Situat entre l'Horta de València i el Pla de Quart, la superfície del terme és completament plana. El riu Túria creua el terme pel nord; per l'oest circula la rambla del Poyo. El clima és mediterrani, amb pluges a la tardor i primavera; els vents dominants són els de l'oest i l'est.
En 1244, Jaume I fa donació del castell i la vila de Quart, juntament amb l'alqueria de Ladea, a Sant Vicent. En 1279Pere III concedí a Berenguer de Conques, membre de l'hospital del monestir de Sant Vicent, de València, el lloc i el castell. El 1282 el rei concedeix les rendes d'aquest lloc a l'abat de Sant Victorià. El 1285 el castell de Quart passa a Pere Rei i finalment el 1287 el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l'hospital del monestir de Sant Vicent fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835. El 1295, Jaume el Just confirma la donació feta al monestir de Poblet. En 1358Pere IV donà franquícia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d'altres imposts del Regne de València.
En les Corts valencianes del 1645 l'església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció i reedificada en el segle XVIII, demana la franquícia de dret d'amortització de mil lliures. En 1773Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme. El 27 de juny del 1808 s'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independència; a les primeries del segle XIX produïa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cànem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fàbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformació més radical del municipi tingué lloc en el segle XX, d'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran de les tràgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Túria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d'altra banda la instal·lació d'un dels primers i més importants polígons industrials de la comarca va atraure-hi una allau d'immigrants provinents d'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propicià un creixement urbà i demogràfic espectacular.
L'economia es basa, com a la resta de les ciutats del cinturó industrial de València, en la construcció, la indústria i els serveis, deixant per a l'agricultura un lloc gairebé testimonial.
Alcaldessa: Carmen Martínez Ramírez (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Església de la Puríssima. Construïda al segle XIV, va ser remodelada a finals del segle XVII i principis del XVIII. La façana principal és d'estil clàssic sobri, amb portada de llinda flanquejada per dues columnes de capitell jònic. El campanar és una robusta torre de planta quadrada. La decoració interior del temple és barroca. El Retaule de l'Altar Major també és barroc. La Capella de la Comunió és de construcció posterior, estil neoclàssic, obra de l'arquitecte Vicent Gascó.
Ermita de Sant Onofre. Els orígens d'esta ermita es remunten a 1321. En aquell moment es tractava d'un eremitori d'estructura molt senzilla, l'aspecte del qual va canviar substancialment amb les intervencions realitzades després de l'ampliació de l'edifici original el 1547. Va ser restaurada recentment. El 23 d'octubre de 2003, l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco va presidir la cerimònia de dedicació i consagració de l'ermita, que acull la parròquia de la Mare Santíssima de la Llum des del 13 de juliol de 1971.
Monuments civils
Cisterna medieval. Quart de Poblet conserva una de les poques cisternes medievals que encara es poden visitar a València. La Cisterna, datada al segle VII, va ser declarada Bé d'Interés Cultural i inscrita en l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana. Actualment és utilitzada com a sala d'exposicions. Segons els testimonis històrics, la Cisterna s'omplia amb l'aigua que li arribava des del Túria, a través de la séquia de Quart, una vegada a l'any. Açò bastava per a abastir a la població durant dotze mesos. S'omplia en la nit de lluna vella del mes de gener. Com eren necessàries de 10 a 20 hores per a realitzar l'operació, aquesta es perllongava durant dues nits, des de les onze fins a les quatre de la matinada.
Centre Cultural El CasinoAuditori Molí de Vila. El 6 de desembre de 1997, Dia de la Constitució, va ser inaugurat aquest auditori, que conserva l'estructura de la casa de Salvador Vila Bellver. És el segon més important de la comarca, compta amb una capacitat de 470 places i disposa de tres plantes amb 1.822,20 metres quadrats de superfície construïts. Pel seu escenari han passat grans noms de la música, la dansa, el teatre i el cine del país. Paral·lelament, funciona com a espai cultural a disposició de nombroses entitats del municipi. En el vestíbul de l'Auditori s'han instal·lat les pintures murals de José Estruch (1835-1907) recuperades de l'antic xalet Vila Carmen.
