els espanyols han fet el que havien de fer. Els catalans, no». Vilaweb, 15-12-2022. [Consulta: 21 desembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «pòrtic». [Consulta: 21 març 2021].

[2] Alzamora, Sebastià. «Miquel de Palol: El moralista melencòlic», 16-09-2018. [Consulta: 23 març 2021].

[3] Fajardo Martín, Carla. «Catalunya és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans». Ara, 05-08-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].

[4] Nadal i farreras, Joaquim «Els Palol. Pere, Miquel, Pere, Miquel». Diari de Girona, 13-03-2009 [Consulta: 18 juny 2018].

[5] «Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya - 31 març 2011». ACN. [Consulta: 21 març 2021].

[6] «L'escriptor Miquel de Palol és un dels convidats a les trobades literàries ‘Meeting’ de Saint-Nazaire». Institut Ramon Llull [Consulta: 19 novembre 2015].

[7] Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019, p. 11. ISBN 9788433915702.

[8] «Miquel de Palol i Muntanyola». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].

[9] «Premi Crexells. Les obres guanyadores». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 21 març 2021].

[10] «Navona reeditarà 'El Jardí dels Set Crespuscles', de Miquel de Palol». Ara, 19-05-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].

[11] «Ígur Neblí by Miquel de Palol» (en anglès), 02-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].

[12] «Miquel de Palol, Premio Nacional de Literatura por "El testament d'Alcestis"». Público, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].

[13] «Miquel de Palol s'endú el Premi Nacional de Literatura amb "El testament d'Alcestis"». 324cat, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].

[14] Juanico, Núria. De Palol, amb la ploma esmolada i sense embuts. Ara. 6-12-13

[15] 12 abr 2023. «Més 324 - Miquel de Palol ens presenta la novel·la "Bootes" - 3Cat». CCMA. [Consulta: 21 desembre 2023].

[16] «Els espanyols han fet el que havien de fer. Els catalans, no». Vilaweb, 15-12-2022. [Consulta: 21 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1)