Ananke

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per al satèl·lit de Júpiter, vegeu Ananke (satèl·lit).
Infotaula personatgeAnanke
Ananka i Mojre.JPG
Tipus personificació de destina
al·legoria
Protògensa
Context
Mitologia Religió a l'antiga Grècia
Dades personals
Sexe dona
Família
Pare Chronos
Altres
Patró de Necessitat i destí
Equivalent Necessitas
Modifica dades a Wikidata
Ananke de Gilbert Bayes.

Ananke (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí. Era una divinitat al·legòrica imperant sobre l'univers i mare dels déus primordials. També va ser coneguda com Hermione o Adrastea.[1] A la mitologia romana pren el nom de Necessitas. Plató la va considerar mare de les moires, els tres destins, que van ser engendrades per Zeus.[1] És filla de Cronos, igual que Dike, la Justícia. De vegades no n'és filla sinó que se l'aparella amb Cronos. El seu culte va ser escàs fins a l'auge de l'orfisme, religió de l'ocult, on, amb la seva filla Adrastea, és la dida del petit Zeus. En les tradicions populars, Ananke va esdevenir una divinitat de la mort, de la Necessitat de morir. En els poetes tràgics segueix encarnant la força suprema que han d'obeir fins i tot els déus.

Segons el viatger grec antic Pausànies, hi havia un temple a Corint, on les deesses Ananke i Bia (que representaven la violència o el sentit de pressa violenta) eren adorades juntes en el mateix santuari.[2]

Va inspirar una novel·la de Victor Hugo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Sechi Mestica, Giuseppina. Diccionario Akal de Mitología Universal (en espanyol). Akal, 1993, p. 189. ISBN 9788446002185. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 381. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ananke Modifica l'enllaç a Wikidata