Samuel Morse

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Morse amb un prototipus seu

Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts2 d'abril de 1872, Nova York) fou un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.

Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiments sobre l'electricitat. Durant una temporada, va treballar a Boston per a un editor i després va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura en la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d'escenes històriques.

Quan va tornar al seu país va notar que les pintures d'escenes històriques no agradaven entre els seus paisans, pel que va donar un gir cap a l'especialització del retrat. El 1825 a Nova York, era un dels retratistes més importants del país i formava part dels grups intel·lectuals més distingits. En 1826 va ser un dels fundadors i primer president de l'Acadèmia Nacional de Dibuix.

El seu latent interès pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale va aprendre que si s'interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d'un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l'interès del públic i del govern en l'aparell per a després engegar-lo. En 1835 va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse. Dos anys més tard va abandonar la pintura per a dedicar-se completament als seus experiments, que obcecarien rotundament els seus mèrits com pintor.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Retrat de Samuel F. B. Morse per Mathew Brady, entre 1855-1865

El 1838 havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "Codi Morse". Va intentar implantar línies telefòniques primer als Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Quin ens ha forjat Déu" "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres 23:23) des de la Cort Suprema dels Estats Units a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar del notabilitat del seu treball, Morse hagué d'enfrontar-se a l'oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l'invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, pel que Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts en 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el Vassar College i la Universitat Yale a més d'associacions missioneres i de caritat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Morse Modifica l'enllaç a Wikidata