El Casino. És una construcció de principis del segle XX amb una terrassa encerclada per una bella reixa. La gran sala del café té una socolada d'estil modernista amb escenes al·legòriques a l'agricultura, a la indústria i a les belles arts. El Casino compta amb un teatre de 325 butaques.
Molí de Real o Molí de la Senyoria de Poblet. Molí fariner hidràulic d'origen medieval.
El riu Túria ha sigut una peça clau en la vida i la història de Quart de Poblet. Punt de reunió en dates tan assenyalades com Pasqua i l'estiu, els abocaments incontrolats van deteriorar la qualitat de les seues aigües i les seues riberes fins al punt de perdre la seua condició de lloc d'oci i esplai. Des de l'any 2000, l'Ajuntament té en marxa un procés de regeneració que ha permés recuperar més de 30.000 metres quadrats de ribera. Passejar, i inclús pescar, pel riu torna a ser possible.
També podeu visitar la fàbrica de "Churruca" en el carrer Avinguda Comarques País Valencià número 86
Cultura
Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet. Aquesta societat musical dóna suport a una Banda de Música, Escola d'Educands, grups de càmera, etc., i la seua trajectòria està plena de grans èxits destacant els premis obtinguts en Kerkrade i el Certamen de València
Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet[9]. Formació coral fundada l’any 1975 amb l’objectiu de promocionar la música coral dins i fora del municipi. El cor alterna grans obres amb repertoris més populars, d’autors de totes les èpoques i llocs. Destaca tant per la seua projecció nacional com a internacional.
Festes Majors. Celebra les seves festes patronals durant els cinc dies següents al primer divendres de setembre.
Festes Moros i Cristians. Celebra les seues festes el segon cap de setmana de Setembre
Festes Moros i Cristians
El seu origen es remunta a 1985. Es realitzen en commemoració de la batalla que el Cid va lliurar contra les tropes Almoràvits acabdillades per Muhammad, nebot de l'emir del nord d'àfrica Yusuf ibn Tashfin, al Pla de Quart que va suposar l'alliberament de València de les amenaces musulmanes d'aquella època per un breu període, a més de ser la primera derrota de l'exèrcit almoràvit en la península de mans cristianes.
Avui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festes de Moros i Cristians de Quart de Poblet, i està conformada per sis comparses.
Bàndol Moro
Faitanar
Alí Ben Bufat
Hussun Kaaba
Almahà Ben Jové
Bàndol Cristià
Pirates
Guerrers del Cid
La festa es realitza els següents dies:
Dijous (nit) Pregó de Festes
Divendres (nit) Estafeta, Ambaixada Mora, i Batalla
Dissabte (matí) Visita a la Residència de Majors i Cercavila-visita a les Capitaníes
Dissabte (nit) Entrada Mora i Cristiana
Diumenge (matí) Desfilada Infantil
Diumenge (vesprada) Aliança, Estafeta, Ambaixada Cristiana, i Batalla del Pla de Quart
↑També hi participaren Unión de Ciudadanos Independientes Progresistas (UCIP) (373 vots, 2,56%), Unió, Progrés i Democràcia (164 vots, 1,12%), Foro Demócrata (FDEE) (117 vots, 0,8%) i Avant (70 vots, 0,48%).
Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet. 1984. Vicente Coll Ferrer
Libro padrón de riqueza de Quart de Poblet. Archivo Municipal.
Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812. José Ramón Sanchis Alfonso.
Hermosilla Pla, Jorge (dir.) (2012): Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía. Facultat de Geografia i Història UVEG-Ajuntament de Quart de Poblet. Copia en pdf [1]
+1)
-5)
